dimecres, 6 de febrer del 2019

Monument a Nicolau Maria Rubió i Tudurí

"L'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, nascut a Maó el 1891, va morir a Barcelona el maig del 1981. Quatre mesos més tard, el 27 de setembre d'aquell mateix any, s'inaugurà a Barcelona la seva obra pòstuma, que li havia estat encarregada per l'alcalde de la Transició, Josep Maria Socías Humbert: la plaça Gaudí.
Rubió havia estat nomenat per l'Ajuntament, director dels parcs de Barcelona el 1917, només un any després d'acabar la carrera d'arquitectura. Col·laborà amb Forestier en totes les actuacions que aquest va fer a Barcelona, especialment al parc de Montjuïc, i va ser el responsable dels jardins públics de la ciutat fins a la Guerra Civil. Exiliat el 1937, no va tornar a Catalunya fins al 1945. Marginat pel franquisme, es va dedicar a l'exercici privat de la professió fins que, quan tenia ja 86 anys, l'Ajuntament li va encarregar el disseny... Vista la plaça avui,  es pot apreciar la categoria professional de Rubió i Tudurí.
L'Ajuntament va decidir recordar-lo en la mateixa plaça i va posar, en honor seu, una columna de marbre en el racó de l'estany més pròxim a la porta del naixement. Aquesta columna es una obra de Xavier Corberó."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació http://rubioituduri.cat/es
Més informació Real Academia de la Historia
Més informació Wikipedia Xavir Corberó
Monument a Nicolau Maria Rubió i Tudurí a la plaça Gaudi




Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Xavier Corberó i Olivella
Veure més Art Públic Eixample

dimarts, 5 de febrer del 2019

Gravat els Diaris de Jaume Castell

"Jaume Castell Lastortras (1917-1984) va ser un dels financers i empresaris catalans més destacats dels anys del franquisme. Va començar la seva activitat industrial en el sector tèxtil (Filatures Gossypium), però amb els anys es va dedicar també a altres àrees econòmiques i va participar en la constitució d’empreses del sector alimentari (La Piara, Pastas La Familia), gràfiques (Publicaciones Reunidas), editorials (Argos), producció i distribució de cine (CINESA), navilieres, metal·lúrgiques, petroleres i de l’automòbil.
El 1964, Castell va aconseguir autorització per publicar el primer diari d’iniciativa privada que sortia nou al carrer a Barcelona des de la guerra civil. El nom triat va ser Tele/eXprés. La seu es va establir al carrer d’Aragó, 390, a la cantonada costat Mar amb Roger de Flor. Castell va encarregar a l’escultor Josep Maria Subirachs que dissenyés un relleu per a la façana, fins a l’alçada del primer pis, amb els logotips de les seves empreses que hi establirien la seu i que serien, apart de la redacció i l’impremta de Tele/eXprés, les oficines de l’editorial Argos i de l’empresa gràfica Publicaciones Reunidas, que ja tenia abans i que va passar a imprimir el nou diari.
El 1967, Castell va adquirir una important participació a El mundo deportivo, de la família Grau, i va traslladar la redacció d’aquest diari al mateix edifici del carrer Aragó, on també es realitzava la impressió.
Castell va conservar la participació majoritària en els diaris Tele/eXprés i El mundo deportivo només fins el 1968. Aleshores es va associar amb el comte de Godó, propietari de La Vanguardia.  Poc després, el 1970, tancava definitivament el setmanari Tele estel."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació Wikipedia Josep Maria Subirachs i Sitjar

Més informació:Subirachs.cat

Edifici al carrer Aragó amb Roger de Flor







Argos, Tele Expres, Mundo Deportivo, Publicaciones Reunidas

Josep Maria Subirachs i Sitjar


Monument als Donants d'òrgans

"El diumenge 6 de juny al migdia es va inaugurar als jardins de la plaça de la Sagrada Família, davant la façana de la Passió del temple, un monument dedicat als donants d'òrgans i de teixits. La construcció d'aquest monument va ser una iniciativa de les associacions de pacients trasplantats.
El monument, dissenyat per Judit Masana, del departament municipal d'Arquitectura i Projectes Urbans, està format per tres pedres amb valor històric, procedents d’obres a l’Eixample, i que han estat reutilitzades per al·ludir simbòlicament a la transformació dels òrgans donats, que en ser reutilitzats, cobren nova vida."
Veure informació Ajuntament Art Públic - Jaume Fabre
Més informació http://trasplantaments.gencat.cat/ca/inici/




AMB LES MATEIXES PECES

MES D'UN

HI POT JUGAR



Organització Catalana de Trasplantaments

GRACIES
Veure més Art Públic Eixample

Murals ceràmica estació Sagrada Família

"La línia 5 del metro, inaugurada per Franco el 1970, era la primera que es feia nova a Barcelona des de la guerra civil i es va voler que algunes estacions significatives estiguessin decorades amb obres d’art. La perla de la corona havia de ser l’estació principal d’enllaç, a Diagonal, per la que es van encarregar uns monumentals murals ceràmics i unes escultures de ferro a l’artista Pedro Delso. Acabat aquest encàrrec, se li va demanar també la decoració de l’estació de Sagrada Família i posteriorment encara es van adquirir altres obres seves per les estacions de Sants i Camp de l’Arpa.
A l’estació de la Sagrada Família hi va posar vuit baixrelleus de peces de ceràmica, quatre a cadascun dels dos vestíbuls. Són obres molt diferents dels murals que va fer per l’estació de Diagonal. Mentre en aquests últims domina el seu característic estil de “triangulisme” tenebrós, a la Sagrada Família hi domina l’estil de colors vius i mediterrani que hi va imprimir el qui va col·laborar amb ell en l’obra, l’artesà ceramista de Toledo, posteriorment afincat a la Vila Joiosa alacantina, Mauricio Sanguino. Tanmateix, només van signats amb tots dos cognoms, Delso / Sanguino, els quatre murals que hi ha al vestíbul del costat de la plaça de la Sagrada Família, que són els que es van fer a Toledo. Els quatre del costat de la plaça Gaudí van signats només amb el nom Delso i s’hi insinua el nom de la ciutat alacantina on va ser elaborades aquestes altres quatre peces, la Vila Joiosa. Tots porten la data de 1969 en què van ser realitzats, el mateix any que Delso va fer els de l’estació de Diagonal. Sembla quasi impossible que pogués realitzar una obra tan monumental només en un any.
Al vestíbul del costat de la Sagrada Família hi són representats la Sagrada Família, el monument a Colom i dues ciutats de la costa mediterrània. Al vestíbul del costat de la plaça Gaudí, de nou la Sagrada Família, les torres d’entrada a la Fira de Mostres de la plaça d’Espanya, El Molino, l’Arc de Triomf i una bonica marina amb un gran sol i una gran lluna al mig. Ell mateix ho explicava en una entrevista: “Estoy trabajando en ocho bajorrelieves sobre tema barcelonés: el puerto, la Feria, el Arco del Triunfo, el monumento al Colón, y naturalmente, el templo de la Sagrada Familia”.
Van quedar implícitament inaugurats durant el viatge que Franco va fer amb metro des de l’estació de Diagonal a la del Camp de l’Arpa, sense aturar-se en aquesta de la Sagrada Família, el dia 26 de juny del 1970. D’aquesta manera va quedar inaugurat el tram Diagonal-Sagrera de la línia 5 i amb ell, tota la línia, de la qual altres trams s’havien anat posant en servei amb anterioritat"
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació http://www.gulewebsider Pedro Delso
Marina amb la lluna
Monument a Colom
Torres fira de mostres
Sagrada Família
Arc de Triomf
Marina amb el sol
El Molino
Sagrada Família
Més informació Real Academia de la Historia - Pedro Delso Rupérez
Pedro Delso, font:dinreportasje.es

 Veure més Art Públic Eixample


Astes Endesa

"Aquest és un dels molts encàrrecs privats fets a l'escultor Josep Maria Subirachs que el vianant pot veure perquè han estat posats a la porta de la seu d'alguna empresa. En aquest cas, es tracta de l'edifici que l'empresa pública ENDESA, creada el 1944 per produir energia elèctrica, es va fer construir el 1965 a Indústria-Lepanto, com a seu a Barcelona. Subirachs va fer una escultura que és, en realitat, el suport de tres astes de banderes. En cadascun d'aquests suports s'hi veu, invertida, la lletra "e" minúscula que és l'anagrama de l'empresa. Una curiositat de l'escultura, de la qual pocs vianants s'adonen, la constitueix unes minúscules figuretes d'infants adherides en un dels suports de les astes.
Alhora que l'empresa va fer aquest encàrrec a Subirachs, va demanar també als ceramistes Joan Vila Grau i Jordi Aiguadé que fessin les rajoles que decoren una part de la façana de la planta baixa que dóna al carrer d'Indústria.
Endesa va ser privatitzada el 1997 i va absorbir FECSA l'any següent."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Subirachs_i_Sitjar

Més informació:Subirachs.cat


Astes d'Endesa al carrer Industria




Lletra E invertida



Infants petits


Josep Maria Subirachs i Sitjar