TRESORS a BARCELONA: Escultura Mediterrànea

dilluns, 6 d’octubre del 2025

Escultura Mediterrànea

"La primera escultura que veu el visitant que entra als jardins del Palau de Pedralbes és aquesta de marbre col·locada el 1962 al peu de l'estany, obra d'Eulàlia Fàbregas, deixebla de Rosa Martínez Brau i especialista en el nu femení de grans dimensions, amb el qual pocs escultors gosen enfrontar-se. Encara que va néixer el 1906, aquesta és una de les seves primeres obres, ja que va iniciar la carrera artística amb cinquanta anys arran d'un accident automobilístic en què va morir el seu fill. Dues altres obres seves són ben a prop: la Xata, al jardins de Cervantes, i el bust del poeta Francesc Matheu, a la Diagonal. Té també dos nus femenins als jardins del Palauet Albéniz, col·locats, com els anteriors, en l'època de l'alcalde Porcioles. Una altra obra de l'artista s'havia col·locat a la rotonda del Palau de Pedralbes després que es reformés en la dècada de 1960. El 2001 la rotonda va recuperar la seva imatge inicial i l'escultura es va traslladar als jardins Joan Maragall. "

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Difícilment podria trobar-se un emplaçament més idoni per mostrar la bellesa de l'escultura Mediterrània que el lloc que li fou reservat dins els jardins del Palau Reial de Pedralbes. Està envoltada d'una superfície líquida que, com un mirall, reflecteix el seu entorn i destaca, per la blancor del marbre, entre les estructures esglaonades de pedra que donen moviment a les aigües que cauen d'un brollador i els complements florals que li serveixen de fons policrom. És la primera impressió que acull el visitant, tot just traspassades les reixes que hi ha a l'accés d'aquests jardins. L'escultura fou realitzada al voltant de l'any 1960 i és una obra ben significativa de l'escultora Eulàlia Fàbregas de Sentmenat (1906-1992), qui ens mostra una derivació de les orientacions estètiques que foren encapçalades en els nostres àmbits per l'escultor Josep Clarà (1878-1958). Aquestes orientacions es proposaven una actualització dels conceptes que havien constituït el fonament de la gran escultura hel·lènica de l'època clàssica.

Els temes habituals d'Eulàlia Fàbregas de Sentmenat foren el retrat, l'estatuària de caràcter religiós i les interpretacions del nu femení, de les quals aquesta estàtua n'és un bon exemple, perfectament significatiu del que era la transcripció personal d'un tema que ha estat tractat amb molta freqüència pels escultors. Són apreciables els trets diferencials de l'estil propi que hi aconseguí, adoptant la cadència d'uns ritmes compositius de marcada suavitat curvilínia en el seu conjunt, que són el resultat d'uns gestos i d'unes actituds saturades de femineïtat. La delicadesa espiritual de l'artista hi queda ben reflectida i permet la captació poètica del model que l'escultora ens transcriu, sense perdre la consistència pròpia del marbre i del que ha de ser l'escultura."