TRESORS a BARCELONA

dilluns, 25 de novembre del 2019

Casal Sant Jordi

"L’any 1930, l’escultor Joan Rebull va anar a viure a Vilanova i la Geltrú. Durant la seva estada en aquell municipi del Garraf va fer una de les seves obres més conegudes, el sant Jordi amb espasa i un gran escut que li cobreix mig cos, que es va posar en una peanya al mig de la façana d’un edifici acabat de construir aquell mateix any 1932 a la cantonada de Pau Claris amb el carrer de Casp i que per això és conegut, des d’aleshores, amb el nom de Casal Sant Jordi.

És obra de l’arquitecte Francesc Folguera. Quan es va construir causà impacte, perquè era un dels primers edificis de línies racionalistes que es veien a l’Eixample. El principal i els tres primers pisos, amb una estructura de moltes finestres, es van destinar a oficines, i els tres superiors i l’àtic, amb menys finestres, a habitatges. Aquest menor nombre de finestres és el que permet disposar d’un espai, a l’alçada de la cinquena planta, per posar-hi el Sant Jordi. Actualment l’edifici és ocupat per la Conselleria de Justícia.

A la planta baixa, a cada costat de la porta d’entrada de la cantonada, hi ha un relleu, obra també de Joan Rebull. El de la dreta representa el déu Mercuri , amb el seu característic casc alat, i el de l’esquerra, la deessa Ceres, amb unes espigues a la mà, símbols del Comerç i l’Agricultura, molt adequats per a les plantes baixes destinades a oficines. Només el de Ceres porta la signatura de Rebull."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Sant Jordi

La Deessa Ceres

El Déu Mercuri

Més informació:Viquipèdia Joan Rebull Torroja

Joan Rebull Torroja, font:memoriaesquerra.cat

Més informació: Viquipèdia Francesc Folguera i Grassi

Francesc Folguera i Grassi, font:dhac.iec.cat

dimecres, 20 de novembre del 2019

Façana antiga Editorial Montaner i Simon

"Aquest edifici va ser projectat per a l’Editorial Montaner i Simon per Lluís Domènech i Montaner el 1879 i construït durant els anys vuitanta. És una de les seves primeres obres, abans que les que va fer per a l’Exposició Universal de 1888 el convertissin en un arquitecte popular.

Per al remat del cos central de la façana va encarregar a Rossend Nobas els bustos de Dante, Cervantes i el poeta anglès John Milton, molt en concordança amb la finalitat de l’edifici ja que l’editorial fundada el 1861 per Ramon de Montaner i Francesc Simon havia adquirit prestigi gràcies a la publicació de la Divina Comèdia, El Quixot i El paradís perdut amb gravats de Gustau Doré que constitueixen avui peces perseguides pels bibliòfils.

També hi ha gravats els noms de Lafuente, Maltebrun i Secchi que corresponen a altres autors editats per la casa en els primers temps.

Completa la decoració escultòrica original de la façana de l’edifici un àngel situat a la part més alta, obra també de Nobas. En convertir-se en la seu de la Fundació Tàpies, el 1986, Antoni Tàpies hi va afegir la seva composició Núvol i cadira."

Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:terracota i pedra

Figures de Dante, Cervantes i Milton

Edifici de l'Editorial Montaner i Simon, font:petitsigrans.cat

Més informació:Viquipèdia Fundació Antoni Tapies

Més informació:Viquipèdia Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas i Ballbé, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner, font:Viquipèdia

dimarts, 19 de novembre del 2019

Escultura El Petit Princep

"A Nou Barris es troben els jardins del Petit Príncep, un triangle format pels carrers Alella, Santanyí i Alloza. Són l'homenatge més explícit de Barcelona. Ocupen els més de 2.300 m 2 d'un antic solar abandonat que l'ajuntament va restaurar. Actualment serveixen de fòrum de reunió i trobada per als veïns de la zona, especialment per als pares i nens de les properes escoles Aloma, Palma de Mallorca i Timbaler del Bruc. És més, van ser els seus alumnes els que van triar el nom després de llegir el llibre a classe.

La remodelació de l'espai va culminar el juny de 2012 amb la dignificació de dues parets mitgeres que enlletgien la plaça i que ara llueixen una decoració coherent amb el leitmotiv: 3 gegantines roses metàl·liques sobre un fons del mateix color sorra que el desert del llibre. A la base de les mitgeres, un jardí de roses vermelles -que amb els anys haurien d'aprendre a enfilar-se per les tiges de les metàl·liques- recorda al protagonista que la seva flor, única per a ell, no és però l'única del món. Presideix l'espai una poètica escultura d'acer, d'uns tres metres de diàmetre, que representa el Petit Príncep passejant amb una regadora per la seva asteroide, envoltat per la famosa frase "l'essencial és invisible als ulls". El disseny - de Judit Masana i Padrós - s'inspira justament en el dibuix que va fer un alumne d'Aloma."

Veure més informació: La Vanguardia.com

Materials: Acer corten

Més informació:

Judit Masana i Padrós (Barcelona, 1962-2016). Arquitecte per l'ETSAB des de l'any 1990. Després d'haver col·laborat professionalment en despatxos d'arquitectura, d'ençà del 1991 fou arquitecte del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona, realitzant junt amb Josep Lluís Delgado els projectes de la Deixalleria de Collcerola, l'Escola Graciel·la Arrel, la Biblioteca Sofía Barat i la rehabilitació del Palau del Baró de Quadras com a seu de la Casa Àsia de Barcelona.

Veure més Art Públic Nou Barris

Escultura Núvol i Cadira

"L'any 1986, quan feia just cent anys que s'havia acabat la construcció de la seu de l'editorial Montaner y Simón, al carrer d'Aragó, es va començar la seva remodelació per adaptar-la com a seu de la Fundació Antoni Tàpies. L'edifici original, d'arquitectura modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner, va ser projectat el 1879 i construït entre els anys 1881 i 1886. La remodelació interior va ser dirigida entre els anys 1986 i 1990 pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech i Girbau, aquest últim besnét de Domènech i Montaner. Hi havia, però, un problema estètic de difícil resolució: els dos edificis veïns eren molt més alts i quedaven separats per unes parets mitgeres molt lletges. Per resoldre aquest inconvenient, Antoni Tàpies va crear amb filferro la maqueta de l'obra Núvol i cadira, un entortolligament coronat per una cadira, que hauria d'omplir l'espai buit sobre l'edifici fins a l'alçada dels veïns.

La maqueta va ser realitzada en mida real, en cinc mesos, pels cinc operaris del taller mataroní de Pere Casanovas, amb tres quilòmetres de tub d'alumini anoditzat amb plata i tela metàl·lica. Els dissenyadors Salvador Saura i Ramon Torrente van convertir la cadira en logotip de la Fundació. El 5 de juny de 1990 es va inaugurar la Fundació Tàpies, un museu que recull de manera permanent part de l'obra de l'artista i que ofereix exposicions temporals d'art d'avantguarda."

Veure més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:acer inoxidable, malla metàl·lica, alumini

Més informació:Wikipedia Antoni Tàpies i Puig

Antoni Tàpies i Puig, font:ara.cat

Grafitti Miss Van calle Lepanto

"Intervención de Miss Van en Barcelona en el año 2016, invitada por Openwalls, en el marco del proyecto FemRimes FemGraff. Una de las artistas más icónicas y relevantes del street art barcelonés, de la mano de uno de los proyectos que más está haciendo para honrar y promover las intervenciones artísticas en el espacio público.

De esta colaboración entre Miss Van, Openwalls y Bocanord ha resultado un espectacular mural de 8x7m, ubicado en una pared lateral de una preciosa casa de dos alturas de la calle Lepanto, a la altura del metro Alfons X.

La intervención ha sido documentada por Caitlin O’Rorke -ganadora de varios premios internacionales por sus vídeos de cultura urbana- en vídeo y Julie Morize -fotógrafa francesa afincada en Barcelona.

El FemRimes FemGraff és un proyecto de micropoesía y arte mural organizado por Bocanord. Tiene como objetivo fomentar la creatividad literaria y artística alrededor de la condición femenina basada en la igualdad de género. Los micropoemas seleccionados han sido interpretados visualmente por 12 artistas plásticas en diferentes espacios públicos del distrito de Horta-Guinardó."