Monumento a Joan Güell Ferrer

"Joan Güell i Ferrer (1800 - 1872) fue un empresario catalán, fundador de la empresa textil Vapor Vell en el distrito de Sants. Fue un abanderado del proteccionismo, y fundador de varias asociaciones patronales, como la Junta de Fábricas, el Instituto Industrial de Cataluña y el Fomento de la Producción Nacional. También desempeñó diversos cargos públicos, como concejal, diputado y senador. Su hijo, Eusebi Güell i Bacigalupi, igualmente empresario, fue el mecenas de Antoni Gaudí.​

En 1878, seis años después del fallecimiento del empresario, surgió la idea de erigir un monumento en su honor en la ciudad condal. No se inauguró hasta el 31 de mayo de 1888, en el contexto de la Exposición Universal. Al acto de inauguración asistieron el alcalde de Barcelona, Francisco de Paula Rius y Taulet, y el presidente del Consejo de Ministros, Práxedes Mateo Sagasta.

El emplazamiento elegido fue el cruce entre la Gran Vía de las Cortes Catalanas y la Rambla de Cataluña, con la figura de Güell mirando hacia el mar. El proyecto fue encargado al arquitecto Joan Martorell, quien diseñó un ampuloso pedestal compuesto por un basamento octogonal sobre el que se elevaba un podio cuadrado con columnas estriadas adosadas a sus cuatro ángulos, en cuya parte inferior se encontraban cuatro figuras alegóricas esculpidas en altorrelieve: la Agricultura, obra de Maximí Sala; el Arte, de Francisco Pagés Serratosa; la Marina, de Eduard Alentorn; y la Industria, de Torquat Tasso. Coronaba el monumento la figura del homenajeado, obra de Rossend Nobas.

En 1936, en el transcurso de la Guerra Civil, la estatua de Güell fue derribada. Entre 1941 y 1945 el monumento fue reconstruido por el arquitecto Joaquim Vilaseca y el escultor Frederic Marès, quien realizó la estatua del empresario basándose en fotos del original, obteniendo un resultado bastante parecido. Sin embargo, el pedestal fue totalmente remodelado, con una base de forma prismática de 5 metros de altura, con un medallón en su parte frontal con el escudo de Barcelona sostenido por angelotes, y en los otros tres costados relieves alegóricos del Comercio, la Industria y la Navegación, en un estilo cercano al art déco.

Por otro lado, el monumento fue cambiado de sitio y situado unos metros más adentro de la Gran Vía, en dirección al Paseo de Gracia; en su lugar se situó la Fuente de los niños cabalgando peces, una obra de Frederic Marès de 1928 situada anteriormente en la Plaza de Cataluña. La figura de Joan Güell quedó entonces mirando hacia la Plaza de España, en vez de hacia el mar como hasta entonces."

Ver información Wikipedia A Joan Güell i Ferrer

Más información Wikipedia Joan Güell i Ferrer

Monumento a Joan Güell Ferrer a la Gran Vía de Les Corts Catalanes

 

Antiguo monumento a Joan Güell i Ferrer padre d’Eusebi Güell, font:http://palauguell.cat

 Más información Wikipedia Frederic Marès

Frederic Marès i Deulovol

 Veure més Art Públic Eixample

 

Homenatge a Mary Santpere

"Un espai de xoc es pot veure al Palau de la Virreina, en quedar enretirat respecte dels edificis adjacents i que deixa dues mitgeres a la vista. La zona de davant va ser fins un jardí florit i és encara una de les poques obertures del passeig. En la que dóna a mar, es continua la façana del palau i la mirada és focalitzada per un motiu artístic central (una Mare de Déu en una fornícula).

La paret que ens ocupa es va resoldre amb una planta trepadora. L'acció tenia una missió especial: aquest conjunt és un homenatge a Mary Santpere, actriu molt lligada a la ciutat i a la Rambla. Quan morí, l'any 1992, sorgí la idea de fer-li un moment per part de l'Associació d'Amics de la Rambla i de la de Floristes de la Rambla que, amb el patrocini d'ACME, arribaren a l'acord següent: ACME rehabilitava el mur, els floristes posaven les flors i les mantenien, i l'associació veïnal, la placa per tal de recordar que les flors són en memòria de l'actriu. Per a la intervenció, no va caldre gaire més que una jardinera, una estructura vertical de xarxa metàl·lica i un banc que envoltava la jardinera i que més tard es va retirar. Unes línies dinàmiques esgrafiades o en forma de barra metàl·lica omplen el buit i completen la intervenció resolta per l'arquitecte Lluís Archilla, de l'Agència Municipal del Paisatge Urbà."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Homenatge a Mary Santpere a la Rambla (Palau de la Virreina)

 A Mary Santpere i Hernàez Actriu Ramblista d'Honor 1992 Amics de la Rambla

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Mary_Santpere

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Façana Escola Vedruna Àngels

"El que ara és una escola havia estat una masia que, cap al segle XVII, ocupà una institució coneguda com a Casa d'infants orfes. Sobre la masia creixeren adosats i una ala (podem veure'n l'escala d'accés a la paret lateral) que recorria el carrer Montalegre fins a la Casa de la Misericòrdia. Tants segles d'ús (masia, orfenat i després escola) i les ampliacions van fer que l'interior de l'edifici hagués canviat totalment.

En les imatges de l'enderroc es pot veure com van quedar a la vista dues mitgeres amb nombroses obertures, marques d'escales..., que havien de passar a ser façana principal. Es tracta d'una operació que comporta no sols plantejaments estètics i paisatgístics, sinó també adaptar l'espai a una nova funció, en aquest cas l'accés a una escola.

En la seva intervenció, María Luisa Aguado va mantenir elements antics, deixant a la vista la pedra de la masia i, també, mirà de recuperar la composició original de la façana, element que era important en la mesura en què el pes de la reforma radicava a endreçar i compondre aquesta superfície. Així s'han obert les antigues finestres i, com que moltes s'havien transformat en portes, es va conservar aquesta altura, amb què es donà lloc a balcons.

L'ordre el creà finalment una organització en plans rectangulars de la façana, on trobem pedra, estuc a la calç en tons diferents i acer oxidat envernissat als balcons fent de baranes i en un sòcol inferior on s'integren les dues portes: una de petita, perquè a l'escola s'entra a poc a poc, i una de gran perquè se surt a la desbandada. L'encalat de la porta dóna transparència al pati central (l'antic de la masia) i permet veure'l de fora. Sobre la porta, en un cos més baix, hi ha un passadís entre una banda i l'altra, que alhora crea continuïtat visual amb l'edifici veí que ara ocupa el CIDOB."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació http://www.vedruna-angels.org/vedruna-angels/#historia

Façana de la Escola Vedruna a la plaça Els Àngels

Plaça del Àngels a començaments del segle XX amb el racó on hi havia l'entrada al col.legi

Més informació Wikipedia María Luisa Aguado

María Luisa Aguado Martínez - font:santacole.com

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Escultura a Francesc Soler i Rovirosa

"Als 25 anys de la mort de Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona, 1836-1900), primer gran mestre de l'escenografia catalana, diverses entitats vinculades al món teatral i artístic, amb el Cercle Artístic al capdavant, van llançar una campanya per homenatjar-lo amb un monument.

Es va encarregar una escultura a Frederic Marès. Aquest va optar per evitar el bust o qualsevol referència al treball de Soler i Rovirosa i va oferir una de les seves característiques figures femenines jacents, aquesta amb una flor a la mà. Però per evitar la despersonalització total, va incloure un medalló amb el rostre de Soler en el pedestal, sota el seu nom. L'execució en marbre del monument la va fer el també escultor Joan Centellas.

Es va inaugurar, en presència de la filla i el nét de Soler, el 26 d'octubre de 1930 a la Gran Via, entre el passeig de Gràcia i la Rambla de Catalunya, molt a prop d'on hi havia el monument a Güell i Ferrer des de feia quaranta anys.

Aquell espai tenia aleshores un aspecte urbanístic molt diferent de l'actual, ja que els jardinets que envolten el monument (que en el moment de la inauguració portaven el nom de la Reina Victòria) van ser profundament transformats en vigílies del Congrés Eucarístic Internacional de 1952, moment en què també es va fer l'hotel Avenida Palace que és al davant del monument i els gratacels bancaris de les dues cantonades inferiors dels passeig de Gràcia amb Gran Via. També aleshores es van fer els dos brolladors de les cruïlles de la Gran Via, el gran de passeig de Gràcia i el petit de Rambla de Catalunya, al qual es van portar les quatre figures d'uns nens amb peixos, obra de Frederic Marès, que havien estat a la plaça de Catalunya. Uns anys abans s'havia desplaçat el monument a Güell i Ferrer, destruït durant la Guerra i reconstruït per Marès en acabar aquesta, amb la qual cosa tres obres de Marès van quedar a tocar les unes de les altres."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Barcelona Cultura

Escultura a Francesc Soler a Gran Via de les Corts Catalanes

Francesc Soler Rovirosa   1836 - 1900

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Soler_i_Rovirosa

Francesc Soler i Rovirosa font:museunacional.cat

Més informació Wikipedia Frederic Marés

Frederic Marès i Deulovol font:wikipedia

Veure més Art Públic Eixample

Escultura La Ola

"Situada de forma permanente delante del MACBA, La ola de Jorge Oteiza se ha convertido en un icono de este edificio construido por el arquitecto Richard Meier. Cuando en 1998, tres años después de su inauguración, Oteiza fue invitado a producir una obra para el Museo, decidió que quería ponerla en diálogo con el estilo arquitectónico de Meier, que él consideraba de un racionalismo cercano a Le Corbusier y con el que se sentía muy afín. En este contexto, decidió producir una gran ola de aluminio negro formada por poliedros y planos oblicuos y hacerla jugar con la alternancia de luz y sombra que crea sobre la obra la fachada del Museo."

Ver información https://www.macba.cat/es/la-ola-1458

Escultura La Ola de Jorge Oteiza en el MACBA

Más información:https://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_de_Oteiza

Jorge Oteiza Embil

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest