Llegenda del pont Vell de Manresa

El Pont vell de Manresa, font:historiesmanresanes.cat

 

"Explica la llegenda que, fa molts anys, un seguit de diables es van instal·lar sota el Pont Vell de Manresa maleint a tot aquell que s'atrevís a passar per ell. Era tal la desesperació dels manresans que sentien la incapacitat per poder vèncer a aquests diables que, les autoritats van decidir sol·licitar de forma insistent als monjos del monestir de Sant Benet del Bages les relíquies de Sant Valentí que s'hi custodiaven, pensant que, la presència d'un Sant faria fugir als diables alliberant el pont.

Monestir de Sant Benet del Bages, font:Viquipèdia

 

Després de molt insistir els monjos van consentir a prestar-los les relíquies perquè s'obrés el miracle i, així va ser, després de dipositar les relíquies de Sant Valentí els diables van fugir i el pont va quedar lliure de la presència maligna.

Sant Valentí bateja Santa Lucil·la, per Jacopo Bassano, font:Viquipèdia

 

Davant tal miracle, les autoritats van decidir no tornar les relíquies del Sant i deixar-les dipositades sota el Pont Vell, perquè mai més cap presència maligna tornés a apoderar-se del pont però, un dia, les relíquies van desaparèixer d'aquest lloc i, van aparèixer entre uns matolls a dalt d'un turó, entre Sant Fruitós de Bages i Sant Benet. Les relíquies del sant van ser trobades per una jove pastora que les va portar a les autoritats eclesiàstiques, en el lloc de la troballa s'hi construiria una petita capella. Avui ja no existeix aquesta capella, el pas dels anys ha esborrat la seva empremta, però sí que hi ha l'esbarzer, el qual, per més que el tallin, sempre torna a créixer."

Font de la informació:Historiesmanresanes.cat Els diables del pont vell - Joan Amades Costumarí Català

Història

"El Pont Vell travessa el riu Cardener a l'entrada sud-oest de Manresa (Bages), declarat bé cultural d'interès nacional. El pont ha sofert diverses destruccions. Es tracta de la reconstrucció fidel d'un pont medieval també reconstruït el segle XII, del qual només es conserven les bases de l'arc central. El pont, que va ser destruït el 1939 i refet entre els anys 1960 i 1962, dibuixa vuit arcs de mig punt amb una alçada màxima de 25 m sobre el cabal del riu. Junt amb la Seu i la Cova de Sant Ignasi, formen la silueta més característica de la ciutat.

Els arxius del monestir s'han conservat, fet que permet seguir bé la seva història. Fou fundat el 960.  El fundador va obtenir en un viatge a Roma la tutela papal, alhora que va portar les relíquies de sant Valentí, ja venerat a la zona, que esdevindria copatró del monestir."

Gravat de Manresa de principis del segle XIX, font:J.P. Arxiu comarcal del Bages

 

Font de la informació:Viquipèdia Pont Vell de Manresa

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda Les Bruixes del Carantos

Els Carantos, font:kalegoi.com

"Les bruixes de Vilaller (Alta Ribagorça) vivien als Carantos, unes escletxes de roca a la muntanya de davant del poble pel costat de llevant, molt a prop d’on els xicots abans baixaven les falles la nit de Sant Joan. Quan plovia, les bruixes treien la roba bruta de dintre de les coves i l’estenien a fora perquè s’eixarravés. Feien com les formigues, que després de ploure estenen tot el menjar que han emmagatzemat fora del formiguer, perquè s’eixugui i no se’ls grilli. Un cop havia passat el sol, les bruixes s’afanyaven a amagar el seu tresor dintre del forat.

Vilaller, font:diputaciolleida.cat

A la mitjanit, quan tot el poble dormia, les bruixes dels Carantos baixaven a la plaça de Vilaller i ballaven la Bolangera. No es deixaven sorprendre mai per ningú: tan aviat com ensumaven que algú s’atansava per espiar-les, tocaven el dos cap als seus foradots. Només un home del poble, el fuster Xep de Veleta, les havia enxampades una vegada ballant a la plaça.

La cosa va anar així. Un dia, Josep de Pepe va encarregar una reu al fuster:

 - No tinc fusta –es va excusar l’arreuaire-. Ja saps que es necessita un tronc especial, que faci corba per un cap.
- Això rai, home! A les Vinyasses, sota mateix dels Carantos, hi ha un freixe molt bo. Fa dies que me’l tinc mirat. Hi vas, el talles i me’n fas l’arreu.
- I l’amo? Bé deu tenir amo, suposo...
- Vés-hi de nit i no ho sabrà ningú. Només et poden veure les bruixes, però no els en facis cas...

Després de sopar, Xep de Veleta va agafar la destral i cap a les Vinyasses. Com que hi havia un bon tall de lluna, no li va costar gaire trobar el freixe. El talla, esporga les branques, el neteja de la pela i es carrega el tronc al coll. Arriba al poble sense fer soroll i, al tombar la cantonada de la plaça, es troba amb les bruixes que feien les seues ballarugues. El pobre Xep es va quedar sense sang a les butxaques. Ell que llença el tronc al mig del ball i gira cua cap amunt, pel camí dels Escamps. Al veure’s sorpreses, les bruixes ho van donar a la cama darrere l’arreuaire. Durant una estona el pobre Xep es pensava que el perseguien i ja s’encomanava a tots els sants. En realitat, però, les donotes l’estalonaven perquè fugien, pel mateix camí, cap als seus amagatalls dels Carantos.

Xep de Veleta, doncs, va ser l’única persona del poble que va veure ballar les bruixes dels Carantos a la plaça de Vilaller. El fuster explicava que aquelles dones feien molt de goig: duien una cabellera fins a mitja esquena i vestien unes faldilles bigarrades.

Forats del Carantos, font:Ajuntament de Vilaller

Altres persones de Vilaller havien tingut tractes amb les bruixes. A casa Marieta, van estar uns quants anys desesperats ja que se’ls morien les criatures poc després de batejar-les.

Se’ls va morir tres nens seguits, un darrere l’altre. Una nit van anar a demanar consell a les bruixes dels Carantos. La més vella els va dir:

- Quan en tingueu un altre i el porteu a batejar, no el baixeu per l’escala. Fiqueu-lo dins d’un cistell i traieu-lo per la finestra.

Ho van fer així i la criatura va campar. Al cap de poc, van tornar a visitar les bruixes:

- Que hi tenim alguna cosa dolenta, a l’entrada de casa? –van preguntar els de Marieta.
- I ben dolenta! –va dir la bruixa més vella. A l’indret on comença el primer esglaó, hi veureu una pedra més grossa que les altres. Doncs bé, estoveu-la i trobareu a sota una metxa de cabells. Cremeu-los i no tingueu por que us passi cap més desgràcia.

Efectivament, en arribar a casa, van trobar el metxot de cabells on els havia indicat la bruixa i el van tirar al foc. Amb els anys, els hereus de Marieta van tenir més fills, i els van poder recuperar tots."

Font de la informació:Les Bruixes del Carantos de Pep Coll

La Llegenda i Vilaller

"El llibre Excursió als Carantos de Vilalller. Senders per la Cultura i Història Local (Edicions Salòria), proposa un viatge en el temps a través dels antics camins de Vilaller i els seus entorns. Les rutes ens portaran a visitar les bruixes dels Carantos i també recorda els inicis de les tradicionals baixades de falles i fins i tot coneixerem perquè hi ha un indret anomenat Les Forques."

Excursió als carantos de Vilaller, font:edicionssaloria.com

Font de la informació:edicionssaloria.com

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda El Castell de Pilat

Torre del Pretori, font:wikipedia

A Tarragona existeix la Torre del Pretori, també coneguda com el castell del rei o de Pilat. Diuen les veus de la zona que aquesta construcció està vinculada al cinquè prefecte de la província romana de Judea, Ponç Pilat. Segons els Evangelis Ponç va condemnar a Jesús i va signà la seva sentència de mort crucificat  i després se'n va rentar les mans, convertint-lo així en una persona mal vista i condemnada eternament.

Ecce Homo (1862) («Heus aquí»), de Antonio Ciser que representa Pilat presentant Jesús davant el poble de Jerusalem, font:wikipedia

Pilat rentant-se les mans després de sentenciar a Jesus, font:misionbautistafundamental.blogspot.com

Un cop Jesús va ser sacrificat, va tornar a Roma a respondre davant l'emperador d'acusacions dels jueus per la seva brutalitat. El cèsar Tiberi va posar pres al castell de Tarragona a Ponç Pilat pel crim que havia comès, on va estar tancat durant molts anys sense veure ni el cel ni la terra.

Pilat no podia treure el cap per la finestra i tret d'uns veïns de Sarral - Conca de Barberà, cap persona el volia servir, l'increpaven i li tiraven pedres. Es diu que tenia les mans tacades amb sang de Redemptor i que per molt que se les rentés no la podia fer desaparèixer. Així, doncs, tacava tot allò que tocava.

A les parets del castell, encara ara, s'hi poden veure senyals d'un color poc definit, de les quals tothom creu que són la seva sang. Un cop l'emperador Tiberi fou mort, Pilat va ser alliberat i, rebutjat, apedregat i reconegut per tothom per les mans ensangonades, va anar a recórrer món.

D'altra banda diu la veu popular que un cop desposseït del seu càrrec i exiliat de Palestina pel seu malfat, tot avergonyit, es retirà al seu poble natal, on no pogué suportar el pes de la seva culpa, per la qual circumstància es tirà a un doll que forma el riu Segre en un revolt immediat a Ponts, que el poble encara assenyala on morí ofegat. Degut a aquesta tradició hom té als naturals de Ponts per gent malvada.

Font de la informació:Descobrir.cat

Font de la informació:Refranys personals de Joan Amades

Història

"Els detalls de la biografia de Ponç Pilat abans i després del seu nomenament com a prefecte de Judea i després de la seva participació en el procés contra Jesús de Natzaret són desconeguts.

Registre del nom incomplet de Ponç Pilat, al costat del términ Tiberieum, Museu d'Israel, font:rsanzcarrera2.wordpress.com

Va ser designat prefecte de Judea per Tiberi. Va intentar introduir imatges de l'emperador a Jerusalem i construir un aqüeducte amb els fons del Temple. Alguns autors assenyalen que aquestes desavinences amb el poble jueu el van portar a traslladar el seu centre de comandament de Cesarea a Jerusalem per controlar millor les revoltes, especialment perquè començaven a actuar a la província grups armats contraris a el poder romà. Se suposa que el personatge esmentat en els evangelis, Barrabàs, era part d'una d'aquestes bandes.

Emperador Tiberi, font:infoescola.com

Ponç Pilat va ser rellevat del comandament de la Judea en l'any 36, després de reprimir fortament una revolta dels samaritans, durant la qual va crucificar a diversos esvalotadors.

Molts detalls que no tenen cap confirmació per altres vies, especialment relatius als seus suposats penediment, suïcidi o condemna i decapitació, han estat afegits a la tradició biogràfica a partir de les Actes de Pilat, un relat contingut en els evangelis apòcrifs, que van circular amb més profusió per Orient; entre aquells s'expliquen també un nom per a la seva dona, Claudia Prócula, canonitzada com a santa per l'Església ortodoxa etíop i per la bizantina, o (improbable) naixement de Pilat a Tarraco (Tarragona). El cert, però, és que històricament no se sap res segur sobre els llocs de naixement i mort de Pilat, ja que el seu rastre històric es perd en els anys 36-37 quan, destituït del seu càrrec, va tornar a Roma."

Manuscrit Evangeli de Nicodem o Fets de Pilat, font:santabiblia.wikia.org

Font de la informació:Wikipedia Poncio Pilato

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda La Xoixeta

Il.lustració de l'obra de teatra La Xoxeta, font:Les Bruixes d'Altafulla

"En Magí i la Tecla feia poc que s'havien casat i havien anat a viure a la Barceloneta, eren molt feficos. Una nit en Magí va descobrir que la Tecla marxava de casa, i quan ella va tornar li va preguntar on havia anat. Ella li va dir que s'havia deixat unes robes fora, però només eren excuses. En Magí va comencar a sospitar perque ja l'havia enxampat moltes vegades marxant del llit en plena nit i una nit va decidir seguir-la: va anar fins a la plaça del Pou i d'allí fins a la plaça de L'Església, i va entrar a casa de la Xoixeta.Tothom sabia que la Xoixeta era bruixa, el Magí es va espantar molt i va tornar cap a casa.

Il.lustració de l'obra de teatra La Xoxeta, font:Les Bruixes d'Altafulla

Quan la Tecla va tornar li va començar a pegar pero no li feia mal perque era una bruixa. El Magí estava molt enfadat i va anar a demanar consell al seu amic Francesc, un vell pescador de baix a mar, aquest li va dir que la Tecla era encara una aprenent de bruixa i que per això anava a casa la Xoixeta, també li va dir que la seguís una altra vegada amb una branca de freixe i que aquest cop no li pegués a ella sinó a la seva ombra. I així ho va fer, quan la Tecla estava en mig de la placa de l'Església va comencar a pegar-li a la seva ombra fins que la Tecla va caure al terra mig morta. Llavors se la va emportar cap a casa, allí va veure que tenia tot el cos ple de cops i de ferides, estava molt avergonyit i trist, li va fer un petó i ella es va despertar i li va agrair el que havia fet perque així ja no es convertiria en una bruixa."

Font de la informació:Les Bruixes d'Altafulla, nº 32 Estudis Altafullencs de Lidia Recasens

Història

"Les bruixes d'Altafulla eren dones normals del mateix poble, que pelseu aspecte, per la seva manera de vestir, pel seu caracter solitari o desconfiat o per algun defecte físic, la gent les considerava bruixes.

La Xoixeta, la bruixa més famosa d'Altafulla, es deia que era un velleta que vivia sola al carrer de Baix i que passava el temps al llindar de la porta de casa seva acompanyada de la seva filosa. Aquesta velleta es deia Paula, li deien Pauleta de casa la Xoixeta.

Encara que a la Xoixeta també se li ha atribuit una altra residencia, exactament al carrer del Cup, un dels carrers del casc antic d'Altafulla. En aquesta casa hi vivia la Paula del Sol, una dona també vella, amb una vida misteriosa, que deia que parlava amb els morts, encara que segurament només era per guanyar-se alguns diners. Tothom deia que era bruixa i la gent refusava la seva companyia.

Com podem veure les bruixes no són gaire més que histories i invencions de la gent del poble, ja que a Altafulla, a diferencia d'altres pobles, tot i que té molta tradició de poble de bruixes, mai s'hi va practicar bruixeria, ni s'hi van fer aquelarres ni altres trobades d'aquest tipus, ja que no se n'ha trobat constancia a cap lloc."

Font de la informació:Les Bruixes d'Altafulla, nº 32 Estudis Altafullencs de Lidia Recasens

La Llegenda i Altafulla

Tothom diu que Altafulla era un poble de bruixes, i aixó encara hi és ben present en la vida quotidiana ja que molts bars o restaurants a l'igual que altres serveis han aprofitat aquesta tradició per donar nom als seus establiments.

Les bruixes i els bruixots prenen el protagonisme a Altafulla un cap de setmana del mes de juny en el marc de la Nit de Bruixes. La fira es porta a terme al llarg de dos dies amb un ampli programa carregat d'espectacles, conferències i rituals tots ells vinculats al món esotèric i místic.

Cartell festa Nit de Bruixes Altafulla 2019, font:altafulla.cat

Més informació:altafulla.cat/on-anar

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda El Gat negre

El Gat Negre, font:editorialsusaeta.com

"Conta una antiga llegenda que, a tocar del bosc de la Marquesa, justament on comencen les terres de conreu i s'acaba el bosc, hi havia un antic mas anomenat dels Grimau. Era una casa gran, de dues plantes i amb una gran torre adossada que seriva de vigilància per prevenir els atacs dels pirates. Al vontant tot eren arbres fruiters, oliveres, garrofers, blat i gran quantitat de bestiar que subministraven a la familia allò que els era imprescindible per a viure.

Al mas hi vivia un matrimoni jove amb el seu nadó que era l'orgull de la casa. El pare, en Joan Grimau, era pagès i de tant en tan sortia a pescar en una petita barca ancorada a la platja. La mare, la Rosa, administrava la casa, recollia llenya al bosc i tenia cura de l'aviram i del seu fill. 

il.lustració de l'adaptació de la llegenda, font:Ensenyament - Generalitat de Catalunya

Era tanta la felicitat que regnava en aquella casa allunyada de pobles i ciutats, que aviat despertà l'enveja de veïns i caminants, però sobretot, de les bruixes d'Altafulla que sovint entraven al bosc a la recerca d'herbes i plantes per preparar les seves pòcimes i encanteris. 

En Joan Grimau, protegia la seva família i els seus bens com ho havia après dels seus avis. Tot just es feia fosc, recollia el bestiar, tancava portes i finestres, tapava la xemeneia i penjava un forc d'alls per fer fugir els desoneguts amb males intencions.

Un dia, la Xoixeta, la bruixa més maligna d'Altafulla, es proposà dur la perdició a aquella casa i, transformada en un gat negre de grans dimensions, penetrà per la gatera de la porta amb la intenció d'apoderar-se de l'hereu, aquell nadó ros i tendre, i acabar així amb la felicitat de la família. Amb pas felí i silenciós s'apropà al bressol amb l'ànim de prendre el nen i fugir cap al bosc emparada amb la foscor. Però cada cop, la Rosa feia fugir aquell gat negre i esgarrifós a cops d'escombra. 

En una ocasió, la bruixa intentà de nou robar la criatura quan la mare estava preparant el sopar i aprofitant que duia a la mà una paella amb oli roent, el llençà sobre el gat provocant-li greus ferides i unes nafres doloreses. El gat fugí llastimosament fins arribar a Altafulla on, transformada ja en dona, hagué de passar una llarga temporada guarint aquelles úlceres. Des del seu catre, jurà i perjurà que es venjaria de la família i la seva descendència. 

il.lustració de l'adaptació de la llegenda, font:Ensenyament - Generalitat de Catalunya

Conta la llegenda que, a partir d'aquell instant, una gran maledicció caigué sobre els Grimau. Els camps es perderen, el bestiar anà morint i el mas s'enrunà de mica en mica fins quedà abandonat fins avui en dia.

El matrimoni i el nen, veient aquella desgràcia, van intentar fugir per mar. Però quan eren a prop de la platja, al costat del camí, la bruixa Xoixeta els transformà en tres branques d'un gran pi que, encara avui, resta com a testimoni d'aquest fet. 

il.lustració de l'adaptació de la llegenda, font:Ensenyament - Generalitat de Catalunya

No sabem el que hi ha cert o no en aquesta llegenda, però la qüesió és que avui ningú gosa apropar-se al mas temerosos de la maledicció de la bruixa i els seus possibles resultats."

Font de la informació: El Gat negre d'Antoni Gilabert i Cases

Història

"El Mas - Grimau - s’ubica en una zona bastant planera i apta per al conreu de secà, que continua actiu en part de les terres que antigament depenien d’aquest mas.

És a poca distància de la costa, separada d’ella només pel Bosc de la Marquesa (Tarragona). La vegetació que envolta l’àrea més pròxima al jaciment és de camps de conreu de garrofers i algun sector erm amb vegetació herbàcia a base de gramínies.

El mas és un conjunt de tres edificis independents situats al voltant d’una torre exempta. No s'observen elements d'interès, però són en part inaccessibles degut a la vegetació que els cobreix. Estan no obstant molt enderrocats.

La torre és de planta circular, de 3'20 metres de diàmetre intern, 1 metre de gruix de murs i una alçada total aproximada de 10 metres. La distribució interior de la torre és de tres nivells, separats per les voltes corresponents, conservades en bona part totes elles.

Torre del mas de Grimau, font:travelphotobox.blogspot.com

La tècnica constructiva emprada és de maçoneria amb les obertures emmarcades per carreus. La façana de la torre es troba molt desfigurada per obertures fetes amb posterioritat per tal de comunicar-la amb el mas que hi ha a tocar. Les originals són fàcilment distingibles perquè estan sempre delimitades per brancals de pedra picada. Al nord hi ha dues portes originals: una en la planta baixa i una altra en el primer pis, ambdues defensades per un matacà perfectament conservat que combina la pedra i la rajola i per una sèrie d'espitlleres.

Al sud s'obren dues finestretes quadrades defensades per un segon matacà. En la cara oest i a nivell de terrat hi ha una gàrgola per desguassar l'aigua.

Aquesta torre s’ha de situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII. L'estat de conservació és regular i una esquerda visible en el pis superior pot provocar l'ensulsiada parcial de la torre."

Font de la informació:Catalunyamedieval.es Torre del mas d'en Grimau Tarragona

La Llegenda i Altafulla

Tothom diu que Altafulla era un poble de bruixes, i aixó encara hi és ben present en la vida quotidiana ja que molts bars o restaurants a l'igual que altres serveis han aprofitat aquesta tradició per donar nom als seus establiments. Les bruixes d'Altafulla eren dones normals del mateix poble, que pel seu aspecte, per la seva manera de vestir, pel seu caracter solitari o desconfiat o per algun defecte físic, la gent les considerava bruixes. La Xoixeta fou la bruixa més famosa d'Altafulla.

Cartell de Les Tapes Bruixes "La Xoixeta" 2019, font:altafulla.cat/agenda-altafulla

A Altafulla, a diferencia d'altres pobles, tot i que té molta tradició de poble de bruixes, mai s'hi va practicar bruixeria, ni s'hi van fer aquelarres ni altres trobades d'aquest tipus, ja que no se n'ha trobat constancia a cap lloc.

Font de la informació: Estudis Altafullencs 32 Les Bruixes d'Altafulla de Lidia Recasens

Les bruixes i els bruixots prenen el protagonisme a Altafulla un cap de setmana del mes de juny en el marc de la Nit de Bruixes. La fira es porta a terme al llarg de dos dies amb un ampli programa carregat d'espectacles, conferències i rituals tots ells vinculats al món esotèric i místic.

Cartell de la Nit de Bruixes d'Altafulla 2019, font:altafulla.cat

Més informació:Altafulla.cat

Veure més LLEGENDES CATALANES