"Salvador Puig Antich fou executat amb garrot vil en
una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a tres
quarts de deu del matí. Tenia 25 anys. Un Consell de Guerra l'havia
condemnat a mort sota l'acusació de ser el responsable de la mort d'un
comissari de policia, en el portal de la casa número 70 del barceloní
carrer de Girona, quan aquest procedia a la seva detenció, el 25 de
setembre de 1973. Entre el moment de la seva detenció i el consell de
guerra es va produir a Madrid, el 20 de desembre, l'atemptat d'ETA
contra el vicepresident del govern Luis Carrero Blanco, que li causà la
mort. Aquest fet influí en la sentència del consell de guerra a Puig
Antich, qui havia format part d'un petit grup d'inspiració llibertària
que utilitzava les sigles MIL.
Quaranta-dos anys després de la seva execució, el
dissabte 5 de març del 2016, Barcelona va inaugurar un monument a la
figura de Salvador Puig Antich, consistent en una mena de balcó a l'aire
lliure, situat en una plaça que des de l'any 2006 porta el seu nom a la
part més alta del barri de les Roquetes.
En l'acte inaugural, al que van assistir l'alcaldessa
de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta del Parlament de Catalunya,
Carme Forcadell, hi van ser també les germanes de Puig Antich, Carme,
Merçona, Montse i Imma , que van insistir en la necessitat de reobrir el
cas per tal de revisar el judici militar i anular la sentència,
propòsit en el que compten amb el suport municipal i d'altres
institucions, però que cap govern espanyol no ha fet encara possible. El
cantant Joan Isaac va dedicar una cançó al jove llibertari executat.
La iniciativa de realitzar el monument va partir,
durant el mandat del batlle Xavier Trias, d'una iniciativa presentada
pel regidor d’ERC Jordi Portabella en ocasió del 40 aniversari de
l’execució.
El monument és un complex conjunt que ocupa la major
part de la plaça. Està format per elements metàl·lics i per panots de
pavimentació de carrer del model “Barcelona”. Aquest model de rajola, de
20 x 20 x 4 cm d'ample, representa de forma esquematitzada una flor de
quatre pètals i s'atribueix el seu disseny a Josep Puig i Cadafalch,
qui, al començar el segle XX, el va col·locar com a paviment de
l'entrada de carruatges a la Casa Amatller. Representa, segons sembla,
la flor d’un ametller i, a la vegada, una rajola de xocolata, ja que el
propietari de la casa n’era fabricant. El 1926 es va introduir de forma
generalitzada a l’Eixample i ha acabat convertint-se així en una icona
de la ciutat.
El bloc central del monument està format per una
estructura metàl·lica amb grans obertures en la que hi ha fixades set
rajoles distribuïdes irregularment i que suporta també 18 imatges
metàl·liques toquejades de la mateixa rajola. Les rajoles de ciment i
les reproduccions metàl·liques volten dos plafons amb inscripcions. Al
de la dreta s'explica de manera poètica la simbologia del monument, amb
textos i un gràfic, i a la de l'esquerra es reprodueix la frase “oblidar
una injustícia, ens obliga a repetir-la”, atribuïda a una de les
germanes de Puig Antich i utilitzada per reivindicar la revisió del
procés que el va condemnar a mort.
Aquesta estructura metàl·lica, d'aproximadament 4
metres d'ample per tres d'alt, està fixada a un mur de formigó en el que
hi ha fixats 8 panots més, repartits irregularment. Separat un metre i
mig d'aquest mur i l'estructura metàl·lica hi ha un muret baix de
ciment, recobert de panots, que serveix de banc. En un costat té una
placa on hi ha gravat el nom de Salvador Puig Antich, les dates de
naixement i mort i l'explicació “Víctima de la dictadura del general
Franco, executat al garrot vil”.
L'espai entre l'estructura metàl·lica i el banc està
completament pavimentat amb panots i assenyala un camí cap a l'esquerra,
de la mateixa amplada, que en lloc d'estar totalment pavimentat amb
panots és de ciment amb alguns panots escampats aquí i allà. Aquest
camí, d'aproximadament uns quinze metres de llarg, condueix cap una
altra estructura metàl·lica i hi penetra entre barrots. El camí es
prolonga quinze metres més entre barrots i altre cop amb una
pavimentació totalment de panots, però, en anar-se elevant lleugerament,
els barrots, que es mantenen a la mateix alçada respecte el terra de la
plaça, deixen de flanquejar al caminant i li donen una sensació
d'alliberament, alhora que de l'elevació, mentre es dirigeix, en
direcció al sud, cap al caire del mirador que és la plaça. Des del punt
on s'acaba el camí entre barrots es disposa d'una magnífica panoràmica
de part de la ciutat de Barcelona, sobretot de la banda Besòs. D'aquesta
manera el visitant obté un cúmul d'emocions, en passar de
l'empresonament a la llibertat, de l'ofegament a l'amplitud de mires i a
omplir-se el pit d'aire. Unes sensacions que, relacionades amb qui és
dedicat el monument aconsegueixen un efecte impressionant.
El monument és obra de l’arquitecte Nicolás Aparicio i
l’artista Gerard Cuartero, els quals van tenir cura també de la
urbanització de la plaça entorn del monument."
