"Figura en bronze, obra noucentista de plenitud d'Enric Casanovas, situada en el passeig arbrat que voreja la part superior de l'estany dels nenúfars, als jardins del Palau de Pedralbes. Queda situada en un lloc molt ombrejat, completament coberta per les branques d'un arbre frondós. És una obra de l'any 1930, que va ser col·locada quan els jardins del Palau de Pedralbes van deixar d'estar reservats exclusivament a les visites reials i l'ajuntament republicà els va convertir en un parc públic."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"La qualitat que Enric Casanovas (1882-1948) aconseguí en aquest nu femení, que està dempeus i és de mida natural, i el que representa dins la variada panoràmica de la nostra escultura de la primera meitat del segle XX, no s'aprecia amb facilitat en la ubicació que té en els jardins del Palau Reial de Pedralbes. Teòricament, la disposició a sobre d'un suport de pedra que sobresurt lleugerament de la gespa és la més idònia per poder copsar de prop les seves excel·lències estètiques, però les branques dels arbres que creixen al seu voltant, ho impedeixen.
Malgrat tot, el fet d'haver estat feta en bronze li ha permès suportar unes incidències poc favorables i oferir-nos una mostra excel·lent de l'art d'aquest escultor, d'una personalitat ben definida en la línia marcada per Aristide Maillol o Josep Clarà, dels quals va ser coetani. El seu prototipus segueix les proporcions de la dona mediterrània, apartant-se de les estilitzacions modernistes i de qualsevol exteriorització d'un estat d'ànim marcat per diversos nivells d'expressivitat. Per aconseguir-ho es decantà vers una simplificació dels volums i de les formes, que seran el resultat magnífic d'uns plantejaments marcats pels criteris d'una jerarquia que accentua el que és essencial i redueix la importància del que tan sols és un detall. Tenia molt clar que les formes plenes i els volums d'una escultura exigeixen disposar d'un espai al voltant, de manera que l'observador pugui contemplar l'harmonia dels gestos i la correcta solució de les articulacions que permeten els moviments, tan sols en una possibilitat suggerida i en estat latent o en curs de realització, com el del braç que recull una cabellera de suaus ondulacions, molt ben apreciables a l'esquena i que compleixen la funció de consolidar el coll, de la mateixa manera que ajuden a reforçar el suport que correspon a les cames amb un tros de tronc recobert en bona part per un element tèxtil que podria fer al·lusió a la indumentària que vestia la figura."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Santiago Alcolea Gil
Materials:Bronze
Autor
Escultor:Enric Casanovas
Més informació:Viquipèdia Enric Casanovas i Roy
Enric Casanovas, font:Figueresantic.com
Veure Més:Art Públic Les Corts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada