TRESORS a BARCELONA: Creu Celta

"Sobre els terrenys entre el cementiri vell de Barcelona i el mar, que havien estat utilitzats com a fossa comuna, es va realitzar la segona ampliació del recinte, mitja dotzena d’anys abans de la Exposició Universal de 1888. El projecte va estar dirigit per Leandre Albareda, l’arquitecte municipal que aquells mateixos anys treballava en el projecte del cementiri nou de Barcelona, a Montjuïc. Va preveure dues illes tancades iguals a les de la primera estructura del cementiri i un espai obert, el situat més cap a llevant, en el que va fer aixecar una creu gegantesca, d’inspiració celta, just en el centre. El mateix Albareda va dirigir una dècada més tard la restauració del cenotafi als morts per l’epidèmia de 1821 que hi ha en el sector original del cementiri vell.

En la Creu celta no hi ha cap inscripció i queda situada damunt d’una escalinata de cinc graons. Va ser realitzada el mateix any de l'Exposició Universal pel contractista Josep Palmada Ricart. Al seu costat s'hi va fer quaranta anys més tard el mausoleu més conegut d’aquest cementiri, el de la família Lleudat que presideix l’escultura en què una calavera alada personifica l’àngel de la mort i besa un jove difunt. Hi ha també uns versos de Jacint Verdaguer.

Més enllà de la Creu celta, ja als confins del cementiri, es troba el que fou recinte protestant, obert quan es va acabar la dictadura franquista i en el que es troben les tombes més recents i, entre elles, algunes de les més curioses, com la dels gitanos germans Heredia, que presideix una urna de vidre en la qual hi ha l’escultura d’un home dret, amb vestits actuals i una ampolla a la mà. En aquest mateix sector hi ha dos parterres de flors en cadascun dels quals s’hi han posat escultures, obra de marbristes, procedents de tombes desaparegudes. Una és la figura d’un àngel i l’altra una dona desconsolada, mig vestida, ajaguda, agafada a una pedra. Una estela amb una figura clàssica de dona, adossada a una paret, tampoc no correspon a cap tomba actual i ha adquirit, doncs, com les altres dues, caràcter d’obra pública decorativa."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

"Creu monumental i única al cementiri, que dóna a aquest espai un caràcter singular, degut a les seves dimensions trenca amb la regularitat de les altres realitzacions. Va ser projectada el 1887 per Leandre Albareda Petit (1852-1912), arquitecte municipal responsable del traçat del cementiri de Montjuïc. Creu de forma patada d’influència cèlta, decorada en relleu, amb línies entrellaçades en forma de branques espinoses, i altres elements vegetals com fulles, flors de cascall, ... i una creu del mateix estil al centre. Presideix aquest espai enlairat, actual departament tercer, on segons indiquen els plànols de Miquel Garriga i Roca, de mitjans de segle XIX, s’enterraven els difunts procedents dels hospitals. El 1857 es calculava que al cementiri hi havia 150.000 morts, a més del miler procedent dels hospitals que estaven enterrats en aquesta superfície, que tenia una porta independent de l’accés general, i per tant accentuava el seu aïllament. Aquesta creu, monument tardà a la memòria dels morts anònims, va ser realitzada en pedra calcària de Girona, i treballada per José Palmada Ricart, l’any 1888, per un pressupost de 20.999 pessetes. Un Diario de Barcelona de 1895 informa: “En el Cementerio antiguo ó del Este (...). En el departamento 3º (...) en el centro del mismo departamento se ha construido una cerca rústica de medio metro de altura que sirve de valla á la antigua fosa común, anteriormente Cementerio del Hospital. Aquel espacio de tierra sirve de osario á todos los restos que habia en la zanja” , i un altre Diario de Barcelona, de l’any 1898, indica que per compte de la Junta de Cementiris “En el punto del Cementerio 3º donde habia la zanja se ha elevado el terreno del sitio donde existió la fosa común y la del Hospital y en él se ha formado un jardin que armoniza con la cruz monumental del centro de dicho solar”. L’any 1901 es va reproduir aquest espai a la revista Hispania, i podem confirmar que la creu estava voltada d’abundant vegetació. En aquesta superfície que fou fossa comú, a partir de la dècada de 1920 s’iniciaren les adquisicions per tal d’edificar-hi panteons i tombes menors, formant un espai ordenat i dens on hi trobem una gran profusió d’obres arquitectòniques i escultòriques."