divendres, 15 de febrer del 2019

Santa Eulàlia Cercavila del Seguici

Cercavila
"La gegantona Laia i el penó de Santa Eulàlia encapçalen la cercavila, seguits de l’Àliga, el Lleó i els altres membres del bestiari històric i festiu. A continuació, encapçalats pels Gegants de la Ciutat, la resta de gegants, nans i gegantons se sumen al Seguici - passant per la baixada de Santa Eulària on fan una revèrencia davant la imatge de la santa -."
font:Ajuntament de Barcelona -  Barcelona Cultura
Cercavila, diumenge 10 de febrer 

Laia
Cavallets cotoners
El Penó de Santa Eulalia
L'Àliga
LLeó
Mulassa
El Bou
El Drac de Ciutat Vella
Víbria
Els Falcons de Barcelona
Capgrossos Macers i Jaume I, Gegant de la Ciutat
Violant, Geganta de la Ciutat
En Mustafà Petit i l’Elisenda Petita, Gegants infantils del Pi
Oficial hongarès, Gegant del Pi
Mustafa, Gegant del Pi
Elisenda, Geganta del Pi
Nan Cu-cut i Roc, Gegant nou de Sant Roc de la plaça Nova
Laia, Geganta nova de Sant Roc de la plaça Nova
Pep Barceló,  Gegant de la Barceloneta i el General Lagarto
Maria la Néta, Geganta de la Barceloneta

Cati i Tinet el Graller Gegants del Casc Antic
Peret el Fanalet, Gegant del Casc Antic
Marieta de l'Ull viu, Geganta del Casc Antic
El Rei Salomó, Gegantó de Santa Maria del Mar
La Reina de Saba, Geganta de Santa María del Mar
Alfons el Franc, Gegant de Sant Pere de les Puel.les
Isabel de Portugal, Geganta de Sant Pere de les Puel.les
Pere II el Gran, Gegant de Sant Pere de les Puel.les
Constanza de Sicilia, Geganta de Sant Pere de les Puel.les
Ferran, Gegant de plaça San Jaume
La Mercè, Geganta de plaça San Jaume
Hereu, Gegant de la Casa de la Caritat
Borda, Geganta de la Casa de la Caritat
Emili i Maria Loreto, Gegants del carrer de la Princesa
Geganto de Sant Jordi i Gegantó Miliu
Pere, Gegant de la Sagrada Familia
Pepa, Geganta de la Sagrada Familia

La Pineta, Gegantona de les Colònies de Jordi Turull
Tano, Gegant de les Colònies Jordi Turull
Estiveta, Gegant de les Colònies Jordi Turull

Gegantó blauet de Sarrià
La Laieta, Geganta de Sarrià
Gervasi, Gegant de Sarrià

Gegantó Pepitu Campanar de Gràcia
Gegantons Torradet y Gresca
Llibertat, Gegant de Gràcia
Pau, Gegant de Gràcia
Armand de Montjuïc, Gegant nou de Poble Sec
La Rosa del Paral.lel, Geganta nova del Poble Sec
Gegantó Paco Candel
Quimeta, Geganta de la Marina
Gegantona Mary Santpere
Clara, Geganta del Poble Espanyol
Eulàlia, Gegantona de Can Basté






Joan el Portuguès, Gegant del Guinardó
Marieta de la Font del Cuento, Geganta del Guinardó
Gegantó Xavier el Bomber
Gegantó Lloro del 36

Gegantons Avi d'Orient i Àvia Orfila
Colom, Gegants Coloms de Sant Andreu del Palomar
Coloma, Gegants Coloms de Sant Andreu del Palomar









Bouets i Vaqueta del Raval
Veure més Festes Populars

Estàtua Marià Fortuny

"El 1918 va revifar l'entusiasme ciutadà per Marià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874) , de la mà del crític d'art Joaquim Ciervo i del Cercle Artístic. Es va formar un comitè en favor de Fortuny que va promoure una campanya per fer recaptacions de donatius. Amb els diners aconseguits es va encarregar una estàtua del pintor als escultors Miquel i Llucià Oslé. El 1922 tenien pràcticament enllestida l'escultura, però tot va quedar encallat fins al 1934, quan s'acomplí el seixantè aniversari de la mort del pintor.
El Nadal de 1932 s'havien cremat els magatzems El Siglo, i l'enderrocament de l'edifici havia permès d'obrir el carrer del Pintor Fortuny fins a la Rambla. Es va pensar que no hi havia cap altre lloc més adequat per al monument que aquell indret que portava el nom de l'artista. Però el carrer era estret i no permetia que el monument es col·loqués al mig, de manera que es va haver d'optar pel sistema de fornícula.
El 1936, la façana de l'edifici que donava al tros de carrer de nova obertura s'havia acabat i la fornícula estava feta, però la Guerra Civil va impedir que s'hi arribés a posar l'estàtua i es fes la inauguració oficial del monument. La inauguració, ja col·locat, va fer-se el 20 de juny de 1942"
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic








Més informació Wikipedia Marià Fortuny
Marià Fortuny i Marsal
 Veure informació Wikipedia Miquel Oslé i Sàenz de Medrano
Miquel Oslé, font:ddd.uab.cat
 Veure informació Wikipedia Llucià Oslé i Sàenz de Medrano
Llucià Oslé, font:Viquipèdia

 
Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Mural Els Gats

"El dia de sant Jordi del 1998, el pintor i dibuixant Arnal Ballester, enfilat en una grua de braç extensible, va decorar amb tot de gats una mitgera que havia quedat al carrer d’en Xuclà, tocant al del Pintor Fortuny.
L’acció d’Arnal Ballester es realitzava en el marc de la primera edició de “La ciutat de les paraules”.  Aquesta iniciativa, va comptar amb el suport inicial del MACBA.
Arnal només va pintar el gat negre de dalt de tot, i després, amb l’ajuda d’una plantilla, Xavier Mas i Illo Tatxé van omplir la paret amb els altres. Ballester va explicar que en enfilar-se a la grua aquell dia de sant Jordi del 1998 encara no tenia ben clar què pintaria i que ho va decidir en veure que els terrats eren plens de gats que observaven la seva insòlita aparició a les alçades.
Pel lloc on es troba, al cor del centre turístic, la mitgera s’ha convertit en una icona i fins i tot hi ha hagut espavilats que han comercialitzat els gats pintats a la paret. La placeta que va quedar en ser enderrocada la casa que va donar lloc a la mitgera no ha rebut cap nom oficial perquè tothom la va passar a conèixer de seguida com la “plaça dels gats."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Mural Els Gats





Arnal Ballester, font:http://jamillan.com/arnal.htm
Més informació http://www.arnalballester.com/
Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

La Capella de l'Hospital Santa Creu

"La Capella és un espai de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona que l'Institut de Cultura de la ciutat dedica a la creació emergent. 
Una butlla del papa Benet XII va fer possible la construcció, a partir del 1401, del conjunt hospitalari de la Santa Creu. Aquesta butlla fundacional ratificava l'acord entre el Consell de Cent de la ciutat, el bisbat i el capítol de la catedral de reunir en una sola institució tots els serveis hospitalaris que hi havia a la ciutat en aquells moments.
El bisbe de Barcelona va autoritzar els administradors de l'hospital a construir una església, amb diverses capelles i altars. La Capella es va acabar de construir l'any 1444, a la part sud-oest del conjunt, sobre una estructura anterior, pertanyent a l'antic hospital d'en Colom. Al segle XVIII va ser molt reformada, amb l'afegit d'una nova volta perforada per una llanterna i l'obertura d'un portal barroc, decorat amb una imatge al·legòrica de la caritat, obra de Pere Costa.
Més endavant, entre els anys 1930 i 1960, gràcies a les diverses actuacions de restauració del conjunt arquitectònic de l'hospital, es va poder recuperar la volta de canó (romànica) de la Capella, pertanyent a l'edificació del segle XIII, i algunes voltes dels segles XV i XVI.
Al final del segle XIX, l'hospital havia quedat desbordat pel creixement de la ciutat i es va traslladar a la nova seu de l'Hospital de Sant Pau . El 1926, l'Ajuntament de Barcelona va comprar l'edifici antic i en va començar la reconstrucció.
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Capella
Més informació http://lacapella.barcelona/ca

La Capella al carrer Hospital












font:www.bcncatfilmcommission.com

foto antiga de l'exterior de La Capella