dijous, 14 de febrer del 2019

Basílica de la Purísima Concepción

Antecedentes
"El monasterio de Santa María de Jonqueres fue un antiguo monasterio de monjas de la ciudad de Barcelona.
La congregación de monjas se fundó en el año 1214 dentro de la parroquia de San Vicente de Junqueras, situada entre Sabadell y Tarrasa. En 1293 se trasladó a su emplazamiento definitivo en la barcelonesa calle de Junqueras.  La congregación terminó disolviéndose en 1810 después de que las monjas fueran expulsadas por las tropas napoleónicas. A mediados del siglo XIX se transformó en correccional para pasar a ser unos años más tarde un cuartel militar.
En 1867 se convirtió en iglesia parroquial dedicada a la Concepción y Asunción de la Virgen María, con una reforma efectuada por Jeroni Granell. Pero en 1869, una resolución del Gobierno decidió que el recinto del antiguo monasterio tenía que ser derribado por razones urbanísticas.
Al final se consiguió el permiso para trasladar el edificio hasta una nueva ubicación en el actual barrio del Ensanche que en esa época aún era una zona sin urbanizar. El traslado se realizó sin problemas, conservando la estructura original del edificio."
Veure informació https://es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_Junqueras

Dibujo de la antigua iglesia de Santa María de Jonqueres - foto:parroquiaconcepciobcn.org
"La Iglesia de la Concepción o Basílica de la Purísima Concepción y Asunción de Nuestra Señora es una basílica menor e iglesia parroquial en una de las manzanas en el cruce de las calles de Aragón y de Lauria, en el barrio de la Derecha del Eixample de Barcelona.
Arquitectónicamente la iglesia es fruto del traslado y reconstrucción de la iglesia y del claustro del antiguo monasterio de Jonqueres. El campanario procede de la iglesia de San Miguel en 1879, que iba a ser derruida. El 20 de febrero de 2009 el Papa Benedicto XVI concedió el título de basílica menor en el templo de la Purísima Concepción, que se convertía en la octava de las nueve basílicas que hay en la ciudad de Barcelona."
Veure informació Wikipedia Basílica Purísima Concepción
Més informació http://www.parroquiaconcepciobcn.org/ca/inici
Interior de la Basílica
Basílica de la Purísima Concepción






























dimecres, 13 de febrer del 2019

Escultures L' Estudi i La Recerca

"Les escultures L'Estudi i la Recerca van ser realitzades per Joaquim Ros i Bofarull amb pedra calcària. Van ser inaugurades el día 26 de gener de 1957. Es troben a l'entrada del col.legi Rius i Taulet a la plaça Lesseps."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
L'Estudi
La Recerca
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Ros_i_Bofarull
Joaquim Ros i Bofarull, font:bcn.cat
Veure més Art Públic Gràcia

Paviment Anna Frank

"En el context de la malla urbana de Gràcia, està ubicat el carrer Sèneca i Minerva, ambdós reservats a la circulació a peu com a homenatge a Anna Frank - Disseny: Ignasi Sanfeliu -.
La intervenció s'afirma plàsticament com una tendència dels anys 90 per a la reutilització de certs materials de gran duresa, tendència amb major visibilitat en les "places dures" de Piñón i Viaplana (la dels Països Catalans a Sants, és la més famosa i construïda en els anys 80). Aquí, els acers "corten" amb el seu rovell natural i els granits s'adeqüen a una connotació imagètica, amb ressonàncies al testimoni visual de la violència, de la barbàrie.
En el carrer Sèneca l'homenatge a Anna Frank és simple, a escala de l'estretor del carrer, limitant-se a un disseny de paviment, delineat a través de la repetició espaiada de línies diagonals en acer oxidat.
El dinamisme del traçat s'accentua, en l'inici, per línies més fines en direcció oposada i per l'estereotomia del granit i de la ceràmica, i a més, pel retall, en l'extrem de cada tira d'acer, d'un caràcter hebreu.
Les intervencions artístiques en paviments, no abunden molt, essent, normalment, excessives o irrellevants en el seu protagonisme. En aquest cas, el conjunt, d'escala continguda i discreta, desborda el quotidià de les funcionalitats d'un carrer, encara que, a vegades, ho faci amb certa banalitat: inclou, en ferro colat, les tapes de les caixes de registre i els pilarets del trànsit rodat, desmonumentalizant encara més l'homenatge."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Paviment Anna Frank al carrer Sèneca

Carrer Sèneca



Caràcters hebreus





 Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Ana_Frank
Annelies Marie Frank, font:wikipedia
Veure més Art Públic Gràcia

Font de Blancaneu

"Aquesta font, pensada per guarnir la nova plaça de Gal·la Placídia, ha estat coneguda per dos noms, Nena amb cérvol i Blancaneu, encara que és ben clar que l'autor es va inspirar en el personatge central de la pel·lícula de Walt Disney, realitzada el 1938. Obra de Josep Manuel Benedicto, va ser inaugurada el 8 de juliol de 1947 dins un petit passeig de xiprers, d'esquena a l'església de Santa Teresa del Nen Jesús, per l'alcalde d'aleshores, el baró de Terrades. La plaça havia estat acabada el 1944. La font va ser retirada el 1986 i restaurada per Maria Luisa Aguado, del Servei de Conservació de Monuments. Ara és en una banda lateral de la plaça."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Font de Blancaneu a plaça Gal.la Placídia


 Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Blancanieves
Blancaneus - font:wikipedia
Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Manuel_Benedicto
Josep Manuel Benedicto, font:todocoleccion
Veure més Art Públic Gràcia
  

Bust General José San Martín

"El 1960 es va complir el 150è aniversari de la independència de la República Argentina, i es va decidir col·locar un bust a la memòria d'un dels seus artífexs, el general José de San Martín (Yapeyú, Argentina, 1778 - Boulogne-sur-mer, França, 1850). El bust, obra de Josep Viladomat, es va posar en uns jardins de Vallcarca, però per alguna raó la inauguració real es va fer dos anys després, el 25 de maig de 1962. El dia triat es commemora la independència d'Argentina. Hi van assistir el cònsol argentí, Julio César Araujo, i el regidor Joaquín Jiménez de Anta, a més d'una representació d'alumnes del col·legi República Argentina, que hi ha al carrer Balmes, a Gràcia."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic 

Bust del General José San Martín a Jardins Manuel Blancafort

 "José Francisco de San Martín y Matorras​ (Yapeyú, Virreinato del Río de la Plata; 25 de febrero de 1778-Boulogne-sur-Mer, 17 de agosto de 1850)​ fue un militar y político cuyas campañas revolucionarias fueron decisivas para las independencias de Argentina, Chile y Perú. Es reconocido como uno de los Libertadores de América por su contribución a la autodeterminación de una gran parte de la América española."
Veure informació Wikipedia General José Francisco de San Martín

General José de San Martín