TRESORS a BARCELONA: Monument a Salvador Puig Antich

"Salvador Puig Antich fou executat amb garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a tres quarts de deu del matí. Tenia 25 anys. Un Consell de Guerra l'havia condemnat a mort sota l'acusació de ser el responsable de la mort d'un comissari de policia, en el portal de la casa número 70 del barceloní carrer de Girona, quan aquest procedia a la seva detenció, el 25 de setembre de 1973. Entre el moment de la seva detenció i el consell de guerra es va produir a Madrid, el 20 de desembre, l'atemptat d'ETA contra el vicepresident del govern Luis Carrero Blanco, que li causà la mort. Aquest fet influí en la sentència del consell de guerra a Puig Antich, qui havia format part d'un petit grup d'inspiració llibertària que utilitzava les sigles MIL.

Quaranta-dos anys després de la seva execució, el dissabte 5 de març del 2016, Barcelona va inaugurar un monument a la figura de Salvador Puig Antich, consistent en una mena de balcó a l'aire lliure, situat en una plaça que des de l'any 2006 porta el seu nom a la part més alta del barri de les Roquetes.

En l'acte inaugural, al que van assistir l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, hi van ser també les germanes de Puig Antich, Carme, Merçona, Montse i Imma , que van insistir en la necessitat de reobrir el cas per tal de revisar el judici militar i anular la sentència, propòsit en el que compten amb el suport municipal i d'altres institucions, però que cap govern espanyol no ha fet encara possible. El cantant Joan Isaac va dedicar una cançó al jove llibertari executat.

La iniciativa de realitzar el monument va partir, durant el mandat del batlle Xavier Trias, d'una iniciativa presentada pel regidor d’ERC Jordi Portabella en ocasió del 40 aniversari de l’execució.

El monument és un complex conjunt que ocupa la major part de la plaça. Està format per elements metàl·lics i per panots de pavimentació de carrer del model “Barcelona”. Aquest model de rajola, de 20 x 20 x 4 cm d'ample, representa de forma esquematitzada una flor de quatre pètals i s'atribueix el seu disseny a Josep Puig i Cadafalch, qui, al començar el segle XX, el va col·locar com a paviment de l'entrada de carruatges a la Casa Amatller. Representa, segons sembla, la flor d’un ametller i, a la vegada, una rajola de xocolata, ja que el propietari de la casa n’era fabricant. El 1926 es va introduir de forma generalitzada a l’Eixample i ha acabat convertint-se així en una icona de la ciutat.

El bloc central del monument està format per una estructura metàl·lica amb grans obertures en la que hi ha fixades set rajoles distribuïdes irregularment i que suporta també 18 imatges metàl·liques toquejades de la mateixa rajola. Les rajoles de ciment i les reproduccions metàl·liques volten dos plafons amb inscripcions. Al de la dreta s'explica de manera poètica la simbologia del monument, amb textos i un gràfic, i a la de l'esquerra es reprodueix la frase “oblidar una injustícia, ens obliga a repetir-la”, atribuïda a una de les germanes de Puig Antich i utilitzada per reivindicar la revisió del procés que el va condemnar a mort.

Aquesta estructura metàl·lica, d'aproximadament 4 metres d'ample per tres d'alt, està fixada a un mur de formigó en el que hi ha fixats 8 panots més, repartits irregularment. Separat un metre i mig d'aquest mur i l'estructura metàl·lica hi ha un muret baix de ciment, recobert de panots, que serveix de banc. En un costat té una placa on hi ha gravat el nom de Salvador Puig Antich, les dates de naixement i mort i l'explicació “Víctima de la dictadura del general Franco, executat al garrot vil”.

L'espai entre l'estructura metàl·lica i el banc està completament pavimentat amb panots i assenyala un camí cap a l'esquerra, de la mateixa amplada, que en lloc d'estar totalment pavimentat amb panots és de ciment amb alguns panots escampats aquí i allà. Aquest camí, d'aproximadament uns quinze metres de llarg, condueix cap una altra estructura metàl·lica i hi penetra entre barrots. El camí es prolonga quinze metres més entre barrots i altre cop amb una pavimentació totalment de panots, però, en anar-se elevant lleugerament, els barrots, que es mantenen a la mateix alçada respecte el terra de la plaça, deixen de flanquejar al caminant i li donen una sensació d'alliberament, alhora que de l'elevació, mentre es dirigeix, en direcció al sud, cap al caire del mirador que és la plaça. Des del punt on s'acaba el camí entre barrots es disposa d'una magnífica panoràmica de part de la ciutat de Barcelona, sobretot de la banda Besòs. D'aquesta manera el visitant obté un cúmul d'emocions, en passar de l'empresonament a la llibertat, de l'ofegament a l'amplitud de mires i a omplir-se el pit d'aire. Unes sensacions que, relacionades amb qui és dedicat el monument aconsegueixen un efecte impressionant.

El monument és obra de l’arquitecte Nicolás Aparicio i l’artista Gerard Cuartero, els quals van tenir cura també de la urbanització de la plaça entorn del monument."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Acer, formigó i panot flor de Barcelona

Més informació:Viquipèdia Salvador Puig Antich

Més informació:Elperiodico.com Monument Salvador Puig Antich

Salvador Puig Antich, font:elconfidencial.es

Autor

Disseny:Gerard Cuartero, Nicolas Aparicio

"Gerard Cuartero-Betriu és arquitecte per la Universitat Ramon Llull (2005). Màster de Producció Artística i Recerca per la Universitat de Barcelona (2008). Artista resident a la Fundació Incheon de Korea del Sud (2010). Des de l'any 2008 és professor de la Unitat Predepartamental d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Participa a Breathing Time, mostra a 10 espais del Camp de Tarragona integrada per 26 artistes contemporanis (2013) i a la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta (2014). Exposa Posar-ho difícil a la Fundació Antoni Tàpies (2014).

Gerard Cuartero-Betriu, font:saishoart.com

Nicolás Aparicio Chiprout és arquitecte per l'ETSAV (1995). Membre de l'estudi AiB Arquitectes, és un dels autors del centre penitenciari Mas d'Enric a El Catllar, Tarragona. Ha estat arquitecte col·laborador de Corada Figueras Arquitectes (2002) i professor ajudant del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAV el curs 2005-06."