TRESORS a BARCELONA

dimecres, 20 de febrer del 2019

Casal Font d'en Fargues

"A principis del segle XX, un grup de periodistes i veïns del barri van crear una associació veïnal amb l’objectiu de debatre la urbanització del barri de la Font d’en Fargues i dinamitzar-ne la vida social i lúdica. Van crear la seu al Casino, un edifici que es va construir l’any 1928 sota la direcció de l’arquitecte noucentista Adolf Florensa en uns terrenys cedits a l’associació pels propietaris dels terrenys, Mateu Rovira i Concepció Ribó. L’entitat veïnal va funcionar com a cooperativa recreativa i cultural: era un equipament obert al barri.

L’edifici constava d’un cafè i d’una sala d’espectacles, però va anar creixent en serveis al llarg dels anys gràcies a les aportacions dels mateixos socis i veïns. Durant la postguerra, el Casino sobrevivia amb moltes dificultats i finalment el van vendre. Després d’uns anys el va comprar la parròquia, que hi va fundar el Casal Familiar San Antonio de Padua. Actualment és propietat de l’Ajuntament i el gestiona l’Associació Casal Font d’en Fargues, creada expressament per mantenir l’esperit amb què es va obrir: promocionar activitats lúdiques, socials, artístiques i formatives.

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Barcelona.cat

Més informació http://ajuntament.barcelona.cat/casalsdebarrihg/cfontdenfargues

Casal Font d'en Fargues

Més informació http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/3-1.shtml

font:bcn.cat/horta-guinardo

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolf_Florensa_i_Ferrer

Adolf Florensa i Ferrer, font:col.legi de arquitectes de Catalunya

Edifici de La Caixa a Gràcia

"Fidel a la seva idea d'incloure el patró o la patrona de cada barri on obrís una sucursal, la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat, també coneguda com "la Caixa dels Marquesos" i més tard com la Caixa de Barcelona, va posar una Mare de Déu de Gràcia, obra de l'escultor Enric Clarasó, en l'edifici que va aixecar August Font i Carreras al començament del carrer Gran de Gràcia.

L'edifici estava acabat el 1908, i la imatge es va posar poc després. Era la primera sucursal que s'obria a l'exvila de Gràcia. La imatge va ser destruïda en els primers dies de la Guerra Civil, el juliol de 1936 i, als anys 40, en va ser posada una altra de nova, obra de l'artista gracienc Manuel Martí Cabré."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Mare de Déu de Gràcia

"Actualment, del projecte arquitectònic original únicament es conserva la façana.

Construït íntegrament en pedra, destaca la presència d'elements procedents de la tradició constructiva medieval catalana, com les finestres coronelles del primer pis o la solana de l'últim nivell.

La torre, coberta a quatre vessants, presenta a la planta baixa la porta d'accés a l'escala, tot destacant les impostes, on es representen dues figures femenines acompanyades d'elements vegetals. Coronada per l'escut de Barcelona, la planta baixa es separa del següent pis a través d'una imposta motllurada, nivell al que es localitza una fornícula a mena de finestra on es disposa una imatge de la Verge.

A planta baixa es localitza l'accés a les actuals oficines de la Caixa, amb una porta central flanquejada per duess parelles de finestres amb grans arcs sobre columnetes que reposen damunt d'un sòcol alt. Aquesta planta baixa es separa del primer pis a través d'una cornisa esculpida on apareix escrit: "Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona. Sucursal de Gracia".

Veure informació Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura

Sucursal a Gràcia de La Caixa

Més informació Wikipedia Enric Clarasó i Daudí

Enric Clarasó i Daudí, font:wikipedia

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/August_Font_i_Carreras

August Font i Carreras, font:wikipedia

Més informació http://marticabrer.com/biografia.php

Manuel Martí Cabré, font:marticabrer.com

Veure més Art Públic Gràcia

Font de la Granota

"Durant els anys 1910 i 1920 es van instal·lar nombroses fonts al districte de l'Eixample, fomentades per la Comissió d'Eixample, la qual va realitzar diversos concursos per a col·locar fonts ornamentals a diversos indrets del districte. El primer es va realitzar el 18 de desembre de 1911, en el qual es va encarregar la seva elaboració a Josep Campeny, del qual es van col·locar tres fonts:

Font del Trinxa

Font del Jove dels càntirs

Font de la Granota: ubicada a Còrsega amb Diagonal, com en les anteriors la figura de bronze se situa sobre un basament de pedra. Com en les altres dues fonts el subjecte representat és un noi, abillat amb un barret i ajagut sobre el cos de la font, mentre que subjecta amb les dues mans l'aixeta en forma de granota. L'estil emprat és com en les seves companyes d'un acurat realisme."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Fonts_de_Barcelona

Font de la Granota al costat dels Jardíns del Palau Robert

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Campeny_i_Santamaria

Josep Campeny i Santamaria

dimarts, 19 de febrer del 2019

Escultura El nen de la rutlla

"El nen de la rutlla, també conegut com a Nen de l'aro,és una escultura que ha esdevingut el símbol del Guinardó. És obra de l'artista Joaquim Ros i Bofarull (1906-1991).

L'any 1961 l'alcalde Porcioles va convocar un concurs destinat a dotar d'elements escultòrics les noves places de la ciutat. Es varen seleccionar deu peces, una de les quals és aquesta que es troba a aquesta plaça.

Antigament aquesta plaça es coneixia com a Plaça de Puig i Alfonso, un regidor de l'ajuntament i promotor, junt amb Ramon Albó, d'iniciatives culturals, socials i benèfiques a Barcelona. Des de 1961 està presidida per aquesta escultura d'estil noucentista, obra de Joaquim Ros i Bofarull, el motiu de la qual, un nen amb una rutlla, dóna nom al lloc."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/El_nen_de_la_rutlla

Més informació http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/1-1.shtml

Escultura el nen de la rutlla o nen de l'aro

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joaquim_Ros_i_Bofarull

Joaquim Ros i Bofarull

Veure més Art Públic Horta Guinardó

Mural de la Fotografia

"El fotògraf Albert Ripoll Guspi va tenir la idea de fer un gran mural a l'edifici del carrer de l'Aurora, número 11, ja que s'havia decidit instal·lar, el 1978, el Centre Internacional de la Fotografia. El mural reproduïa les cares de 78 fotògrafs de tots els temps, des de Nicephore Niepce fins a Gisèlle Freund, i va ser dut a terme pels pintors Eduard Arranz Bravo i Rafael Bartolozzi l'any 1978.

El centre no va acabar de funcionar, Guspi va morir i el mural es va anar deteriorant. L'Agència del Paisatge Urbà va posar fil a l'agulla i va trobar el patrocini de Chrysler i la Sastreria Modelo per pagar els set milions de pessetes que va costar restaurar-lo. El 1997 Arranz Bravo va tornar a pujar a la bastida; però Bartolozzi, que era alcalde de Vespella (Tarragonès), no hi va participar. El mural ocupa 19 plafons al llarg de quatre pisos d'alçada que té la casa d'Aurora número 11, on, casualitats de la vida, hi ha l'estudi de l'escultor Tom Carr."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Mural de la Fotografia al carrer Aurora

Llista de fotògrafs desde Nicephore Niepce fins Man Ray

Llista de fotògrafs desde W.Eugene Smith fins Giséle Freund

A 1 Nicephore Niépce 1765 - 1833 / Heliografía 1825 / Considerada la primera fotografía del mundo / B 2 Louis Jacques Mandé Daguerre 1787 - 1851 / C 3 William Henry Fox Talbot 1800 - 1887 / D 4 Edward Muybridge 1830 - 1887 / Estudio de la figura humana en movimiento / E 5 Eugène Atget 1857 - 1927 / 6 Jacob Riis 1849 - 1914 / 7 Mathew E. Brady 1823 - 1896 / 8 Lewis W. Hine 1874 - 1940 / 9 Roger Fenton 1819 -1869 / F 10 Erich Salomon 1886 - 1944 / 11 Felix H. Man 1893 - 1985 / 12 August Sander 1876 - 1964 / 13 Alfred Eisenstaed 1898. 1995 / G 14 Nadar (Gaspar Felix Tournachon) 1820 - 1910 / 15 Lewis Carrol (Charles Lutwidge Dogson) 1832 - 1898 / 16 Julie Margaret Cameron 1815 - 1879 / H 17 Paul Strand 1890 - 1976 / 18 Alfred Stieglitz 1864 - 1946 / 19 Edward Steichen 1879 - 1973 / I 20 André Kertész 1894 - 1985 / 21 Jacques-Henri Lartigue 1894 - 1986 / 22 Bili Brandt 1904 - 1983 / Brassai (Gyula Hálasz) 1895 - 1984 / 24 Manuel Álvarez Bravo 1902 / J 25 Walter Evans 1903 - 1975 / 26 Dorothea Lange 1895 - 1965 / Margaret Bourke-White 1904 - 1971 / 28 Ben Shahn 1898 - 1969 / K 29 Edward Weston 1886 - 1958 / 30 Ansel Adams 1902 - 1984 / 31 Imogen Cunningham 1883 - 1976 / 32 Wynn Bullock 1902 - 1975 / L 33 Minor White 1908 - 1976 / 34 Otto Steinert 1915 - 1978 / Lászlo Móholy-Nagy 1895 - 1946 / Alexander Rodchenko 1891 - 1956 /37 Man Ray 1890 - 1976 / M 38 W. Eugene Smith 1918 - 1978 / 39 Weegee (Arthur H. Felling) 1899 - 1968 / 40 David Seymour "Chim" 1911- 1956 / 41 Robert Capa (André Friedmann) 1913 - 1954 / 42 Henri Cartier-Bresson 1908 / N 43 Diane Arbus 1923 - 1971 / 44 Donald McCullin 1935 / 45 Robert Doisneau 1912 - 1944 / 46 Robert Frank 1924 / 47 Bruce Davidson 1933 / O 48 Yusuf Karsh 1908 / 49 Philippe Halsman 1906 - 1979 / 50 Arnolo Newman 1918 / 51 Cecil Beaton 1904 - 1980 / 52 Richard Avedon 1923 / 53 Irving Penn 1917 / P 54 Franco Fontana 1933 / 55 Ernst Haas 1921 - 1986 / 56 Jerry N. Velsman 1934 / 57 Duane Michals 1932 / 58 Bernard Plossu 1945 / Q 59 Agustí Centelles 1909 / 60 Pere Català Roca 1922 / 61 Josep Armengol 1923 / 62 Josep Cuaties 1946 / 63 José Ortiz de Echagüe 1886 - 1980 / 64 Jordi Socias 1943 / 65 Joaquim Pla Janini 1879 - 1970 / R 66 Colita 1940 / 67 Leopoldo Pomés 1937 / 68 Oriol Maspons 1928 / 69 Xavier Miserachs 1937 / S 70 Jean Claude Lemagny 1931 / Ian Franco Colombo / 72 Nathan Lyons 1930 / 73 Cornell Capa 1918 / 74 Jean Desurade 1921 / 75 Lee Witkin / 76 John Starkowski / 77 André Laude 1936 / 78 Giséle Freund 1912.