"Una llegenda que s’ha conservat, és la del Gorg de la Llana, també dit
Gorg del Molí de la Riba. Aquest gorg està situat al sud – est de Sant
Feliu Sasserra (al Bages), encara que també s’hi pot arribar des de La
Torre d’Oristà. Actualment, aquest gorg està envoltat de camps de
conreu, i la seva forma original ha quedat desdibuixada per una petita
presa que s’hi va construir, per poder emmagatzemar més quantitat
d’aigua. Tal i com indica el nom, aquest gorg va ser utilitzat, durant
molt de temps, per a rentar-hi la llana de les ovelles, quan aquestes
eren esquilades. A més a més, a l’estiu també era lloc de trobada per
als mossos que utilitzaven aquest gorg per a poder refrescar-se després
d’una jornada de treball dura.
Segons la llegenda, aquest gorg era habitat per les dones d’aigua.
Aquestes eren unes dones tranquil·les, que no molestaven a ningú que
uses el gorg durant el dia, però quan arribava la nit, la cosa canviava,
ja que si un mosso es banyava ben passat la posta de sol, les dones
d’aigua l’arrossegaven fins al fons del gorg per a jugar-hi, sexualment,
durant tota la nit.
Sembla ser, que això li va passar a un mosso
de Cal Serra. Es veu que després d’un llarg dia de sega, alguns mossos
que treballaven als camps de Cal Serra, van anar a banyar-se al Gorg de
la Llana per a poder refrescar-se una mica. Eren nois joves, i per no
avorrir-se, van decidir fer una competició per veure qui era capaç
d’aguantar més la respiració, i resulta que un dels nois no en va
sortir. Com que ja era de nit, els seus companys van decidir tornar a
casa i deixar, per l’endemà, la cerca del seu amic desaparegut.
L’endemà
al matí, els mossos de Cal Serra van tornar al Gorg de la Llana per a
buscar el seu amic desaparegut, i per sorpresa seva, se’l van trobar a
la riba del Gorg, sa i estalvi, després d’haver estat utilitzat durant
tota la nit per les dones d’aigua.
Dona de l'aigua
Aquest era un gorg enigmàtic per la gent de les rodalies. Tothom que hi
anava, quedava encisat per la màgia que transmetia. Un dia, un pastor
que hi pasturava les ovelles, va decidir esbrinar la fondària d’aquell
gorg. El pastor va anar ajuntant diferents cordills per a tenir una
corda llarga. Va lligar una roca en una punta, i va deixar anar el
cordill a dins del gorg, però no va tocar el fons del gorg. Resulta que
en aquell mateix instant, va sentir una veu que li deia que mai
arribaria a tocar el fons."
Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana,figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.
L'origen d'aquest mite és anterior a la dominació de Catalunya per l'Imperi Romà i és desconegut en gran manera, arribant fins a l'actualitat influït per esdeveniments i creences posteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada