"Entrant
al recinte de la Maternitat, per l'accés que dóna a la Travessera de
les Corts, en un jardí situat a mà dreta, destaca amb força la Maternitat de Luisa Granero.
Es tracta d'un tema que, com el seu nom indica,
representa una mare amb un infant. És una estàtua prèviament modelada en
fang i passada posteriorment a pedra calcària d'un to força blanc. Ens
trobem davant d'una escultura impressionant. Una mica més gran que la
mida natural, destaca pels volums poderosos, tocats amb una
simplificació important. Tot el conjunt respira una concepció grandiosa,
sintètica i rotunda, una mica mailloliana. Dins el seu context, aquesta
escultura es veu actual pel concepte simplificat en què s'ha realitzat,
amb una bona integració de la base, extreta del mateix bloc, descansant
a ran de terra, sobre la gespa del jardí.
La peça forma una composició romboèdrica, amb els
seus vèrtexs situats al cap i als peus, en la vertical, i en els dos
genolls de la mare, pel que fa a l'horitzontal.
En un sentit més genèric, podríem dir que la peça
funciona com una piràmide irregular i truncada. Aquesta composició
clàssica, juntament amb l'actitud que pren la representació del conjunt,
ens transmet una sensació de repòs, harmonia i serenitat.
En aquesta figura es dóna una bona mostra del que
constitueix el pensament escultòric de l'autora, que defugint l'anècdota
-fàcil de caure en un tema com aquest- se centra en una proposta de
representació vital, alhora que poderosa i austera, del fet de la
maternitat, amb la imatge del nen repenjat a la falda de la seva mare.
Frontalment presenta una composició complexa, amb totes les extremitats
d'ambdues figures a la vista, amb un joc de línies paral·leles que es
compensen amb altres línies que les creuen diagonalment.
Tot i ser una peça ben tridimensional i volumètrica,
envoltada d'espai suficient per poder ser contemplada des de tots els
punts de vista, l'escultura que comentem concentra el seu interès
principal en la seva visió frontal, on es donen les principals pautes de
construcció estructural i de dinamisme de l'escultura. Els dos perfils
laterals contenen també un cert interès, i l'esquena d'aquest conjunt
-molt ben sintetitzada- contrasta i dóna descans a un frontal molt
elaborat formalment. Aquesta part davantera conté una gran concentració
d'elements: rostres, braços, cames, mans, peus... Tot això suposa un joc
no gens fàcil de compondre, que l'autora -amb la naturalitat que li és
característica- sap combinar de manera àgil, evitant un barroquisme
excessiu.
El cap de la mare, decantat cap a l'esquerra, mira
cap a baix, directament al rostre del fill que, en posició de repòs,
potser adormit i amb els ulls closos, reposa just sobre la cama esquerra
de la dona. Aquesta extremitat, creuada per davant de l'altra, se situa
en un angle de 45º, angle molt superior al de la cama dreta que voreja
pràcticament l'horitzontalitat de la base, formant un angle de molt poca
obertura.
La mare du una faldilla molt adaptada a l'anatomia de
les extremitats inferiors. En aquesta peça de roba es veuen uns plecs
no gaire grans, força geomètrics i ben estructurats de manera simple,
que ajuden a donar ritme a la gran arcada invertida que dibuixen ambdues
cames. La dona porta un mocador al cap que li recull els cabells.
Aquest drap està concebut com un joc de plecs simples que es nuen a la
zona que correspon al clatell, amb què s'aconsegueix un element
d'interès a la part del darrere de la figura.
El braç esquerre del nen, el cap, el tronc i les dues
cames, juntament amb la cama esquerra de la dona, segueixen un ritme
paral·lel entre si, que queda ben compensat pels dos braços i la cama
dreta de la mare que, en forma d'aspa, creuen aquests ritmes, dotant-los
de molt més dinamisme i contrarestant així un excés de direccionalitat.
El treball basat en la descripció del cos humà sovint
comporta que, per poder col·locar tots els membres i elements que
conformen la figura humana, hi hagi una certa problemàtica descriptiva
que es tradueix formalment en un excés d'informació en determinats punts
de l'escultura, la qual cosa pot produir descompensacions importants en
el conjunt tridimensional. Normalment, el davant d'una escultura mostra
molts més elements que el darrere. Això és un factor que cal equilibrar
si volem aconseguir un interès similar des de tots els punts de vista,
cosa sovint difícil d'assolir.
En aquest cas, l'escultura és un compendi de
comprensió del llenguatge figuratiu traduït al món de les tres
dimensions. Luisa Granero resol amb contundència el tractament dels
volums ultrapassant la seva significació, de manera que converteix la
seva Maternitat en un bon conjunt escultòric, que relaciona
equilibradament el joc del buit i del ple, provocant ombres profundes i
plans amplis, excel·lents per a la recepció de la llum en l'espai
exterior que ocupa.
Per acabar direm que la pedra amb què l'escultura ha
estat executada té alguns problemes de porositat que aconsellen un
estudi atent per part dels professionals de la restauració de la pedra,
ja que apareixen per la seva superfície esquerdes preocupants, que no
tenen res a veure amb la veta natural del material. Estant a l'aire
lliure, aquests símptomes fan témer per la correcta preservació de
l'escultura de Luisa Granero."