"El cicle iconogràfic i simbòlic acaba a la part més alta del jardí amb la figura de la nimfa Egèria, situada al fons del jardí, en el punt en què aquest es transforma de nou en natura verge. Aquesta peça és un dels elements ornamentals del jardí en què es pot comprovar amb més claredat la influència maçonica. Va ser realitzada pel propi Bagutti, segons Francesc d'A. Bofarull. El poeta Ovidi fa referència a aquesta nimfa a Les Metamorfosis tot escrivint: Però tanmateix no els mals d'un altre per alleujar el dol d'Egèria i, ajaguda al peu d'una muntanya, es fon en llàgrimes; a la fi, la germana de Febus, commoguda per l'amor conjugal de la mesquina, fa del seu cos gèlida font i dissipa els seus membres en forma d'unes ones inestroncables. A Roma hi havia dues fonts, una a Porta Capena, on segons la tradició Numa Pompili va trobar la nimfa. Com a cloenda dels jardins Egèria pot simbolitzar l'amor, la mort i la vida, ja que a Roma era la protectora dels parts."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián
Materials:Marbre blanc
Més informació:Viquipèdia Nimfa Egèria
Nimfa Egèria dictant a Numa, font:Viquipèdia
Autor
Escultor:Domenico Bagutti
Més informació:Viquipèdia Domenico Bagutti
Més informació:Viquipèdia Parc del Laberint
 |
| Laberint, font:Viquipèdia |
Veure més Art Públic Horta Guinardó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada