Llegenda de la Mina del Castell d'Hostoles

Renderització infogràfica del Castell d'Hostoles, font:culturania.net

Fa molts anys el castell d'Hostoles a prop de Sant Feliu de Pallerols era assetjat pel moros de Girona. Era un castell situat en un lloc estratègic i el volien a qualsevol preu. Però era una plaça molt ben proveïda perquè els cristians estaven ben dirigits per un comandant fort i astut.

Les provisions, en un assetjament tan llarg s'anaven esgotant i, en veure-ho, el cap del castell ideà el següent estratagema: va fer treure tot el gra de les arques i manà omplir-les de terra, sorra i pedres, deixant un pam abans d'arribar al cim, que guardà per posar-hi el blat que quedava. De seguida manà a dos soldats, pescadors, que baixessin fins al riu, per la mina secreta que conduïa a les grutes de la torra travessant la muntanya del castell, i portessin peix i es proveïssin de verdures fresques. D'aquesta manera convidà el cap dels sarraïns a un àpat per parlamentar del setge. El sarraí acceptà pensant que era un principi per a la rendició del castell.

En l'àpat, el cap moro quedà bocabadat en veure els deliciosos plats que els havien preparat. Però no va acabar aquí: el cap cristià li ensenyà les arques plenes de gra de gom a gom. Al cap de tres dies es retiraven de l'assetjament ja que, a més, els havien dit que encara tenien provisions per a tres anys.

Font de la informació:Municipiscatalans.com Les Planes d'Hostoles

ROMANÇO

de la mina del castell d'Hostoles

Ja fa temps que el cabdill moro

el castell té assetjat

quasi mig any sense ploure.

l’aigua ja hauran acabat

La poca de  la cisterna

que han pogut estalviar

podrida en deu estar tota

i la pesta els portarà

D’aliments ben pocs en tenen
no poden baixar a la vall

fins i tot mengen els gossos

els gossos i algun cavall

- Com pot ser ?  pensa el rei moro

- Com poden tenir la sort

que els que no de malaltia

de gana i set no s’han mort ?

De prompte dalt de la torre

les trompetes han sonat

i un guerrer amb bandera blanca

on hi ha el moro ha baixat

- Bon dia lo cabdill moro

et desitja el meu senyor

i et convida a dalt la torre

a un sopar d’allò més bo

- No patiu, no hi faltaré.

- Moltes gràcies i demà

amb els meus visirs i tropa

disfrutarem del menjar

Quan a l’endemà  el rei moro

entra a la sala a sopar

els ulls l’hi fan pampallugues

en veure tot el que hi ha

Verdures de tota mena

i criats que poc a poc

porten rostits , fruita fresca

pa calent sortit del foc

Bots de vi blanc i de negre

anguila, conill, perdiu

barbs i bagres a la brasa

i patates al caliu

- Com pot ser ? deia el rei moro,

tot això que aquí mengem

si a baix  del  castell d’Hostoles

tota la vall controlem ?

El Senyor vetlla tothora

perquè aquí tot vagi be

i cada nit dos cents àngels

ens  vigilen  el graner

I ens emplenen la cisterna

amb aigua del riu Brugent

i ens fan pa i coca dolça

i ens esmolen l’armament

Perquè vegis el miracle,

Rei moro, t’ensenyaré

els sacs plens de blat i d’ordi

que hi ha dintre del graner

Grapats de sacs de patates

llenties, fesols, cigrons,

d’arrós, i de blat de moro

el Rei moro en veu pilons

I pensant que va de veres

que Déu protegeix la gent

deixa el castell el Rei moro

i baixa al seu campament

I passades dotze hores

d’aquell profitós sopar

el moro agafa les armes

i a Girona se’n  va anar

El que mai sabrà el Rei moro

és que els sacs que veié allà
estaven buits de queviures

i de rocs plens a vessar

Tan sols mig pam de blat i ordi

formava part del parany

i la poca llum que hi’via

va fer més real l’engany

Tampoc sabrà mai que un túnel
excavat sobre el roc viu

començant a la cisterna

baixava  fins tocar el riu

I el peix, verdura i carn fresca

mai va faltar al castell

Per sota els rocs arribava

burlant del setge l’anell

 Font de la informació:Nyerro.blogspot.com El romancer de la Vall d'Hostoles

Història

Situat a una alçada de 599 metres, domina tota la vall d’Hostoles. El seu origen es situa a finals del segle IX i principis del X. Formava part del sistema de defensa de ponent del comtat de Besalú.

Castell d'Hostoles, font:Viquipèdia

El primer senyor del castell que es coneix va ser Miró I, el qual ja es cita el 1015. El 1107 apareix Galceran d’Hostoles. El 1118-20 figura com a senyor Miró II. El 1168 s’enregistren els noms de Miró d’Hostoles i Ramon d’Hostoles en el Llibre Gran del Feus. El 1207 consta com a senyor del castell Miró III. El 1212 ho és Dolça, filla de l’anterior. Fins al 1290, hi consta Guillem Galceran, fill de Dolça i Galceran de Cartellà. Guillem Galceran va ser desposseït del castell i excomunicat degut a una vida plena d’incidents.

De 1344 a 1385 va ser senyor del castell Guillem Galceran de Rocabertí. El va succeir el seu fill Guerau de Rocabertí que al 1416 n’és el possessor. El 1419 el castell passa a ser terra reial. En el període 1445-1465, la baronia de Cabrenys i el castell d’Hostoles recauen en Dalmau de Rocabertí.

Arran de les revoltes remences, el 1462, Francesc de Verntallat el va ocupar i més tard va prendre possessió del castell així com de tota la vall d’Hostoles.

Durant els segles XVI i XVII el castell va anar passant per diferents generacions de la família Sarriera-Gurb i de Pons.

Font de la informació:Inventaripatrimoni.garrotxa.cat

Més informació:Lesplanes.cat Turisme El Castell d'Hostoles

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda L’enginy de la castlana

L'enginy de la castlana, font:martamortes.files.wordpress.com

"La guerra havia allunyat del castell - de Burriac - al Castlà i a tota la gent apta per les armes. Sols un vell majordom hi restà amb la castlana, infants i esclaves. Fou això sabut o no; dos vaixells corsaris s’acostaren una nit a la platja per assaltar Burriac. [...] Desembarcats amb gran tranquil·litat emprengueren la pujada a la muntanya, arribant a tocar les portes del castell.

Castell de Burriac, font:aliesmataro.blogspot.com

Res les pogué abatré, el tall de les eines amb que era batuda es malmeté amb topar amb el ferro que les folrava. [...]

Els corsaris no tingueren més remei que esperar l’aubada per emprendre una complerta expugnació de la fortalesa. Retragüent-se, doncs, de la prou defensa determinaren assaltar les muralles.

Cercaren arbres a ells menesters i construïren escales, en quina feina transcorregué de la jornada, lo qual vist de la castlana, entrà amb mortal congoixa, prou amb fumeres assenyalava son perill, però els socors no podien arribar a temps. Tant despoblats estaven els llocs que una host no es podia formar de pressa.

L'enginy de la castlana, font:martamortes.files.wordpress.com

Entrada la nit s’apagaren les fogates del castell, no per fretura de llenya. La castlana necessitava de la fosca per executar son plan defensiu [...]. L’oli tret de les tines era portat a les muralles conceptuades com assequibles empapant-ne les llises pedres exteriors [...]. Sols la torre tornà a mostra sa negrenca fumera anunciadora del perill a la qual responen ja alguns cons serres enllà anunciant els socors que s’aparellaven. Els corsaris no anaven a perdre més temps. Amb escales corregueren a les muralles del castell que segons tota aparença estava abandonat. Quatre escales foren ensems aplicades a la cortina del mur. Prest dos o tres d’ells s’enfilaren en cadascuna. Encara no arribaren al vell mig que relliscant-los totes quatre anaren roques a vall els qui estaven muntats, com impulsats per una ma misteriosa. Atribuint fet tant incomprensible a les arts màgiques, reculen espireigs de tal manera que [...] abandonaren a correcüita el cimal."

Font de la informació:Patrimonioblidat.cat Carreres i Candi, Francesc (1990)

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda de La Creu del Bei

Creu del Bei, font:naturalocal.net

"En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils.

Castell de Burriac, font:Viquipèdia

El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella o Creu del Bei. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera."

Altre versió

"Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal."

Font de la informació:naturalocal.net

Història

La Creu del Bei es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Cabrils. L'actual creu és de ferro i fou col·locada el 1987, dalt d'un petit monticle rocallós. És coneguda amb altres topònims semblants (Beia, Alí Bei, Aveia, Avellà, Abellà, etc.) i està situada als límits entre Cabrera de Mar i Cabrils, ja que, probablement, el motiu de la seua existència és com a fita de terme.

Font de la informació:Viquipèdia Creu del Bei

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda L'Amo del Vilar de Sesgorgues

L'Amo del Vilar de Sesgorgues, font:carrecaminos.blogspot.com

"L’amo del  Vilar Sesgorgues tenia el blat a punt de falç, però no trobava segadors. L’hereu, desesperat, diu:Baldament haja de donar l’ànima al diable, no tornaré sense segadors. I se’n va de camí fet un foll.

Caminant, caminant, troba tres homes i els diu si volen llogar-se.

-          A mans besades

-          Quant voleu de paga?

-          La vostra ànima quan haurem acabat la feina.

-          Fet¡

I va emmenar-se’ls.

Al matí, quan la criada va anar a dur-los l’esmorzar, ja els va trovar lligant la darrera garba.

-          Quins mossos heu llogat, nostramo, que ja han acabat la feina¡

L’amo se’n va al camp i es queda veinent visions.

-          Està bé. Ara em dureu en blat a l’era i me’l batreu.

Al cap de poca estona:

-          Nostramo, ja està. Ja hem acabada la feina.

-          No pas encara. Ara em triareu el blat gra per gra i me’l pujareu al graner.

-          Nostramo, ja està. Ja hem acabada la feina.

-          No encara. Ara em triareu la palla bri per bri i me la dureu a la pallissa.

-          Nostramo, ja està. Ja hem acabada la feina.

-          L’home ja començava a no tenir-les totes.

-          Ara em voltareu de paret  tot el quintar.

-          Ja està.  ¿Què més?

L’home ja començava a tremolar.

-          Ara em voltareu de paret tota l’heretat.

-          Ja està. Què més, ara?

L’home suava sang i aigua.

-          Ara… em tallareu tot el bosc, estellareu la llenya i me la dureu al claper.

-          Ja està.

Llavores l’home, veient-se perdut, va contar-ho tot a la seva dona.

-          Ah, si? Deixa-me’ls per a mi.

-          Mireu – va dir als tres diables, que bé havia conegut que no eren altra cosa aquells tres

-          homenots -, jo me’n tic d’anar; entengueu-vos amb la mestressa, que ella us mandarà la feiina.

-          Vine, tu, Burrumbau – va cridar ella al primer diable-, ensenyaràs la doctrina al nen de tres mesos.

-          I com mal llamp voleu que l’hi ensenyi, si no la sé per mi…?

-          Doncs ja pots anar-te’n. Vine tu – cridà al segon-, tu amb aquesta garbella m’ompliràs la cisterna d’aigua de la gorga.

-          I com voleu que l’ompli, si fugirà tota pel camí?

-          Doncs aquí ja hi fas nosa, que no serveixes.

-          Llavors cridà el tercer i va dir-li:

-          Tu agafa aquesta pell de be i vés a la gorga a rentar-la, fins que, de negra que és, se’t torni blanca.

El diable prou va probar, però no va a poder sortir-ne.

-          Maleït siga el pelleju¡ Com més el rento, més negre se’m torna¡

    I rebatent la pell va anar-se’n darrere dels seus companys, tots enrabiats d’haver treballat de franc i d’haver sigut el burlot d’una dona.

Com he dit abans, encara avui dia es veuen trossos de la paret amb què els diables van voltar tota l’heretat del Vilar Sesgorgues."

Font de la informació:Llegendes del Montseny de Apel.les Mestres

Llegendes del Montseny de Apel.les Mestres, font:google

 Història

"Antic mas, que guarda documentació des del segle XI (1072) on parla de la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Els Desvilar posseïren terres en alou fiscal, inicialment, es considerava demarcació del Castell de Cabrera fins que es constituí com a quadra autònoma almenys des del segle XIII. Abans del despoblament del segle XIV i XV, la parròquia constava de prop de quinze masos entre els quals hi figura Desvilar. En el fogatge de 1553, aquest mas no hi consta, la qual cosa fa suposar que degué quedar despoblat amb la pesta. Al segle XVII, a jutjar per les dades constructives, devia tornar estar habitat i reformat i ampliat. Al segle XIX, els propietaris de Desvilar varen cedir uns terrenys en erigir-se la rectoria de Sant Bartomeu Sesgorgues."

El Vilar de Bartomeu Sesgorgues, font:erill

Font de la informació: Viquipèdia El Desvilar de Sant Bertomeu Sesgorgues

Més informació:Viquipèdia Rectoria de Sant Bartomeu Sesgorgues

Més informació:Viquipèdia Esglèsia de Sant Bartomeu Sesgorgues

Esglèsia de Sant Bartomeu Sesgorgues, font:coneixercatalunya.blogspot.com

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda el Castell de Balsareny

Castell de Balsareny, font:Madya

"Una vegada el senyor del castell de Balsareny volia tenir una mansió amb més habitacions que cap altra, i va demanar que se li aparegués el diable. El diable va aparèixer, i el senyor va fer un pacte amb ell.

Volia la construcció d’un recinte de cent cambres a canvi de l’ànima d’un vassall. Quan al cap de sis dies, el Maligne ja duia realitzades noranta-nou cambres, el baró, ben penedit del tracte fet, posà al castell una imatge de la Mare de Déu i s’hi encomanà. Va resultar que mentre el diable s’afanyava a acabar l’edificació, sempre hi havia una cambra que s’esbaldregava… Mai no en podia comptar cent… Fins que es convencé que un poder superior al seu li impedia el triomf. D’aquesta feta, el castell de Balsareny fou anomenat el de les noranta-nou cambres."

Font de la informació:Vivenciesjosep.wordpress.com

Una altre llegenda del Castell

"El castell de Balsareny tenia un defecte: li mancava un passadís secret per sortir a l’exterior. Per això, quan els moros van assetjar la fortalesa, ningú no podia sortir d’amagat a buscar aliments.

Vista aèria del castell, font:todocoleccion

La gent del castell va resistir una setmana i una altra, fins que estaven tan dèbils i famolencs que van decidir rendir-se. Però, de sobte, va caure un peix del cel! No era cap miracle. Una àguila que el duia al bec s’havia espantat i l’havia deixat caure. Tothom se’l volia menjar, però van tenir una idea millor. El van cuinar i li van oferir al capità enemic. El cabdill moro va rebre el regal amb sorpresa: “Un peix fresc i ben cuinat! Com s’ho han fet?” I es va pensar que els de Balsareny tenien un passadís secret i que no els mataria mai de gana; per això va ordenar la retirada de les tropes. "

Font de la informació:martamortes.files.wordpress.com Llegendes-medievals.pdf

Història

El castell de Balsareny és una fortalesa d'estil gòtic civil català datada el 951. Ha estat vinculat de sempre al llinatge dels Balsareny i es troba en un excel·lent estat de conservació. Enfilat en un turó de 420 m a la vora dreta del riu Llobregat, avui és ben visible des de l'Eix del Llobregat, des d'on el castell destaca amb els seus merlets airosos. La vista sobre el riu i el poble de Balsareny és excel·lent. 

Interior del castell, font:fotomedieval.blogspot.com

El castell apareix esmentat l'any 951, en documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages i del bisbat de Vic. En un document del 966 i en un altre de 990 se'l menciona com a Castrum Balciarenno. El document de referència del 951 és un diploma de Lluís el Piadós, confirmació, a petició de la reina Gerberga i del Comte Odalric, dels béns de l'abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, entre els quals l'església de Santa Cecília en terme de Balsareny (Balceringia), que Longobard havia donat a Santa Cecília de Montserrat.  Del mateix 951 hi ha un segon document, en aquest cas, una butlla del papa Agapit II a l'abat Arnulf de Ripoll, confirmant les propietats del monestir, entre les quals el lloc de Serra sanç, "in pago Balzaraniensi".

En aquests dos primers documents no es parla explícitament del castell, sinó d'una església del terme i d'un lloc del terme; però de l'existència d'un terme amb esglésies i masos se'n desprèn l'existència d'un castell termenat. Per això l'any 951 és la referència coneguda més antiga, tot i que el castell òbviament podia ser anterior; però no ho devia ser gaire, ja que no sembla casual que en un mateix any hi hagi dos documents, l'un del rei de França i l'altre del papa de Roma, que parlin de Balsareny, i abans no n'hi hagués cap (de conegut). El primer document que fa referència expressa del castell és del 966, i n'hi ha d'altres el 967, 977, 987, 990 (una butlla del papa Joan XV) i pàssim.

La construcció actual força ben conservada té elements dels segles XIV i XV i es va refer al XIX. Al costat mateix del castell es pot visitar la capella romànica del segle XII, amb modificacions posteriors, de la Mare de Déu del Castell.

el castell de Balsareny, font:losfolloneros.blogspot.com

 Font de la informació:Viquipèdia Castell de Balsareny

La Llegenda i Balsareny

El castell de Balsareny és sens dubte el monument més representatiu i carismàtic de la població i un dels més coneguts de la comarca. És ben visible no solament a causa de la seva situació, sinó també a causa de la seva mida i del seu bon estat de conservació. Present des dels orígens en els esdeveniments de la història del poble.

font:ara.cat

Font de la informació:Balsareny.cat El municipi El Castell

Més informació:Ara.cat cultura

Castell de Balsareny

Amb les visites guiades i teatralitzades podreu endinsar-vos i descobrir la vida en un castell medieval de la mà de la Baronessa, d’en Pau Bròquil (el  joglar del castell), del soldat, del mestre artesà, de la minyona,…

Ells i elles us explicaran qui hi vivia, què feien i en què i com  treballaven, com vestien, què sentien,…

També descobrireu cada  detall, anècdota, història i llegenda del Castell, així com la cançó  que us ensenyarà la Baronessa i potser, si esteu animats, alguna  dansa medieval.

Més informació:Castelldebalsareny.com

Logotip del Castell de Balsareny

 

font:Castelldebalsareny.com

font:Castelldebalsareny.com

Veure més LLEGENDES CATALANES