dijous, 14 d’octubre del 2021

Escultura Barcelona

 

"Frederic Marès, malgrat ser deixeble del modernista Eusebi Arnau, segueix la tendència noucentista ja que la seva carrera es desenvolupa paral·lelament a aquest moviment. En aquesta línia noucentista realitza els encàrrecs per a la plaça Catalunya

El mediterranisme, tan reivindicat per aquest corrent, és en aquell moment un concepte clau en l'art de Marès. Concretament aquesta escultura és un homenatge a la ciutat de Barcelona, ciutat mediterrània. Es tracta d'un grup escultòric que simbolitza la ciutat a través de la representació de les al·legories de la indústria, el comerç i la navegació. Veiem també per tant, un homenatge a la zona mediterrània en general, al mediterrani com a font d'intercanvis de cultures i de coneixements.

Hi ha per tant una exaltació del mediterranisime a través d'aquest homenatge a Barcelona i també a través de la representació d'elements, com una dona que s'inspira en les figures mediterrànies tan representades en aquest moment, que sosté precisament una embarcació.

El fet que trobem l'escultura d'una dona mig nua lliga amb aquest classicisme que caracteritzava l'obra de Marès i que alhora el distanciava tan clarament de les Avantguardes.

Marès era un escultor que gaudia d'una bona reputació entre les institucions, per això li van ser encarregades les obres fora de concurs. L'escultor va realitzar dues estàtues per a la plaça Catalunya, Barcelona i Emporion, a més de l'ornamentació del sortidor de la zona superior de la plaça, que consta d'una escalinata de quatre pedestals.

Per a aquesta obre Marès va realitzar el que realment va voler amb tota llibertat, ja que fins i tot l'alcalde li va demanar que fes ell mateix la proposta; així doncs Marès ràpidament va dibuixar un projecte improvisat i va crear una nena pujada sobre un peix, la qual va ser la que finalment va col·locar-se a la plaça.

El paper de Frederic Marès en el marc de l'Exposició Internacional de 1929 no acaba aquí, ja que també va realitzar dues estàtues de pedra més per al mirador de Montjuïc, davant del Palau Nacional; també és fruit de la seva creació el bust d'homenatge a Cervantes, situat al Poble Espanyol, abans però havia fet el projecte d'un monument a Cervantes, que havia de col·locar-se a la plaça Tetuan, però finalment no el va dur a terme.

En temps posteriors a l'Exposició Internacional de Barcelona, Marès va seguir sent un escultor de primera línia, sobretot durant els anys de la Guerra Civil i la postguerra, ja que va dedicar-se a la protecció i reconstrucció d'obres que havien patit els desastres del conflicte. Entre d'altres, Marès va col·laborar a la restauració d'obres com la imatge de santa Eulàlia, l'estàtua de bronze d'Antoni López, l'estàtua del general Prim, el monument a Joan Güell i Ferrer i l'escultura de bronze que simbolitzava la Victòria, aquesta última molt polèmica.

Marès ha estat un escultor particularment lligat a Barcelona, no només perquè hi va viure sinó perquè aquesta ciutat ha llegat les seves col·leccions que formen ara el museu que porta el seu nom. A la ciutat ha deixat nombrosos monuments públics, i potser d'entre ells el més important, almenys pel ressò històric que transmet va ser aquella estàtua de la victòria que substituïa la de la república a l'obelisc dels Cinc d'Oros de Barcelona utilitzant un estil, ja abans de la Guerra Civil, que no haurien condemnat els defensors del més pur realisme tradicional."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze









 

Autor

Escultor:Frederic Marès

Més informació:Viquipèdia Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès i Deulovol, font:Viquipèdia

 

  Veure més Art Públic Eixample


dilluns, 11 d’octubre del 2021

Escultura L'Esperit popular

 

 

"Escultor prolífic en relació amb els conjunts de la plaça de Catalunya, a Jaume Otero ja se li havia encarregat, abans del concurs, un grup destinat a Tarragona que havia realitzat en pedra i que, finalment va ser posat a Pedralbes –juntament amb el de Fuxà dedicat a Lleida- quan es va optar pel bronze com a únic material en els conjunts que rodejaven la plaça. És també l’autor de grup dedicat a Tarragona que es va encarregar, en aquest cas ja en bronze, composat per un home i quatre dones amb atributs corresponents a l’agricultura – i dels putti de la font situada en front del Portal de l’Àngel, la primera de les intervencions que es van fer a la plaça, a l’any 1926. En el moment en que l’escultor menorquí Otero va rebre l’encàrrec era ja un escultor reconegut que havia esta premiat per la Mancomunitat i havia recorregut moltes ciutats europees.

L’escultura que comentem està ubicada en el primer pilar del cantó de mar en front del Portal de l’Àngel, orientada cap el cantó del Llobregat, en el mateix pilar i en la cara oposada es troba la Dona amb la imatge de la Mare de Déu d’Enric Monjo.

Representa una dona de faccions clàssiques, coberta amb un mantell o toga que li deixa al descobert el pit esquerre i una part del ventre i dels malucs. Amb la mà esquerra es recull el mantell mentre amb la dreta aixecada sosté una branca de llorer. Es difícil trobar un lligam entre el títol que té l’escultura i la seva representació, la branca de llorer, arbre sagrat que s’oferia a Apol·lo i que també pot ser signe de la victòria o de l’eternitat, però mai ha tingut una vinculació amb l’esperit popular. Com d’altres de les escultures que trobem a la plaça de Catalunya ha dominat el sentit ornamental sobre el contingut. A sota hi a l’escut de Barcelona. Va ser fosa en bronze per la casa de Gabriel Bechini i està resolta de manera molt plana que quasi sembla un alt relleu. Tot el conjunt, la cara estilitzada de la dona, l’acurat pentinat, la posició artificiosa, la converteixen en una obra de bellesa estilitzada molt decorativa propera als gustos ornamentals de l'Art Déco."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Bronze

 











 

Autor

Escultor:Jaume Otero

Més informació:Viquipèdia Jaume Otero i Camps

Jaume Otero, font:luisagranero.com

 

Veure més Art Públic Eixample


Escultura Saviesa

"Els germans Oslé són inseparables fins i tot pel que fa a la seva producció escultòrica. Els dos es preocupen per aquells més desfavorits, que no tenen una vida fàcil, i ho expressen a través de les seves obres. Sovint trobem representats personatges que transmeten la misèria que viuen, el patiment. També tracten els temes amb contingut social a través d'homenatges a certs conceptes. Saviesa, de Miquel Oslé, representa una al·legoria a la saviesa, un concepte que lliga amb el tema dels treballadors, en el fet que és un tret imprescindible per a l'home treballador, cal saviesa per a desenvolupar cada feina, i per suposat per a tots els aspectes de la vida.

Miquel Oslé només és un any més gran que el seu germà Llucià. S'inicià com a aprenent al taller d'escultura industrial de Josep Bofill i va passar a treballar a la Foneria Masriera i Campins, on va tractar els principals escultors del moment i un jove Manolo Hugué amb qui segur devien compartir projectes i experiències.

L'estàtua de la plaça de Catalunya és un bon exemple de la dificultat d'atribució a un o un altre dels germans, queda clar però que mancats d'estudis monogràfics especialitzats potser seria prou adequat d'atribuir les dues obres a ambdós escultors."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Barral i Altet

Materials:Bronze




 

Autor

Escultor:Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Més informació:Viquipèdia Mique Oslé i Sáenz de Medrano

Miquel Oslé, font:ddd.uab.cat

 

Veure més Art Públic Eixample

 

diumenge, 10 d’octubre del 2021

Escultura La Navegació

 

"Eusebi Arnau, que havia estat un dels escultors més prolífics en els anys del modernisme, va participar amb diverses obres a la promoció d’embelliment de la ciutat encetada per l’Ajuntament amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Com d’altres escultors de la seva generació, el coneixement profund de la professió l’hi va permetre amb facilitat adaptar-se als gustos monumentals del noucentisme. Com deia Felíu Elíes, el 1926, a la seva Escultura catalana moderna, “l’art d’Arnau té noblesa, una gran dignitat que el fa perenne, invulnerable, a les crisis de moda o escola”.

L’escultura que comentem representa una dona, vestida com una matrona romana amb una túnica cenyida sota els pits coberta parcialment amb un mantell i tocada amb una còfia. Amb el braç esquerra mena el timó d’una nau que té les característiques dels llaguts catalans que navegaven amb vela llatina. És, sens cap dubte, una al·legoria de la navegació, representació que té molta lògica dins el context de la plaça de Catalunya.

És una de les setze estàtues en pedra que, en el projecte de maig del 1927 havien d’ornamentar el templet de la part superior de la plaça i que ha mantingut la mateixa ubicació. Una segona obra d’Arnau, La marina, va ser de una de les peces traslladades a l’avinguda Diagonal enfront dels jardins del Palau de Pedralbes. Isabel Marín ha donat a conèixer documentació que aclareix les condicions d’elaboració de l’estàtua. Arnau signa el contracte per a la realització el primer dia de setembre del 1927 i el 24 de novembre signa un nou contracte amb el taller de Gabriel Bechini per traslladar l’obra a pedra de Montjuïc. En aquelles dates, Arnau ja havia fet el model que ha estat publicat també per Isabel Marín a la seva monografia sobre l’artista (2006).

La Navegació està disposada a la terrassa superior orientada cap al passeig de Gràcia. Per atzar del destí, l’escultura d’Arnau que comentem ha quedat arranjada just davant d’El pastor del flabiol de Pau Gargallo, dos escultors que pertanyen a móns molt distants. El primer arrelat a la tradició modernista i Gargallo, que malgrat la seva formació amb el mateix Arnau, en aquells anys ja havia pres partit per l’art d’avantguarda. Havien tingut una trajectòria molt diferent però coincideixen en un utòpic retorn al classicisme a l’integrar-se en el projecte, clarament noucentista, de bellesa pública que impera a la plaça de Catalunya."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Pedra de Montjuïc






 


Autor

Escultor:Eusebi Arnau i Mascort

Més informació:Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort, font:viquipèdia

 

 Veure més Art Públic Eixample

 

dijous, 7 d’octubre del 2021

Caçar bolets

 

font:festesmajorsdecatalunya.cat

La tradició boletaire és molt forta a Catalunya. Aquesta tradició porta centenars de persones als boscos de Catalunya per gaudir d'una jornada a l'aire lliure caçant bolets. Els bolets se'n troben a cotes altes i mitjanes del Pirineu i Prepirineu, i també en zones humides del nord-est, com la Garrotxa o el Ripollès. Les pluges i el fred de la tardor fan que els bolets creixin als boscos, però, hi ha algunes qüestions a tenir en compte abans d'anar d'excursió per la muntanya:

El primer que s'ha de tenir en compte és que hi ha algunes espècies de bolets que són tòxiques o molt perilloses, que poden ser fins i tot mortals. Els experts recomanen només caçar aquells que identifiquem plenament i dels que estem totalment segurs que són comestibles.

Amanita muscaria (tòxic), font:boletsiexcursions.blogspot.com
 

La millor manera de collir els bolets és fent palanca amb un ganivet, així trèiem tot el bolet i protegim el miceli. També es recomana no remoure la fullaraca amb rasclets, ja que els micelis es troben a les capes superficials i si es malmeten pot ser que en aquest lloc no tornin a créixer bolets.

font:catalunyamagrada.cat
 

Recorda que no has de trepitjar, xafar, agafar o esclafar cap bolet que no coneguis. Si els bolets són molt petits, no els agafis, és millor deixar-los créixer i madurar, així alliberen espores i es reprodueixen.

Porta els bolets que recullis en una cistella de vímet, no en una bossa de plàstic. D'aquesta manera, els bolets aniran alliberant espores i el bosc les recupera perquè creixin més bolets.

A Catalunya, els bolets comestibles més freqüents són la llenega negra, el camagroc, el rovelló, el pinetell, el rossinyol, el fredolic, el carlet i la trompeta.

Fredolics, font:plantas.facilisimo.com

 

Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible d'aquests organismes. 

Estructura d'un bolet, font:viquipèdia

 

Ús culinari

De bolets n'hi ha de molts tipus, textures i gustos. On se n'acostuma a servir més és als entrants, en plats com sopes (sopa de fredolics) amanides (de vegades de xampinyons crus, amanida de mògules) arrossos (especialment els risotti italians, però darrerament també en paella amb cargols i conill) pasta (per exemple espaguetis a la crema de tòfones, gnocchi de ceps), truites (especialment remenats d'ou) i guisats (per exemple amb llengua de bou).

Els pinetells i rovellons es fan principalment a la planxa amb all i julivert i acompanyats amb carn com la botifarra.

font:cookmonkeys.com
 

La Llenega negra es fa sobretot guisada, per exemple en fricandó.

El ceps es poden fer de moltes maneres i en els darrers anys ha proliferat el carpaccio (làmines crues) de ceps.

Els canelons de bolets es poden fer farcits de diverses espècies essent molt corrents els de xampinyons o ceps.

Pebrots farcits de bolets.

Truita de camagrocs altrament dits groguets.

 

Truita de camagrocs, font:receptesdestarpercasa.blogspot.com


Segons l'FAO, al voltant d'un miler d'espècies i varietats formen part dels costums culinaris de la humanitat.

Dins la cuina europea

Bola-de-neu
Camperol dels carrers
Xampinyó de París
Xampinyó silvestre
Ou de reig
Amanita rubescent
Sureny fosc
Certs Boletus
Cep d'estiu
Cep de Bordeus
Rossinyol

Bolets Rossinyol, font:debolets.blogspot.com

Camagroc
Fals camagroc
Trompeta de la mort

Bolets Trompeta de la mort, font:debolets.blogspot.com

Bec de perdiu
Bolet de tinta
Llengua de bou
Llenega negra

Bolets Llenega negre, font:caçadorsdebolets.com

Pinetell
Rovelló
Pebrassa vellutada
Paloma
Gírgola de panical
Auriana
Cualbra morada
Llora blanca
Tòfona negra
Tòfona d'hivern
Bolet de la palla

 

Més informació de bolets comestibles amb valor culinari que es troben a les nostres muntanyes amb receptes per cuinar-los.

Bolets.info llistat bolets bons

 


 

Hi ha nombroses aplicacions per a mòbils que ens ajuden a identificar les espècies de bolets.

Malalts de bolets  És l’aplicació oficial del mític programa de TV3 Caçadors de bolets. S’estructura en dos eixos: d’una banda, té un cercador on podem introduir l’època de l’any i el tipus de bosc que visitarem i ens ofereix una llista de possibles bolets que hi creixen. De l’altra, s’ofereix un catàleg de bolets, ordenats alfabèticament. Seleccionant el bolet, s’obre una fitxa amb una descripció del bolet, on s’inclou si és comestible. Gratuïta.

Bolets.info Es tracta d’una guia senzilla per a mòbils i web amb una sola interfície on es mostra una guia dels principals bolets, on, en un sol cop d’ull, s’informa del nom del fong, si és comestible i s’ adjunta una foto. Si es clica sobre el bolet, ens redirigeix a una selecció d’imatges de Google. La versió web n’incorpora una descripció. El web també incorpora una botiga en línia per adquirir accessoris per anar a caçar bolets, així com motxilles i cistells, això sí, buits. Gratuïta.

Font de la informació:catalunyamagrada.cat, catelpais.com, lleida.com i viquipedia.org     

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES