TRESORS a BARCELONA

dilluns, 17 de febrer del 2020

Escultura El Caçador de Lleons

"El 21 de setembre de 1883 va ser instal·lada al Parc de la Ciutadella l'escultura d'Agapit Vallmitjana i Abarca, El caçador de lleons, també coneguda com L'africà.El caçador de lleons va ser un encàrrec de l'Ajuntament, formalitzat a l'abril de 1883.

Com tants d'altres artistes del XIX, Vallmitjana i Abarca es va sentir interessat en copsar l'excepcionalitat de l'Orient, preocupant-se per donar a conèixer la singularitat dels seus costums i l'originalitat dels tipus. Exemple d'això és aquesta obra que representa a un oriental que acaba d'apoderar-se d'uns cadells de lleó. L'atracció per l'orientalisme queda clarament exposada en aquesta obra, en la qual Vallmitjana Abarca aconsegueix presentar un determinat tipus racial, així com no s'oblida de donar a conèixer la seva emoció i les seves reaccions. El tema escollit permet a l'escultor donar una gran força expressiva als protagonistes, ja que es basa en el moment en que l'home es veu sorprès per la lleona, mare dels dos petits lleons que acaben de ser apressats. També destaca com està copsat el sentiment d'angoixa del caçador, que té por de que el felí l'ataqui, com el nerviosisme dels dos petits lleons que se senten apressats, ambdues expressions queden molt ben representades en aquesta escultura.

A la vegada, el conjunt denota una gran preocupació pels accessoris, tant en els detalls del vestit i els complements, com en les característiques de la pell dels animals. Aquest darrer aspecte està perfectament solucionat i ens permet veure l'alt nivell amb què l'autor aconsegueix realitzar l'escultura temàtica que va tractar durant tota la seva vida. Quant a la composició, Vallmitjana forma el grup escultòric utilitzant un triangle d'àmplia base que se situa sobre un petit pedestal circular fet de diferents marbres. El lloc on es va destinar el grup no sembla massa convenient, ja que degut a l'ampli espai de la terrassa, el grup queda empetitit."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Marbre blanc sobre pedra calcària

Autor

Escultor:Agapit Vallmitjana i Abarca

Més informació:Viquipèdia Agapit Vallmitjana i Abarca

Agapit Vallmitjana i Abarca, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escrit a l'aigua

"La segona estació de la línia - L11 - porta el nom de Casa de l’Aigua perquè així ho van suggerir els veïns consultats. La Casa de l'Aigua és el nom poètic de la construcció de la Societat General d'Aigües de Barcelona (1915) aixecada a corre-cuita després de l’epidèmia de tifus de 1914. Era una casa de màquines per aixecar l’aigua procedent de Montcada. La canonada estava connectada a una altra Casa de l'Aigua, a Trinitat Vella (1897) per un costat, i per l’altre a un tram de l’aqüeducte, conegut com el dels Tres Ulls (1910-1970), que duia l’aigua fins el dipòsit del carrer de la Mina de la Ciutat (Roquetes). Quan es va realitzar la portada d’aigua del Ter a Barcelona, es va aprofitar la infrastructura creada anys abans a Nou Barris, entre ella l’aqüeducte dels Tres Ulls, fins que el 1970 es va soterrar i va deixar de servir. El 1992 la Casa de l'Aigua va ser saquejada en no haver-hi vigilància -sembla que ja no servia-, però es va fer projecte de recuperació museístic, com una Ruta de l'Aigua.

La fotògrafa Gemma Nogueroles va voler captar aquest esperit i ho va fer amb dos elements:

1) Una reproducció, acolorida i molt retocada, d’una foto original del pont dels tres ulls sobre el torrent de la Trinitat..., ara soterrat, que mai va fer la funció d’aqüeducte per falta d’aigua. Aquesta fotografia ocupa deu metres del mur situat a l’altra banda de la via, just davant de la porta d’entrada única, des del carrer Aiguablava, que hi ha a l’estació. Com que aquesta entrada es fa a nivell de carrer, sense escales, de dia la fotografia queda il·luminada per llum natural.

2) Vuit hologrames distribuïts pel terra de l’andana. Són fotografies del corrent d’aigua del riu Ter preses en diferents indrets, per recordar que per uns anys l’aqüeducte i altres instal·lacions entorn de la Casa de l’Aigua van servir per la portada d’aigües del Ter a Barcelona. Aquests hologrames, agrupats en tres parelles i dos de solts, tenen les dimensions d’unes rajoles del paviment i cadascun d’ells combina dues, tres o quatre fotografies que, al ser vistes per un observador desplaçant-se a peu, donen la sensació de moviment.

Completa la decoració de l’andana un panell situat al costat de l’entrada amb el poema “Tanca d’aigua”, escrit per Carles Hac Mor i Ester Xargay que, segons ells, és “un resum poetitzat dels escrits i les paraules recollits de la gent del barri” A la part baixa s’hi deixa un espai en blanc simbòlic obert al pensaments dels viatgers del metro. El text és més un seguit de frases sense signes de puntuació que un poema amb versos, fins al punt que fins a cada final de ratlla hi queda una paraula partida. És imprès amb lletra cal·ligràfica sobre una planxa de metacrilat, i s’hi llegeix:

arcs colgats clam / en futur trinitat ra- / ja tres ulls resso- / nen un temps un punt recor- / da que el torrent va fent via

La participació popular en aquestes dues obres queda expressada en l’agraïment, escrit al costat del poema, “a tots els veïns de Trinitat Nova i als seus records que ho han fet possible”.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:Viquipèdia Casa de l'Aigua

Casa de l'Aigua a Nou Barris, font:meet.barcelona.cat

Autor

Fotògrafa:Gemma Nogueroles

Més informació:Fundació Vila Casas.com Gemma Nogueroles

Gemma Nogueroles, font:elperiodic.ad

Veure més Art Públic Nou Barris

dissabte, 15 de febrer del 2020

El Drac

El Drac de Ciutat Vella

"El Drac de Ciutat Vella és una imatge clàssica de la bèstia vinculada a l’associació dels Amics dels Gegants Ramon i Lola. Té un doble vessant: participa com a bèstia foguera en els espectacles de foc –llançant guspires per la boca, les ales i la cua– i com a figura pacífica en els actes protocol·laris amb el Seguici Popular de Barcelona, en què porta un ram de clavells a la boca.

Les primeres referències a la figura del drac són del principi del segle XV, quan participava en actes i celebracions importants de la ciutat, sempre fent espetegar coets. A poc a poc, va anar guanyant popularitat i al segle XVII va viure la millor època, quan va ser considerada una bèstia foguera molt important.

El Drac, Auca del segle XVIII, font:.festamajor.biz

El Drac de Ciutat Vella mai no va tenir cap gremi que se’n responsabilitzés, per la qual cosa al segle XVIII, amb el decret de Nova Planta i amb les prohibicions posteriors, es va anar deteriorant i va acabar desapareixent poc després.

Ja al segle XX, dins el projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la ciutat, es decidí de construir la primera figura d'allò que havia de ser el Bestiari Històric de Barcelona: el drac. El 1987 s’encarregà a l’imatger Manel Casserras i Boix, i aquell mateix any el batejaren amb el nom de Drac de Ciutat Vella perquè pertany al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, si bé de seguida el van cedir a la colla d’Amics dels Gegants Ramon i Lola, que encara avui s'encarrega de treure'l.

El Drac a la Cercavila del Seguici a la festa de Santa Eulàlia

Com és habitual en les figures que formen el Seguici, el Drac de Ciutat Vella té ball propi, amb música de percussió i canya composta per Joaquim Pujades, que es presentà al Toc d’Inici de les festes de la Mercè el 1994.

L'any 2013 es va estrenar la rèplica del Drac, que és la figura que actualment surt a ballar. La nova peça és obra de Dolors Sans. Per l'ocasió, se li van fer unes ales noves. Per tant, el nou Drac té unes ales pels actes més solemnes, idèntiques a les de la figura original, i unes ales més grosses, que fa servir pels correfocs.

La rèplica del Drac de Ciutat Vella es pot visitar durant tot l’any a la Casa dels Entremesos, on és exposada amb la major part del Seguici Popular."

Font de la informació:Barcelona.cat Cultura popular Imatgeria festiva El Drac de Ciutat Vella

Creador

Manel Casserras i Boix (Solsona, 1929 – 1996), sastre de professió fou un dels més grans creadors d'imatgeria festiva de Catalunya.

Més informació:Viquipèdia Manel Casserras i Boix

Més informació:Talleres Cultura Casserras.com

Manel Casserras i Boix, font:Viquipèdia

Creadora de la rèplica

Dolors Sans va néixer a Vilafranca del Penedès. Es va llicenciar l’any 1987 a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB). Mentre estudiava va impartir tallers de capgrossos, dissenyant elements escènics per grups de teatre i altres entitats. El 1987 va iniciar el seu treball com escultora de la festa. Des d’aleshores es va dedicar professionalment al disseny i construcció d’imatgeria festiva.

Més informació:Dolorssans.com

Dolors Sans, font:Dolorssans.com

Veure més Imatgeria Festiva

dijous, 13 de febrer del 2020

Bust a Pepita Teixidor

"El darrer bust posat al Parc de la Ciutadella està dedicat a una dona, la pintora Pepita Teixidor (Barcelona, 1875-1914). Va ser una iniciativa de la feminista barcelonina Carme Karr, directora de la revista Feminal.

Val la pena insistir que el monument dedicat a la pintora Josepa Teixidor Torres, que sempre va ser coneguda amb el diminutiu de Pepita Teixidor, és l'únic que, en el Parc de la Ciutadella, va ser dedicat a una dona. Només altres dues artistes, Visitació Ubach d'Osés i Lluïsa Vidal i Puig, van seguir, en els anys del modernisme i el noucentisme, una vida professional amb regularitat. La mort prematura de Pepita Teixidor, el 1914, quan encara no havia complert els quaranta anys, juntament amb la seva bellesa i el seu esperit sensible van fer que la seva mort fos molt sentida entre la societat catalana.

A fi d'aconseguir els fons que calien per fer l'escultura els amics de Pepita i del seu germà, el també pintor Modest Teixidor, van contribuir igualment amb la donació d'algunes obres per tal que es rifessin en una tómbola a la Sala Parès, la sala d'exposicions més popular de l'època, i així recollir més diners. Finalment, van encarregar el bust a Manuel Fuxà. El van inaugurar el 14 d'octubre de 1917 amb un discurs de l'escriptora feminista Dolors Monserdà."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra de Montjuïc

Acte d'inauguració del monument en memòria de la pintora Pepita Teixidor. Parc de la Ciutadella, font:historiadebarcelona.org

Més informació:Historiadebarcelona.org el monument a Pepita Teixidor

Més informació:Viquipèdia Josefa Teixidor i Torres

Més informació:La vanguardia.com Pepita Texidor

Pepita Teixidor de Ramon Casas, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà

Més informació: Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà i Leal de Ramon Casas, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Bust a Marià Aguiló

MARIAN / AGUILÓ

1825 / 1897

Poble que sa llengua cobra / se recobra a si mateix

"El segon any de la idea dels bustos dels Jocs Florals va tocar el torn al filòleg i bibliògraf mallorquí Marià Aguiló i Fuster (Palma de Mallorca, 1825 - Barcelona, 1897).

Com l'any anterior, en acabar la festa dels Jocs, que tingué lloc al veí Palau de Belles Arts el 9 de maig de 1909, al saló de Sant Joan, avui passeig de Lluís Companys, els assistents es traslladaren al Parc de la Ciutadella per a la inauguració. L'oferiment del bust de Marià Aguiló, obra d'Eusebi Arnau, va ser duta a terme pel canonge Jaume Collell. Hi van intervenir també per animar el matí els cantaires de l'Orfeó Català. En aquest cas, el pedestal incloïa una frase d'Aguiló: "Poble que sa llengua cobra / se recobra a si mateix". El dia de la inauguració hi figurava una altra llegenda, a més: "Els ulls que la mort acluca / els bada l'eternitat.