Llegenda El Naixement i Bateig del rei Jaume I

Retrat del rei Jaume I el Conqueridor, de la darreria del s. XVI, retaule Ajuntament de Palma

"Els pares de Jaume I, que vivien a Montpeller, estaven separats, atès que al rei, no li agradava prou la seva esposa. Sentia certa simpatia per totes les dones menys per la seva. I per aquesta manera tan especial de viure no tenia fills; el poble es dolia d'aquest fet,  temia que a la seva mort es quedaria el regne sense successió i que el cas donaria lloc a un gran conflicte. Els cavallers i la noble gent de la cort del rei van tractar un dia de veure si podien fer de manera que el matrimoni reial tingués un fill.

Van anar a veure la reina i li van preguntar si voldria dormir una nit amb el seu marit. Ella respongué que sí. El cas difícil era que el rei hi vingués bé. El van unar a veure amb cert misteri i li contaren que una gran dama, casada, tindria gran goig de poder passar una estona amb ell; però que devia ésser sota la rigorosa condició que l'entrevista havia de tenir lloc a les fosques, que la dama volia de totes passades guardar secret qui era. El rei, amic d'aventures amoroses, acceptà la proposta i donà la seva reial paraula que no faria res per esbrinar qui era la seva companya d'aventura.

Auca del rei Jaume  I, font:auques.cat

Una nit, i a l'hora convinguda, els conjurats van fer que es trobés el matrimoni en una casa dels afores de Montpeller. En una cambra a les fosques tingué lloc el florit idil·li. A mitjanit, el rei sentí com una remor que s'acostava, i aviat veié com per sota la porta de la cambra entrava una resplendor.

Auca de Jaume I, font:auques.cat

Cregué que li havien parat un engany, i al moment prengué les seves armes per defensar-se. De sobte, la porta s'obrí i aparegué al seu davant tota una grau gentada, proveït tothom d'una torxa encesa que deixà reblerta de llum tota la cambra. En el grup hi havia gent de tota mena: nobles, cavallers, soldats, dames, donzelles, plebeus, menestrals, jutges, notaris, pagesos i tota altra gent que formaven la societat d'aquells temps. El rei, parat, no endevinava que significava tot allò. El més vell dels del grup li parlà així:

—Senyor, perdoneu si us hem vingut a interrompre en un moment tan íntim. Nosaltres som el vostre poble, que es dol que vós i la vostra esposa no tingueu un fill que pugui heretar el vostre regne després de la vostra mort, i, desitjosos d'evitar els conflictes que podrien succeir-se si, en morir, cap fill vostre no us pogués heretar, hem volgut fer que vós dormíssiu una nit amb la vostra muller, per tal de veure si podíeu obtenir fruit, i, per si d'aquesta estada resulta un fill, hem volgut venir a fer-vos veure com la dama que us crèieu no conèixer, i amb la qual heu passat una estona, és la vostra esposa. Sapigueu també que si teniu un fill serà vostre i que nosaltres, persones de tots els estaments, hem vingut ací per donar fe que el fill que pugui néixer de la vostra esposa és fill vostre i hereu de la corona de Catalunya. Si us hem ofès, perdoneu-nos, que ho hem fet pel bé del vostre regne. 

El rei, que de primer no sabia què li passava, veié com, en efecte, estava en companyia de la seva esposa. Ho donà tot per ben fet i perdonà els seus súbdits, que animats de bon intent, li havien preparat aquella aventura. D'aquella entrevista nasqué el rei Jaume.

Naixement de Jaume I, font:auques.cat

Fins fa pocs anys de la ciutat de Montpeller sortia encara, la nit que feia anys una cavalcada o joc de cavallets que figurava la comitiva que anà a sorprendre el rei i aquest quan dalt de cavall, s'emportava la seva esposa cap al seu palau.

El bateig del rei Jaume.  Ja al món l'infantó, no sabien quin nom posarli, atès que volien posar un que no recordés el dels avis. Ja que havia vingut al món de manera miraculosa, volgueren que també el seu nom fos fill de l'atzar capriciós. Varen encendre un ciri dedícat a cada un dels dotze apòstols, amb l'intent de donar-li el nom de l'apòstol el ciri del qual més trigués a apagar-se. El que més cremà va ésser el de sant Jaume, i per aquest motiu va donar-se aquest nom a l'infantó."

Ciri, font:wikipedia

 Font:Les Cent millors Llegendes populars de Joan Amades

Historia

"La història sobre l'engendrament i el baptisme del rei en Jaume (fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller) són recollits pel mateix rei en el Llibre dels fets i estan envoltats d'una aura llegendària.

El Rei Pere II el Catolic, font:viquipèdia

Maria de Montpeller, font:geni.com

Bateig. Els testimonis documentals confirmen que el primer nom que s'escollí per al futur rei conqueridor no havia estat el de Jaume, sinó que s'hauria d'haver dit Pere, talment com el seu pare. Amb aquest nom figura en el contracte matrimonial que el 1210 pactà el seu pare el rei Pere el Catòlic entre el seu fill i la comtessa d'Urgell; i també figura amb el nom de Pere en el nou contracte matrimonial firmat el 1211 amb la filla de Simó IV de Montfort. A més, en el text primitiu de les Gesta comitum Barchinonensium et Regum Aragonum se l'anomena per dues vegades Pere Jaume. I el fet és que en el llinatge del Casal de Barcelona els noms tradicionals havien estat els de Borrell, Ramon i Berenguer i les combinacions d'aquests; i en la Casa d'Aragó durant la dinastia Ximena els noms tradicionals havien estat Alfons i Pere. El nom de Jaume no comptava amb cap antecedent en cap dels dos llinatges, així com tampoc apareix en el llinatge de la reina Maria de Montpeller.

És el mateix rei qui explica en la seva crònica el motiu de l'elecció d'un nom tan estrany a la tradició, Jaume, per a l'hereu de la Corona d'Aragó. Diu que sa mare, Maria de Montpeller, encengué dotze ciris amb els noms dels dotze apòstols; El darrer ciri a consumir-se fou el que duia escrit el nom de Jaume (Santiago), i aquest fou el nom que la reina Maria de Montpeller escollí per al seu fill."

Font de informació:viquipèdia

Veure més LLEGENDES CATALANES