dijous, 7 de febrer del 2019

Canal de Suez a plaça Lesseps

"La plaça de Lesseps va prendre les dimensions actuals als anys cinquanta, quan es va unir la plaça del davant de l’església dels Josepets (que des del 1905 ja portava el nom de Lesseps) amb la veïna de la Creu.
1915 - 1925
1955
Quan, en temps de l’alcalde Porcioles, es va obrir el que ara és la Ronda del Mig,  es va pretendre que travessés la plaça mitjançant un pas elevat de sis carrils. El projecte es va presentar el 1969, però l’oposició dels veïns el va mantenir congelat fins a l’arribada d’Enric Massó a l’alcaldia. Aquest va arribar a una solució negociada, a mig camí del pas soterrat i el pas elevat, que es va executar al llarg de la segona meitat de l’any 1975 i durant el 1976. El resultat va ser una plaça amb molts desnivells i pocs espais aprofitables per als vianants.
1978
Es va mantenir amb aquest aspecte fins que el desembre del 2002, amb Joan Clos a l’alcaldia, es va arribar a un acord entre l’Ajuntament i els veïns per a remodelar la plaça de manera que fos més plana i amb més zones utilitzables. Es va encarregar el projecte a l’arquitecte Albert Viaplana. El diumenge 5 d’abril del 2009 l’alcalde Jordi Hereu va inaugurar la nova urbanització de la plaça.
2009
L’arquitecte que havia dissenyat la plaça va concebre-la com un monument al diplomàtic i financer francès que li dóna nom, Ferdinand-Marie de Lesseps que entre 1859 i 1869 va portar a terme les obres d’obertura d’un pas de 160 kilòmetres per als vaixells entre els mars Mediterrani i Roig, el Canal de Suez.
Ferdinand de Lesseps
En realitat es va posar el seu nom a la plaça l’any 1905, no pas per l’obra d’enginyeria que va promoure al Pròxim Orient sinó per la intervenció que havia tingut el 1842, com a cònsol francès a Barcelona, acabat de nomenar, en mitigar les conseqüències del bombardeig de la ciutat per Espartero el desembre d’aquell any. Tot valent-se de la seva condició de diplomàtic, s’entrevistà amb els caps militars de les forces que van ocupar la ciutat i aconseguí que s’aturessin els bombardejos i fossin alliberats nombrosos detinguts. A la vegada va posar a la disposició de tots els ciutadans barcelonins ferits els serveis sanitaris que havia organitzat en principi per a la colònia francesa. Lesseps va viure sis anys a la ciutat com a cònsol, abans de marxar a Madrid com ambaixador del seu país, i va deixar un gran record entre les classes populars.
Bombardeig de Barcelona 1842
Per completar la metàfora marinera del Canal de Suez tota la plaça sembla, de fet, la coberta d’un gran vaixell. Delimiten la proa i la popa d’aquest vaixell imaginari dues plataformes inclinades, amb paviment de fusta, situades en els extrems Llobregat i Besòs de la plaça.Hi ha també un gran pal.li que segons la interpretació canònica, vol ser com un punt de llum fictici del vestíbul de l’estació del metro que hi ha a sota, i sobretot una equivalència simètrica d’aquest espai."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_Lesseps
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferdinand_de_Lesseps




















Albert Viaplana i Veà
Més informació https://elpais.com/cultura
Veure més Art Públic Gràcia

dimecres, 6 de febrer del 2019

Estela a Joan Maragall

"L’estela a Joan Maragall va ser col·locada a les escales que donen a la parròquia dels Josepets, a Gràcia l’octubre de 1964, dins la campanya de col·locar rocs i monòlits amb significat catalanista que va emprendre l’activista Xavier Polo, amb el suport de l’Acadèmia de Llengua Catalana, després d’una trobada celebrada l’agost de 1960 al santuari de Queralt.
L'estela, d’arenisca groguenca, procedeix de la pedrera de La Carrera, de Sant Julià de Vilatorta, i hi és inscrita una versió catalana adaptada, d’un paràgraf de l’article Elogio del vivir, que Joan Maragall va escriure en castellà per al Diario de Barcelona: Esforça’t en el teu quefer com si de cada treball que pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, depengués la salvació de la humanitat, i de que hi depèn, creu-ho.”
La pedra d’aquest monument va ser llaurada a Folgueroles, pel picapedrer Joan Dodas Rodríguez.
Encara que va ser posada el 1964, era una manera de celebrar, amb retard, el centenari del naixement de Joan Maragall (1860-1911)."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall
L'Estela a Joan Maragall
Esforça’t en el teu quefer com si de cada treball que pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, de cada cop de martell que donis, depengués la salvació de la humanitat, perque en depèn, creu-ho Joan Maragall

L'Estela a les escales amb l'església dels Josepets al fons
Joan Maragall i Gorina font:wikipedia
Veure més Art Públic Gràcia

Monument a Pompeu Fabra i Poch

"Un grup de activistes entre els quals destacaven Jordi Pujol, Joan Triadú i Rafael Pradas va impulsar l'any Fabra per fer una sèrie d'actes que recordessin el filòleg i creador del modern diccionari de la llengua catalana, Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 1868 - Prada del Conflent, 1948), en el centenari del seu naixement.
El Cercle Artístic Sant Lluc, des d'on, asseguren alguns, va sortir la idea de fer un medalló de Fabra, el va encarregar a Josep Miret. El 1982 es va fer venir una pedra de Montserrat per posar-hi aquell medalló de 1968. Amb motiu de les obres de remodelació de la plaça de Lesseps, el monòlit es va enretirar temporalment fins l'any 2012, en què es va tornar a col·locar, ara en un parterre davant la Biblioteca Jaume Fuster."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Miret_i_Llopart

Monument a Pompeu Fabra a la plaça Lesseps


Medalló de Fabra encarregat a Josep Miret

A POMPEU FABRA  GENI ORDENADOR DE LA LLENGUA CATALANA  EN EL CINQUANTENARI  DE LA PUBLICACIÓ DEL SEU  DICCIONARI GENERAL -  XIV FESTES POPULARS DE CULTURA  POMPEU FABRA - GRACIA 1982

Pompeu Fabra i Poch
Veure més Art Públic Gràcia

Monument a Nicolau Maria Rubió i Tudurí

"L'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, nascut a Maó el 1891, va morir a Barcelona el maig del 1981. Quatre mesos més tard, el 27 de setembre d'aquell mateix any, s'inaugurà a Barcelona la seva obra pòstuma, que li havia estat encarregada per l'alcalde de la Transició, Josep Maria Socías Humbert: la plaça Gaudí.
Rubió havia estat nomenat per l'Ajuntament, director dels parcs de Barcelona el 1917, només un any després d'acabar la carrera d'arquitectura. Col·laborà amb Forestier en totes les actuacions que aquest va fer a Barcelona, especialment al parc de Montjuïc, i va ser el responsable dels jardins públics de la ciutat fins a la Guerra Civil. Exiliat el 1937, no va tornar a Catalunya fins al 1945. Marginat pel franquisme, es va dedicar a l'exercici privat de la professió fins que, quan tenia ja 86 anys, l'Ajuntament li va encarregar el disseny... Vista la plaça avui,  es pot apreciar la categoria professional de Rubió i Tudurí.
L'Ajuntament va decidir recordar-lo en la mateixa plaça i va posar, en honor seu, una columna de marbre en el racó de l'estany més pròxim a la porta del naixement. Aquesta columna es una obra de Xavier Corberó."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació http://rubioituduri.cat/es
Més informació Real Academia de la Historia
Més informació Wikipedia Xavir Corberó
Monument a Nicolau Maria Rubió i Tudurí a la plaça Gaudi




Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Xavier Corberó i Olivella
Veure més Art Públic Eixample

dimarts, 5 de febrer del 2019

Gravat els Diaris de Jaume Castell

"Jaume Castell Lastortras (1917-1984) va ser un dels financers i empresaris catalans més destacats dels anys del franquisme. Va començar la seva activitat industrial en el sector tèxtil (Filatures Gossypium), però amb els anys es va dedicar també a altres àrees econòmiques i va participar en la constitució d’empreses del sector alimentari (La Piara, Pastas La Familia), gràfiques (Publicaciones Reunidas), editorials (Argos), producció i distribució de cine (CINESA), navilieres, metal·lúrgiques, petroleres i de l’automòbil.
El 1964, Castell va aconseguir autorització per publicar el primer diari d’iniciativa privada que sortia nou al carrer a Barcelona des de la guerra civil. El nom triat va ser Tele/eXprés. La seu es va establir al carrer d’Aragó, 390, a la cantonada costat Mar amb Roger de Flor. Castell va encarregar a l’escultor Josep Maria Subirachs que dissenyés un relleu per a la façana, fins a l’alçada del primer pis, amb els logotips de les seves empreses que hi establirien la seu i que serien, apart de la redacció i l’impremta de Tele/eXprés, les oficines de l’editorial Argos i de l’empresa gràfica Publicaciones Reunidas, que ja tenia abans i que va passar a imprimir el nou diari.
El 1967, Castell va adquirir una important participació a El mundo deportivo, de la família Grau, i va traslladar la redacció d’aquest diari al mateix edifici del carrer Aragó, on també es realitzava la impressió.
Castell va conservar la participació majoritària en els diaris Tele/eXprés i El mundo deportivo només fins el 1968. Aleshores es va associar amb el comte de Godó, propietari de La Vanguardia.  Poc després, el 1970, tancava definitivament el setmanari Tele estel."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació Wikipedia Josep Maria Subirachs i Sitjar

Més informació:Subirachs.cat

Edifici al carrer Aragó amb Roger de Flor







Argos, Tele Expres, Mundo Deportivo, Publicaciones Reunidas

Josep Maria Subirachs i Sitjar