dilluns, 11 de febrer del 2019

Santa Eulàlia Els Falcons de Barcelona

"Els falcons són una manifestació gimnàstica-esportiva-acrobàtica apareguda a Catalunya a inicis del segle XX, tenint com a referència els Sokol (falcó en txec), i que ha esdevingut tradicional al Penedès. En les seves actuacions els falconers fan construccions acrobàtiques, que recorden els castells, però amb més varietat de formes i amb menys participants, i també amb més varietat d'estils entre les diferents colles, si bé hi ha una part del repertori de figures comú a totes. Tot i que moltes construccions són de caràcter estàtic, l'aspecte dinàmic i coreogràfic hi té més importància que en els castells, així com l'efecte estètic buscat amb la composició de diferents figures simultànies."
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Falcons
Els Falcons de Barcelona, actuació 10 de febrer de 2019








 "La iniciativa de formar una colla de Falcons va néixer al 2002 entre alguns dels components dels Castellers de Barcelona. A l'octubre d'aquell mateix any es van començar els assajos a l'Escola Tècnica i Professional del Clot. Els Falcons de Barcelona es varen presentar oficialment per les festes de Santa Eulàlia del 2003, en concret el 15 de febrer, apadrinats pels Falcons de Vilafranca, Falcons de Vilanova i Falcons de Piera.  Així l'expansió falconera va ser similar a la dels Castells, que van anar des de Valls al Vendrell, al Penedès, i capa les comarques Barcelonines, seguint cap al nord.
L'any 2009 els Falcons de Barcelona van viure l'alegria de tenir la seva pròpia seu social. Van ser els últims en incorporar-se dins de les deu entitats que s'allotgen a la Casa dels Entremesos, centre de divulgació de cultura popular d'arrel tradicional.
Des d'aleshores compaginen els seus assajos a Escola Pere Vila al passeig Lluís Companys nº 18 a la temporada d'hivern i a la Casa dels Entremesos a la temporada d'estiu.  Han actuat arreu del territori català i també a Euskadi i Polònia. Les seves actuacions han estat molt diverses: Festes Majors, congressos, Diades de Sant Jordi i de Catalunya, campanya Mulla't per l'esclerosi múltiple, setmanes culturals escolars, fundacions socials... I no sempre han actuat en solitari, sovint han acompanyat altres entitats de cultura popular.
Els Falcons de Barcelona - foto:falconsdebarcelona.cat
Els Falcons fan figures humanes, originals i visualment atractives. Això dona un ventall de possibilitats de figures que seran tan esveltes, originals, arriscades i diferents com puguin inventar. A més, també fan les figures clàssiques dels Falcons, com són l’Escala, la Pira i d’altres.
Principals Figures Estàtiques
Principals Figures Dinàmiques
 Principals Figures Complementàries
Veure informació http://www.falconsdebarcelona.cat/
Veure més Festes Populars

Santa Eulàlia La Moixiganga

"La moixiganga és una representació dansada en què, per mitjà d’uns exercicis gimnàstics i unes torres humanes, es representen escenes de la passió de Jesucrist, encara que pot representar alguns altres arguments. Hi ha qui creu que la moixiganga va estendre's en determinats indrets del sud del Principat, on va ser anomenada ball de valencians, i que va evolucionar cap als castells actuals.
Sembla que l’origen d’aquesta manifestació és al País Valencià, on encara n'hi ha el màxim exponent: la muixeranga d'Algemesí, proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’any 2011. A Catalunya trobem aquesta classe de moixiganga, per exemple, a Valls, Vilafranca del Penedès, La Geltrú, Sitges, Badalona i Tarragona. En canvi, la moixiganga de Lleida, tot i tenir un origen religiós, ha evolucionat cap a un terreny més purament festiu i lúdic. A Barcelona la moixiganga ha estat inexistent o desconeguda, a banda les visites de moixigangues de fora, fins a les festes de Santa Eulalia del 2014, en què va ser presentada en públic."
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Moixiganga
Moixiganga de Barcelona, Diumenge 10 de febrer









"La Moixiganga de Barcelona neix al Clot, l'any 2014, a partir d’un projecte que tenien alguns membres dels Falcons de Barcelona de fa anys, amb el suport del President del Foment Martinenc.
Consta de tres passos: el pas de cartró, el pas de coixinet i els diferents passos de la passió o misteris: L’Oració, Els Assots, La Coronació, Via Crucis, Mont Calvari, Davallament, Sepulcre, Resurrecció.
La música està creada pel mestre Jordi Fàbregas, director del C.A.T. Centre Artesà Tradicionàrius i el vestuari, l'armilla a l'estil del trencadís gaudinià, amb el faldellí del color granatós del Penó de Santa Eulàlia."

diumenge, 10 de febrer del 2019

Santa Eulàlia XV Trobada de Gegantons d'escoles

"XV Trobada de Gegantons i altres elements d’escoles i de les colles barcelonines
Les figures infantils de les colles de geganters i de les escoles, que han estat creades al llarg dels anys per fomentar la participació dels nens i nenes en el món geganter, desfilen plegades pels carrers de la ciutat fins a la plaça de Sant Jaume."
font:Ajuntament de Barcelona, Barcelona Cultura



Centres educatius que han participat alguna vegada a la Mostra de gegantons, a la cercavila de gegantons o a ambdues; Antaviana, Antoni Brusi, Arc Iris, Artur Martorell, Ausiàs March, Baldiri Reixach, Baloo, Barkeno, Bressol Gràcia, Can Fabra, Casp-Sagrat Cor de Jesús, Cervantes, Coves d´en Cimany, Decroly, Dolors Monserdà Santapau, Elisenda de Montcada, ETP Clot, Eulàlia Bota, Farigola del Clot, Ferran Sunyer, Heura, Horitzó, Ignasi Iglésias, Immaculada Vedruna, IPSE, Itaca, La Llacuna del Poblenou, Lys, La Maquinista, Mare de Déu de la Mercè, Mare de Déu de la Soletat, Mare Nostrum, Marillac, Mestre Enric Gibert i Camins, Mestre Morera, Miralletes, Montseny Poblenou, Nostra Senyora de Montserrat, La Palmera, Els Pins, Prosperitat, Ramon Llull, Reina Elisenda, Reina Violant, Rius i Taulet, El Roure, SAFA Sant Andreu, Sagrada Família Gràcia, Sagrera, La Salle d´Horta, Sant Felip Neri, Sant Joan Bosco, Sant Josep Oriol, Sant Medir, Sant Rafael, Taber, Turó del Cargol, Turó Blau, Virolai
font:Coordinadora Geganters de Barcelona

Gegantons de les colles barcelonines que participen a la trobada
Gegantons Torradet, Gresca i Torre del Rellotge
Gegantons Pippo i Gal.la
Gegantons infantils del Pi
Geganto Miliu i Sant Jordi

Ball de la Gegantona Laia


Cartell Festes 2019
Veure més Festes Populars

Santa Eulàlia Ball de Santa Eulàlia

"L’Esbart Santa Eulàlia, amb la Cobla Ciutat de Granollers, va oferir a l’avinguda de la Catedral una representació dansada del martiri de Santa Eulàlia."
la catedral és l'escenari del Ball de Santa Eulàlia
Festes de Santa Eulàlia del 2019
Santa Eulàlia era un nena de 13 anys que vivia a Sarria
És distingia per la seva gran caritat
Se li va aparèixer un àngel que li pronosticà que seria santa i patrona de Barcelona
Al cònsol Decià la féu tancar a la presó del seu palau. La donzella fou requerida perquè abandonés la fe cristiana, i en veure que no desdeia, va ésser condemnada a patir tretze martiris, fou sotmesa a una tanda d'assots
Un altre dels martiris fou posar-la tota nua dintre d'una bóta en la qual hi havia gran quantitat de vidres trencats, un cop ella a dintre, van tirar la bóta per tretze vegades costa avall de la Baixada de Santa Eulàlia
Santa Eulàlia s'escapà de presó guiada per un àngel que va acompanyar-la
Va ser de nou feta presa
El sacrifici consistí a clavar-la en una creu en forma de X

Un cop morta, el Senyor la va prendre al seu Regne

Santa Eulàlia Gegants Casa de la Caritat

"100 anys dels Gegants nous i 160 anys dels Gegants vells de la Casa de Caritat
L’Hereu i la Borda, els Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, al llarg del 2018 i el 2019 celebren el seu primer centenari, i en Rodanxó i la Rodanxona, els Gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes, ja han fet els 160 anys. Per celebrar aquesta doble efemèride, els hem pogut veure exposats en companyia de convidats provinents d’altres indrets de Catalunya i del País Valencià, com els Gegants del Carnaval de Solsona, els de Montblanc, els d’Igualada i els de Castelló de la Plana.
La gegantona Laia, protagonista de les festes, presideix l’exposició, en la qual també es veuen els caps originals dels Gegants vells, unes escultures de gran valor artístic, històric i patrimonial, que van ser donats al Museu Etnològic de Barcelona. Els Gegants vells o de Carnestoltes pertanyien a la Societat Carnavalesca del Born i van ser els primers que es van construir amb una finalitat exclusivament lúdica, festiva i laica. Van aparèixer públicament per primer cop a les festes del Carnestoltes del 1859."
Veure informació https://www-lameva.barcelona.cat/santaeulalia
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Gegants_vells_de_la_Casa_de_la_Caritat
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Gegants_nous_de_la_Casa_de_la_Caritat

Gegants vells de la Casa de la Caritat o de Carnestoltes, copia del 1987- En Rodanxó i la Rodanxona
Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, de 1918 - L'Hereu i la Borda
Gegants de la Casa de la Caritat
Els caps originals dels Gegants de Carnestoltes daten almenys del 1859
"Van ser donats a la Casa de la Caritat de la Diputació Provincial de Barcelona, perquè en poguessin gaudir els nens orfans el 1891, fins que el 1919 van ser substitüits pels Gegants nous o de Corpus. El 1987 l'imatger Domènech Umbert va rebre el encàrrec de restaurar-los, però a causa del mal estat va optar per fer-ne unes còpies que son els Gegants vells actuals.
Un cop copiats, el mestre Umbert va desar els caps originals al seu taller fins que trenta anys més tard, Francesc Cisa deixeble d'Umbert, en va fer donació al Museu Etnològic de Barcelona per ser preservats i exposats como peça museística."
La Gegantona Laia
"Laia representa una noia de 13 anys vestida amb una indumentària pròpia del segle IV, época en què el llegendari barceloní diu que va viure Santa Eulàlia, la primera patrona de la ciutat. La gegantona porta a les mans els atributs de la santa:la palma, element que simbolitza el martiri, i la creu en aspa on s'explica que la van condemnar a morir. Al cap, hi té una corona de flors naturals.
La figura es fruit de la bona acollida que va tenir un dibuix de Carme Solé que il.lustrava el programa i el cartell de les festes de Santa Eulàlia del 1997. Arran d'aixo, l'Institut de Cultura de Barcelona, la Federació de Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i la Casa dels Entremesos es van posar d'acord per construir una gegantona i enriquir així la imatgeria festiva municipal i patrimoni de la ciutat. La petita va ser encarregada a l'imatger Xavier Jansana, que va seguir les indicacions de la dibuixant Carme Solé per construir la nova figura. Es va estrenar el 12 de febrer de 1998, a la processó de les Laies."
Mes informació Wikipedia Carme Solé
Gegants boixos de Solsona


"El Carnaval de Solsona va viure un punt d'inflexió l'any 1978 amb l'arribada del Gegant Boig, un gegant geperut, calb, panxut i grotesc creat per Manel Casserras seguint la idea de fer mofa dels gegants oficials. Però el més revolucionari van ser el braços articulats que reparteixen cops a tort i dret mentre el gegant gira , una idea que fa singulars els Gegants del Carnaval de Solsona. Després de l'exit del Gegant Boig, es van anar creant totes les burles de les figures de la festa major:la Geganta Boja, el Mocós, la Geganteta Boja, els Nans, la Draca, el Xut, el Comte de l'Assaltu, La Vaqueta, el Tòfol-Nano, en Pep dels Oriols i fins i tot l'Olímpic, un boxejador que fa mofa de les olimpíades barcelonines."
Els Nanos de Montblanc
"Tot i que es desconeix la data de creació dels Nanos de Montblanc, es creu que van ser construïts a finals del segle XIX. Els dotze Nanos semblan iguals, però no ho són."
Tàfol i Lledó, els Gegants de Corpus de Castelló
"Documentats des del 1627, aquests gegants són dels més antics que s'han conservat al País Valencià."
Els Gegants d'Igualada
"El Gegant i la Geganta d'Igualada són obra del taller el Ingenio de Barcelona i van ser estrenats per les festes del Corpus del 1943. La parella representa als Reis Catòlics, peró actualment se'ls coneix simplement como el Gegant i la Geganta de la ciutat."
Els Gegants de Montblanc
"Van sortir a ballar per primer cop làny 1864 acompanyats per la música del flabiol, i a partir dels anys vint del segle passat van començar a ballar amb banda. Les seves evolucions al so dels pasdobles Amparito Roca o La Carrascosa són un dels elements més vistosos de les festes montblanquines.
A fi de preservar les figures originals, que s'han convertir en dues de les imatges festives més emblemàtiques del país, l'any 1992 van ser substituïdes per unes rèpliques. Les originals no es mouen de Montblanc i només surten per Corpus, Sant Maties i per la Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Serra. Les rèpliques fan altres actuacions tant a la vila como a fora." 
font:Ajuntament de Barcelona - Barcelona Cultura

Veure més Festes Populars