TRESORS a BARCELONA

dijous, 19 de gener del 2023

Escultura La Parella

"La reforma del Moll de la Fusta, inaugurada el 10 de juliol del 2002, obra de Robert i Esteve Terrades, incloia la presència d'un nou monument a la vora del mar, Parella, obra del xilè Lautaro Díaz, que va ser oferta per l'autor a Port de Barcelona el 1998, en saber que s'anaven a fer obres de remodelació a l'indret. El seu títol respon a la intenció de mostrar una parella d'enamorats al costat de l'aigua. Port de Barcelona va acceptar la proposta i la va incloure en la reforma."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"En passejar pel Moll de Bosch i Alsina, popularment anomenat Moll de la Fusta, de la zona comercial del port de Barcelona, el vianant troba, a la part superior d'unes escales que voregen la mar, un home i una dona de bronze asseguts plàcidament. Es tracta de La parella, escultura pensada i imaginada expressament per a aquest indret per l'artista xilenoespanyol Lautaro Díaz Silva. Aquest inicià la seva carrera artística amb el dibuix, la pintura i l'escenografia, però des de 1995 i a Barcelona s'ha introduït en el món de l'escultura. Si bé la seva pintura és expressionista i colorista, les seves obres tridimensionals són sintètiques, també expressionistes, però exageradament estilitzades. Fins a la realització d'aquesta obra, ha escollit prioritàriament la figura humana com a tema per a les seves escultures, utilitza formes distorsionades, selecciona, però, solament els elements del cos que li semblen més adients per al lloc o més representatius del personatge i les mostra sense pedestal, ja que considera que aquest destorba la contemplació de l'escultura. La seva admiració per les escultures amputades, trobades en els centres arqueològics, i el seu afany de síntesi el porten a eliminar braços o altres elements del cos humà a les seves obres.

Per això, en el bust de Salvador Allende que es troba a Lleida l'element definidor del personatge seran les ulleres. A La parella el que li interessa és transmetre una sensació de tranquil·litat que inciti el passejant a contemplar el paisatge. Lautaro Díaz, coneixedor d'aquest indret, ja que hi va viure i tingué el seu taller prop de la basílica de la Mercè, estava fascinat per l'entorn que s'observava des de la vorera del moll, evocador de la història comercial i activa de Barcelona. Per això suggereixo al vianant que s'assegui a prop de La parella i vagi identificant els llocs que l'envolten i imagini l'actual i passat comercial de la ciutat: l'estació de França, les Torres del Port Olímpic, els antics coberts del port reconvertits en museu o restaurants, el barri marítim de la Barceloneta, el rellotge del port de Pescadors, els velers dels clubs nàutics, el centre d'esbarjo Maremagnum, l'estació marítima, el telefèric que connecta les platges amb Montjuïc..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Rosa Maria Subirana Torrent

Materials:Bronze

Autor

Escultor:Lautaro Díaz

Més informació:Wikipedia Lautaro Díaz

Lautaro Díaz, font:Aniversalia.com

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

dimecres, 18 de gener del 2023

Escultura a Ròmul Bosch i Alsina

"Té la columna vertebral enfonsada, les espatlles tirades enrere i una caixa toràcica voluminosa. La testa fèrria amb prou feines emergeix d'aquest tors. Els ulls miren més enlaire que l'horitzontal del mar. L'home està mig recolzat sobre una peanya, en un gest de repòs contingut. Robert Krier ha donat a la figura, de dimensions més grosses que les d'un simple mortal, una energia furiosa. No sé bé la història de Bosch i Alsina, però deuria ser, segons Krier, un home colossal, a la mesura de les obres del port, de magnitud enorme, que va propugnar.

L'escultura amb figures és arriscada, i la deformació de les imatges que considerem reals encara ho és més. Robert Krier se n'ha sortit, amb una actitud que té poc a veure amb el naturalisme figuratiu anacrònic que donava valors absoluts a l'aparença de les coses mentre la consciència contemporània propiciava un art fundat en la inestabilitat radical de l'home actual. Com escriu Antoni Marí, els artistes que avui s'arrisquen a la figuració "no és per ingenuïtat que s'hi arrisquen; ni per un confiat optimisme. També són seus el temor, el dubte i la perplexitat; i per això el sentit de la seva figuració no és el mateix que la figuració que es féu en el passat; com tampoc no és la mateixa la seva voluntat formalitzadora i l'exigència de la seva expressió". Krier ha modelat una peça que ens parla amb veu estentòria. Poques estàtues hi ha a Barcelona que exhibeixin tant de poder."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joaquim Español

Materials:Bronze sobre pedestal de basalt

Més informació:Viquipèdia Ròmul Bosch i Alsina

Ròmul Bosch i Alsina, font:Viquipèdia

Autor
Escultor:Robert Krier, pedestal Léon Krier

Més informació:Viquipèdia Robert Krier

Rob Krier, font:archxde.com

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Escultura a Joan Salvat-Pappaseit

"Salvat Papasseit està sol al Moll de la Fusta, com ho estava quan guardava els taulons de flandes, de melis, dels cedres sagrats. La idea inicial de puntejar la llarga plataforma de la dàrsena amb sis escultures de Robert Krier es va revisar per reduir-les a dues: la de Bosch i Alsina a l'entrada de la Rambla del Mar, i la de Salvat Papasseit, l'única de la plataforma.

Probablement aquesta reconsideració va ser encertada: el perill d'immoderació hagués estat elevat amb tal nombre d'escultures exuberants. Perquè les obres de Krier tenen la virtut i el risc de l'exuberància. Al moll li basta la presència solitària del poeta immobilitzat en bronze, com una ombra llunyana de la presència solitària del vigilant nocturn de fusta sota la volta foradada del cel. Fins fa poc la forma hipèrbole de l'estàtua era el contrapunt que necessitava l'extrema austeritat de l'extens moll de llambordes projectat per Manuel de Solà-Morales amb un lúcid enteniment de les vocacions dels llocs portuaris. És una llàstima la substitució recent d'aquest terra per un paviment amb desnivells, subdivisions i decorativistes canvis de material que no entenen l'escala del moll. El poeta de la fusta, des del seu pedestal de basalt, sembla que miri cap el mar per no veure ornamentació urbana en un lloc que tenia la simplicitat primitiva de les obres severes i necessàries."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joaquim Español

Materials:Bronze sobre pedestal de basalt

NOCTURN PER ACORDIÓ:

Heus aquí; jo he guardat fusta al moll. / Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll / però jo he vist la pluja / a barrals / sobre els bots, / i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de / l'angoixa; / sota els flandes / i els melis, / sota els cedres sagrats. / Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit / i la volta del cel era una foradada / sense llums als vagons: / i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. / Vosaltres no sabeu / què és / guardar fusta al moll: / però totes les mans de tots els trinxeraires / com una farandola / feien un jurament al redós del meu foc. / I era com un miracle / que estirava les mans que eren balbes. / I en la boira es perdia el trepig. / Vosaltres no sabeu / què és / guardar fustes al moll. / Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells / -que són de tots colors / com la mar sota el sol: / que no li calen veles.

Joan Salvat-Papasseit

Més informació:Viquipèdia Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat, font:comunadeicaria.blogspot.com

Autor
Escultor:Robert Krier, pedestal Léon Krier
Més informació:Viquipèdia Robert Krier
Rob Krier, font:archxde.com

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

dimarts, 17 de gener del 2023

Escultura a Gambrinus

"La moda dels bars de disseny va donar com a resultat aquest curiós guarniment que és al sostre del desaparegut bar "Gambrinus". L'arquitecte del bar va ser Alfred Arribas, gran amic de Xavier Mariscal, a qui va encarregar de fer alguna cosa ben original. Aquest va tenir la idea de jugar amb el nom de l'establiment i fer una gamba que, en realitat, és un escamarlà. Ajudat per l'artista faller Manuel Martín, Mariscal va reeixir a aconseguir un reclam de gran força visual al Moll de la Fusta quan es va fer, el 1987, la primera reforma dirigida per Manuel de Solà-Morales, que en va eliminar els antics rafals. La propietat de l'escamarlà estigué en litigi entre l'amo del local i el seu llogater. Un cop aclarit, quedà ja establert que Mariscal cedia l'escamarlà a la ciutat. El desembre del 2004 va ser restaurat. Manuel Martín va morir el maig del 2005, quan l'escamarlà havia recuperat el seu bon aspecte primitiu."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L'estil de Mariscal és expressiu i molt personal, basat en una estètica lúdica. Abans de saltar a la fama amb en Cobi, va intervenir des del 1987 en el Moll de la Fusta (projecte de Manuel de Solà-Morales del 1983), col·laborant amb l'arquitecte Alfred Arribas en la realització del restaurant Gambrinus.

Mariscal va ser el responsable de la terrassa exterior per a la qual va dissenyar taules i bancs de fusta que semblaven fets per mariners víctimes d'un naufragi i al que es pot considerar com una de les icones de la modernitat barcelonina. Una gran escultura en forma d'escamarlà situada sobre la coberta ondulada de l'edifici. Els ciutadans, comensals o no, es veuen saludats per un crustaci de més de deu metres, que sembla voler donar la mà i que els rep amb un gran somriure."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Resina de poliester amb fibre de vidre pintat

Més informació:Viquipèdia La Gamba

Gambrinus, font:Viquipèdia

Disseny original de Mariscal, font:vestigiosdebcn.wordpress.com

Restaurant Gambrinus, font:deriamalconchel.blogspot.com

Autor

Escultor:Xavier Mariscal amb la col·laboració de Manuel Martín

Més informació:Viquipèdia Xavier Mariscal

Xavier Mariscal, font:Viquipèdia

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

dilluns, 16 de gener del 2023

Escultura Cap de Barcelona

"Partint d'una maqueta d'un metre d'alçada feta per l'artista nord-americà Roy Lichtenstein, una empresa especialitzada va fer-ne una altra de fusta de tres metres, de la qual es va treure, amb mitjans informàtics, un model tridimensional que va servir de base per al treball dels industrials en la realització definitiva. Aquesta construcció es va fer amb vuit mòduls prefabricats de formigó, units amb un nucli de fibres d'acer inoxidable. L'estructura base es va recobrir de gres de diferents colors, seguint les indicacions de Roy Lichtenstein i fent servir la tècnica gaudiniana del trencadís. Les mides del monument, un cop acabat, són de vint metres d'alçada per cinc d'amplada. Representa un cap de dona, amb els cabells al vent, i correspon a una sèrie que Lichtenstein va batejar com a brushtrokes (pinzellades), perquè al seu estil propi, utilitzat sobretot en el còmic i que consisteix a ampliar la trama d'impressió fins que se n'apreciïn els punts a ull nu, hi va afegir unes pinzellades vigoroses que marquen el nas, els ulls i la boca.

En fer l'encàrrec, en principi l'Ajuntament pensava posar-la al Parc de la Creueta del Coll, a dalt de tot del turó, però en veure la maqueta lliurada per Lichtenstein el febrer del 1987 va canviar d'idea i va decidir en una reunió amb l'artista a Nova York, exactament quatre anys més tard, que aniria al punt on s'uneixen el Moll de la Fusta i el Moll d'Espanya. Es va realitzar en pocs mesos, però la inauguració oficial es va posposar fins al 7 d'abril de 1992, poc abans del començament dels Jocs Olímpics. Va ser l'obra d'estatuària pública que més diners va costar als barcelonins (seixanta milions de pessetes de començament dels anys noranta) de totes les que es van posar a la ciutat en aquells anys preolímpics."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L'any 1992 no tan sols va ser important per Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics, sinó també des del punt de vista artístic la ciutat es va veure enriquida en acollir des de llavors una de les millors mostres d'escultura pública dels autors de més prestigi del segle XX.

Entre els artistes representats, el nord-americà Roy Lichtenstein (1923-1997), n'és present amb la seva obra titulada Cap de Barcelona, situada al Moll de la Fusta davant la plaça d'Antonio López, espai diàfan i obert en el qual aquesta escultura es converteix en una bella i important fita visual.

Al llarg de la seva dilatada carrera, Lichtenstein, un dels millors representants del moviment pop de l'anomenada primera generació d'aquesta tendència, Andy Warhol, Jasper Johns, Claes Oldenburg o Robert Rauschenberg, va realitzar una notable producció escultòrica que simultanejava amb el seu treball com a pintor i gravador.

En aquest sentit les seves primeres peces daten dels anys 1940, com les que s'han classificat com a "escultures primitives", obres amb un fort caràcter arcaic i arqueològic. El seu primer objecte pop, Cap de noia, està datat, però, el 1964, és a dir quan l'artista ja havia assumit el llenguatge pop.

A partir de llavors i fins a la fi dels seus dies, Lichtenstein va efectuar nombroses peces escultòriques seguint el seu propi estil que l'identifica, tot i que s'ha d'advertir que aquestes obres tridimensionals no s'han de interpretar com a simples transsumptes de la seva pintura, ans al contrari, posseeixen entitat pròpia sense que allò signifiqui una descontextualització respecte de la seva proposició estètica.

Cap de Barcelona té la seva gènesi en 1985, en una petita maqueta de fusta pintada, que després, com és usual en la producció de la seva obra, es transformarà en una escala més gran, en aquest cas i tenint en compte la peanya circular de formigó, arribarà als dinou metres d'alçada.

Iconogràficament la temàtica dels "caps" es recorrent en l'obra de Lichtenstein, aquests adquireixen en la seva producció diferents registres estilístics i formals.

En el cas concret de Cap de Barcelona, el títol al·ludeix a la topografia de la ciutat on s'ha erigit, pertany a la sèrie dels "caps de pinzells" iniciada en els anys 1980 com a resposta tridimensional a la idea de les pinzellades de tanta significació per a l'artista i pel seu aspecte simbòlic.

No tan sols s'hi resumeix brillantment el seu estil amb els seus cèlebres punts benday, derivats de la tècnica de la impressió, i la reducció cromàtica a les gammes primàries, ressaltades en aquest cas per l'ús de la ceràmica, sinó que uneix dos aspectes tan estimats per l'artista com són els caps de perfil i les pinzellades, a la manera d'una autocita estètica.

Així doncs, caps i pinzellades conformen temàticament i formal l'escultura, en una interpretació convincent i expressiva, en la qual d'una banda es fa referència als rostres femenins deutors del cubisme picassià, però en clau d'impacte expansiu en els seus contorns, el qual reforça i acompanya amb intel·ligència, la formalització plàstica de la pinzellada, gestual i instantània, que resta congelada en l'aire i esdevé tema alhora que es converteix en doble homenatge, d'una banda al mateix fet pictòric, de l'altra com una al·lusió irònica a la action painting i a la seva impulsiva execució.

El caràcter vertical de l'escultura, ja emfasitzat per la mateixa peanya, s'ofereix en una bella pluralitat de plans i punts de vista que la percepció de l'espectador descobreix en el seu trànsit."