"És molt possible que la feina feta per la cooperativa d'habitatges Montseny influís en el fet que una altra cooperativa que estava aixecant pisos en un altre barri de Sant Martí, el Besòs, encomanés una escultura amb la mateixa idea a Josep Ricart. En realitat eren dues escultures -dues mans, una a cada porta d'escala- donant al carrer de Bermejo. Una sosté una via de tramvia, ja que la cooperativa era la d'Empleats de Tramvies de Barcelona, mentre que l'altra -desapareguda el 2005- sostenia un grup de persones. Els blocs, construïts pels arquitectes Antoni de Moragas i Josep Bosch Aymerich, van ser lliurats als seus destinataris el 30 de juliol de 1968. Van ser els darrers 220 pisos aixecats al barri de Besòs."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"Dues mans que sorgint del terra, a una alçada de metre i mig, oferint dues icones al transeünt del carrer Bermejo. A banda i banda d'aquest carrer per vianants, una mà buidada en ferro i una altra en formigó armat ens mostren sobre els palmells dos bocins de la memòria del lloc. La primera ens remet a l'origen industrial dels habitatges que emparen el conjunt escultòric. Mostra un fragment de rail de tramvia fet amb el mateix ferro colat amb què s'ha forjat la mà que el sosté. L'altra, davant de la primera, feta en formigó armat, aguanta una llosa on es pot llegir una inscripció que ens desvetlla el motiu social d'aquesta intervenció espacial: la celebració dels edificis construïts per allotjar els membres de la "Cooperativa de viviendas de los empleados de tranvías de Barcelona".
Protegides pels porxos dels edificis a què fan homenatge, ambdues mans ens remeten al passat industrial de les perifèries de Barcelona, a l'avanç cap al front marítim, a la construcció i l'assentament de població obrera a la plana al·luvial entorn a la desembocadura del Besòs. Aquestes mans donants commemoren el treball fet amb l'esforç sobre el qual s'ha recolzat el creixement de la ciutat, damunt el qual s'han produït els canvis a la indústria, a l'urbanisme i a la tecnologia, i que han permès un avanç al transport, certa millora de l'habitatge i l'augment de la massa social de l'urbs. Malauradament aquesta escultura lletgista és també un record de determinades intervencions urbanes nocives o incòmodes per a l'estètica urbana, encara que necessàries per a un impuls burgès i industrial de determinat moment històric de la Barcelona recent. Probablement per això, en el perfil escultòric d'aquesta intervenció trobem ressonàncies de l'escultura monumental soviètica, d'una certa estètica obrera internacionalista. Tot i això, la instauració d'aquest monument obrer fou, per damunt de tot, una mirada cap a un futur conjugat amb la rememoració d'un fragment de la història del transport i de la indústria de Barcelona. Un bocí d'història que aviat romandrà oblidat, ja que el 2005 va desaparéixer la mà que sostenia el grup de persones."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lluís Alabern
Materials:Formigó, ferro colat, zenc, pedra i rail de tramvia
Més informació:Viquipèdia Història del tramvia a Barcelona
Més informació:ccma.cat Cooperatives d'habitatge Cent anys d'història
Tramvia Barcelona Plaça Molina 1920, font:pinterest-mercè barcelona
Autor
Escultor:Josep Ricart i Maymir
Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Maymir
Josep Ricart i Maymir, font:Taradell.cat
Veure més Art Públic Sant Martí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada