dilluns, 3 d’octubre del 2022

Font del Vell

 

Font del Xato

"Hi ha poques vides més atzaroses que la d'aquesta escultura que representa, en la figura d'un deu madur, un riu que rega els camps i dóna vida a les collites. Alguns creuen que l'autor de l'obra, Damià Campeny, es volia referir al Llobregat. L'estàtua va començar la seva singladura formant part d'un monument amb el qual el capità general Francisco Javier Castaños va voler embellir l'any 1816 el Pla de les Comèdies, actual Pla del Teatre, en una Rambla que s'havia anat empolainant des de l'enderroc de la segona muralla. L'arquitecte Pere Serra i Bosch va dissenyar una font rematada per una escultura que representava Minerva, obra de Salvador Gurri, que actualment es conserva en un magatzem municipal després d'haver passat una època a les portes del Zoo i una altra al Museu Marítim. La principal fornícula era guarnida amb l'escultura del deu madur que representava un riu, que va ser ben aviat coneguda com “el Vell”, fins que amb un cop de pedra li van trencar el nas i la van rebatejar popularment com “el Xato”. El 10 de gener de 1877 el monument va ser desmuntat i posteriorment trossejat per raons estètiques. “El Xato” va ser al parc de la Ciutadella durant una llarga temporada. Després de passar un temps en un magatzem, el dia 1 de febrer de 1975 l'estàtua va ser col·locada a la reformada plaça de Sants, en una inauguració que va presidir l'aleshores alcalde Enric Masó."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"El conjunt escultòric que compon aquesta font és una part de l'antiga Font del Vell, estructura piramidal aixecada entre el 1816 i el 1819 al Pla de les Comèdies que havia estat titllada per Carreras Candi d'antiestètica. L'autor de l'estructura fou l'arquitecte Pere Serra i Bosch i hi van col·laborar Salvador Gurri, Josep Ferrari, Celdoni Guixà i Damià Campeny. La font estava coronada per una al·legoria de la Barcelona industrial representada per una imatge de Minerva atribuïda a Salvador Gurri, autoria que va posar en dubte Carlos Cid, qui l'atribuí a Damià Campeny. El 1877 aquest conjunt va ser traslladat al Parc de la Ciutadella, on la figura masculina va perdre part del nas, de la qual cosa prové el sobrenom de Xato. Des de l'any 1975 es pot contemplar a la plaça de Sants.

L'escultura representa un home madur i barbat recolzat sobre una roca. Té el cap inclinat cap a l'esquerra i mira un gerro que sosté a la mà i del qual, suposadament, cau aigua. A la mà dreta, que és a sobre del genoll, hi té un corn de l'abundància. L'escultura, que al llarg dels anys ha estat anomenada Neptú i també Hèrcules, no porta cap dels seus atributs característics. Tot i axí, Carlos Cid i jo mateixa opinem que deu ser el riu Llobregat. Francesc Carreras Candi s'avança a aquesta opinió i escriu amb relació a aquest punt: "...una estatua de talla de 12 palmos catalanes sentada sobre peñascos que manifiesta un río del cual se sacan las aguas para todos los usos útiles de la Agricultura y el Comercio". En aquest sentit és important l'estada de Damià Campeny a Roma (1797-1816). Allí va freqüentar l'Acadèmia de Sant Lluc i els tallers del Museu Vaticà, on veuria, entre d'altres peces, l'escultura Al·legoria del Nil o la Font dels quatre rius de Bernini que hi ha a la plaça Navona. No deixa de ser curiós el fet que malgrat la seva inspiració clàssica, estilísticament és una peça amb clara influència barroca."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Inmaculada Julián

Materials:Pedra







Més informació:Viquipèdia Déu Neptú

Neptú, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Damià Campeny i Estrany

Més informació:Viquipèdia Damià Campeny i Estrany

Retrat de Damià Campeny per Vicenç Rodés, font:Viquipèdia
 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 


diumenge, 2 d’octubre del 2022

Escultura el Ciclista

 

En memòria dels 75 anys de la Volta Ciclista de Catalunya

"Sants ha estat de sempre un barri molt unit al ciclisme. El 1911 el Club Deportivo de Sants va esperonar la creació de la Volta Ciclista a Catalunya, de la qual es va fer càrrec, a partir de la cinquena edició, el 1923, la Unió Esportiva Sants. Per recordar tot això va ser fet el monument El ciclista, de Jorge Castillo, que presideix una part de la plaça de Sants. La inauguració va tenir lloc el 10 de setembre de 1986, en presència de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall; del regidor del districte, Josep Espinàs, i del president de la Unió Esportiva de Sants, Josep Peiretó. L'alcalde va elogiar l'entitat tot dient: "Sovint al nostre país uns homes agafen la bandera de tots i prenen iniciatives que honoren tot un poble"."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Jorge Castillo (Pontevedra, 1933) ha estat al marge dels moviments i ha creat un univers plàstic com qui crea una pel·lícula en centenars i centenars de fotogrames. No hi ha termes fàcils per definir ni la màgia ni el caràcter de la seva obra plàstica.

La complexitat interna i el desenvolupament coherent la converteixen en una producció difícil de definir. El treball de Castillo s'ha desenvolupat no sols en la pintura, també en el gravat i en la il·lustració, en l'escultura pública i en la intimitat d'una producció de dibuixos excel·lents i abundants.

El 1986 l'escultor català Xavier Corberó proposa a les autoritats de Barcelona que incloguin una escultura monumental de Jorge Castillo en el projecte que la ciutat porta a terme en aquests moments. En aquest projecte, a més del mateix Corberó, participen els nord-americans Richard Serra, Bryant Hunt, Roy Lichtenstein, Claes Oldenburg, Beverly Pepper i el basc Eduardo Chillida.

Per al projecte Castillo realitza aquell mateix any una gran escultura d'acer titulada El Ciclista, que més que dinamisme apareix com una naturalesa morta. Castillo fa del suport, una gran planxa amb talls, un enquadrament per als seus deliris, planta en el llenç d'acer o de formigó objectes d'un poemari de vers lliure, amb el ritme de color cadenciós d'un sentir fonamentalment malencòlic sobre la bicicleta i les seves parts.

L'obra de Castillo és una simbiosi entre realitat somiada i retrobament interior. El mateix artista escriu: "el meu primer acte, quan afronta el projecte de representar objectes animats component el que sol anomenar-se una 'naturalesa morta', és un acte que em situa com a espectador davant de la meva pròpia obra i que consisteix, amb totes les dificultats imaginables, a destruir en la meva memòria tot rastre del que ja sé o he sabut anteriorment respecte a les coses, aquelles presències inanimades que se'm presenten davant, ja sigui sobre la meva taula o dins de la meva imaginació".

El crític Daniel Giralt Miracle encertadament assenyala sobre aquest autor que "les classificacions convencionals no són vàlides per a Castillo. El seu territori és el dels poetes, el dels músics, el dels artistes que treballen els colors i les formes, més que les figures i les imatges. Castillo no mira, recorda; no descriu, explora; treballa amb elements de la memòria, amb fragments d'experiències visuals i sensibles que recrea una vegada i una altra en totes les seves pintures, amb l'objectiu de crear una sola obra".

El Ciclista és l'escenografia d'un regisseur, un introvertit director de fantasmes, una escenografia d'imatges interiors, que no crec s'hagin de llegir simbòlicament sinó que un s'hi ha d'entregar i deixar-s'hi portar. No hi ha al·legoria a través d'imatges d'objectes ni metàfora d'una altra realitat, ni cap símbol. L'objectualizació adquireix un poder més enllà de la seva pròpia referència, del seu propi contingut literal, per crear una atmosfera com les pel·lícules d'Antonioni.

Castillo ho fa amb un llenguatge que se sap virtuós, de serena satisfacció i de complaença, com qui domina la càmera i crea els plànols que desitja. Castillo ens crea formes com a larves, com a fragments, que després s'han de desenvolupar en la nostra mirada, en l'interior de l'espectador que les portarà amb ell, com es porten els malsons o els records.

L'escultura de Castillo ens ensenya que les endevinalles i els símbols no estan per ser solucionats sinó per fer-nos seguir pensant."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Kosme de Barañano

Materials:Acer inoxidable pintat





Més informació:Viquipèdia Volta Ciclista a Catalunya

Més informació:Voltacatalunya.cat

Volta Ciclista a Catalunya 2017, font:elperiodico.com

Autor

Disseny:Jorge José Castillo

Més informació:Museosanitariovigo.es/es/obra-artistica/ Jorge Castillo Casalderrey

Jorge José Castillo, font:museosanitariovigo.es

 
Veure més Art Públic Sants Montjuïc

  

 

Mitgera de Sants

 

"Les mitgeres que queden al descobert són moltes vegades més visibles que la resta de murs d'una ciutat, en tant que suposen una discontinuïtat en la repetida trama de portes i finestres. Allò que alguns viuen com un problema és per a altres un avantatge, ja que mostrar-se en públic és gaudir de publicitat.

També la publicitat es pot viure com un problema o com un bé: si bé n'estem saturats, també estan demostrades les possibilitats que s'obren per a un projecte quan s'aconsegueix patrocini.

Durant la campanya Barcelona Posa't Guapa, es conjuntaren aquestes dues realitats: es regulava la presència de publicitat en espais urbans i alhora es buscaren mesures per incentivar que aquesta fos una forma de finançament de les rehabilitacions, entre elles ofertar paquets de 6 mitgeres que els signants rehabilitarien i on integrarien publicitat (excepte en una que es rehabilitaria sense explotar-la després com a espai publicitari).

El primer acord d'aquest tipus va ser signat al desembre de l'any 1989 amb l'empresa Avenir Noroeste, i donà lloc a intervencions com la mitgera de Sants 99 i un total de cinc més. Projectades majoritàriament per Francisco Sancho i Joan Manuel Nicolás, tenen un estil similar: es pinta una façana que continua la composició de la façana principal i es reserva una part per a un cartell publicitari. La seva semblança no treu que incorporin especificats de cada espai (en aquest cas es pintà vegetació, integrant així la del jardí de l'escola Lloret, i es desplaçà el dibuix d'un balcó per integrar una petita finestra). El resultat és com un dibuix de façana portat a escala 1:1; hi ha tots els elements en dues dimensions, sense ombres ni petits detalls o anècdotes.

Una vegada més, la capacitat de la publicitat per transformar la realitat es fa patent: una capa de pintura maquilla una paret vella. Si abans els anuncis amb la seva omnipresència i grans dimensions transformaven la ciutat i el seu skyline, avui impera la discreció i l'estratègia de sorprendre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Elena Massons

Materials:Pintura




Autor

Disseny:Joan Manuel Nicolàs

Més informació:Jnicolasarquitecte.com

Joan Manuel Nicolàs, font:Jnicolasarquitecte.com

Veure més Art Públic Sants Montjuïc
 

divendres, 30 de setembre del 2022

Escultura La Caravel.la

 

"El 1969, coincidint amb la inauguració del tram de la línia 5 del metro entre Diagonal i Collblanc, amb transbordament a la línia 1 a la plaça de Sants, el regidor del districte, Joan Solanas Almirall, va encarregar a l’escultor Ramon Cuello una obra per decorar el vestíbul de la línia 1 situat a l’entrada des del carrer d’Alcolea. Ramon Cuello i la seva família eren veïns de Sants des que el seu pare havia adquirit el 1955 una masia del segle XVIII, situada al número 200 de la carretera de Sants, que havia estat fins aleshores caserna de la Guàrdia Civil. Actualment la masia ja no hi és i al seu lloc hi ha un centre comercial.

Cuello, que aleshores tenia 30 anys i començava la seva carrera artística, va decidir fer una obra inspirada en un element aparentment tan estrany a una estació de metro com una caravel·la. L’explicació es troba no pas en què Sants és un antic municipi que arribava en els seus límits fins al mar, sinó en què davant de la casa on vivia l’escultor hi havia hagut una fonda on paraven les diligències que unien l’interior de Catalunya amb el port de Barcelona. A aquesta fonda li deien a Cals Bosqueters, a causa de les grans propietats de boscos que tenien els que hi vivien, la família Bonet. I la fonda quedava situada relativament a prop de la boca de metro on es va posar l’escultura. D’aquesta manera un xic forçada, Cuello va establir una relació entre Sants, el metro i els vaixells de vela. D’altra banda, és prou sabut que un tipus de diligències molt gran rebia el nom popular de caravel·la. Cuello va decidir utilitzar el ferro cisellat i la soldadura com homenatge al seu avi calderer.

El 3 de novembre de 1969 el ministre d’Obres Públiques i l’alcalde Porcioles van inaugurar el tram de la línia 5 que es comunica, a la plaça de Sants, amb la línia 1, a la que pertany el vestíbul on es troba aquesta escultura. La “Caravel·la” de Ramon Cuello encara no era posada en el moment d’aquesta inauguració, sinó que s’hi va posar pocs dies més tard, amb un acte inaugural específic del qual no ha estat possible precisar la data i al que va assistir el regidor promotor de la idea i també l’autor de l’obra."

"La manera com Cuello representa el vaixell s’aparta de les formes més aviat rectes i tallants que ens vénen a la ment al pensar en una caravel·la. De contorns arrodonits, l’escultura s’articula a través d’un eix intern al voltant del qual les làmines còncaves de metall es van unint entre elles pels extrems. A través de les línies corbes de les planxes, l’artista dibuixa una nau de formes elegants, estilitzada, gens pesant, i d’una accentuada verticalitat. La seva situació en una de les entrades de la transitada estació Plaça de Sants li suposa tenir un mur al costat, fet que dificulta l’apreciació dels volums. Cuello és un reconegut escultor català, autor d’altres obres –escultures i relleus- a Barcelona, Montserrat i altres ciutats."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabel Fabregat

Materials:Metall




Més informació:Viquipèdia Caravel.la

 

Rèplica de les anomenades «Tres Caravel·les» a Palos de la Frontera, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Ramon Cuello

Més informació:Viquipèdia Ramon Cuello i Riera

Ramon Cuello, font:presidencia.gencat.cat

 
Veure més Art Públic Sants Montjuïc


Mural del ferrocarril

 

"En una fornícula rectangular, la base de la qual es perllonga en forma de banc, just després de la barrera de pagament a l’entrada pel carrer de Galileu hi ha aquesta obra abstracta, formada per figures geomètriques de relleus sobreposats fetes amb marbres de diferents colors: blanc, groc, vermell, verd i negre. Són formes quadrades, rodones i de formes irregulars en les que la única forma concreta que es pot imaginar és, potser, la silueta d’un gos a l’esquerra.

L’autor és absolutament desconegut de tothom. Probablement es tracti de l'industrial marbrista que va efectuar altres treballs de revestiment a les estacions d'aquesta línia de metro, o d'algun empleat seu, al que li va ser permès deixar aquí una mostra de les seves possibles vel·leïtats artístiques. L'estació de la plaça de Sants del metro pertany al tram de la línia 5 inaugurat el 3 de novembre de 1969 entre les estacions de Sant Ramon (barri de Collblanc) i passeig de Gràcia."

 

"Situat en un lloc ben visible i il·luminat, trobem aquest petit mural firmat per L. Garciferrer. Sobre una base de vint-i-quatre plafons rectangulars, l’artista sobreposa peces de pedres de diversos colors creant un alt relleu, procediment molt menys habitual que el mural ceràmic.

A través de les formes i dels contrastos cromàtics, Garciferrer representa el perfil d’una màquina, un tren. El blanc i negre de la màquina avança sobre el verd del fons. La resposta al com es desplaça està també al mural: els cercles ens remeten a les rodes, i al sistema de moviment.

La figura del tren, de la màquina, va cridar l’atenció als artistes, des dels impressionistes fins als futuristes. Tema recurrent, símbol de modernitat i de progrés. L’estat de conservació és bo, tot i les inscripcions fetes a mode de grafits."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabel Fabregat

Materials:Marbre i gres


Autor

Escultor:L.Garciferrer

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc