"El 1906 es va inaugurar a Barcelona una nova Facultat
de Medecina que va substituir el Col·legi de Medecina i Cirurgia que
tenia la seva seu, des de mitjans segle XVIII, en els locals que ara
ocupa l’acadèmia de Medecina, al carrer del Carme. L’edifici de la nova
facultat havia estat projectat per l’arquitecte Josep Domènech Estapà i
havia de servir a la vegada com Hospital Clínic.
L’acte inaugural va efectuar-se el dia 2 d’octubre
del 1906 a l’amfiteatre de la nova Facultat, amb el governador civil,
l’alcalde i altres autoritats. El ministre d’Instrucció Pública va
enviar un telegrama excusant l’assistència. L’arquitecte Domènech i
Estapà va llegir la memòria dels treballs efectuats per la construcció
de l’edifici i el baró de Bonet va assenyalar les dificultats que
s’havien hagut de superar des que es va presentar el projecte fins al
moment de la inauguració.
De moment s’hi van començar a donar només classes
teòriques. Les pràctiques en el nou Hospital Clínic van haver d’esperar
fins al 11 de gener següent, data que els estudiants van celebrar amb
una cavalcada humorística pels carrers de la ciutat. Per això el Clínic
considera el gener de 1907, i no l’octubre de 1906, com la data d’inici
de les seves activitats.
L’entrada principal era pel carrer de Casanova, on
desembocava el de Rosselló. Imita un temple clàssic, amb sis columnes i
un frontó que en lloc de forma triangular fa una combinació de rectes i
corbes. A la part alta del frontó hi ha un escut rodó i, a sota, un
relleu, obra de Rafael Atché, que simbolitza la coronació d’Esculapi,
deu de la Medecina, per quatre vestals i en presència de metges de totes
les èpoques. Cal remarcar que la iconografia del déu no s’assembla a la
de l’estàtua que es va trobar el 1909 a Empúries i que s’ha considerat,
sembla que erròniament, que representa al déu de la Medecina, sinó que
correspon a la que havia estat sempre habitual. Probablement si Atché
hagués fet el seu fris tres anys més tard, el seu Esculapi s’hauria
assemblat al d’Empúries.
A cada costat d’aquest gran relleu hi ha un símbol de
la Farmàcia (una serp cargolant-se en un pal) i el de la Medicina (una
mà amb un ull al mig).
Ara l’accés noble pel carrer de Casanova roman tancat
i la única entrada és pel carrer de Villarroel, davant de la
continuació del carrer de Rosselló. En el vestíbul d’aquesta entrada hi
ha dues escultures: un bust del doctor Valentí Carulla Margenat
(Barcelona 1864-1923) catedràtic de Terapèutica que fou encarregat per
la Junta Administrativa de l’Hospital Clínic d’organitzar-ne la farmàcia
i que presidí aquesta Junta des del 1918 fins la seva mort. Fou també
Rector de la Universitat de Barcelona des del 1913 i més tard Senador a
les Corts. A la seva mort, la Junta va encarregar a l’escultor Enric
Clarasó l’execució d’un bust que es va posar en un dels passadissos amb
un acte inaugural el 25 de maig de 1924 en el que van intervenir el
President de la Junta, Puig i Alfonso, el Rector de la Universitat,
Martínez Vargas, el Degà de la Facultat de Medecina, Ferrer Piera, i el
nebot del difunt, Vicenç Carulla.
Fa pocs anys, el bust va ser traslladat al vestíbul
de l’entrada actual i s’hi va afegir una placa amb una breu biografia
del doctor. El text diu: “Valentí Carulla Margenat nasqué a Sarrià l’any
1864. Féu estudis de Farmàcia i de Medecina. Fou deixeble del
catedràtic de Fisiologia Ramon Coll i Pujol. El 1904 obtingué la càtedra
de Barcelona. Fou rector de la Universitat de Barcelona durant deu
anys, fins a la seva mort. L’any 1919 fou nomenat Marquès de Carulla. Va
ésser el principal impulsor de l’entrada en funcionament de l’Hospital
Clínic i Provincial de Barcelona el gener del 1907, entitat de la qual
presidí la seva Junta Administrativa durant 17 anys. Morí l’any 1923”.
A poca distància d’aquest bust, en el mateix vestíbul
hi ha una escultura abstracta formada per dues peces de metall de
diferent color realitzada per Emili Armengol el 1981 i inaugurada el 25
de gener de 1982. Una placa posada als seus peus explica l’origen i
significat: “Salut-Malaltia. Escultura commemorativa del 75é aniversari
de la inauguració de l’Hospital Clínic Provincial de Barcelona, obra
d’Emili Armengol. La salut, representada per l’acer inoxidable, triomfa
sobre la malaltia, representada pel ferro rovellat”.
Cal remarcar que la inauguració de la peça, el 25 de
gener de 1982, es va produir amb un retard de quasi quatre mesos
respecte al fet que es commemorava, ja que la inauguració oficial de
l’Hospital Clínic va tenir lloc el 1 d’octubre de 1906.
Entrant pel passadís situat a la dreta d’aquesta
estàtua, s’arriba, després de fer un colze a l’esquerra, a un espai
situat entre l’escala 9 i l’escala 10 de l’ala sud, en el que hi ha un
relleu, obra de 1927 de l’escultor Dionís Renart i Garcia, que
representa una figura femenina clàssica que ofereix un ram a un bust de
dona situat sobre una gran peanya. Aquest bust és el de Josefina
Sanpera, filla de Joan Sanpera i Torres, marquès de Les Franqueses i
senyor del castell de Montsoriu, morta el 15 de novembre de 1926 a la
seva casa del carrer de Muntaner/Diagonal, que va deixar un important
llegat econòmic al Clínic. En la peanya en relleu es llegeix en lletres
majúscules: “A la memòria de Josefa Sanpera y Rodés + en XV de noviembre
de MCMXXVI, en quien la caridad se produjo con discernimiento, al
proteger con largueza memorable a este Hospital Clínico”.
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre
Materials:Pedra
Més informació:Viquipèdia Facultat de Mediciina UB
Més informació:Ub.edu/Medicina Ciencies de la Salut
 |
Interior de la Facultat, font:Viquipèdia
|
Autor
Escultor:Rafael Atché
Arquitecte:Josep Domènech i Estapà
Més informació:Viquipèdia Rafael Atché
 |
Rafael Atché i Ferré, font:Viquipèdia
|
Més informació:Viquipèdia Josep Domènech i Estapà
 |
Josep Domènech, font:Viquipèdia
|
Veure més Art Públic Eixample
.jpg)
_(cropped).jpg)
