TRESORS a BARCELONA: Placa als afusellats de la Vila de Gràcia

"El 14 de juliol de 1856, un cop d’estat del general Leopoldo O'Donnell realitzat d’acord amb la reina Isabel II, posava fi al Bienni Progressista que ell mateix havia iniciat amb un pronunciament.

A Madrid i Barcelona, i també en altres localitats, les forces liberals i el moviment obrer van intentar resistir-se al cop d’estat i la insurrecció va ser esclafada amb una repressió salvatge. A Barcelona el capità general Zapatero va actuar amb una duresa extraordinària contra els que els dies 18, 19, 20 i 21 havien aixecat barricades i s’havien enfrontat a les tropes del govern. Dinou membres de la milícia de Gràcia, que havien fugit per escapar de la repressió, van ser capturats a Sallent el 28 de juliol. Transportats a Barcelona, van ser executats el mateix dia davant la casa del marquès de Cruïlles, que havia estat incendiada durant la insurrecció i on havien mort un coronel de l’exèrcit i altres sis oficials en enfrontar-se a la multitud. A tres dels detinguts, que eren menors d’edat, se’ls va perdonar la vida i foren condemnats a cadena perpètua en el judici sumaríssim. El 3 d’agost fou detingut un altre home, Jaume Puig, geperut i estrafet i acusat d’haver participat també en els fets. Fou igualment afusellat, l’endemà, malgrat les peticions de clemència i dels que afirmaven que el que havia participat en l'incendi no era ell, sinó un altre geperut. Al cap d’un any es va demostrar efectivament que havia estat afusellat un innocent, ja que van detenir a Llorenç Casas, acusat del mateix delicte pel que Jaume Puig havia estat condemnat a mort i executat. Sentenciat el veritable autor dels fets, Llorenç Casas, a deu anys de presidi, quan ingressà a la presó els altres engarjolats el van apallissar fins a la mort el 21 de juny de 1859.

L'Ajuntament de Gràcia, aleshores independent, va dedicar, dos mesos després de la Revolució de Setembre de 1868 un monument als disset afusellats del 28 de juliol i al del 4 d’agost, que es va posar en la fossa comú del cementiri, on havien estat enterrats. Cal tenir present que Gràcia no va tenir mai cementiri municipal, ja que només va ser independent de Barcelona durant el Trienni Liberal (1820-23) i del 1850 al 1897.

La col·locació d’aquesta placa es va fer el diumenge 22 de novembre del 1868 va donar lloc a una impressionant manifestació, segons informa la premsa de l’època. Casualment, aquell mateix dia es donava la circumstància que hi va haver dues manifestacions més, de republicans federals l’una, a la plaça de Catalunya, i de monàrquics liberals l’altra, al Pla de Palau, defensant diferents formes de govern per al país després de la marxa d’Isabel II.

Pel que fa a la manifestació fúnebre, El Telégrafo del dimarts següent parla d’“un cortejo fúnebre muy numeroso” que “para hacer una demostración de simpatía a las 17 víctimas de la revolución de julio de 1856” va sortir de Gràcia i “atravesando varias calles de esta ciudad se dirigió al cementerio, donde se colocaron las coronas que el ayuntamiento y el pueblo de la repetida villa dedicaba a los muertos por motivos políticos conocidos de todos”. “Después de aquella ceremonia”, afegeix, “se pronunciaron varios discursos y se determinó pedir permiso para que con los despojos de las murallas de Atarazanas se levantara el panteón de aquellos desgraciados que momentos antes de morir habían estado presos en aquella fortaleza”. Cap referència a la làpida, el que fa pensar que devia ser confeccionada més tard, potser formant part del panteó anunciat, i ara ja desaparegut. El Diario de Barcelona, una mica més concret, havia informat el dilluns que “las coronas fueron depositadas en un mausoleo provisional que se había levantado al efecto en el indicado recinto”. Però no dona cap detall d’aquest mausoleu provisional ni si la làpida, l’únic que es conserva, en formava part. El “Brusi” també donava alguns detalls sobre el seguici, dient que “figuraban en él, además de la Corporación Municipal y de un crecido número de ciudadanos de todas clases, algunas de las personas pertenecientes a las familias de las víctimas y dos piquetes de la milicia ciudadana”. També especifica que les corones de flors van ser transportades “en dos coches fúnebres”.

Quan es va fer la segona ampliació del cementiri vell sobre el lloc on hi hagué la fossa, el 1872, es va respectar el monument, fossin quines fossin les seves característiques. En un moment que no hem pogut determinar la làpida fou adossada al nou mur de tancament, on es troba ara, concretament a la paret interior de l’accés a la segona illa del departament tercer, a banda i banda de la porta d’entrada. En aquell lloc degué haver-hi abans una tomba a terra, ja desapareguda, segons denota una marca de ciment al paviment, idèntica en forma i mida a una altra tomba que es conserva en el paret simètrica a aquesta de l’entrada a l’illa primera del mateix departament tercer. Alhora es va completar amb una estàtua de marbrista, còpia de la clàssica d’un home amb túnica, una corona de flors a la mà dreta i el cap recolzat en l’esquerra, adossada a la paret a l’altre costat de la porta. Aquesta estàtua probablement procedeix d’alguna tomba ja desapareguda.

La placa, de grans dimensions, ocupa tota la paret, i s’hi llegeix: “A la memoria de los que fueron fusilados en la Villa de Gracia en 28 de junio y 4 de agosto de 1856. Víctimas: (segueixen 17 noms). Víctima de un funesto error tiránico: Jaime Puig. EPD. En 22 de noviembre de 1868 la Villa de Gracia les dedica este recuerdo”. Tant la làpida com l’escultura tenen al davant un parterre amb un roser.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Pedra

A LA MEMORIA / DE LOS QUE FUERON FUSILADOS / EN LA VILLA DE GRACIA EN 28 JULIO Y 4 AGOSTO 1856 / VICTIMAS / BALTASAR AMOROS / JUAN SUC / VICENTE MARTÍ / JUAN BLANCO / JULIAN PAYESA / JAIME CASANELLAS / RAMON PUJADAS / JACINTO CORTÉS / JUAN ZARAGOZA / IGNACIO INGLÉS / JAIME VALLÉS / JOSÉ SOLER / RAMON ESTEVAN / JAIME URPÍ / FACUNDO CALAR / ANTONIO COLL / GALO BURRELL / VICTIMA DE UN FUNESTO ERROR TIRÁNICO / JAIME PUIG / E.P.D. / EN 22 DE NOVIEMBRE DE 1868 / LA VILLA DE GRACIA / LES DEDICA ESTE RECUERDO

Més informació:Wikipedia Bienio Progresista 1854-1856 y Contrarevolución

Fusilamientos en Gràcia (28.07.1856) La estampa pertenece a la obra “Memorias de un presidiario político” de Albert Columbrí, editada en Barcelona en el año 1864, font:http://segledinou.cat/wp/tiempo-de-lucha-obrera-1854-1856/