"Partint d'una maqueta d'un metre d'alçada feta per
l'artista nord-americà Roy Lichtenstein, una empresa especialitzada va
fer-ne una altra de fusta de tres metres, de la qual es va treure, amb
mitjans informàtics, un model tridimensional que va servir de base per
al treball dels industrials en la realització definitiva. Aquesta
construcció es va fer amb vuit mòduls prefabricats de formigó, units amb
un nucli de fibres d'acer inoxidable. L'estructura base es va recobrir
de gres de diferents colors, seguint les indicacions de Roy Lichtenstein
i fent servir la tècnica gaudiniana del trencadís. Les mides del
monument, un cop acabat, són de vint metres d'alçada per cinc d'amplada.
Representa un cap de dona, amb els cabells al vent, i correspon a una
sèrie que Lichtenstein va batejar com a brushtrokes
(pinzellades), perquè al seu estil propi, utilitzat sobretot en el còmic
i que consisteix a ampliar la trama d'impressió fins que se n'apreciïn
els punts a ull nu, hi va afegir unes pinzellades vigoroses que marquen
el nas, els ulls i la boca.
En fer l'encàrrec, en principi l'Ajuntament pensava
posar-la al Parc de la Creueta del Coll, a dalt de tot del turó, però en
veure la maqueta lliurada per Lichtenstein el febrer del 1987 va
canviar d'idea i va decidir en una reunió amb l'artista a Nova York,
exactament quatre anys més tard, que aniria al punt on s'uneixen el Moll
de la Fusta i el Moll d'Espanya. Es va realitzar en pocs mesos, però la
inauguració oficial es va posposar fins al 7 d'abril de 1992, poc abans
del començament dels Jocs Olímpics. Va ser l'obra d'estatuària pública
que més diners va costar als barcelonins (seixanta milions de pessetes
de començament dels anys noranta) de totes les que es van posar a la
ciutat en aquells anys preolímpics."
"L'any 1992 no tan sols va ser important per Barcelona
com a seu dels Jocs Olímpics, sinó també des del punt de vista artístic
la ciutat es va veure enriquida en acollir des de llavors una de les
millors mostres d'escultura pública dels autors de més prestigi del
segle XX.
Entre els artistes representats, el nord-americà Roy Lichtenstein (1923-1997), n'és present amb la seva obra titulada Cap de Barcelona,
situada al Moll de la Fusta davant la plaça d'Antonio López, espai
diàfan i obert en el qual aquesta escultura es converteix en una bella i
important fita visual.
Al llarg de la seva dilatada carrera, Lichtenstein,
un dels millors representants del moviment pop de l'anomenada primera
generació d'aquesta tendència, Andy Warhol, Jasper Johns, Claes
Oldenburg o Robert Rauschenberg, va realitzar una notable producció
escultòrica que simultanejava amb el seu treball com a pintor i
gravador.
En aquest sentit les seves primeres peces daten dels
anys 1940, com les que s'han classificat com a "escultures primitives",
obres amb un fort caràcter arcaic i arqueològic. El seu primer objecte
pop, Cap de noia, està datat, però, el 1964, és a dir quan l'artista ja havia assumit el llenguatge pop.
A partir de llavors i fins a la fi dels seus dies,
Lichtenstein va efectuar nombroses peces escultòriques seguint el seu
propi estil que l'identifica, tot i que s'ha d'advertir que aquestes
obres tridimensionals no s'han de interpretar com a simples transsumptes
de la seva pintura, ans al contrari, posseeixen entitat pròpia sense
que allò signifiqui una descontextualització respecte de la seva
proposició estètica.
Cap de Barcelona té la seva gènesi en 1985, en
una petita maqueta de fusta pintada, que després, com és usual en la
producció de la seva obra, es transformarà en una escala més gran, en
aquest cas i tenint en compte la peanya circular de formigó, arribarà
als dinou metres d'alçada.
Iconogràficament la temàtica dels "caps" es recorrent
en l'obra de Lichtenstein, aquests adquireixen en la seva producció
diferents registres estilístics i formals.
En el cas concret de Cap de Barcelona, el
títol al·ludeix a la topografia de la ciutat on s'ha erigit, pertany a
la sèrie dels "caps de pinzells" iniciada en els anys 1980 com a
resposta tridimensional a la idea de les pinzellades de tanta
significació per a l'artista i pel seu aspecte simbòlic.
No tan sols s'hi resumeix brillantment el seu estil amb els seus cèlebres punts benday,
derivats de la tècnica de la impressió, i la reducció cromàtica a les
gammes primàries, ressaltades en aquest cas per l'ús de la ceràmica,
sinó que uneix dos aspectes tan estimats per l'artista com són els caps de perfil i les pinzellades, a la manera d'una autocita estètica.
Així doncs, caps i pinzellades conformen temàticament
i formal l'escultura, en una interpretació convincent i expressiva, en
la qual d'una banda es fa referència als rostres femenins deutors del
cubisme picassià, però en clau d'impacte expansiu en els seus contorns,
el qual reforça i acompanya amb intel·ligència, la formalització
plàstica de la pinzellada, gestual i instantània, que resta congelada en
l'aire i esdevé tema alhora que es converteix en doble homenatge, d'una
banda al mateix fet pictòric, de l'altra com una al·lusió irònica a la action painting i a la seva impulsiva execució.
El caràcter vertical de l'escultura, ja emfasitzat
per la mateixa peanya, s'ofereix en una bella pluralitat de plans i
punts de vista que la percepció de l'espectador descobreix en el seu
trànsit."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Fernando Martín
Materials:Peces de formigó prefabricat armat amb fibres d'acer inoxidable, revestides amb ceramica sobre base de formigó tenyit
Autor
Escultor:Roy Lichtenstein
Més informació:Viquipèdia Roy Lichtenstein
 |
Roy Lichtenstein, font:Viquipèdia
|
Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest
.jpg)
