"L’onze de març del 1925 va obrir les seves portes a Barcelona un nou establiment destinat exclusivament al lleure de les “bones famílies” de Barcelona, les que no faltaven a les estrenes del Liceu, les que sortien als “Ecos de sociedad” de la premsa. Un establiment del que un cronista deia, arran de la inauguració, que “respondía a una creciente necesidad para la vida fastuosa moderna” i que estava destinat “a un público si se quiere reducido pero prestigioso”, en el que es podia veure “el brillante mariposeo de nuestras mujeres elegantes”. Un establiment al que les senyores anaven a lluir els últims models de vestuari i les joies mentre prenien el té i els homes a tancar negocis. El rei Alfons XIII hi va dinar durant la seva visita del mes de juny de 1925, tres mesos després de la inauguració del local. I el mes de desembre s’hi va oferir un sopar d’homenatge a Carlos Gardel i Miguel Fleta. S’hi anava a ballar a la sortida del Liceu, a veure dansar en sessions privades ballarins russos que havien actuat al Liceu, a escoltar jazz, al “té dansant” o a festejar el “reveillon” de cap d’any, amb sopar servit en safates de plata i amb xampany abundant, en “el único restaurante realmente distinguido donde afluye la elegante sociedad barcelonesa”.
L’edifici es trobava sobre el solar on hi havia hagut els primers anys de segle el Metropolitan Cinemaway, un original cinema amb forma de vagó de tren que fou substituït el 1911 per un nou edifici, obra de l’arquitecte Josep Plantada que va servir per al cinema Ideal fins que Guillem Llibre va adquirir-lo. L’entrada al nou establiment que hi va obrir amb sumptuosa decoració era pels números 605 i 607 de la gran via de les Corts Catalanes, aleshores calle de Cortes, entre passeig de Gràcia i rambla de Catalunya, just davant dels jardinets públics que s’acabaven d’urbanitzar i als que es va posar el nom de Reina Victoria. Una ampliació va fer possible al mes d’octubre del 1925 que hi hagués un altre accés per la rambla de Catalunya, 20.
La decoració del local estava en consonància amb les seves pretensions. Hi havia una secció de pastisseria “de estilo Luis XVI, con muebles y ornamentación de tonos grises, estando paredes y techos decorados con vasos de Sevres y lámparas “apliqués” y con espléndidos medallones reproducción de escenas pastoriles de Watteau y Mengs”. En la secció on venien bombons la decoració era “de estilo Luis XIV, con la magnificiencia de relieves y dorados que exige”. Un altre saló era per a la venda d’orfebreria i objectes de tocador, decorat “en un severo estilo Adams” i el destinat a la venda d’objectes d’art era “de una magnificencia fastuosa por los detalles decorativos de frisos y techo”. “Los muebles son copias de los pertenecientes a Napoleon I, con cariátides de bronce dorado y mármoles jaspeados”. Com una dependència apart hi funcionava el Restaurant Ribas, amb terrassa d’estiu i salons per a banquets i casaments, amb entrada per rambla de Catalunya, 20.
Cal no confondre el restaurant-saló de festes-saló de té de Guillem Llibre amb la confiteria de Pere Llibre, a la cantonada de la Rambla amb el carrer de Ferran, ni amb la pastisseria Llibre & Serra, creada per Lluís Llibre, a la ronda de Sant Pere tocant el passeig de Gràcia, existents a la mateixa època.
L’èxit del local de Guillem Llibre es va mantenir mentre va durar la disbauxa dels anys vint, posterior als enriquiments ràpids amb negocis de la Primera Guerra Mundial, és a dir, mentre va durar la dictadura de Primo de Rivera, i va decaure en arribar la República. El 1931 va ser adquirit per Josep Gaspart Bulbena, creador d’una nissaga hotelera que acabava de crear la cadena HUSA. Molt afectat per les circumstàncies de la guerra, l’edifici fou aterrat i en el seu lloc es va aixecar l’actual Hotel Avenida Palace, inaugurat el 15 de maig de 1952. La obertura es va fer amb el nou hotel encara no del tot acabat a causa de les urgents necessitats d’allotjament ocasionades pel Congrés Eucarístic Internacional que era a punt de començar.
L’edifici, d’onze plantes, és obra de l’arquitecte Josep Maria Sagnier, qui va decidir deixar unes fornícules a la façana, als dos extrems del primer pis, en les que s’hi van posar unes escultures de ballarines procedents de l’establiment de Guillem Llibre. Són, de fet, dues figures idèntiques però en posicions simètricament invertides. Una alça els braços cap a la dreta i l’altra cap a l’esquerra. No se’n coneix l’autoria, però probablement es tracti de còpies seriades, adquirides a un taller –potser francès o italià– d’escultura decorativa aplicada a l’arquitectura."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre
Materials:Bronze
Més informació:Avenidapalace.com Historia-y-tradición
Casa Llibre, font:Avenidapalace.com
Hotel Avenida Palace, font:agoda.com
Autor
Escultor:Desconegut
Arquitecte:Josep Maria Sagnier
Més informació:Viquipèdia Josep Maria Sagnier i Vidal
Veure més Art Públic Eixample
