TRESORS a BARCELONA

diumenge, 10 de febrer del 2019

Santa Eulàlia Diada Bastonera

"I Diada Bastonera de Santa Eulàlia

Les colles bastoneres de Barcelona donan a conèixer els diversos balls de bastons que conviuen a la ciutat i també han convidat altres colles de Catalunya i de fora que ens mostran la diversitat i la riquesa d’aquest ball i d’altres danses que hi estan relacionades.

Enguany, les colles convidades són la Colla Bastonera de Londres, els Bastoners de Gavà, i el Ball de Pastorets de Vilafranca i el de Tarragona.

Les colles barcelonines amfitriones que participen a la Diada són els de Sant Andreu, els del Poble-sec, els d’El Bastó de Sarrià i la Colla Bastonera de l’Eixample."

font:https://www-lameva.barcelona.cat/santaeulalia

"El ball de bastons és una dansa popular molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal i característic un o dos bastons els quals fan repicar entre ells al ritme de la música.

El ball ha estat molt present en multitud de celebracions i festes al llarg de la història. Aquest fet ha suposat que en l'actualitat hi hagi diferents tipologies d'indumentària, de coreografies i de músiques així com d'acompanyaments musicals."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_bastons

Més informació:http://balldebastons.cat/

"El ball de pastorets és una dansa tradicional que es balla a moltes poblacions del Penedès i del Camp de Tarragona"

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_Pastorets

Cercavila

El Bastó de Sarrià

Bastoners de Poble Sec

Bastoners de Sant Andreu

Bastoners del Casc Antic

el Ball de Pastorets de Tarragona

els Bastoners de Gavà

el Ball de Pastorets de Vilafranca

Colla Bastonera de Londres

Veure més Festes Populars

divendres, 8 de febrer del 2019

Bust Narcís Oller

"L'esperit jocfloralesc de l'inici del segle XX va reaparèixer esporàdicament durant els anys de la República. El novel·lista Narcís Oller i Moragas (Valls, 1846 - Barcelona, 1930) havia mort poc abans de proclamar-se la Segona República i es va pensar a fer-li un bust i un homenatge, per a la qual cosa es va constituir una comissió al capdavant de la qual es trobava precisament Francesc Matheu, l'home que havia tingut anteriorment la idea d'una sèrie de bustos literaris que s'havien posat, esparsos, per tot el parc de la Ciutadella.

El bust, modelat per Eusebi Arnau, un escultor que havia participat en la fornada anterior, estava llest el 1932, però aleshores es va discutir el lloc més idoni per posar-lo. Primer es pensà en el passeig de Sant Joan, remodelat de feia poc; després en el petit passatge de Madoz, al costat de la plaça Reial, però finalment va guanyar la Via Augusta, al costat de la Diagonal. Es va inaugurar el primer diumenge de maig de 1934, després de la festa dels Jocs Florals. Va lliurar el bust a la ciutat el diputat de la Lliga Joaquim Cabot, en presència del fill de Narcís Oller, el també novel·lista Joan Oller i Rabassa, i l'alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer. El bust va ser traslladat el 1942 a la nova plaça formada al costat de la Via Augusta, a la qual es va donar el nom de Narcís Oller. El 1999 el pedestal va ser substituït per un altre d'acer corten."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Eusebi_Arnau_i_Mascort

Més informació Wikipedia Narcis Oller

Plaça Narcís Oller

Eusebi Arnau i Mascort

Narcís Oller i Moragas

Veure més Art Públic Gràcia

Estàtua Selene

"La Font de l'Aurora, de Joan Borrell i Nicolau, no passarà a la història per ser el primer monument que han rebutjat els veïns, però sí per haver servit per fer-ne més d'un en el seu trasllat a altres indrets. L'obra va ser encarregada com a part de la nova urbanització dels jardinets que tancaven el passeig de Gràcia. El 13 de juliol de 1929 s'inaugurà la font, amb una Minerva que subjectava dos carros, un amb dos cavalls que aixecaven el cap perquè simbolitzaven el sol, Hèlios, i l'altre amb dos cavalls amb el cap cot, perquè simbolitzaven la lluna, Selene, i per tant la nit. A més, el conjunt estava envoltat per unes columnes rematades amb àligues i comptava també amb un parell de figures femenines als seus peus, una de les quals es troba ara a la plaça de Joaquim Folguera.

Josep Buch, historiador de Gràcia, explicava que el conjunt escultòric "no va caure bé i fou la riota d'artistes i crítics. Era un tap que eclipsava Gràcia". Realment era massa voluminós i les queixes veïnals van fer que el 1931 l'Ajuntament el desmuntés. Borrell i Nicolau va quedar molt dolgut i a la seva biografia no es parla en cap moment de la Font de l'Aurora. Segons Frederic Marès, els dos cavalls de Selene van ser fosos a Madrid per aprofitar-ne el bronze.

Amb la remodelació feta l'any 2014 del buit urbà al començament de l'avinguda de Vallcarca, els veïns van demanar la col·locació d'una escultura que dignifiqués el nou espai i van acceptar la proposta municipal de col·locar-hi l'estàtua de Selene que, convenientment restaurada i sobre una base nova feta per Josep Peraire es va posar el 3 d'octubre de 2014."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Fuente_de_la_Aurora

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Borrell_i_Nicolau

Estàtua Selene a Avinguda Vallcarca

Fundidores Codina Hermanos

Borrel Nicolau 1929

Antiga Font de l'Aurora

Joan Borrell i Nicolau, font:borrellnicolau.cat

Veure més Art Públic Gràcia

Monument a Les Colles de Sant Medir

"El 1964, la Federació de Colles de Sant Medir, que cada 3 de març celebren l'aplec a l'ermita del sant a Collserola, van començar a pensar de recordar-ho amb una mena de font o bé amb un monòlit. Va vèncer la segona opció, obra de Núria Tortras. Finalment el monument va anar a petar a la plaça Trilla, on el 1980 va ser posada una placa que recorda els 150 anys del primer any que es va celebrar l'aplec, el 1830.

Amb el temps es trobava en molt mal estat i, arran de les obres de remodelació de la plaça el 1983 -obra de Jaume Bach i Gabriel Mora-, es va substituir per l'actual de granit rosa amb lletres de bronze a un nou emplaçament de Nil Fabra; després se li va afegir el sòcol negre amb motiu del darrer trasllat a la plaça Trilla.

Al número 111 del carrer Gran de Gràcia una placa recorda el forner Josep Vidal Granés, fill de Sant Cugat que, greument malalt, va prometre anar en romiatge a cavall fins a l'ermita del sant, al qual tenia devoció, si se'n sortia. Així va ser, i des de l'any que això va passar, el 1830, l'aplec ha persistit."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Més informació Wikipedia Núria Tortras i Panas

Més informació http://www.santmedir.org/

Monument a la plaça de Trilla

A LES COLLES DE SANT MEDIR EN EL CL ANIVERSARI 1830 1980 LA FEDERACIO DE COLLES

Placa a José Vidal Granes

Ermita de San Medir a San Cugat - font:www.sancugat.cat

Núria Tortras i Planas, font:Real académia catalana de belles arts

Veure més Art Públic Gràcia

dijous, 7 de febrer del 2019

Escultura Solc

"Los Jardines de Salvador Espriu de Barcelona, conocidos popularmente como Jardinets de Gràcia, cuentan con la escultura 'Solc', del artista Frederic Amat, una creación que rinde homenaje a la "profunda huella" literaria del poeta catalán que da nombre al espacio.

La escultura se puede entender como la hendidura que produciría un obelisco al caer al suelo, según explicó Amat durante la inauguración, en alusión al gran obelisco que se erige desde 1936 frente a los jardines en homenaje al presidente de la primera república española, Francesc Pi i Margall. Cuando se inauguró el obelisco, bautizado popularmente como 'El lápiz', Espriu tenia 23 años y ya había escrito seis libros: - Es una construcción que tiene mucho que ver con él y su trayectoria, le representa y le es contemporáneo -."

Ver información https://www.lavanguardia.com

Más información https://es.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu

Más información https://es.wikipedia.org/wiki/Frederic_Amat

Brilla, dentro del único / conocimiento del negro / el oro de mi sueño - Barcelona a Salvador Espriu 2013 / "Solc" Frederic Amat

Frederic Amat - fuente foto:El periodico