"La història comença a finals de l'any 1307, quan el Papa Climent V emet una butlla papal, Pastoralis Praeminentia, mitjançant la qual demana als reis cristians que arrestin a tots els membres de l'Ordre dels Cavallers Templers, perquè després l'Església els investigui sota la principal acusació d'heretgia. La mesura ha estat presa per la pressió del rei de França, Felip el Bell, qui havia arrestat a l'octubre de l'any 1307 als Templers del territori del regne. Les acusacions de pràctiques herètiques, que el rei Felip ha portat als Templers, han constituït la raó formal, la veritable raó era la d'apropiar les fabuloses riqueses de l'Ordre de l'Temple.
El Templer, font:vk.com
El rei d'Aragó i Catalunya, Jaume II, qui s'havia beneficiat del suport dels Templers a la guerra de Reconquesta, inicialment ha ignorat la butlla papal, però en curt temps s'ha conformat, així que ha ordenat al seu petit exèrcit que arresti als Templers i que els posi sota la protecció de l'Església, juntament amb les seves propietats.
Felip el Bell, font:biografiasyvidas.com
Entre les fortaleses templeres que s'han negat a lliurar-se, estava inclòs també el comandament de Miravet, el qual tenia a barri general al castell amb el seu mateix nom, edificat sobre la roca situada a la riba del riu Ebre (província de Tarragona). El comandant templer Raymond Saguàrdia de Mas Deu i el subcomandant Berenguer de Colla Saint-Just, juntament amb els gairebé cent cavallers i sergents, han decidit lluitar per la defensa del castell. D'acord amb les regles fonamentals de l'Ordre del Tremp, els combatents, sense importar el rang, de la dignitat i del càrrec, tenien interdicció de retirar-se del camp de batalla o de lliurar-se a l'enemic. Tenien el deure d'honor de morir en la batalla, regla respectada sempre al llarg de l'existència medieval dels Templers.
Així que segons la tradició, la guarnició templera de la fortalesa de Miravet ha lluitat contra l'exèrcit del rei Jaume II d'Aragó, defensant el castell durant tot el període de l'assetjament que ha durat un any, fins a desembre de l'any 1308. Les pèrdues dels combatents han estat mínimes, els assetjadors volent que els Templers cedeixin moralment i materialment.
A fins del mes de desembre de l'any 1308, els cavallers de la comanda han rebut a un missatger del rei, qui els ha proposat que lliurin el castell. Els cavallers i tots els béns de la comanda anaven a ser posats sota la protecció de l'Església, deixant-los lliures, i els sergents i el personal auxiliar tenien plena llibertat d'anar-se'n a altres terres. No oficial, el missatger del rei els ha comunicat que a partir de la recomanació de l'Església, els Templers anaven a ser incorporats en una nova Ordre de Cavalleria, que es constituirà a la Península Ibèrica, per continuar la lluita de Reconquesta.
Vistes de l'Ebre des del Castell de Miravet, font:diarimes.com
Les condicions de lliurament de la fortalesa eren bastant avantatjoses per als Templers, però el que més ha comptat ha estat el fet que en aquesta manera s'evitaven les lluites fratricides entre cristians. En aquesta situació, els comandants han parlat sobre el lliurament del castell de Miravet a l'exèrcit reial. Però no tots els Templers han estat d'acord amb la decisió. Cinc o sis cavallers, els qui no acceptaven entregar-se sense lluitar, però tampoc no podien negar-se el compliment de les ordres dels seus comandants, durant un assalt de l'exèrcit reial, han lliurat les seves vides defensant el castell.
Els seus valents esperits han quedat al castell per continuar defensant l'honor templer i la fortalesa per segles; moltes vegades han aparegut davant dels que han viscut en el castell, com fantasmes inofensius. També avui dia, molts visitants del castell diuen que han vist els fantasmes i han notat manifestacions dels esperits dels sis Templers, quedats entre els mons, perquè compleixin la seva missió de defensar el seu castell."
Font de la informació:Michaelvillmont.eu La Leyenda de los fantasmas del castillo de Miravet
El Castell de Miravet, font:losultimostemplarios.blogspot.com Altre llegenda del castell, el darrer Comanador Templari
Davant el contingut de la butlla pontifícia que dissolia aquest orde, els habitants dels pobles més propers van agrupar-se amb la intenció de matar-los. Després de perseguir-los per tot el castell, els templers van ser atrapats al lloc més profund i amagat, l'anomenada 'plaça de la Sang', on es diu que durant segles es va sentir l'olor dels cadàvers i que la seva sang va deixar una taca negra a terra, que actualment encara ara es veu.
"Explica una de les llegendes més famoses del Castell de Miravet que dues vegades a l'any, al març, quan va començar el setge principal de l'castell, i al desembre (entre el 14 i el 28, segons versions diferents), quan el setge va ser acabat, a les dotze de la nit, surt el fantasma del mestre templer (de l'últim comanador de Miravet, Berenguer de Santjust, o de Ramon de Saguàrdia, qui dirigia la defensa, depèn de la data) i recorre la fortalesa, demanant venjança i convocant als seus companys de l'Ordre a continuar la reconquesta dels Llocs Sagrats.
Uns testimonis diuen que ningú li contesta, per això l'espectre desapareix misteriosament fins a tornar a la nit commemorativa següent. Altres testimonis afirmen que a la crida del maestre es presenten els espectres d'altres templers que defensaven el castell, muntats en els seus cavalls. Llavors el destacament fantasmal es dirigeix cap a Jerusalem perdent-se en la foscor de la nit entre els núvols..."
Font de la informació:Flickr Georges y Larisa F
Història
"De la encomienda del Castillo de Miravet dependían 27 casas templarias y durante un tiempo el maestre ostentó el título de comendador de Tortosa-Miravet y el Comendador de la Ribera (del Ebro). Era un amplio dominio que comprendía la casi totalidad de las actuales comarcas de la Ribera d’Ebre y la Terra Alta. Miravet controlaba el paso fluvial y terrestre hacia el interior, al tiempo que funcionaba como un importante centro administrativo y político. Desde finales del siglo XIII residía en Miravet el maestre provincial, se custodiaba el tesoro y los archivos de la Orden en la Corona de Aragón. Durante el proceso de disolución de la Orden del Temple, el Castillo de Miravet fue uno de los núcleos de resistencia templaria más importantes y aguantó heroicamente un asedio de más de un año, entre 1307 y 1308.
El Castell de Miravet, font:ara.cat
Mientras los templarios de todos los países europeos donde había enclaves de la Orden se rindieron sin lucha, sólo los españoles ofrecieron resistencia que fue más dura y más duradera básicamente en los 9 castillos de Cataluña y Aragón.
El 1 de diciembre de 1307, encontrándose el rey Jaime II en Valencia, él envió órdenes a sus oficiales para que detuvieran a los templarios y los pusieran a disposición del inquisidor general Joan de Llotger. Fue precisamente él quien acabó de presionar al rey Jaume II para que actuase contra los templarios; así pues, el monarca tuvo siempre la coartada que actuaba a petición del inquisidor general y no por iniciativa propia.
El comendador provincial del Temple, Emenén de Lenda, se encontraba por entonces en Valencia, donde fue retenido por el rey. Sin embargo los templarios de Cataluña y Aragón que estaban reunidos en capítulo celebrado en Miravet desde finales de octubre de 1307 se negaron a rendirse.
Entonces el lugarteniente de los templarios catalanes y comendador de Masdeu, frey Ramón de Saguàrdia fue quien asumió la misión de dirigir la defensa del Castillo de Miravet y liderar la orden en un momento tan crítico. Miravet se convirtió en el centro neurálgico de las operaciones debido a su posición estratégica sobre el río Ebro, importante vía de comunicación, y su inexpugnabilidad. Después del capítulo se quedaron en el castillo, uniéndose a la resistencia, además del comendador de Masdeu, frey Berenguer de Santjust (comendador de Miravet), frey Jaume d'Oluja (comendador de Granyena) y frey Ramón d'Oliver (comendador de Zaragoza), Jaume Garrigans (comendador de Gebut), así como otros templarios escapados de las encomiendas cercanas de más dificil defensa.
En marzo de 1308, viendo el rey que no había tenido éxito en Miravet, envió a Pere de Vila-Rasa, doctor en leyes y juez, para convencerles de que un cambio de actitud beneficiaría su rendición; pero su intervención no tuvo efecto. Entonces empezó el asedio principal, más intenso, del castillo. Los templarios asediados insistían en que tan solo estaban dispuestos a obedecer a los ordenes del Santo Padre, pero que, si se les acusaba de herejía, no lo admitirían y que, incluso se defenderían de esta falsa acusación hasta la muerte si es necesario. El sitio se reforzaba, los templarios sufrían de heridas, estaban enfermos, tenían problemas de agua potable y provisiones, pero no se rendían.
A finales de noviembre de 1308, Berenguer de Santjust, Ramón d'Oliver y Jaume d'Oluja pensaban ya en rendirse. Pero Ramón de Saguàrdia aún conservaba una remota esperanza y se dirigió a la Santa Sede.
Sin recibir algún mensaje de apoyo, el día 12 de diciembre, Ramón de Saguàrdia puso fin a la resistencia templaria en Miravet y cedió el castillo al veguer de Tortosa que encabezaba las tropas reales. El mismo día los templarios presos fueron enviados a Tortosa donde quedaron encarcelados en el Castillo de la Suda. Aunque en Miravet todavía se encontraban los 6 templarios que se negaban a rendirse. En la madrugada del 14 de diciembre o el 28 de diciembre, según otras fuentes, fueron detenidos los últimos templarios resistentes de Miravet: el comendador de Miravet, Berenguer de Santjust, y sus dos sobrinos, Ramón y Guillem; Ramón de Saguàrdia, acompañado de dos fieles ayudantes, frey Millàs y frey Siscar. La detención de aquellos caballeros marcó el fin del sitio de Miravet.
La mayoría de los templarios catalanes y aragoneses detenidos después de los asedios fueron encarcelados desde 1308-1309 hasta el 1312, cuando, después de las interrogaciones con torturas “ligeras” (según las normas de aquella época) por recomendación insistente de la Santa Sede, fueron absueltos durante el Concilio de Tarragona el 7 de julio de 1312."
Font de la informació:Flickr Georges y Larisa F
Més informació:cat.elpais.com Una cita amb els Templers amb Ramon Sarobe
Més informació:Viqupèdia Orde del Temple
La Llegenda i Miravet
Miravet ha estat protagonista en moments claus de la història de Catalunya, des de la conquesta de Ramón Berenguer IV i el domini templer passant per la expulsió dels moriscos, les guerres dels Segadors, Succeció, les guerres carlistes i la decisiva Batalla de l'Ebre.
Les visites guiades, didàctiques i teatralitzades, permeten descobrir i interpretar el patrimoni i la història, recreant situacions de la vida quotidiana d'un altre temps.
Miravet i el seu Castell, 1650 ca, font:quinalafem.blogspot.com
Font de la informació:Miravet.info Visitaguiada
Més informació:Turismemiravet.cat Història i tradicions/ Els templers a Miravet
Domus Templi (les cases del Temple) vol oferir al visitant la possibilitat de conèixer in situ la petjada dels templers a la Corona d’Aragó.
Es tracta d’un patrimoni arquitectònic i històric de gran interès que discorre, bàsicament, per l’escenari dels segles XII i XIII, en aquells territoris on es va fixar la frontera entre el món cristià i el musulmà. Un espai de croada que afectava, sobretot, les riberes baixes de les conques del Cinca, del Segre i de l’Ebre.
En aquests territoris, els templers van arribar a articular grans dominis feudals, que eren administrats des dels principals centres de gestió o comandes com les de Montsó, Gardeny, Miravet, Tortosa i Peñíscola.
Font de la informació:Domustempli.com
Ruta Les Cases del Temple, font:Domustempli.com
Veure més LLEGENDES CATALANES
