 |
| La Mare de Déu del Blau, font:caritaslleida.net |
"Els anys 1447 i 1448 portaren fins a
les terres de Lleida moltes realitats històriques però també, i no
podia ser d’un altra manera, fets que embolcallaren amb la llegenda que
s’atiava cada nit a l’entorn de les innombrables llar de focs
lleidatanes, on el padrí explicava als néts tot allò que passava o
imaginava que havia passat a redós de parets, cases, camps i obradors de
la ciutat i també fora...
Mentre
a la llar de foc bullia l’olla amb quatre fesols que havien de servir
per a sopar aquell vespre, els infants tornaren a demanar per enèsima
vegada:
-Padrí, conta’ns un altre cop la història de la Verge del Blau !
-Però
si ja us l’he explicat moltes vegades – féu el bon iaio, amb ulls plens
de dolcesa i agraïment mirant la dotzena de cares que l’esguardaven
embadalides.
-Sí,
però es tan bonica... –reblaren alhora els llavis infantils, que
denotaven que ja deixaven volar la seva imaginació en la contalla que,
no dubtaven, els tornaria a contar el padrí.
I
l’home ja no s’ho féu repetir. Acostà la llenya al foc per revifar-lo,
perquè tot l’entorn agafés aquella màgica dimensió que desprèn la llum
de la flama, i comença:
Era
un bon mestre arquitecte de la nostra Seu Vella, de nom Jordi Safont, i
que també era un gran escultor. Va rebre l’encàrrec d’esculpir una
bella imatge de la Verge, la qual seria col•locada a la que actualment
és coneguda com la Porta dels Apòstols. Si bé això és el que es conta
històricament, hi ha el fet llegendari que ha esdevingut popular.
 |
| Porta dels Apòstols a la catedral vella Lleida, font:saltaconmigo.com |
Conta
la llegenda que un bon mestre escultor va rebre l’encàrrec de fer dues
imatges de la Mare de Déu, les quals anaven destinades a presidir les
portes principals de dos edificis de Lleida, que eren la Seu Vella i
l’antic hospital de Santa Maria.
Hi
havia, però, exigència de rapidesa en el lliurament de les dues
imatges, per la qual cosa el bon escultor, per tenir les dues escultures
acabades en la data fixada, es veié en la necessitat de dir a seu
ajudant que comencés a tallar un bloc de pedra per a una imatge mentre
el tallava i feia l’altra.
L’un i l’altre es posaren a treballar amb força delit. L’aprenent, amb més il·lusió i enginy que el mateix mestre escultor.
Anaren
passat els dies i els blocs de pedra, com a tal, anaren desapareixent i
deixaren pas a unes belles figures d’aquest fet l’escultor, enfurismat,
agafà el seu martell i el llançà a la cara de la imatge del seu
ajudant, amb la intenció de trencar-la, ja que no podia consentir que
aquella obra fos tan perfecta.
 |
| La Mare de Déu amb l'escultor i l'aprenent, font:Blauslleida.com |
El martell llançat amb força,
impacta contra el rostre de la Verge. Llavors succeí un fet
inexplicable, mític, llegendari..., ja que en comptes de trencar-se, la
imatge va romandre sencera, però al lloc on havia impactat el martell va
aparèixer un blau, un morat.
 |
| La Mare de Déu del Blau, font:cataloniasacra.cat |
La
veu corregué per tot Lleida. Tothom s’apressà a anar veure el prodigi.
Durant molts dies no es parlà de res més a la ciutat. La imatge fou
denominada per tothom com la “Verge del Blau”. A partir d’aquell moment
la devoció a aquella imatge va arrelar fortament en el cor de tots els
lleidatans, i cada any se celebra la seva festa el dia 2 de febrer tot
recordant aquesta llegenda.
És
d’aquesta manera, i per aquest motiu, que encara avui tothom coneix
aquella imatge amb el nom de la Verge del Blau. Qui vulgui, pot
acostar-se i veure com el front de la imatge llueix aquella marca del
martell. Aquell blau que li sortí al front...”
L’avi
va callar. El foc s’havia anat apagant a poc a poc, i tan sols en
atiar-lo guspirejava alguna flama sortida de les brases, que continuaven
donant una agradable escalfor a l’estanca. Ningú no s’atrevia a rompre
el silenci que va seguir aquella romàntica explicació, que embolcallava
els presents, com la fosca que arreu ja regnava.
Al
carrer, els primers flocs de neu començaven a caure, tot cobrint la
ciutat d’aquell color pur que lluïa l’avi en els seus cabells, el qual,
cada nit, embadalia els menuts i els grans amb les seves narracions de
llegendes i rondalles.
Font de la informació:Joan Bellmunt - Mites de ponent. La Verge del Blau - Blauslleida.com Mare de Déu del Blau La Llegenda
Hi ha una altra versió de la llegenda escrita per l'autor lleidatà Pep Coll - Un blau al front de la Mare de Déu
"Als lleidatans que pujaven a missa a
la Seu Vella no els agradava la marededéu que presidia el Pòrtic dels
Apòstols. Asseguda en una mena de cadira, la trobaven tan vella i
malcarada que en comptes de representar la mare de Jesús semblava la
sogra de Judes. Els canonges de la catedral de Lleida van decidir
substituir-la, per la qual cosa van encarregar al millor escultor de
Lleida una nova estàtua, digna de presidir la magnifica portalada
d’accés al claustre per la banda de la ciutat. L’artista disposava d’un
obrador on aprenien l’ofici mitja dotzena de xiquets, tots ells
orgullosos de tenir per mestre aquell gran artista de la pedra.
L’home,
que ja es feia vell i de vegades li tremolava el pols, es va prendre
l’encàrrec com la gran obra de la seva vida. Damunt dels papers va
esbossar la imatge d’una noia jove amb cara de salut, dreta a la manera
de les estàtues clàssiques i amb el cap lleugerament inclinat endavant.
Amb el braç esquerre sostenia el Nen Jesús grandet que ja devia gatejar,
però que feia l’efecte de ser lleuger com una palla. El Nen mirava a un
colom que s’havia aturat amb les ales esteses damunt la mà dreta de la
mare i que representava l’Esperit Sant presidint la reunió dels
apòstols. Els ulls de la mare, en canvi, no havien mirat el colom sinó
més avall, cap els devots que entraven i sortien del portal. Quan
l’artista va tenir més o menys clar el projecte damunt del paper, va
canviar el carbó pel cisell i s’enfronta al bloc de marbre.
Al
cap d’uns mesos, l’escultor havia enllestit el cos de l’estàtua amb el
replecs i brodats del vestit, i la figura del Fill amb els ulls
esbatanats i la maneta estesa cap al colom, com si volgués tocar-lo.
Només li faltava la feina més compromesa, que era donar vida i
l’expressió al rostre de la Mare de Déu. El vell mestre no se’n sortia.
Cap de les cares que primer pastava amb fang tenien l’expressió
reflexiva ni la mirada de serenor que ell pretenia infondre a la imatge.
Un matí, fastiguejat de provatures i després de manar feina als
aprenents, va sortir a fer un tomb per la ciutat per esbarjolar-se una
estona. Tal volta, en la cara d’alguna jove bugadera del riu podria
copiar els gest que li ballava pel cap.
Cap
al migdia va tornar a l’obrador arrossegant les mateixes cabòries. En
obrir la porta, va quedar veient visions: la seva estàtua plantava
totalment acabada, amb un rostre expressiu que meravellava.
- Qui ho ha fet això? - va exclamar.
- Que us agrada, mestre? – va fer, sense dissimular l’entusiasme el seu millor alumne.
- El mestre va fulminar-lo amb la mirada:
- Qui t’ho ha manat? No és la teva feina mocós!
- Jo em pensava...
 |
| Imatge de la representació de la llegenda de la Mare de Déu de l'Blau, font:LaVanguardia |
El
mestre li prengué el martell de les mans i d’una revoltada el llançà
amb força contra la imatge amb la intenció de destrossar l’obra que el
rebaixava davant dels seus aprenents. El ferro espetegà al mig del front
de la imatge i de rebot tocà el cap del mestre, amb tan mala fortuna
que li encertà el pols i va caure mort. Quan van haver retirat el
cadàver, l’aprenent va voler comprova el dany que la martellada havia
causat a l’estàtua. El noi es va quedar de pedra davant del prodigi: el
front de la imatge era llis, sense el més petit cop ni rascada, i al mig
hi havia sortit una taca fosca, d’un blau moradenc. Com si el cap de la
Verge en comptes de ser de marbre, fos de carn i ossos. Van pintar-li
la cara per fer desaparèixer el morat, però per capes de pintura que hi
posessin, el blau tornava a sortir.
La
marededéu ferida, coneguda popularment com la Mare de Déu del Blau, va
presidir durant segles el Pòrtic dels Apòstols de la Seu Vella. Enmig
d’aquella dotzena de sants barbuts encara semblava més jove i bonica.
Amb els anys la imatge ha acabat baixant a la ciutat i actualment ocupa
un lloc d’honor a l’altar major de la catedral nova. Els lleidatans li
tenen molta devoció, sobretot aquells que es dediquen al ram de l’art i
de l’ensenyament. Encara que no vagin mai a missa ni bategin els seus
fills, entren de tant en tant a la catedral a fer-li una visita. Els
artistes demanen a la imatge que faci sortir blaus a les seves obres
perquè així semblaran més vives. Els mestres li demanen alumnes que ben
aviat els superin en coneixements, ja que aquest fet, lluny
d’avergonyir-los, els ha de confirmar com a mestres excel·lents."
Font de la informació: en el seu llibre "La nit que la muntanya va baixar al riu. Llegendes d’arreu de Catalunya" - Blauslleida.com Mare de Déu del Blau La Llegenda
 |
| Llibre La nit que la muntanya va baixar al riu de Pep Coll, font:amartorell.com |
Història
Bé sigui pel seu valor artístic o bé per la llegenda que l'envolta,
molts lleidatans senten una especial devoció per una escultura
policromada que Lleida custodia des de fa més de cinc-cents seixanta
anys.
Es tracta d'una Verge representada
dempeus que subjecta per una banda, l'Infant Jesús al braç esquerre
i per l'altra, un colom a la mà dreta. L'escultura, que es troba
actualment a l'Altar Major de la Catedral Nova de la ciutat, es coneix
com la Mare de Déu del Blau.
L'obra
va ser realitzada per Jordi Safont i el seu ajudant, Bertran de la
Borda; tot i que també van intervenir en la creació el calderer Mahoma
Muilla, que va fer les diademes de la Verge, i el pintor Tomé Teixidor,
que va policromar l'escultura.
La Mare de Déu del Blau va ser col·locada inicialment, l'any 1447, al mainell de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella.
Des d'aleshores la Verge ha estat ubicada en diferents llocs d'acord
amb les circumstàncies del moment històric. L’any 2001, la imatge fou
entronitzada a la boca del presbiteri de la Seu Nova de LLeida.
Font de la informació:Blauslleida.com Mare de Deu del Blau
La Llegenda a Lleida
"El
Diumenge dia 2 de febrer és la festa de la Candelera. A Lleida, en
aquesta data celebrem la Festa de la Mare de Déu del Blau. Des
de BlausLleida ens proposem una sèrie d'actes per tal de donar relleu a
la festivitat. El Diumenge dia 2 de febrer, festivitat de la Mare de Déu, la Missa serà a les 12 hores a la Catedral Nova de Lleida.
 |
| Cartell Festa Mare de Déu del Blau, font:Bisbatlleida.org |
A
les 12:45 h tindrà lloc l'Ofrena de Llum i flors amb la participació de
nenes i noies que porten el nom de Blau o Maria del Blau i altres
infants i famílies. Tots els participants a l'Ofrena poden recollir a
l'entrada de la catedral, l'espelma o una llàntia que lliuraran a la
imatge de la Verge del Blau. Els
beneficis obtinguts s'adreçaran, un any més, al programa Acollida de
Càritas Diocesana de Lleida, que atén situacions de precarietat
familiar.
A
les 17:15 hores la Catedral Nova de Lleida acollirà un
Concert BlauSons amb la participació d'Unicorn, Orquestra Ensemble de la
UdL i Coral Sícoris. Des
del dia 25 de gener fins al dia 23 de febrer BlauArts organitzarà una
exposició de Cartells realitzat pels alumnes del Batxillerat artístic
del Col·legi Episcopal de Lleida amb la temàtica de la Llegenda del
Blau. La mostra es farà a l'espai d'exposició la Catedral i a la Cafeteria del Museu de Lleida.
Blaus
Lleida Associació MdD del Blau va néixer fruit de la trobada de Blaus
del juny de 2010 on van aplegar més de 70 dones i nenes que porten
aquest nom lleidatà. Actualment l'entitat té 130 associades."
Font de la informació:Bisbatlleida.org Festa Mare de Déu del Blau 2020
Veure més LLEGENDES CATALANES
