TRESORS a BARCELONA

dimecres, 9 de març del 2022

Escultura La Canço popular

"L'entusiasme pel Palau de la Música que aixecava l'Orfeó Català va esperonar col·laboracions destacades com la de Joaquim d'Amat i de Càrcer, marquès de Castellbell, que va decidir sufragar el grup escultòric que representa la cançó popular a la cantonada entre el carrer de Sant Pere més alt i el d'Amadeu Vives. Va costar 11.000 pessetes, 5.000 de les quals van ser per a l'autor de l'obra, l'olotí Miquel Blay, i 6.000 per a l'empresa Bechini, que va posar el marbre i la mà d'obra per dur a terme el projecte del primer. La cançó popular va quedar enllestida el març de 1909, però no va ser instal·lada al seu lloc fins al 8 de setembre d'aquell any. A sota de l'escultura, una inscripció recorda la generositat del marquès."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"En aquest espectacular alt relleu es fa evident la col·laboració i el compromís que es va establir entre dos artistes: l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i l'escultor Miquel Blay i Fàbrega.

Des d'un punt de vista tècnic o funcional advertim en el relleu un curiós emplaçament segons la disposició del mateix arquitecte. Es troba integrat a la columna de l'angle de l'edifici i la part baixa de l'obra forma part de la balconada que envolta el Palau. D'aquesta manera, l'obra de Blay marca el punt d'interès precisament en aquest angle i ajuda a aconseguir l'efecte de façana contínua que buscava Domènech i Montaner per donar més grandiositat al Palau de la Música.

Pel que fa a la composició i significació de l'obra de Blay, que en part també venien determinades en el mateix encàrrec, començant per l'angle de la barana, hi veiem una noia de cabells llargs amb un vel que li cobreix el cos, que és la representació de La cançó com a idea genèrica. Darrere la noia hi ha diversos grups de personatges que integren el poble català. A la dreta hi veiem un grup de pagesos i, darrere seu, uns pescadors. Precisament és el contacte que estableix el pagès pel fet d'agafar el braç de la noia el que introdueix el concepte de popular a l'al·legoria anterior. Els pescadors i mariners seran els encarregats de transportar arreu del món les velles cançons populars. A la banda esquerra de la noia es representen dames i joves de la societat catalana i un grup d'una mare i un fill, al·legoria de la coneguda cançó El noi de la mare. Per sobre de tot el conjunt, com a protector i patró, s'alça el cavaller sant Jordi, símbol del llegat espiritual del poble. Enric Jardí esmenta aquesta peça com l'obra senyera de Miquel Blay i exemple cabdal del modernisme català. Com a trets escultòrics modernistes destacarem el perfil esfumat del modelatge, la utilització simbòlica de la figura femenina, la presència de corbes geodinàmiques i la inclusió de motius naturalistes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Pilar Ferrés

Materials:Pedra

Autor

Escultor:Miquel Blay

Més informació:Viquipèdia Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Blay i Fàbrega, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dilluns, 7 de març del 2022

Escultura Mare de Déu dels Àngels

"Les cases dels gremis solien tenir una imatge sota l'advocació de la qual els seus socis es consideraven protegits. Aquesta mare de déu era la que tenia cura dels teixidors de vels de seda i, per tant, en va ser posada una imatge, obra de Joan Enrich, a la cantonada de la Casa dels Velers, construïda per Joan Garrido el 1763. La casa va ser salvada en obrir-se la Via Laietana i fou considerada monument el 1919. Ha estat restaurada diverses vegades, la darrera l'any 2002."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"A la cantonada entre la Via Laietana i el carrer de Sant Pere més Alt, a pocs metres del Palau de la Música, trobem la casa de l'antiga confraria dels velers. Els velers, coneguts també com a teixidors de vels o de teles fines de seda, es constituïren en confraria cap al segle XVI i mentre no tingueren una casa pròpia es reuniren en una sala del convent de Santa Caterina. L'edifici té una estructura de gran sobrietat, que es trenca amb els esgrafiats que decoren la façana, amb les motllures dels balcons, o amb la fornícula del xamfrà amb la figura de la Mare de Déu dels Àngels (patrona de la confraria). El culte vers aquesta advocació és originari de l'ermita de Pujals (Girona), en la qual hi havia una pintura portada de Jerusalem que era coneguda com el "sant Drap". Potser l'inici del patronatge de la confraria cal buscar-lo en la relació entre els teixidors de vels i el "sant Drap". Des del 1834, la casa és seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda, ja que la confraria es dissolgué el 1813. L'edifici fou declarat monument històric el 1919.

L'obra escultòrica de la capelleta representa la Mare de Déu dels Àngels, amb la mà al cor, que apareix sobre una cort d'àngels (ja siguin de figura sencera o caps alats), amb la vestidura voleiant i coronada per una diadema metàl·lica d'estrelles. És una peça que segueix la tendència barroca, des de les línies arquitectòniques deformades de la fornícula fins a l'expressivitat de la pròpia imatge; tot sembla mogut pel fervor religiós de l'època. Es tracta d'una de les primeres obres, cap al 1763, de l'escultor barceloní Joan Enrich (1743-1795). És un barroc madur, sorgit de la formació a les acadèmies, que no té cap preocupació pels nous corrents classicistes i que, fins i tot, el mateix escultor assajarà després de la seva estada a Roma (1774-1776)."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Yeguas

Materials:Pedra i element metàl.lic

Més informació:Viquipèdia Mare de Déu dels Àngels

Més informació:Algunsgoigs.blogspot.com Mare de Déu dels Àngels

Més informació:Casadelaseda.com

Mare de Déu dels Àngels, font:3.bp.blogspot.com

Autor

Escultor:Joan Enrich

Més informació:Viquipèdia Joan Enrich

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Sant Joan Baptista

"El costum de posar imatges religioses en cantonades o fornícules va estendre's pels barris vells de Barcelona. El gremi d'assaonadors, que agrupava tots els qui treballaven en aquest ofici, va triar la figura del seu patró, sant Joan Baptista, i la va posar a la cantonada que fa la placeta de Marcús amb el carrer que du el nom dels qui practicaven aquest ofici, un dia de l'any 1628. Sota la imatge es pot llegir la recomanació de pregar un parenostre i un avemaria per guanyar 40 dies de perdó en un temps en què es creia en les indulgències. La imatge va patir la ira dels revoltats, el juliol de 1936, i fou destruïda. El 1958 Josep Miret va esculpir-ne una de nova."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"A la cantonada entre el carrer Assaonadors i la placeta d’en Marcús (on s’acaba el carrer Montcada) trobem una capelleta amb la imatge en pedra de sant Joan Baptista. A sota, un parell d’àngels vestits amb túniques sostenen un escut, dins del qual trobem l’anyell i l’estendard, heràldica de la confraria dels assaonadors (els qui adoben i acaben les pells i els cuirs). També trobem una inscripció que evoca l’obtenció d’indulgències: DIENT V(n) PATER NOSTER I VNA AVE MARIA / GVANIAN 40 DIES DE P(er)DO. En resum, la confraria d’assaonadors va dedicar una capelleta al seu patró, sant Joan Baptista, i la va aixecar a l’inici del carrer que porta el nom dels qui practicaven aquest ofici.

L’obra fou encomanada el 1628 a un escultor desconegut, del qual encara podem observar el seu treball en els àngels que sostenen la part inferior, una obra bastant mediocre del segon Renaixement català. La imatge de sant Joan Baptista fou destruïda el juliol del 1936, a l’inici de la Guerra Civil. El 1958 l’escultor Josep Miret i Llopart en va fer una rèplica. El sant apareix sobre una peanya (amb la inscripció 19 A. D. 58) com l’eremita que era: amb barba, cabells llargs, descalç i vestint una pell de camell amb mantell a sobre. A la mà esquerra té les Sagrades Escriptures, ja que se’l considera un profeta, i l’anyell místic; a la dreta sosté un estendard. L’anyell i l’estendard, també presents a l’escut de la confraria, són símbols cristians amb els quals es representa tradicionalment Crist, i identifiquen el portador com a sant Joan Baptista."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Yeguas

Materials:Pedra de Montjuïc

Més informació:Viquipèdia Joan Baptista

Joan Baptista per Tiziano, font:Viquipèdia

Autor

Escultor original:desconegut

Escultor restauració:Josep Miret i Llopart

Més informació:Viquipèdia Josep Miret i Llopart

Estàtua de Jesús, Temple Expiatori del Sagrat Cor en el Tibidabo per Josep Miret font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

divendres, 4 de març del 2022

Escultura Per sempre i un dia

"Un banc escultòric a la plaça de Joan Capri que envolten els habitatges de protecció oficial fets a la part posterior del mercat de Santa Caterina recorda la lluita contra la SIDA. Promogut per la fundació ArtAIDS que promou el mecenes d'origen holandès Han Nefkens, i dissenyat per l'artista novaiorquès Lawrence Weiner, aquest banc realitzat en plàstic reciclat consta d'una base convexa, de superfície circular, on es pot seure, i sobre ell, centrat, un poliedre prismàtic, de base triangular i un metre i mig d'alçada, on hom pot recolzar l'esquena. En cadascuna de les tres cares d'aquest poliedre hi ha gravat el títol de l'obra “Forever & a day” (Per a sempre i un dia) en un idioma diferent: anglès, castellà i català, i també la frase “Placed upon the same place as itself” (Posat en el mateix lloc tal com és). Les paraules d'aquestes frases estan emmarcades dintre d'uns rectangles. Només dues minúscules notes de color il·luminen l'obra, prevista en principi per estar en aquest lloc només durant un any però passat aquest s'hi va quedar de manera definitiva. La col·locació d'aquest banc escultòric vol ser un record del trentè aniversari del descobriment del virus de la SIDA per Luc Montagnier i la celebració a Barcelona, el mes de setembre de l'any 2013, d'un congrés internacional sobre la SIDA.

La inauguració de l'obra es va fer el dia 27 de febrer del 2013 amb assistència de l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, l'autor, Lawrence Weiner, el promotor, Han Nefkens, i una àmplia representació de galeristes, directors de museus i artistes, coincidint amb el començament d'una exposició de dibuixos de Weiner en el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Lawrence Weiner és autor d'una altre peça d'art públic a Barcelona, el monument a Frederic Mistral que es va posar l'any 1998 a l'avinguda que porta el nom d'aquest escriptor. Sobre el banc del mercat de Santa Caterina ha manifestat que va preferir fer una peça escultòrica d'homenatge al combat contra la SIDA que fos útil enlloc d'una només per a ser contemplada."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Plàstic reciclat

Autor

Escultor:Lawrence Weiner

Més informació:Viquipèdia Lawrence Weiner

Lawrence Weiner, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Arbre

"L’arquitecte Òscar Tusquets va dur a terme la segona ampliació del Palau de la Música tot aprofitant l’espai creat per l’enderroc de l’esglèsia de Sant Francesc de Paula. Tusquets ja n’havia realitzat la primera ampliació uns anys enrere, en la qual s’hi va instal·lar un monument en record del mestre Lluís Millet, ànima de l’Orfeó Català. En la segona ampliació calia tenir ben present la cantonada que es formava entre els carrers de Sant Pere més Alt i Sant Francesc de Paula, massa potent si no disposava d’algun element que amorosís l’embalum de pedra i, de pas, li donés una personalitat pròpia, cal suposar que pensant en la cantonada del Palau de la Música que dóna al carrer d’Amadeu Vives, on es troba l’escultura de La cançó popular, de Miquel Blay.

Tusquets va decidir encarregar un jocs de relleus i baixrelleus al seu col·laborador habitual Naxo Farreras, un home que havia començat com a dissenyador de joies, després va ser escultor (és autor de la ballarina d’Alegries, l’escultura del parc de Canyelles, al costat de la font de Manuel de Falla) i realitza les maquetes dels projectes de Tusquets.

Naxo Farreras va pensar a fer sobre els mateixos maons que constitueixen la imatge de l’edifici un arbre monumental que no fos no massa realista, i va treballar durant força temps en la idea conjuntament amb Tusquets fins aconseguir l’efecte d’un arbre deformat de grans dimensions -22 metres- que puja fins el cel. Va ser inaugurat, conjuntament amb la segona ampliació del Palau, el 22 d’abril del 2004."