Grallers de l'Armilla de Vilafranca, font:grallersdevilafranca.cat
"La gralla és un instrument de vent fet de fusta format per un tub de forma troncocònica d'uns trenta-cinc centímetres de llargada, que amplifica el so produït per una llengüeta de doble canya, l'inxa. D'instruments similars a la gralla, n'hi ha pràcticament arreu del món, la qual cosa fa pensar que l'instrument és molt antic. D'aquests instruments, els més directament relacionats amb la gralla són la dolçaina valenciana, la dulzaina aragonesa, el graile occità i la gaita navarresa.
De gralles en hi ha de diferents tipus: la gralla seca, que és el model més primitiu (té un so sec o dur), la gralla dolça o de claus, que és un model més modern (té un so més dolç i disposa de dues o més claus metàl·liques per augmentar la seva tessitura i fer tons cromàtics); a partir d'aquest últim model han sorgit la gralla baixa i la subbaixa. El suport rítmic que acompanya tradicionalment les gralles és el timbal, fet de llautó i amb membrana de pell amb bordonera cosa que li dóna seva pròpia fisonomia.
Gralla, font:capgirats.cat
Història
Històricament les gralles es localitzen a la Catalunya Nova acompanyant determinats balls i entremesos d'aquelles terres, com són les moixigangues, el ball de gitanes i el Ball dels Valencians. Entre els segles XVIII i el XIX, el ball de valencians evoluciona formant el que avui es coneix com a castells. A partir de llavors la gralla i els castells han estat companys inseparables.
A mesura que avança el segle XIX no només es crea i es consolida un repertori graller per a tot el ritual casteller i el món que l'envolta, sinó que l'ús de l'instrument s'estén a l'acompanyament musical de totes les festes, i així el grup de grallers pren rellevància sobretot en àmbits rurals.
A finals del segle XIX les formacions de grallers es transformen passant del graller solitari o dels dos grallers i tabal a grups de tres i quatre gralles i un o dos tabalers. L'aparició i l'ús de la gralla dolça és la següent transformació que realitzen els grups de grallers per tal de poder ampliar el repertori i facilitar l'execució de les noves melodies. A principis d'aquest segle la majoria de grups de grallers ja han adoptat la gralla dolça com a instrument principal. Aquest període és el que s'anomena Època d'or de la gralla, també relacionat amb l'“Època d'or” dels castells.
Grallers en concurs de Castells, font:ara.cat
A partir de la Primera Guerra Mundial, els grups de grallers inicien una lenta però imparable decadència a causa del canvi de modes musicals i de l'estil de vida de la gent del camp. Això fa replegar els pocs grups de grallers que continuen tocant a l'ús ritual i antic de la gralla com a acompanyament insubstituïble dels castells, altres balls populars i gegants.
Grallers al segle XIX, font:Tornaveu.cat
La revifalla que té lloc a la dècada dels setanta en molts camps relacionats amb la festa i la cultura popular no deixa al marge la gralla, que es convertirà en un més dels senyals d'identitat nacionals recuperats. La seva pràctica travessa els límits geogràfics de les comarques tarragonines i comença la seva extensió sobre tot el territori català on tradicionalment sonaven instruments de poca potència sonora com el flabiol i tamborí, el sac de gemecs i les tarotes o xeremies.
A partir del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981-1982) es crea des de la Generalitat de Catalunya l'Aula de Música Tradicional i Popular (AMTP) amb la intenció de formar grallers i músics tradicionals de qualitat. Al llarg d'aquests anys han sorgit diverses escoles de música tradicional que han impulsat i dignificat l'ensenyament i l'execució d'aquests instruments (Reus, Tarragona, L'Arboç, Vilafranca del Penedès, Badalona, Sant Cugat del Vallès, etc.). L'any 2006 es crea el Grau Superior de Música amb gralla a l'Escola Superior de Música de Catalunya| (ESMUC)."
Font de la informació:Viquipèdia Gralla
Toc de Matinada o Matinada de Grallers
Al matí de les festes del municipi o diada castellera els grups de grallers desperten la ciutat amb els seus tocs de gralla. Fan un recorregut pels carrers per difondre la festa entre els veïns. En molts punts, grups de veins o establiments els reben amb esmorzar. Un cop fet el tast, els grallers sempre ho agraeixen dedicant una cançó.
Matinada de Grallers, font:youtube
Matinada de Grallers La Merçe 2015, font:Cultura Popular Barcelona
Día del Graller
"Des de l’any 1994 la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el Dia del Graller.
El Dia del graller és ja una data assenyalada en el calendari festiu vilafranquí i també dins l’àmbit nacional. Aquesta festa constitueix actualment un lloc de trobada i punt de referència obligat de les principals agrupacions de grallers de Catalunya.
Té lloc durant un cap de setmana del mes d’abril, durant el qual Vilafranca es converteix en la capital de la gralla. El programa d’actes presenta un seguit d’esdeveniments fixos any rere any: l’homenatge a algun graller, institució o luthier que hagi destacat en la seva trajectòria, la cercavila amb el convidat de pedra, el ball, el concert de les colles participants i, darrerament, la fira de luthiers.
A més, el Dia del Graller té altres actes més puntuals com ara presentacions de llibres, de treballs discogràfics, de nous conjunts instrumentals com gralla i orgue o gralla i piano, entre altres. També cal destacar l’organització del 1r. concurs de composició per a gralla i orgue."
Font de la informació:Grallers de Vilafranca Dia del Graller
26è Dia del Graller a Vilafranca, font:grallersdevilafranca.cat Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada