TRESORS a BARCELONA

dijous, 7 de febrer del 2019

Relleu La Lectura

"La decisió municipal de suprimir el museu Clarà va influir en un nou aflorament d'escultures d'aquesta artista noucentista (la Pomona de la plaça del Consell de la Vila a Sarrià; les situades a la porta de la biblioteca Clarà, a Sant Gervasi, o aquest relleu dels Jardins de Savador Espriu, dedicat a Pompeu Fabra).

És el segon monument al gracienc que va ordenar la llengua catalana i li va donar força i coherència. Clarà va fer aquest relleu, que va anomenar La lectura, sobre una placa de pedra artificial el 1948, el mateix any de la mort del famós filòleg. El que s'ha posat als jardinets és una còpia, i va ser l'arquitecta municipal Anna Ribas la que va dissenyar la instal·lació. La raó de dedicar l'escultura a Fabra era que coincidia amb el 125è aniversari del seu naixement. Carola Fabra, filla del filòleg, va assistir a la inauguració, el 28 de novembre de 1993"

Veure informació Ajuntament Art Públic

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch

Mes informació Wikipedia Josep Clarà

Relleu La Lectura, copia del original de Clarà

Pompeu Fabra i Poch

Josep Clarà i Ayats

Veure més Art Públic Gràcia

Escultura L'Empordà

"Joan Maragall era un escriptor català que el franquisme podia assumir, potser pel seu interès continuat per Espanya. El cas és que el centenari del seu naixement va desfermar una sèrie d'homenatges, entre ells una escultura obra del seu fill Ernest, que l'alcalde Josep Maria de Porcioles va inaugurar el dia 11 de desembre de 1961 als Jardinets de Gràcia.

El conjunt representa dues dones ajagudes una davant de l'altra. Una va despullada i l'altra porta una roba molt fina. La parella va provocar unes crítiques moralistes que recordaven les que en el passat havien patit alguns monuments de figures nues (plaça de Catalunya, Font de Diana...). Els rondinaires hi veien una parella lesbiana on la major part de la gent no veia més que un grup escultòric de caire clàssic. Les obres d'un aparcament subterrani, uns anys més tard, van ser l'oportunitat per dur a l'exili el monument, que l'autor havia batejat com L'Empordà. Va ser posada al parc Cervantes, situat a la frontera de Barcelona amb Esplugues. Ernest Maragall va haver d'esperar que el seu nebot Pasqual arribés a ser alcalde per demanar-li que posés fi a aquella injustícia. El febrer de 1985 L'Empordà tornava als jardinets de Gràcia. Tanmateix, l'anècdota s'havia fet popular i quan el febrer de 1987 es va celebrar a Barcelona la Primera Setmana Lesbiana les dues dones van ser guarnides amb unes corones de flors de color violeta.

L'any 2014, amb la col·locació de Solc, en homenatge a Salvador Espriu, l'obra escultòrica de Maragall es va retirar temporalment i es va tornar a col·locar al final dels Jardinets de Gràcia."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Ernest_Maragall_i_Noble

Escultura L'Empordà - Oda nova a Barcelona

Escultura amb la Casa Fuster al fons

Escultura als Jardins de Salvador Espriu

ODA NOVA A BARCELONA. JOAN MARAGALL

LES MUNTANYES

I EL MAR INMENS

SI EL MÓN JA ÉS TANT FORMÓS, SENYOR

Ernest Maragall i Noble

Veure més Art Públic Gràcia

Escultura Anna Frank

En la plaza Anna Frank del barrio de Gracia podemos disfrutar de una escultura realizada en bronce por la escultora Sara Pons Arnal en el año 2001. La escultura representa a Anna tumbada sobre un voladizo, en actitud pensativa con una pluma y un diario abierto con la siguiente inscripción:

"Cuando ya ni los nombres quedan de los verdugos. Ella sigue viviendo. Pero que nunca vuelva aquella larga sombra y el torrente de sangre y llanto y barro y luto que ahogó tanta belleza cuyo símbolo era una muchacha en flor. Sara Pons Arnal. GENER 2001"

También podemos contemplar en la plaza una placa con un texto de Anna de julio de 1944.

Escultura de Anna Frank

"Contemplo cómo el mundo va siendo transformado poco a poco en un desierto. puedo oir cada vez más fuerte el trueno inminente que nos habrá de matar. puedo sentir el sufrimiento de millones de seres y con todo cuando miro al cielo. pienso que un día todo volverá a tornarse bueno. que toda esta dureza también tiene que tener un final" 15 de julio de 1944

Sara Pons Arnal, font:cipedraseca

"Annelies Marie Frank, conocida en español como Ana Frank (Fráncfort del Meno, 12 de junio de 1929 - Bergen-Belsen, marzo de 1945), fue una niña alemana con ascendencia judía, mundialmente conocida gracias al Diario de Ana Frank, la edición de su diario íntimo, donde dejó constancia de los casi dos años y medio que pasó ocultándose, con su familia y cuatro personas más, de los nazis en Ámsterdam (Países Bajos) durante la Segunda Guerra Mundial. Su familia fue capturada y llevada a distintos campos de concentración alemanes.

El único sobreviviente de los ocho escondidos fue Otto Frank, su padre. Ana fue enviada al campo de concentración nazi de Auschwitz el 2 de septiembre de 1944 y, más tarde, al campo de concentración de Bergen-Belsen, donde murió de tifus en marzo de 1945, pocos días antes de que él fuera liberado. En 1947, apenas dos años después de terminada la guerra, Otto publicó el diario bajo el título La casa de atrás (en neerlandés, Het Achterhuis)."

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Frank

Anna Frank

Veure més Art Públic Gràcia

Mitgera Gran de Gràcia

"Allà on el carrer - Gran de Gràcia - s'eixampla i dóna pas a la plaça Lesseps quedava a la vista un mur important, lateral d'un destacat edifici modernista de Geroni Granell. El projecte es va assignar a l'arquitecte Joan Manuel Nicolás, autor d'altres rehabilitacions de mitgera a Barcelona, i que mira de donar sempre una solució diferent adaptant-se al lloc. Com passa sovint, l'acord entre veïns no va fer possible l'obertura de finestres reals, però sí la creació d'un acabament amb relleu de l'edifici que imitava la composició de la façana de l'immoble veí, que dóna al carrer Nil Fabra.

Així la façana es redueix a les formes bàsiques: rectangles per a les finestres (totes marrons per dins amb uns petits quadrats com a reducció de les persianes) i amb un emmarcat, que és simplificació de les formes ondulants modernistes. Per substituir les flors esgrafiades que parlen d'una altra època, n'hi ha prou amb motius ceràmics quadrats per denotar ornament.

L'enllaç es produeix girant la part superior de la façana amb un efecte pictòric de trompe l'oeil i una barana esquematitzada en forma de línies verticals."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Mitgera al carrer Gran de Gràcia

Veure més Art Públic Gràcia

Mitgera de la Palmera

"Hi ha una casa senyorial del segle XIX que destaca en el costat nord de la plaça Lesseps amb una gran palmera al jardí, sis grans finestres i un ràfec amb esgrafiats, amb entrada pel número 18 de la plaça de Lesseps. La remodelació d’aquesta plaça no va incloure en el projecte el lloc on havia quedat la mitgera, en la confluència de la plaça amb la Travessera de Dalt.

Es va sanejar la mitgera, deixant una part pintada de vermell i l’altra coberta de plaques d’un color blanc trencat. Es va cobrir amb làmines un pati de llums.

L’element més destacat de la mitgera va venir inspirat pel fet que moria a Barcelona el pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada, el 17 de desembre de 2009. En honor seu es va decidir reproduir, amb lletres metàl·liques en relleu, sobre la part pintada de vermell de la mitgera, un poema de 1994 i titulat “Epíleg en forma de palmera”, que va viure molts anys a Gràcia, en el que es refereix a una palmera que podria ser ben bé la d’aquest jardí."