Quan passaren a les negociacions
Gueribert mostrà a l'enviat els millors cavalls que hi havia a la
ciutat, els quals havien estat reservats especialment per a ell des del
moment en que es conegué la seva vinguda a la ciutat. L'enviat del Papa,
emperò, tot i conèixer la gran vàlua dels cavalls, n'oferí una
quantitat molt baixa per ells, ja que volia guardar-se diners per a sí
mateix; Gueribert considerà l'oferta com una ofensa contra l'honor de la
ciutat, dels criadors de cavalls, del país i de sí mateix, i
s'enfurismà, però per tal de mantenir les negociacions no ho deixà
traslluir, ans tornà a demanar el mateix preu.
L'enviat, amb menyspreu, replicà
que aquells cavalls no eren ni tan sols dignes d'ésser muntats per
rodamons i que si volia pagar per ells era per caritat. Gueribert no
tolerà aquesta injúria, de manera que, posseït per la ira, desembeinà el
seu punyal i el clavà amb feresa al cor de l'enviat, donant-li mort.
Un cop s'adonà del que havia fet
decidí fugir i amagar-se, doncs, encara que havia assassinat una
persona vil, no deixava de ser un enviat papal, la qual cosa podia
comportar importants represàlies, no només personals, sinó també
polítiques.
Després d'abandonar la ciutat i
vagar durant diversos dies, trobà un bon amagatall a la muntanya de
Montjuïc, en una cova al davant del mar. S'hagué d'acostumar a viure en
soledat, a alimentar-se dels peixos que podia pescar o dels petits
animalons que era capaç de caçar, a passar fred durant la nit i a
amagar-se si escoltava el so d'un altre ésser humà.
Gueribert plorà davant la
generositat dels dos sants i davant la idea de poder tornar a veure la
seva família, a la que tant havia trobat a faltar. Tornà alegre a casa
seva, on fou molt ben rebut per tothom, però abans de res, ordenà fundar
els dos monestirs, que foren el de Sant Pere de les Puel·les i el de
Sant Pau del Camp, en honor dels dos sants.
