Llegenda Ferriol de Besalú

Sant Ferriol, font:algunsgoigs.blogspot.com

Tradicionalment, s'explica la història d'en Ferriol com a cap d'una colla de bandolers de la vila de Besalú, a la Garrotxa. Ferriol tenia el costum d'anar a la taverna després de robar, on s'apostava qui podia mantenir l'equilibri havent begut força vi. Com que en Ferriol era molt creient també anava a confessar-se després de delinquir; un sacerdot li digué: "El que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú".

El lladre va reflexionar i va decidir deixar de robar; en dir-ho, els seus companys lladres el prengueren per traïdor, es barallaren i el mataren. Aleshores, l'enterraren al celler de la taverna sota una bóta de vi. Miraculosament, el vi d'aquella bóta mai deixava de rajar, fins que un dia el taverner el va descobrir enterrat i es va adonar que en Ferriol tocava amb la punta del dit la misteriosa bóta. Des d'aquell moment en Ferriol es convertí en sant i diu la llegenda que els companys de la taverna li dedicaren un ball per agrair-li el vi que mai no s'acabava, el conegut ball de Sant Ferriol.

Bota de Sant Ferriol, font:http://bandaiescolademusicadesapobla.blogspot.com

La dita ésser com la bóta de Sant Ferriol es basa en aquesta llegenda, referint-se a qualsevol cosa que dura molt, que dóna molt de si o que sembla que no s'acabi mai.

A set kilòmetres de Besalú hi ha el lloc de Sant Ferriol, on s'originà la llegenda. Hi ha una ermita dedicada al sant on hi ha una relíquia que se li atribueix. Se'n tenen notícies des del segle XIII, tot i que l'edifici actual és del XV. El tercer diumenge de setembre s'hi fa un aplec.

Església de Falgons, font:escapadarural.com

Existeix una tradició que assegura que la ciutat gallega del Ferrol es diu així perquè el sant hi va anar a evangelitzar.

Font de la informació:Wikipedia Ferriol de Viena

Llibre Sant Ferriol, soldat de Déu de Àngel Rodríguez Vilagran

Historia

Ferriol de Viena (Gàl·lia, segona meitat del segle III - Viena del Delfinat, ca. 250 o 304) fou un militar romà, mort màrtir per la fe cristiana. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. 

Va ser un tribú militar de l'exèrcit romà, a la guarnició de Vienna Allobrogorum (actual Viena del Delfinat), prop de la ciutat de Lió. Durant la persecució de l'emperador Deci, a mitjan segle III (altres fonts parlen de Dioclecià, cap al 303 o 304), el governador Crispí ordenà que tothom fes sacrificis als déus. Quan Ferriol va negar-s'hi, fou detingut com a cristià i torturat. Empresonat, va escapar del calabós i fugí; fou detingut, però, quan anava a travessar el riu Ger i fou decapitat al mateix lloc on fou trobat.

Els cristians de la zona l'enterraren en aquell lloc, a la confluència del Roine i el Ger. Les seves relíquies es troben avui a l'església edificada en aquell, lloc, Saint-Férreol, al lloc de Saint-Romain-en-Gal.

Amb sant Dimes, és considerat el patró dels lladres: es deia que per celebrar-ho el dia 18 de setembre, dia de la seva festa, no feien cap robatori.

Plafó de rajoles amb Sant Ferriol, font:wikipedia

Aplec de Sant Ferriol

Coincidint amb el tercer diumenge del mes de setembre es celebra a Falgons l’Aplec de Sant Ferriol.

Els actes comencen amb la Cavalcada Històrica que parteix des del Castell de Falgons fins a l’església, on una comitiva (caracteritzats) del cavaller Guillem Galceran ofereix les reliquies de Sant Ferriol. A l’ofici es beneix el romaní que porten la mainada vestits de pagesos. Mentrestant, en els paratges de Falgons hi han les parades que artesans de Sant Miquel han muntat, així com la tradicional parada del conill. Al migdia, veïns i amics mengen de l’arrossada popular i havent dinat, en els darrers anys, en el tranquil racó de la font de St. Vicens s’hi celebra un concert.

Veure informació:santmiqueldecampmajor.cat

Cavalcada històrica, font:santmiqueldecampmajor.cat

El Ball de Sant Ferriol

El Ball de Sant Ferriol és una dansa coneguda arreu de Catalunya i que és cantada i ballada des de molt antic, sobretot en ambients agrícoles.  Va unida a una llegenda de sant Ferriol.

Font de la informació:Wikipedia El Ball de Sant Ferriol

Més informació:Festafesta.net ball de Sant Ferriol

Lletra de la cançó

Era un pastor que en tenia tres ovelles,
era un pastor que tenia un penelló.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Jo i el pastor, que vivíem d'amoretes;
jo i el pastor, que vivíem de l'amor.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Tots en tenim, de picor i de pessigolles;
tots en tenim, si som vius i no ens morim.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Bé pots ballar si no tens pa i botifarra,
bé pots ballar si no tens per manducar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

No en tastaràs, des del nas fins a la boca;
no en tastaràs, de la boca fins al nas.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol.

Quantes n'hi ha, que a mi em donen desfici;
quantes n'hi ha, que m'hi voldria casar.
Ara ve sant Ferriol, ballarem si Déu ho vol; el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol

Veure més LLEGENDES CATALANES