TRESORS a BARCELONA

divendres, 1 de febrer del 2019

El Teatro Romea y Margarita Xirgu

"Margarita Xirgu Subirá (Molins de Rey, 18 de julio de 1888-Montevideo, 25 de abril de 1969) fue una actriz española.

En 1902 debutó como aficionada en el Salón Asiático de Barcelona con la obra Lo nuvi, de José Feliú y Codina. Un año más tarde actuó en Don Álvaro o la fuerza del sino, de Ángel de Saavedra. En noviembre de 1906 fue contratada por primera vez para actuar en el teatro Romea de Barcelona en el papel de Blanca en la obra Mar y Cel, de Ángel Guimerá. En 1910 formó su propia compañía, y estrenó, entre otras, las obras Andrónica y La reina joven en el Teatro Romea de Barcelona, lo que le granjeó un gran prestigio en la escena catalana.

En 1914 dio el salto a Madrid, donde trabajó en el Teatro Español, interpretando obras de Valle-Inclán (estreno de Divinas palabras, 1933), George Bernard Shaw, Gabriele D’Annunzio, Alejandro Casona (La sirena varada, 1934) y Federico García Lorca, del que fue asidua colaboradora, pues el poeta de Fuente Vaqueros estrenó casi todas sus obras importantes con ella: Mariana Pineda, con decorados de Salvador Dalí (1927); La zapatera prodigiosa (1930), Yerma (1934), Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores (1935) y el reestreno de Bodas de sangre (1935), con escenografía de Caballero.

En 1933 consiguió actuar en el Teatro romano de Mérida, marcando el comienzo del Festival de Teatro Clásico de la capital extremeña.

Poco antes del inicio de la Guerra Civil Española emprendió una gira por Sudamérica con obras de Lorca. Con el triunfo franquista en 1939 se exilió, viviendo tanto en Chile como en Uruguay y en Argentina. En 1945 estrenó en el Teatro Avenida de Buenos Aires el último drama de Lorca, La casa de Bernarda Alba.

En Montevideo representó obras de autores españoles y obtuvo el cargo de directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD) en 1949. Junto a ella se formaron actores de la talla de Amelia de la Torre, Cándida Losada, Enrique Diosdado, Alberto Closas y Sancho Gracia. Actuó y dirigió en la Comedia Nacional de Uruguay en el Teatro Solís de Montevideo."

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Margarita_Xirgu

Escultura a Margarita Xirgu (1988), plaza Canonge Colom, Barcelona

Escultura de bronce, monumento a la actriz, obra de Eduald Serra

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Eudald_Serra

Eudald Serra i Güell, font:eudaldserra.com

Vista del Teatre Romea desde la escultura de Margarita Xirgu

Fotografía del poeta Federico García Lorca junto a la actriz Margarita Xirgu y el dramaturgo Cipriano Rivas Cherif en Barcelona - fuente: https://www.lavanguardia.com

La Gran Margarita Xirgu

Actriz de Inmaculada historia

Artística Lumbrera del Teatro Español

Y admirable creadora

F. Garcia Lorca

"El Teatro Romea es una sala de espectáculos de Barcelona, situada en el Raval, dedicada principalmente a las funciones teatrales, con tres plantas y una capacidad para 660 espectadores.

Se construyó en el año 1863, ocupando el lugar donde estaba el convento de San Agustín, con el nombre de Teatre Català, ya que su objetivo era el de acercarse a las clases populares y pequeña burguesía y, por lo tanto, estrenar y representar mayoritariamente obras en catalán. Posteriormente, adoptó el nombre "Romea" en homenaje a Julián Romea Yangüas, importante actor del siglo XIX. Fue uno de los locales más importantes de teatro en catalán y solamente desde el 1939 a 1945 se dejaron de representar obras en esta lengua.

En la década de los 20, el empresario Josep Canals gestionó y remodeló el teatro. De 1981 hasta 1998 el Teatro Romea fue gestionado por la Generalidad de Cataluña. Desde 1999 su director fue Calixto Bieito. Actualmente está bajo gestión privada a cargo del Grupo FOCUS que ha tenido como directores artísticos a Borja Sitjà y Carles Canut.

El año 2015 recibió la Creu de Sant Jordi «por el relevante papel que ha tenido en la cultura y la sociedad de Barcelona y de Cataluña."

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Romea_(Barcelona)

Más información https://www.teatreromea.cat/es/el-teatro/

Teatre Romea en la calle Hospital

Escenario del teatro - fuente:teatreromea.cat

Vista del teatro desde el escenario

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

dimarts, 29 de gener del 2019

Costum La Candelera

"La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal (el 2 de febrer) i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem.

Quadre la Presentació de Jesús al Temple Francesco Rizi

La llei mosaica obligava a la purificació de les dones que havien tingut un infant. Si era noi havien de purificar-se al cap dels quaranta dies i si era noia, al cap dels seixanta. Les dones riques oferien al temple un anyell i un parell de tórtores; les pobres, dues tórtores o dos colomins. La Mare de Déu va oferir dos colomins. Antigament havia estat costum, a Barcelona, que les dones que havien infantat des de Nadal fins al dia, anessin a l'església, o hi fessin anar si elles no estaven en condicions de fer-ho i oferissin un parell de colomins.

Les parròquies feien un present de candeles. Ara fa un segle, es donava tres candeles: una de blanca, una altra de vermella i la tercera verda. Les candeles que es reparteixen a l'ofici representen la llum i la claredat de Jesús. Són fetes amb cera verge, per tal de simbolitzar la puresa virginal de Maria.

Repartiment de candeles - font:costumari català

Les dones embarassades, especialment si estan avançades, concorren a la processó que se celebra per dins de l'església. Creuen que el fer-ho així els assegura un bon embaràs i un bon part. Si durant el curs de la processó se'ls apaga la candela que duen encesa, ho prenen com a averany que infantaran un fill mort; si duen dues candeles enceses en lloc d'una, segons és costum, tindran bessonada.

Festa Major de la Candelera a L'Atmella de Mar

És molt remarcable la coincidència de les idees de purificació contingudes en ia festa cristiana de la Candelera amb les que informaven l'esperit primitiu de les lupercàlies romenes que tenien lloc el dia 15 de febrer (en què hi havia processons amb espelmes per a retre una espècie de culte a les ànimes dels difunts).

Fins al dia d'avui no es consideraven acabades les festes de Nadal. Durant tot el període comprès dins aquest cicle, era costum de menjar torrons i neules tots el diumenges i les festes, Com a darrer dia del cicle nadalenc, era també l'últim que es tenia exposat el pessebre.

Hi ha una creença, comuna a molts pobles europeus, segons la qual, avui, l'ós, que ha restat tota la hivernada dormint dins d'una cova, es desperta. El dia d'avui treu la pota fora. Si troba que plou, que fa mal temps o que fa fred, es deixondeix i surt del seu cau per fer vida normal. Si, al contrari, nota que fa bon temps, se'n torna a jeure per una quarantena més de dies, cregut que la hivernada no s'acabarà fins aleshores.

Per la Candelera
l'ós surt de la cova,
i si veu que plou
no se'n mou.

Per la Candelera

l'ós surt de l'ossera,

i si troba que fa bo,

se'n torna a fer un gaitó (dormida)

- o també -

Si la Candelera plora,
el fred és fora;
si la Candelera riu,
el fred és viu

El 2 de febrer en moltes poblacions dels Estats Units es fa el dia de la Marmota. Aquesta festa, molt popularitzada gràcies a un film protagonitzat per Bill Murray, consisteix a endevinar la fi de l’hivern pels moviments de l’animal: si la marmota no es veu l’ombra perquè fa un dia núvol, deixarà el cau i, doncs, la primavera s’acosta. Però si el dia és assolellat i es veu l’ombra tornarà al cau, cosa que significa que l’hivern durarà sis setmanes més."

El Dia de la Marmota a Pensilvania

Veure més Festes Populars

Antic Hospital de la Santa Creu

"L'Hospital de la Santa Creu fou, entre 1401 i 1926, l'hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat.

L'hospital de la Santa Creu de Barcelona té el seu origen l'any 1401, quan es van fusionar els sis hospitals que llavors hi havia a Barcelona: l'hospital Desvilar o de l'Almoina (1308), i l'hospital de Marcús (segle XII), que estaven regits pel consell de la ciutat; l'hospital Colom (segle XII-XIII)i l'hospital Vilar o de Sant Macià, regits pel bisbat; l'hospital de Santa Eulàlia (segle XII) i l'hospital de Santa Margarida que depenien del capítol catedralici de Barcelona.

Aprofitant els fons i la pedra destinada al projecte abandonat d'ampliació de les Drassanes Reials de Barcelona i la creació d'un palau reial adossat, l'1 de febrer de 1401 el Consell de Cent i el Capítol de la Catedral de Barcelona acorden unificar tots sis hospitals, decreten el seu nom, Hospital de la Santa Creu, i la seva ubicació, el Raval de la ciutat, en el lloc on es trobava l’hospital d’en Colom i els seus patis circumdants. El 13 de febrer del mateix any va començar la construcció del nou hospital, la qual finalitzaria el 1450; el mestre d'obres Guillem Abiell fou contractat el 1407 per a la construcció del claustre. El 3 de setembre, el papa cismàtic Benet XIII d'Avinyó Pere de Luna va donar la butlla fundacional de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, confirmant així l'acord entre bisbat i Consell de Cent."