Llegenda El cavaller del Clot de l'infern

Il.lustració Xavier Piñas, font:Rondalles i Llegendes per abans d'anar a dormir

"En el terme de Falgars, als boscos de Cortielles, una nit de lluna nova, un vell cavaller avariciós va anar a amuntegar tantes monedes com havia amuntegat en vida, al costat de la tomba que es tenia preparada, no se'n volia separar ni en vida ni en mort, però la fredor humida de la nit al bosc, tenia ja noranta nou anys, el va emmalaltir i va morir al cap de pocs dies.

No tenia descendència, sinó la Bepa, filla del masover i fillola d'ell, a qui quan va complir quinze anys, el vell havia regalat una dobleta de cinc duros, ell que mai no havia donat res a ningú i escatimava la paga als jornalers!.

Il.lustració Xavier Piñas, font:Rondalles i Llegendes per abans d'anar a dormir

La Bepa va heretar el mas, però mai ningú va no saber on era el tresor del vell. Tanmateix, cada noviluni, a mitjanit, se sentia el remor de cadenes venint de sota terra i aparexia pel bosc un cavaller esqueletic muntant un esquelet de cavall; sorgia de la tomba del vell avar, que la gent ja anomenava el Clot de l'Infern. Un dia l'espectre va adreçar-se al mas i s'aparegué a la Bepa; gràcies a la dobleta que un dia havia regalat a ella no havia anat a parar a l'infern, però restaria com un ànima en pena fins que no fos desenterrat el seu tresor i fos repartit entre els pobres; la fillola ho va fer i el cavaller del Clot de l'Infern no va apareixer més."

Font de l'informació:Enciclopèdia de la fantasia popular catalana de Joan Soler i Amigó

El Cavaller del Clot de l'Infern, Edicions de la Magrana

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda del Gorg de la Llana

"Una llegenda que s’ha conservat, és la del Gorg de la Llana, també dit Gorg del Molí de la Riba. Aquest gorg està situat al sud – est de Sant Feliu Sasserra (al Bages), encara que també s’hi pot arribar des de La Torre d’Oristà. Actualment, aquest gorg està envoltat de camps de conreu, i la seva forma original ha quedat desdibuixada per una petita presa que s’hi va construir, per poder emmagatzemar més quantitat d’aigua. Tal i com indica el nom, aquest gorg va ser utilitzat, durant molt de temps, per a rentar-hi la llana de les ovelles, quan aquestes eren esquilades. A més a més, a l’estiu també era lloc de trobada per als mossos que utilitzaven aquest gorg per a poder refrescar-se després d’una jornada de treball dura.

Segons la llegenda, aquest gorg era habitat per les dones d’aigua. Aquestes eren unes dones tranquil·les, que no molestaven a ningú que uses el gorg durant el dia, però quan arribava la nit, la cosa canviava, ja que si un mosso es banyava ben passat la posta de sol, les dones d’aigua l’arrossegaven fins al fons del gorg per a jugar-hi, sexualment, durant tota la nit.

Sembla ser, que això li va passar a un mosso de Cal Serra. Es veu que després d’un llarg dia de sega, alguns mossos que treballaven als camps de Cal Serra, van anar a banyar-se al Gorg de la Llana per a poder refrescar-se una mica. Eren nois joves, i per no avorrir-se, van decidir fer una competició per veure qui era capaç d’aguantar més la respiració, i resulta que un dels nois no en va sortir. Com que ja era de nit, els seus companys van decidir tornar a casa i deixar, per l’endemà, la cerca del seu amic desaparegut.

L’endemà al matí, els mossos de Cal Serra van tornar al Gorg de la Llana per a buscar el seu amic desaparegut, i per sorpresa seva, se’l van trobar a la riba del Gorg, sa i estalvi, després d’haver estat utilitzat durant tota la nit per les dones d’aigua.

Dona de l'aigua

Aquest era un gorg enigmàtic per la gent de les rodalies. Tothom que hi anava, quedava encisat per la màgia que transmetia. Un dia, un pastor que hi pasturava les ovelles, va decidir esbrinar la fondària d’aquell gorg. El pastor va anar ajuntant diferents cordills per a tenir una corda llarga. Va lligar una roca en una punta, i va deixar anar el cordill a dins del gorg, però no va tocar el fons del gorg. Resulta que en aquell mateix instant, va sentir una veu que li deia que mai arribaria a tocar el fons."

Veure informació:Cooltur.org/llegendes catalanes el gorg de la llana/

Les dones d'aigua (també dites dones de fum i d'aigua, encantades, aloges, goges o paitides) són éssers de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.

L'origen d'aquest mite és anterior a la dominació de Catalunya per l'Imperi Romà i és desconegut en gran manera, arribant fins a l'actualitat influït per esdeveniments i creences posteriors.

Veure informació:ca.wikipedia.org Dones de Aigua

Veure més LLEGENDES CATALANES

Bust a Pierre de Coubertin

"L'any dels Jocs Olímpics, el jove Museu de l'Esport va ser ampliat amb una planta baixa que dóna al carrer de Buenos Aires, i a la paret del pati que també hi dóna s'hi va col·locar un bust del baró Pierre de Coubertin (París, 1863 - Ginebra, 1937), pedagog inspirador dels Jocs Olímpics moderns. Va ser un obsequi del Comitè Olímpic Internacional, que aleshores presidia Juan Antonio Samaranch, ferm partidari del Museu de l'Esport, al qual ja havia fet algunes donacions. El bust és una de les moltes rèpliques distribuïdes per ciutats olímpiques d'una obra de Wilhelm Guttwillinger i representa un Coubertin de mitjana edat amb el seu bigoti característic. El Museu de l'Esport, obert el juny de 1986, ocupa la casa del doctor Melcior Colet, obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1911)."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:monuments.iec.cat

Materials:Ferro forjat

Més informació:Wikipedia Pierre de Coubertin

Pierre de Coubertin, font:Wikidata

Autor

Escultor: Wilhem Guttwillinger

Wilhelm Gutwillinger. Escultor alemany. No es coneix cap dada sobre la seva vida, a part que és l'autor d'un bust de Pierre de Coubertin col·locat, probablement el 1938, en una columna davant de la Medienhaus de Baden-Baden. D'aquest bust s'han fet diverses rèpliques en bronze, una de les quals va ser donada a Barcelona; tres més són al Museu Olímpic de Lausana, i altres han estat donades a altres ciutats olímpiques. Les còpies es van fer en ocasió del segon Congrés Cultural Francoalemany a Baden Baden. Però ni els organismes culturals de Baden Baden ni els arxius del Museu Olímpic no saben res sobre l'autor ni en consta cap dada en les obres i bases de dades fonamentals sobre els escultors europeus del segle XX.

Escultura Món

"L’equip d’arquitectes Martorell, Bohigas i Mackay van encarregar a l’escultor Antoni Llena una peça destacada per la reforma que duien a terme en l’edifici dels magatzems d’El Corte Inglés que dóna als carrers Villarroel i Buenos Aires i també a la Diagonal. La peça, de dimensions molt notables (deu metres de llarg per vuit d’alt), està composada per tres grans pedres i tres miralls triangulars, i ocupa un rectangle a la paret de la illa interior, tot i que és perfectament visible des del carrer, especialment des del Buenos Aires. Va ser batejada pel seu autor com a Món perquè es va inspirar en un poema de Robert Walser que diu que hem de pedregar el món per a que en sorti un altre, la qual cosa no deixa de ser una contradicció trobant-se en el mur d’El Corte Inglés."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pedra i mirall

Més informació:Wikipedia Antoni Llena i Font

Antoni Llena i Font, font:wikipedia

Gravat Meetic Point

"El 2009, el filòleg Pompeu Fabra, que va establir les primeres normes de la llengua catalana, va rebre un nou homenatge barceloní, aquest cop amb una obra molt diferent, de caràcter conceptual, situada al paviment del vestíbul de l’estació Provença dels Ferrocarrils de la Generalitat.

L’artista de Granollers Jordi Benito va morir als 57 anys, el 9 de desembre del 2008. Pocs mesos abans de morir va preparar aquesta obra que ja no va poder veure instal·lada, ja que es va inaugurar el 2 d’abril del 2009. Li va posar el títol de “Meeting Point”, en al·lusió al lloc on es troba, i com explica una placa que s’ha posat al costat de la porta d’accés al carrer de Rosselló, és un “homenatge a Pompeu Fabra i Poch (Barcelona 1868-Prada de Conflent, 1948), lingüista, filòleg, seny ordenador de la llengua de Catalunya i responsable de la Gramàtica Catalana”.

El poeta eivissenc Antoni Marí, catedràtic de Teoria de l’Art a la UPF, va triar una frase de Pompeu Fabra extreta dels seus escrits personals: “Amb un acte de paraula podem expressar més d’un pensament”, i el científic Jorge Wagensberg va traduir aquests mots en conceptes traslladables a fórmules matemàtiques. Amb tot plegat, Jordi Benito va concebre aquesta instal·lació al paviment de granit del vestíbul, en el que les inscripcions blanques ressalten gràcies a la llum blavosa que domina l’espai. Les fórmules combinen els conceptes d’”Esser viu”, “Acció”, “Incertesa de l’entorn”, “Anticipació”, “Informació” i “Complexitat del món”, sumant-los o restant-los i donant com a resultat equivalències o diferències de manera que permeten aproximar-se al que volia expressar Pompeu Fabra amb la frase escollida. Aquesta frase, amb lletres manuscrites, figura també inscrita al paviment, igual que la signatura de Pompeu Fabra i l’any que va morir, 1948."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:gravat sobre granito

Vestíbul FGC Balmes - Roselló

Fabra 1948

“Informació” i “Complexitat del món”

”Esser viu” i “Acció”

“Incertesa de l’entorn”

“Anticipació”

"Amb un acte de paraula podem expressar"

"més d’un pensament"

Autor

Escultor:Jordi Benito

Més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Jordi Benito Verdaguer, font:elpais.com

 Més informació:Wikipedia Pompeu Fabra i Poch

Pompeu Fabra i Poch, font:wikipedia