dimarts, 7 de juny del 2022

Escultura Personatge

 

"Davant de la Fundació Miró van ser inaugurades el 26 de novembre de 1997 dues escultures de Joan Miró, Monument i Personatge, que dataven del 1970. Hi van assistir els seus nets, Joan i Teo Punyet, i la Diputació de Barcelona va pagar la fosa en bronze de les dues figures, que va costar 13 milions i mig de pessetes. La primera de les escultures, Monument, va ser retirada per la direcció de la Fundació el setembre del 2002 en fer-li por que l'afició dels nens a gronxar-se pogués fer-la caure."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Les primeres obres en volum de Joan Miró, que daten de 1931, van ser fetes a partir de l’encaix d’objectes, recurs que va utilitzar esporàdicament altres vegades. A partir de 1966, pràcticament totes les escultures de Joan Miró prenen l’encaix també com a punt de partida, per després ser foses en bronze.

El bronze, material noble utilitzat per fer escultures clàssiques, Miró el va fer servir per crear tota una galeria de personatges iconoclastes i anticonvencionals, mitjançant el tradicional procediment de la cera perduda.

Per fer les seves escultures, Miró partia bé dels elements que pot oferir la natura -pedres, arrels, vegetals...-, bé dels que tradicionalment s’utilitzaven en la vida rural quotidiana -una forca, una senalla, un atuell de cuina... A partir de la combinació d’objectes diferents, cadascun d’ells amb la seva utilitat, Miró creava una forma nova amb un significat nou.

Així descobrim que l’origen de Personatge , situat al costat de l’entrada principal de la Fundació Joan Miró, és la combinació d’una pedra amb un ametlló doble. Aquests dos petits elements que es transformaren en el cap i el cos del personatge, respectivament, adquiriren un to càlid i grotesc a la vegada en ser engrandits des de la seva petita talla inicial fins als dos metres d’alt que fa l’escultura."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Rosa Maria Malet

Materials:Bronze








Més informació:Fmirobcn.org

Més informació:Viquipèdia Fundació Joan Miró

 

Autor

Escultor:Joan Miró

Més informació:Viquipèdia Joan Miró i Ferrà

Joan Miró, font:timetoast.com


Veure més Art Públic Sants Montjuïc


Obra Dell'Arte II

 

"Amb les paraules "Al bell mig del camí de la nostra vida" començava Dante Alighieri La Divina Comèdia l'any 1300. Tenia aleshores 35 anys, la mateixa edat de Jaume Plensa l'any 1990 quan va fer la peça titulada Dell'Arte. Casualitat o no, l'obra de Plensa sembla una reminiscència de l'infern que descriu el llibre, compost de cercles concèntrics on romanen confinats luxuriosos, iracunds, falsificadors, violents, lladres, traïdors, avars, fetillers, aduladors i rufians.

Està plantada a l'entrada del recinte del jardí d'escultures, al terra (com una claveguera o com una tomba), i és la primera cosa amb què es topa el visitant en accedir-hi. En certa manera, revesteix el caire d'una llegenda o d'una màxima que adverteix dels vicis de l'art. D'altra banda, no és estrany que l'artista acudeixi a textos de Baudelaire, Shakespeare o el Dant, perquè una de les virtuts del llenguatge poètic és l'eficàcia de la concisió. Plensa es guarda prou d'argumentar o d'emetre un judici moral. Tan sols transcriu -amb la fredor dels caràcters d'impremta, des d'una posició neutral i distanciada-, però investit amb la infal·libilitat que li confereix l'autoritat dels escriptors als quals remet.

És ben evident que certs aspectes específics de l'escultura -com ara els materials o el volum- no l'interessen sinó com a transmissors de pensament ("Com a escultor, treballo bàsicament en l'àmbit de les idees", ha dit). El pensament pren forma i es concreta plàsticament. O potser el text alleuja la peça de la càrrega pesant del material i la seva consistència esdevé, més que no pas física, mental.

Sigui com sigui, la concepció de l'obra és indubtablement escultòrica, tot i no ser volumètrica.

L'espectador es veu obligat a efectuar un desplaçament al seu voltant. Per poder llegir les inscripcions ha d'experimentar-la físicament, fent un recorregut circular, seguint l'ordre centrípet de la lectura i penetrant mentalment en aquest pou negre, compendi del del Dant."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jordi Clavero

Materials:Bronze, ferro i ciment

FALSIFICATORI / VIOLENTI / LUSSURIOSI / IRACONDI / AVARI / MALIARDI / LADRI / TRADITORI / RUFFIANI / ADULATORI / DELL'ARTE

DELL'ARTE, 1990


 

 

  

Més informació:Viquipèdia Jardí d'Escultures

Jardí d'Escultures, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Jaume Plensa i Suñé

Més informació:Viquipèdia Jaume Plensa

Jaume Plensa, font:Viquipèdia
 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

divendres, 27 de maig del 2022

Ateneu Hortenc

 

"El 19 de juny del 2011 es va inaugurar la decoració mural de la paret mitgera entre els número 8 i 10 del carrer de Pere Pau, d’Horta. Aquesta mitgera havia quedat en fer-se el nou edifici del número 10 amb les noves alineacions fixades per al carrer i de fet ja aplicades a totes les cases del costat dels números parells del carrer excepte les més properes a la plaça d’Eivissa. Els números 2 i 4 corresponen a dues cases d’habitatges molt antigues i els 6 i 8 a l’edifici de l’Ateneu Hortenc.

La necessitat patrimonial de conservar l’edifici històric de l’Ateneu, una entitat amb un segle i mig d’existència, fa que es mantingui amb l’alineació antiga i que per tant l’existència de la mitgera es prevegi de llarga durada. Per això l’Institut Municipal del Paisatge Urbà va donar suport a l’execució del projecte pensat pels arquitectes Eva Sánchez i Pablo Roel i que va ser escollit com el millor del districte d’Horta-Guinardó en el segon concurs de Racons Públics, 2010, que promou el FAD amb la col·laboració del departament d’Urbanisme de l’ajuntament i El Periódico. És un premi que constitueix un avançament a aquells avantprojectes que l’Ajuntament de Barcelona, a través dels districtes, escull per a convertir-los en realitat. A la segona convocatòria es van presentar 600 avantprojectes per als deu districtes de la ciutat, dels quals se’n van preseleccionar 37 i finalment, el 29 d’abril del 2010 se’n van premiar deu, un per a cada districte i dos ex-aequo per al de Gràcia. Aquest premiat per al districte d’Horta-Guinardó va ser l’únic relacionat amb l’art públic, ja que els altres eren projectes de caràcter urbanístic, mobiliari urbà o jardineria. Formaven el jurat Joan Manuel Clavillé, Oriol Clos, Beth Galí, Albert García Espuche, Isabel López Vilalta, Xavier Theros, Jeroni Villanueva i els comissaris del concurs, Àlex Giménez i Sara Dauge, aquesta última secretària també de la Comissió d’Escultures municipal.

La decoració de la mitgera està formada per les lletres de la paraula Ateneu, en gran format, diferents cossos de lletra i un tipus gòtic en majúscules. Les lletres estan en vertical, com mantenint-se en equilibri les unes sobre les altres. La de dalt de tot, l'A, és incompleta (li falta el pal de l’esquerra) i la de baix de tot, la U, està capgirada, resseguint la sortida d’emergència de la sala d’actes de l’Ateneu, que ocupa la part baixa de la mitgera. Cal dir que, abans de l’actuació, aquesta porta era rectangular, sense arc superior, i que la remodelació de la mitgera va suposar la seva substitució per adaptar-la a la necessitat de que tingui forma d’U invertida. Totes les lletres són d’un color gris verdós, excepte la primera E que és d’un to més fort. La part interior de la U capgirada, que correspon a la porta, és pintada de color vermell.

Segons els autors, el principal objectiu del projecte era donar més visibilitat a un edifici que, malgrat el seu arrelament al barri, passava més aviat desapercebut. Ara, efectivament, es fa ben present des del carrer de Lisboa, on hi ha una sortida de metro.

L’obra no està signada, ni datada, ni té cap rètol explicatiu, cosa que sí que figura en altres mitgeres barcelonines decorades, com aquesta, per iniciativa de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà.

Aquest no és l’únic mural existent al carrer, ja que al mateix costat, en una llarga tanca de jardí que correspon als números 26 i 28, n’hi ha un altre que va ser pintat pel grup independentista La Torxa amb les figures d’un correfoc i la inscripció “Horta no és ni serà Barcelona”.

Aquesta és la mitgera que fa 134 de les remodelades amb el patrocini de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà des de la seva creació."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Pintures


Més informació:Ateneuhortenc.cat

Més informació:Viquipèdia Ateneu Hortenc

Ateneu Hortenc, Plaça de Santes Creus 1935, font:Ateneuhortenc.cat

Autor

Disseny:Pablo Roel Herranz, Eva Sánchez Moya

Més informació:Roel-Sanchez.com

Eva Sánchez Moya i Pablo Roel Herranz, font:europan-europe.eu
 

 

Veure més Art Públic Horta Guinardó


dimecres, 25 de maig del 2022

Edifici La Unión y el Fénix Español

 

"La Unión y el Fénix Español va ser una companyia d’assegurances fundada a Madrid el 1879, a partir de la fusió de dues d’anteriors, pel francès de Bordeus, Isaac Pereire, descendent d’espanyols i, a la seva època, un important financer que va invertir en altres empreses bancàries i de ferrocarrils. Després d’ocupar diversos locals, el 1911 la companyia va inaugurar un sumptuós edifici construït expressament al número 39 del carrer d’Alcalá. Com a culminació de la cúpula de l’edifici s’hi va posar una escultura que esdevindria a partir d’aquell moment l’emblema empresarial i que, amb petites variants, es va anar posant a totes les seus que va construir en capitals espanyoles.

L’escultura va ser encarregada per la família del fundador a l’escultor Charles René de Paul de Saint-Marceaux (Reims, 1845-París, 1915), qui va reinterpretar el logotip inicial de la companyia, una veritable au fènix ressorgint de les seves cendres, per una altra escultura que representa en realitat el rapte per Ganimedes per Zeus i que sembla que és un plagi d’una altra feta aquells mateixos anys per l’important escultor animalista francès Georges Gardet (1863-1939), també amb un jove que cavalca de costat en un àguila amb el braç aixecat. L’escultura de Madrid, fosa als tallers d’Alexandre Brosset, ha sofert diverses vicissituds. Quan La Unión y el Fénix va traslladar el 1972 la seva seu central a un nou edifici del Paseo de la Castellana 33, va posar al cim una escultura semblant a l’original feta aquest cop per Julián Lozano, deixeble predilecte de Julio Antonio, i va deixar en el seu lloc l’original. Però l’empresa que va comprar el vell edifici, la va substituir el 1975 per la Victòria alada que hi ha actualment, i la de Saint-Marceaux es va portar aleshores als jardins del nou edifici de La Unión y el Fénix a la Castellana, on segueix encara que ara és ja propietat d’una altra empresa.

L’edifici de Barcelona es va inaugurar el 1931. És obra de l’arquitecte Eusebi Bona, que havia col·laborat poc abans amb Francesc de Paula Nebot en la transformació de la Torre Güell en el Palau de Pedralbes. En la part més alta del nou edifici, construït a la cantonada del passeig de Gràcia amb el carrer de la Diputació amb una sumptuositat semblant al de Madrid, es va posar una còpia del jove Ganimedes sobre l’àliga enviada per Zeus, obra de Saint-Marceaux, i alhora es van encarregar a Frederic Marès les set al·legories escultòriques que decoren la façana, en les que va treballar entre 1929 i 1931. Una és situada al peu de la cúpula en la que hi ha l’emblema de la companyia i les altres sis en un nivell inferior, a l’alçada de la tercera planta, sobre l’entresol i el principal, una al costat de l’altra. Aquestes sis simbolitzen les diverses activitats econòmiques per a les que la companyia oferia assegurances (empreses, collites, construccions, nolis) situades entre el cicle vital del naixement i la mort.

Són, d’esquerra a dreta:

1 - El naixement. Una dona amb un nen en braços.

2 - La indústria. Grup de dos homes, un amb un mall i l’altre amb una roda dentada.

3 - L’agricultura. Grup d’un segador i una veremadora.

4 - La casa i la tempesta. Grup format per un arquitecte amb un petit edifici en braços i una dona amb una gran capa voleiant que simbolitza el fort vent i la tempesta. Representen la possibilitat de desastres naturals i la protecció que hi pot oferir la companyia d’assegurances.

5 - La navegació. Grup d’un mariner agafar a la roda del timó i una dona amb un petit vaixell en braços.

6 - La mort. Un vell amb una calavera a la mà.

El grup superior, al peu de la cúpula, format per quatre persones, és una al·legoria de la companyia, diferent de la que és present al punt més alt de tots els edificis de l’empresa. Marès la va representar amb una dona que manté estesa sobre el grup una gran capa protectora. Té a un costat l’inici de la vida (una mare amb el seu fill) i a l’altre la vellesa.

La Unión y el Fénix va passar a formar part del grup Banesto i va ser intervinguda per l’Estat, com tot el grup, el 1994. Va ser adquirida aleshores per una asseguradora francesa i el 1999 va passar finalment al grup alemany Allianz, que n’ha conservat el nom per a una determinada activitat d’assegurances ràpides per telèfon. L’edifici barceloní s’ha conservat sense canvis. Ni tan sols s’ha retirat del costat de la porta d’entrada el rètol amb el nom de la companyia desapareguda. A finals del 2014 l'estàtua de Ganimedes de la cúpula i les set alegories de Frederic Marès van ser restaurats en portar-se a terme una neteja a fons de la façana de l'edifici.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Bronze










 

Més informació:Viquipèdia Edifici La Unión y el Fénix Español

Edifici La Unión y El Fénix, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Frederic Marès

Arquitecte:Eusebi Bona i Puig

Més informació:Viquipèdia Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Eusebi Bona i Puig

Més informació:Arquitecturacatalana.cat /Eusebi Bona i Puig

Eusebi Bona, font:arquitecturacatalana.cat

Veure més Art Públic Eixample

 

dimarts, 24 de maig del 2022

Al.legoria a la Medicina

 

"El 1906 es va inaugurar a Barcelona una nova Facultat de Medecina que va substituir el Col·legi de Medecina i Cirurgia que tenia la seva seu, des de mitjans segle XVIII, en els locals que ara ocupa l’acadèmia de Medecina, al carrer del Carme. L’edifici de la nova facultat havia estat projectat per l’arquitecte Josep Domènech Estapà i havia de servir a la vegada com Hospital Clínic.

L’acte inaugural va efectuar-se el dia 2 d’octubre del 1906 a l’amfiteatre de la nova Facultat, amb el governador civil, l’alcalde i altres autoritats. El ministre d’Instrucció Pública va enviar un telegrama excusant l’assistència. L’arquitecte Domènech i Estapà va llegir la memòria dels treballs efectuats per la construcció de l’edifici i el baró de Bonet va assenyalar les dificultats que s’havien hagut de superar des que es va presentar el projecte fins al moment de la inauguració.

De moment s’hi van començar a donar només classes teòriques. Les pràctiques en el nou Hospital Clínic van haver d’esperar fins al 11 de gener següent, data que els estudiants van celebrar amb una cavalcada humorística pels carrers de la ciutat. Per això el Clínic considera el gener de 1907, i no l’octubre de 1906, com la data d’inici de les seves activitats.

L’entrada principal era pel carrer de Casanova, on desembocava el de Rosselló. Imita un temple clàssic, amb sis columnes i un frontó que en lloc de forma triangular fa una combinació de rectes i corbes. A la part alta del frontó hi ha un escut rodó i, a sota, un relleu, obra de Rafael Atché, que simbolitza la coronació d’Esculapi, deu de la Medecina, per quatre vestals i en presència de metges de totes les èpoques. Cal remarcar que la iconografia del déu no s’assembla a la de l’estàtua que es va trobar el 1909 a Empúries i que s’ha considerat, sembla que erròniament, que representa al déu de la Medecina, sinó que correspon a la que havia estat sempre habitual. Probablement si Atché hagués fet el seu fris tres anys més tard, el seu Esculapi s’hauria assemblat al d’Empúries.

A cada costat d’aquest gran relleu hi ha un símbol de la Farmàcia (una serp cargolant-se en un pal) i el de la Medicina (una mà amb un ull al mig).

Ara l’accés noble pel carrer de Casanova roman tancat i la única entrada és pel carrer de Villarroel, davant de la continuació del carrer de Rosselló. En el vestíbul d’aquesta entrada hi ha dues escultures: un bust del doctor Valentí Carulla Margenat (Barcelona 1864-1923) catedràtic de Terapèutica que fou encarregat per la Junta Administrativa de l’Hospital Clínic d’organitzar-ne la farmàcia i que presidí aquesta Junta des del 1918 fins la seva mort. Fou també Rector de la Universitat de Barcelona des del 1913 i més tard Senador a les Corts. A la seva mort, la Junta va encarregar a l’escultor Enric Clarasó l’execució d’un bust que es va posar en un dels passadissos amb un acte inaugural el 25 de maig de 1924 en el que van intervenir el President de la Junta, Puig i Alfonso, el Rector de la Universitat, Martínez Vargas, el Degà de la Facultat de Medecina, Ferrer Piera, i el nebot del difunt, Vicenç Carulla.

Fa pocs anys, el bust va ser traslladat al vestíbul de l’entrada actual i s’hi va afegir una placa amb una breu biografia del doctor. El text diu: “Valentí Carulla Margenat nasqué a Sarrià l’any 1864. Féu estudis de Farmàcia i de Medecina. Fou deixeble del catedràtic de Fisiologia Ramon Coll i Pujol. El 1904 obtingué la càtedra de Barcelona. Fou rector de la Universitat de Barcelona durant deu anys, fins a la seva mort. L’any 1919 fou nomenat Marquès de Carulla. Va ésser el principal impulsor de l’entrada en funcionament de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona el gener del 1907, entitat de la qual presidí la seva Junta Administrativa durant 17 anys. Morí l’any 1923”.

A poca distància d’aquest bust, en el mateix vestíbul hi ha una escultura abstracta formada per dues peces de metall de diferent color realitzada per Emili Armengol el 1981 i inaugurada el 25 de gener de 1982. Una placa posada als seus peus explica l’origen i significat: “Salut-Malaltia. Escultura commemorativa del 75é aniversari de la inauguració de l’Hospital Clínic Provincial de Barcelona, obra d’Emili Armengol. La salut, representada per l’acer inoxidable, triomfa sobre la malaltia, representada pel ferro rovellat”.

Cal remarcar que la inauguració de la peça, el 25 de gener de 1982, es va produir amb un retard de quasi quatre mesos respecte al fet que es commemorava, ja que la inauguració oficial de l’Hospital Clínic va tenir lloc el 1 d’octubre de 1906.

Entrant pel passadís situat a la dreta d’aquesta estàtua, s’arriba, després de fer un colze a l’esquerra, a un espai situat entre l’escala 9 i l’escala 10 de l’ala sud, en el que hi ha un relleu, obra de 1927 de l’escultor Dionís Renart i Garcia, que representa una figura femenina clàssica que ofereix un ram a un bust de dona situat sobre una gran peanya. Aquest bust és el de Josefina Sanpera, filla de Joan Sanpera i Torres, marquès de Les Franqueses i senyor del castell de Montsoriu, morta el 15 de novembre de 1926 a la seva casa del carrer de Muntaner/Diagonal, que va deixar un important llegat econòmic al Clínic. En la peanya en relleu es llegeix en lletres majúscules: “A la memòria de Josefa Sanpera y Rodés + en XV de noviembre de MCMXXVI, en quien la caridad se produjo con discernimiento, al proteger con largueza memorable a este Hospital Clínico”.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Pedra








Més informació:Viquipèdia Facultat de Mediciina UB

Més informació:Ub.edu/Medicina Ciencies de la Salut

Interior de la Facultat, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Rafael Atché

Arquitecte:Josep Domènech i Estapà

Més informació:Viquipèdia Rafael Atché

Rafael Atché i Ferré, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Domènech i Estapà

Josep Domènech, font:Viquipèdia
 

Veure més Art Públic Eixample