"Tot just tornar d'un viatge a Itàlia, Josep Viladomat va deixar de banda l'escultura més industrial a la qual es dedicava en els Tallers Lena, propietat del seu sogre, i va realitzar algunes de les seves obres més reeixides, com aquesta Noia de la trena, que es trobava als jardins del Teatre Grec fins a la primavera del 2003, que va ser traslladada als propers jardins Laribal."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"L'estatuària de l'etapa noucentista es recolza sobre la figura femenina de noia jove i nua, resolta harmònicament i sense ornament. Cobreix així el record de la gran tradició clàssica i la resposta a la intemporalitat, és a dir la possibilitat de establir missatges útils i simbòlics, alhora que estètics més enllà dels fets immediats. Les figures femenines eren nues, a més, perquè ho demanava la normativa estilística del noucentisme, perquè nuesa era equivalent a veritat, de manera que res no oculta ni falseja la visió del cos jove, fort i sa de la noia. Calia proposar aquest model de cos com a paradigma en el programa social que es propiciava: la joventut com a garantia del futur que es volia construir: la identitat, la cultura, la tradició renovada i la continuïtat. Hom confiava a la dona una missió ben concreta, la de ser esposa i mare, ànima de la llar i fidel transmissora de les tradicions, la llengua i la cultura. La fortalesa del cos i la seva salut pletòrica, l'harmonia de les formes, sense màcules ni defectes, eren condicions de la seguretat del fruit saludable de la dona fecundada
La noia recull el seu cabell en una trena. En oposició a les figures femenines del modernisme que lluïen abundoses i seductores cabelleres ornamentades amb cintes i flors, el cabell de la dona noucentista és recollit. Fugint de la sensualitat atractiva del cabell llarg i ondulat de les dones, ornament de la bellesa femenina, la trena disciplina els elements sensuals i prepara la noia per a la discreció, la contenció i el treball, ja que amb el cabell solt o esbutllat, difícilment es poden assumir les feines casolanes o rurals assignades tradicionalment a les dones, i alhora corregeix el perill de confusió ja que l'aparença de les noies virtuoses és la seva discreció, la cura del seu cos reservat a la procreació i del seu esperit designat per fer d'elles el suport de la família i el centre de la seva llar.
Aquesta noia es recull el cabell, com gairebé totes les escultures i pintures del moment. Mentre el recull, deixa anar lluny la mirada; el gest ens aproxima més a l'espontaneïtat que al deure d'ordenar-se el cabell; la composició dels braços juga rítmicament amb la posició de les cames: el moviment, garantit, és contingut, amb un punt de dubte de la figura que avança; sembla, doncs, que no som davant de l'ortodòxia d'obres anteriors, en dues dècades de noies esculpides com un tot corpori, massís i rígid. Hi ha diferències respecte a les formulacions primeres dels capdavanters i definidors de les formes del model formal noucentista; és evident que prioritza la idea de gràcia i harmonia a la d'estatisme i solidesa.
L'escultor Viladomat, una mica més jove que els primers formuladors de l'estètica noucentista, fou membre del grup "Els evolucionistes". Aquest grup, conscient de l'herència rebuda però partidari d'introduir un procés estilístic evolutiu en les formes plantejades, va trencar la duresa de les composicions anteriors estilitzant les figures i dotant-les de moviment. Viladomat, a més, des de les seves primeres obres va mostrar un gran interès per la dansa, tema arriscat en escultura, del qual va donar diverses obres al llarg de la seva vida. La Noia de la trena s'ha dotat de moviment, ha allargat el cànon i ha estilitzat les formes del cos aproximant-se a la idealització a partir d'un concepte clàssic però allunyant-se del model antic introduint ritmes; també se n'allunya perquè el moviment que presenta és real, així com l'expressió del rostre. Hi ha una correcció del model formal, però no del sentit de les idees del noucentistes: la noia, gairebé una dona, es recull el cabell en una afirmació del manteniment de l'ideari social noucentista envers la dona, però distreta i expressiva, sembla voler oblidar-ho momentàniament."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Teresa Camps
Materials:Bronze
Més informació:Viquipèdia Jardins del Laribal
Jardins del Laribal, font:Viquipèdia
Autor
Escultor:Josep Viladomat
Més informació:Viquipèdia Josep Viladomat i Massanas
Josep Viladomat, font:somatemps.me
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
