"El 6 de maig del 1995 es va inaugurar el Parc de les
Tres Xemeneies, ordenat sobre una superfície de quasi 9.000 metres
quadrats que havien estat ocupats per una central tèrmica de producció
d’electricitat. Els elements decoratius més característics del parc són
les tres xemeneies originals de la central desapareguda i una gegantesca
cadira de formigó situada en l’angle de l’avinguda del Paral·lel amb el
carrer de Palaudàries, dissenyada, com la resta del parc, pels
arquitectes Pere Riera i Josep Maria Gutiérrez i va ser seleccionat per
als premis FAD. Quant a la cadira, els autors explicaven que està feta a
escala amb els sentiments i s’ha pensat com a fita inequívoca de lloc
d’encontre, a la vegada que potència un eix imaginari que mira a les
tres xemeneies. Pel que fa a l’ambient general del parc, els autors
deien haver-se inspirat en els paisatges industrials del pintor Giorgio
de Chirico. El disseny original ha anat essent sotmès a algunes
modificacions posteriors, per adaptar-lo a les necessitats dels veïns i
evitar actes de vandalisme.
La central tèrmica del Paral·lel, que produïa
electricitat amb dinamos mogudes a partir de la combustió de carbó, va
ser construïda a finals del segle XIX per Barcelonesa de Electricidad,
empresa peonera en la producció d’energia elèctrica a Catalunya que fou
absorbida per la Canadenca (Barcelona Traction, Light and Power Company,
Limited) en ser creada aquesta empresa el 1911 i posteriorment per
FECSA i per Endesa. Les tres xemeneies, tot i ser d’idèntica factura,
van ser aixecades successivament: una el 1897, l’altra el 1908 i la
tercera el 1917. Van convertir-se aviat en un element indestriable de l’sky line barceloní i per això es va decidir conservar-les quan la vella central va deixar pas a un parc.
A finals dels anys mil nou-cents vuitanta, la central
tèrmica del Paral·lel estava ja pràcticament en desús. L’Ajuntament va
negociar amb FECSA, propietària dels terrenys, i aquesta va cedir 9.000
dels 12.000 metres quadrats de la mansana a canvi de poder construir la
seva nova seu en els 3.000 metres quadrats que conservava. Pérez Arroyo,
un arquitecte en nòmina de Red Elèctrica Española, va dissenyar el bloc
negre, de planta baixa i cinc pisos, envoltat d’un estany, de la
cantonada de l’avinguda del Paral·lel amb el carrer de Cabanes. Aquest
bloc, en el que FECSA té les seves oficines des d’abril del 1993, forma
una unitat amb els altres dos blocs situats als dos costat de les
xemeneies i ocupats per Red Eléctrica Española, que hi té el punt de
control de totes les línies d’alta tensió de Catalunya. D’aquests dos
blocs, un té planta baixa i quatre pisos i l’altre planta baixa i onze
pisos, més de la meitat de l’alçada de les xemeneies.
FECSA també va conservar un edifici industrial a la
cantonada dels carrers de Palaudàries i de Vila Vilà ocupat per una
estació transformadora. Posteriorment l’Ajuntament hi ha afegit, en la
cara més propera a l’avinguda del Paral·lel, un Punt Verd de recollida
de residus domèstics.
En la part destinada a usos públics s’hi va fer un
aparcament subterrani de tres pisos i 620 places i la superfície es va
dividir en dues zones, separades per un muret de formigó, una amb
superfície de ciment i una altra amb terra de sauló i un bosquet de
pollancres. En aquesta última s’hi van habilitar pistes de petanca i una
zona de jocs infantils, s’hi van fer unes fileres d’obra que permeten
seure i s’hi va posar la cadira gegant i cinc peanyes, en les quals es
van posar grans peces industrials procedents de l’antiga central
tèrmica. Dues han hagut de ser retirades per deteriorament o actes de
vandalisme i ara les peanyes serveixen com a seients.
En la zona “dura”, lleugerament inclinada i aixecada
sobre la rasant dels carrers veïns, s’hi va posar un gran quadrat de
formigó que pot servir d’escenari i s’hi van posar fileres de bancs de
fusta que sovint serveixen de dormitori a homeless. Al costat de
l’escenari, una estructura en forma de petxina dóna accés a l’aparcament
i també a vestuaris i magatzems. Aquesta zona ha creat conflictes amb
els veïns ja que, per les seves característiques, ha esdevingut un dels
llocs de Barcelona més utilitzat per joves aficionats al monopatí,
encara que no hi ha instal·lacions especials. També grups de joves
amants del botellón nocturn s’hi concentraven, sobretot a la
sortida de les discoteques properes i això li va donar certa
impopularitat en alguns sectors dels veïns, que es queixaven dels
sorolls. L’eliminació d’algunes barreres, una neteja constant, control
nocturn i bona il·luminació han reduït les molèsties. També és el centre
de l’Urban Funke, trobada de cultura urbana, que ha portat al parc
concursos de monopatí, grafits i actuacions de música electrònica, així
com exhibicions de hip-hop i break dance. A aquesta zona
pavimentada s’hi accedeix tant des de la zona de parc del Paral·lel com
per un pas cap al carrer Cabanes, entre els edificis de FECSA, en el que
hi ha una antiga turbina a manera d’escultura, i un altre pas cap al
carrer de Vila Vilà.
Entre la zona pavimentada i el carrer de Vila Vilà
s’hi va fer, finalment, un poliesportiu centrat sobretot en el bàsquet
però que també permet altres competicions esportives. L’accés al
poliesportiu és pel carrer Vila Vilà.
A un costat del parc hi ha el Teatre Apolo i a
l’altre la gasolinera més antiga de la ciutat, creada el 1927 pels
germans Ròmul i Josep Maria Ubach, el mateix any de fundació del
monopoli estatal de petrolis CAMPSA. Destruïda durant la guerra pels
bombardeigs franquistes, que en canvi no van afectar les tres xemeneies,
va ser reconstruïda a la postguerra i segueix prestant servei.
El Parc de les Tres Xemeneies va ser escenari de la
celebració socialista de la victòria de Pasqual Maragall a les eleccions
municipals del 28 de maig de 1995, la mateixa nit de les eleccions. El
parc havia estat inaugurat tres setmanes abans."
