Festes de Sant Medir

"La festa de Sant Medir és una de les més arrelades a la vila de Gràcia. És coneguda principalment per les tones de caramels i llaminadures que es llancen al públic des de cavalls, carrosses i camions. Al matí es fa una desfilada de colles pel barri i comença un romiatge fins a l’ermita de Sant Medir, a Collserola, on hi ha un aplec per a homenatjar el sant. En tornant, les mateixes colles encapçalen una gran cercavila pels carrers principals del barri i reparteixen els dolços entre el públic, que es prepara amb bosses, galledes i paraigües per recollir-ne tants com pugui.

Ermita de Sant Medir, font:lasvocesdelpueblo.com

Cercavila de Sant Medir a la plaça de la vila de Gràcia, font:barcelona.cat

Cercavila a Gràcia 3 de març de 2020, font:Walk with me Bcn

La celebració en homenatge a sant Medir continua, encara. La Bordeta, Sarrià i Sant Gervasi també fan cercaviles, amb la participació de les colles pròpies, i el romiatge fins a l’ermita. Un cop a l'ermita, es fa l’aplec conjunt en honor del sant, amb una missa i l’acte de col·locació de llaçades commemoratives a la bandera de cada colla. De tota manera, el barri de la Bordeta fa la celebració el diumenge següent a la festa.

La tradició és que Sant Medir se celebri un dia feiner, tant a Gràcia com a Sarrià - Sant Gervasi, per la qual cosa si el dia 3 de març s'escau en diumenge, la festa es trasllada al dia 4. A la Bordeta, en canvi, la rua és sempre el diumenge següent a la festivitat.

Motiu
L’origen de la festa de Sant Medir el trobem a Gràcia, i concretament en una promesa que va fer el 1828 el forner Josep Vidal i Granés, que tenia el negoci al carrer Gran. Va dir que si resolia una afecció de salut aniria cada any en romiatge a l’ermita de Sant Medir. Aquell any es va començar a fer i, de mica en mica, s’hi anaren afegint familiars, amics i més grups de gent, que després s’organitzaren en colles.

Placa commemorativa a la façana on va habitar, al carrer Gran de Gràcia 111,  font: Bcn-antic.blogspot.com

En les primeres cercaviles, en tornant del romiatge, el forner gracienc llançava faves al públic com a homenatge al sant, que –segons la llegenda– en sembrava. Amb el pas dels anys, les faves s’anaren substituint per caramels, fins al punt que avui la celebració s'anomena dolça festa.

Cartell Festa Sant Medir 2020, font:santmedir.org

Cercavila al carrer Gran de Gràcia festa Sant Medir any 2020

Orígens

La celebració homenatja sant Medir, un pagès que segons la llegenda habitava a la serra de Collserola, en unes terres properes a Sant Cugat. Diuen que l’any 303, enmig de la persecució dels cristians sota ordres de l’emperador Dioclecià, el bisbe Sever de Barcelona fugia de la ciutat. I ve't ací que quan passava per Sant Cugat topà amb el pagès Medir que sembrava faves. El bisbe li explicà el motiu pel qual s’amagava i, decidit a morir abans de renunciar a la fe cristiana, li demanà que digués la veritat si algú preguntava per ell. Un cop se'n va haver anat, les faves començaren a créixer de manera miraculosa.

Poc després, el perseguidors es trobaren el pagès Medir, que els va explicar la veritat: Sever havia passat per allà feia una estona mentre ell sembrava faves. Els homes es van pensar que se’n mofava i que protegia el bisbe i se l’emportaren. I, havent-los capturats tots dos, els empresonaren i els martiritzaren fins a la mort."

Sant Medir i Sever a l'ermita de Sant Medir a Sant Cugat del Vallès, font:Viquipèdia

Font de la informació:Barcelona.cat/ Cultura popular festes i tradicions Sant Medir

font:santmedir.org/federacio-de-colles/

COLLES DE SANT MEDIR

"L’any 1926 es formà la primera Federació de Colles de Sant Medir. Malauradament, va desaparèixer i no fou fins l’any 1951 que es va tornar a constituïr per tal d’unir totes les Colles i impulsar de nou la festa, molt minvada a causa de la Guerra Civil Espanyola.

Foren uns quants romeus, dels més antics i dels de més fort arrelament a la festa -els Duaso, Palau, Milà, Artigas i Soriano-, els qui van creure que havia arribat el moment que les Colles, en aquells temps catorze o quinze, arribessin a federar-se per tal d’aconseguir una fermesa més gran pel manteniment del romiatge.

En tots aquests anys, les diferents juntes de la Federació han impulsat gran quantitat de projectes, com la instal·lació d’un monolit en honor a la Colles, les obres de manteniment i adequació de l’Ermita de Sant Medir de Sant Cugat i la dotació d’una seu estable i una entitat amb força i determinació al barri.

Actualment, la Federació de Colles de Sant Medir participa amb moltes altres entitats i agrupacions del barri, formant part del grup G6. També col·labora amb ONG’s i altres colles de cultura popular."

Font de la informació:Santmedir.org/federacio-de-colles/

Monument a les Colles de Sant Medir a plaça La Trilla

	L’ANTIGA DE SANT MEDIR Fundada l’any 1861 President: Sr. Enric Perpiñà Saura Local: Ateneu Catòlic de Sant Gervasi, c. Atenes 27 lantigadesantmedir@hotmail.com
	UNIÓ GRACIENC Fundada l’any 1901 President: Sr. Carles Llop Gil Local: c. Martínez de la Rosa 10
	LA HUMORÍSTICA Fundada l’any 1912 President: Sra. Ester Rodríguez Costa Local: c. Vallirana 33 humoristica1912@gmail.com
	LA LLIBERTAT GRACIENCA Fundada l’any 1917 Presidenta: Sra. Rosa Poyo Cortés Local: Cafè Pagès, c. Torrent de l’Olla 27 lallibertatgracienca@santmedir.org

	LA GARDÈNIA Fundada l’any 1927 President: Sr. Esther Salcedo Pascual Local: RESTAURANT EL DISBARAT, c. Montseny 14

	VICTÒRIA Fundada l’any 1947 President: Sr. Pau Ollè Grau Local: Bar “CERVECERÍA LA GAMBA 2”, c. Còrsega, 407 (cantonada c. Milà i Fontanals) contacte@collavictoria.org
	LA MODERNA DE GRÀCIA Fundada l’any 1948 Presidenta: Sr. Joan Gallofré  Mari  Local: Bruc 168
	MONUMENTAL Fundada l’any 1948 President: Sr. Joan Alfonso Gargallo Local: “Centre d’Art Tradicionarius”, Travessia de Sant Antoni 8 collamonumental@gmail.com

	LA PARRÒQUIA DE SANT MEDIR Fundada l’any 1949 Presidenta: Sra. Eva Ma. Fernández i Llagostera Local: Parròquia de Sant Medir, c. Constitució 17 parroquiasantmedir.cat

	ELS PILONS Fundada l’any 1960 President: Sr. Xavier Méndez Fernández Local: Botiga “Pintor”, c. Travessera de Gràcia 292 elspilons@hotmail.com
	TIMBALER DEL BRUC Fundada l’any 1964 Presidenta: Sra. Dolors Cecília Gómez Local: Bar “L’Oficina II”, c. Bruniquer 14
	ELS AMICS Fundada l’any 1969 President: Sra. Núria Cabestany Vilaseca Local: Centre Moral i Instructiu de Gràcia, c. Ros de Olano 9 www.elcentregracia.cat

	ELS TIVATS Fundada l’any 1922 i 1970 Presidenta: Sra. Maria Victòria Quinzà Aldaz Local: “Trimer”, c. Gran de Gràcia 56 tivats@santmedir.org
	LA NOVA DE SARRIÀ Fundada l’any 1928 i 1974 President: Sr. Ernest Mota Camps Local: c. Major de Sarrià, 73 collanovasarria@gmail.com

	L’AMISTAT DE GRÀCIA Fundada l’any 1975 Presidenta: Sr. Miquel Bonjoch Doltra Local: Torrent d’en Vidalet 48 2n 1ª amistatdegracia@gmail.com

	ELS PATUFETS Fundada l’any 1980 President: Sr. Dídac Campos Rey Local: Parròquia de Sant Joan Baptista de Gràcia, c. Santa Creu 2 collaelspatufets@gmail.com

	LA PESSIGOLLA Fundada l’any 1981 President: Sr. Josep Miquel Ordóñez Parrilla Local: Bar “Can Tosca”, c. Torrent de l’Olla 77
	CAL ROS Fundada l’any 1983 President: Sr. Marcel Torruella Rué Local: Avda. Coll del Portell 41 collacalros@telefonica.net

	DOLÇA Fundada l’any 1985 Presidenta: Sra. Rosa Parra Martín Local: c. Verdi 81

	JOVENÍVOLA Fundada l’any 1987 Presidenta: Sra. Carme Cabré Escolà Local: Associació de Veïns de les Tres Torres, c. Rafael Batlle 16 cjovenivola@gmail.com
	EL DRAC ENSUCRAT Fundada l’any 1993 Presidenta: Sra. Dúnia Pullina Aijón Local: Restaurant “Vall”, Pl. Rovira i Trias 4
	COLLA DEL CAU Fundada l’any 1998 President: Sra. Consuelo A. Garcia Morena Local: c. Ramón y Cajal 52 colladelcau@gmail.com

	LA TRADICIONAL DE GRÀCIA Fundada l’any 1999 President: Sr. Josep Antoni Torralba Amarilla Local: “ERC Gràcia”, c. Tres Senyores 7 info@latradicional.org

	ELS BENPLANTATS Fundada l’any 1926 i 2016 President: Sra. Raquel Cachà Feliu Local: “Club Esportiu Europa”, c. Secretari Coloma, 140 benplantats@ceeuropa.cat

Veure més Festes Populars

Mural Arte

"Arte és un treball on el grafisme i la paraula transformen la pell d’un edifici en quelcom més complex, amb identitat pròpia en sintonia amb els usos de l’equipament. I ho fa trepitjant els límits de l’arquitectura, la pintura, la poesia i el paisatge.

El límit però més agosarat que supera és el de les funcions professionals, ja que a Arte el paper de l’artista deixa de ser el de creador unívoc i passa a ser qui facilita processos. L’art també abandona la seva funció tradicional convertint-se en catalitzador de reaccions enlloc d’objecte de culte.

Estem davant un treball de participació ciutadana on el procés artístic és gestionat de forma col·lectiva i on es potencia el procés d’apropiació d’un edifici públic a través de l’empremta comuna.

Aquesta empremta però està segregada en dues formalitzacions diferents. L’una de caràcter integral, intervé en tot l’edifici i molt especialment en la torre a través de l’escriptura en vermell de verbs que contenen el sufix arte. Es tracta d’una intervenció enginyosa, molt visible i sensible a la forma arquitectònica. L’altra la materialitzen directament els col·lectius participants en la part accessible de l’edifici, a través de murals on la paraula continua sent protagonista. Ambdues intervencions plantegen una forma d’exterioritzar la funció i usos d’un ateneu popular, on la ciutadania n’ha de ser el motor i actiu preferent. 

El context doncs ha estat un entorn fèrtil (les activitats de l’Ateneu de Nou Barris mantenen una estreta relació amb la ciutadania) en el que el col·lectiu Almorrana ha sabut funcionar en xarxa, i acoblar-se a les necessitats i perspectives de l’entorn on treballaven."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona -Art Públic

Més informació:Viquipèdia Ateneu Popular de Nou Barris

Materials:Pintura

 

 

Autor

Disseny:Colectivo Almorrana

Col·lectiu Almorrana. Grup de joves que actuen des dels anys noranta en el marc de l'Ateneu de Nou Barris i que es defineixen a si mateixos com un "colectivo artístico-terrorista". A part de les actuacions de creació artística en el mateix barri, amb vinculació a altres grups alternatius com Radio Bronka, okupes, etc., han participat en experiències artístiques a altres punts de l'Estat espanyol, com la convocatòria d'unes "jornadas subversivas destruye Arco 2001" o un "proyecto para la realización de actividades artístico culturales en pueblos desfavorecidos de España e Italia".

Font:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Acció artística del Colectivo Almorrana per pintar la caixa escènica de l'Ateneu, font:40 anys fent L'Ateneu Popular de Nou Barris -Muhba

 

Veure més Art Públic Nou Barris

Murs de la Via Júlia

"La greu desfiguració que patia la Via Júlia a causa del seu pronunciat desnivell va ser resolta per mitjà d'una llarga plataforma urbanística que ressegueix tota l'avinguda, amb un perfil de parets ondulants i sinuoses que tendeixen a suavitzar el canvi de depressions del terreny. Sergi Aguilar intervé les parets mitgeres que la sostenen accentuant-ne el sentit de plataforma mòbil que travessa d'extrem a extrem un espai particularment estret i allargat de la ciutat.

Després de sorrejar la paret de formigó, l'artista dibuixa en tota la seva extensió uns dinàmics arcs-onada, en forma de gruixuts segments, per mitjà de reserves que permetessin pintar la resta de la paret en un vibrant color blau-gris, de manera que les imatges apareixen en negatiu enmig del color blau. Amb aquesta solució de segments corbats recorrent aquella llarga superfície, l'artista buscava posar èmfasi en la idea de calada d'aigua i de solc viu, per tal d'alleugerir i de dinamitzar encara més la intervenció arquitectònica. Es completa l'acció en altres parets mitgeres on l'artista posa més èmfasi en elements de la terra. Aquí s'utilitza el color ocre de fons per dibuixar-hi al damunt imatges esquemàtiques de norais i gigres, llocs on habitualment s'ancoren els vaixells.

Dinamicitat i aturada, marques en negatiu i llums que provenen de la realitat són elements molt importants en el seu llenguatge bidimensional, on el sentir atmosfèric i les demarcacions territorials conflueixen en la creació d'un singular minimalisme topogràfic."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pintura

Foto antiga del mur on s'aprecia els colors originals de la pintura, font:Ajuntament de Barcelona

Obres de construcció dels murs de la Via Júlia, font:foro850.mforos.com

Autor

Disseny:Sergi Aguilar

Més informació:Sergiaguilar.ws/web/

Més informació:Viquipèdia Sergi Aguilar Sanchis

Més informació:Enciclopedia.cat

Sergi Aguilar Sanchis, font:enciclopèdia.cat

Veure més Art Públic Nou Barris

Territori i Participació

"Aquesta obra és, de les que hi ha a les quatre estacions d’aquesta línia de metro, la que d’una manera més clara respon a la idea participativa inicial i la que menys pot embarcar-se en la categoria d’obres d’autor. Es tracta d’un conjunt de fotomuntatges acompanyats de frases escrites per un veí o grup de veïns sobre les coses que els preocupen o les que consideren que s’haurien de millorar.

Són fotografies sobre els orígens d’autoconstrucció del barri i sobre les activitats quotidianes, fetes per gent del mateix barri. Van sortir d’un taller de fotografia digital en el que van participar veïns que per decidir quin material gràfic calia recollir van entrevistar-se amb vells residents del barri.

Es considera una obra oberta. Això s’aconsegueix amb la vinculació de l’obra a la web: http://www.iproject.org. La idea dels autors era incorporar un monitor que reproduís en el futur noves aportacions.

Al passadís d’accés als ascensors, al que hi arriba llum exterior a través d’uns amplis finestrals, hi ha 28 plafons amb marc metàl·lic que omplen completament la paret lateral com un tauler d’escacs de quatre plafons d’alt per set d’ample. Els plafons estan ocupats també per fotomuntatges, però aquest sense textos reivindicatius. Només en el plafó central hi ha un text explicatiu sobre la vida associativa del barri. Sis dels plafons són buits." 

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Fotografíes

Autor

Disseny:Ramon Parramon i Núria Parés

Més informació:Ciudadescreativas.org Ramon Parramon

Ramón Parramon, font:ciudadescreativas.org

Més informació:Nuriapares.com

Núria Parés, font:Nuriapares.com

Veure més Art Públic Nou Barris