"El Parc de Cervantes està situat als terrenys que abans ocupava el
torrent Estela, que recollia les aigües que baixaven des del cim de Sant
Pere Màrtir. Es pot recórrer pujant des de l’avinguda de la Diagonal,
que és on hi ha l’entrada principal del parc, o bé d’una manera més
relaxada, tot baixant des de la ronda de Dalt.
 |
| Entrada al parc per l'avinguda diagonal |
 |
| Barcelona a Cervantes - Homenatge amb motiu del IV Centenari de l'edició del Quixot Barcelona, 22 d'Octubre de 2005 -Any del Llibre i la Lectura |
|
|
La
vinculació de Barcelona amb les roses té una llarga trajectòria. N’és una bona
mostra el concurs internacional que es va celebrar al Palau de Pedralbes entre
els anys 1929 i 1936, i en el qual van participar els millors especialistes en
roses del món. Més tard, a finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s’hi van celebrar
concursos populars de roses tallades, que després del seu èxit inicial van
decaure.
L’actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis
del segle XXI, pren, doncs, el relleu d’aquest més que notable passat històric. La primera edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona es va
celebrar l’any 2001. Ha esdevingut un gran aparador de les noves creacions
d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha permès renovar i consolidar la
vinculació de la ciutat amb les roses. Les noves plantes, creades a partir d’hibridacions i de la selecció
artificial, s’han de desenvolupar i, amb el temps, han de posar de manifest
unes característiques rellevants. Poden passar bastants anys fins que
s’aconsegueix una varietat amb prou qualitat per poder-la presentar a concursos
i, si té èxit, comercialitzar-la.
Des que
despunta la primavera fins ben entrada la tardor, un mar de roses inunda
l’espai de quatre hectàrees situat en un extrem del Parc de Cervantes. És el
roserar, amb una col·lecció excepcional de més de 10.000 rosers.
Si comencem la visita des de la ronda de Dalt, el primer que trobem és una gran
pèrgola semicircular plena a vessar de rosers enfiladissos de 233 varietats
diferents. Aquest és un lloc ombrejat, amb bancs per seure i contemplar no
solament el roserar, sinó també una vista magnífica sobre Barcelona.
Els parterres del Roserar de Cervantes són endreçats, envoltats amb una gespa
molsuda que personalitza els rosers i en facilita l’aproximació. Petites
arcades de troncs guarnides amb rosers enfiladissos ens conviden a entrar-hi i,
d’una manera molt subtil, ens indiquen que en aquest jardí el passeig no s’ha
de fer solament pels camins de sauló -que també n’hi ha, delicats i molt ben
delimitats-, sinó sobretot pels camins de gespa, que són els que ens permeten
intimar amb les roses.
Al Parc de
Cervantes hi ha dos monòlits, un de pedra dedicat a l’escriptor i diplomàtic
Àngel Ganivet, obra de l’escultor Jaume Monràs, i un altre en homenatge a
Concha Espina, fet per Juan Díaz de la Campa, de marbre i amb un medalló de
bronze amb la imatge de l’escriptora a la part superior.
 |
| Mònolit a Ángel Ganivet |
 |
| Monòlit a Concha Espina |
A la zona del roserar hi ha dues escultures: Rombes bessons (1977), d’Andreu
Alfaro, una obra de caràcter geomètric situada prop de la part superior del
roserar i, davant del jardí dels perfums, un nu femení: Serenitat (1964),
d’Eulàlia Fàbregas de Sentmenat.
 |
| Rombes Bessones |
 |
| Serenitat |
També hi ha l'estàtua anomenada Adam,
que havia estat realitzada a finals de la dècada dels anys 60 per Jacinto Bustos Vallejo i que
representa un home despullat de notables proporcions, en postura
reclinada.
 |
| Adam de Jacinto Bustos Vallejo |
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_de_Cervantes
