dimarts, 26 de novembre del 2024

Escultura a Prat de la Riba

 

"El mateix any que es va inaugurar a Barcelona el monument al president de la Generalitat Josep Tarradellas s'hi va inaugurar també aquest dedicat al president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917).

Format per una columna de formigó de deu metres de la qual surten vuit tubs d'acer inoxidable, en una interpretació, dintre de l'estil propi d'Alfaro, del mite clàssic de la Victòria alada, està situat a la plaça que porta el nom de Prat de la Riba des del 1979. Aquesta cruïlla de la Ronda del Mig amb el carrer Numància i l'avinguda de Sarrià havia estat batejada el 1952 amb el nom d'"Héroes de Espinosa de los Monteros", en record dels 35 soldats de la Primera Centuria Catalana Virgen de Montserrat que van morir el mes d'octubre de 1936 a la batalla d'Espinosa de los Monteros (al límit entre Santander i el País Basc). Entorn d'aquests catalans que van morir lluitant a l'exèrcit franquista es va construir tota una mitologia de la qual són una bona mostra el nom de la plaça i el monument, obra de J. Puigdollers que s'hi va posar el 6 de desembre del 1955, format per una figura de petites dimensions (en contrast amb l'enormitat de l'espai on es trobava) que representava un home nu, en posició de "firmes" i recolzat amb el braç esquerre en la bandera espanyola. Aquest monument va ser retirat en arribar la democràcia i guardat en un magatzem municipal de Canyelles. Tant el nom de la plaça com el monument van ser substituïts en honor a Prat de la Riba: el nom, el desembre de 1979 (en el bloc de canvis al nomenclàtor, aprovat pel primer ajuntament democràtic) i el monument vint anys justos després, el desembre de 1999."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"LA CIUTAT DE BARCELONA A / ENRIC PRAT DE LA RIBA / 1870 1917 - PRESIDENT DE LA / MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. 1999"

"Les escultures públiques més conegudes i característiques d'Andreu Alfaro responen a desenvolupaments geomètrics que podrien considerar-se com neo-concrets, és a dir, com obres abstractes irreferencials, com peces que s'expliquen des de la seva pròpia geometria sense necessitat de recórrer a referents externs. Tanmateix, Andreu Alfaro, que és conscient de la interpretació formalista de les seves obres, mai no ha volgut que aquestes siguin simple especulació formal i sempre ha tingut com a rerafons un "tema" que, més o menys explícitament, ha contaminat les seves obres.

Alguns dels temes que li han servit d'estímul creatiu, com ara la llibertat, la justícia o la Il·lustració, no posseeixen una qualitat al·legòrica pròpia que els hi permeti ser representats amb un signe convencional, pel que Alfaro ha intentat depurar formes a partir de motius característics. Això succeeix amb el monument a l'escriptor i polític regeneracionista Enric Prat de la Riba. Per a realitzar aquesta obra Alfaro no ha partit de un gest o d'una particularitat anatòmica de l'homenatjat sinó que ha indagat en el que podríem anomenar les "formes del context", buscant en el moviment de la Renaixença, del que va partir la ideologia del pròcer, i en l'estètica del Modernisme algunes característiques formals que es puguin trobar en el mobiliari, la ceràmica o la indumentària de l'època.

Així, les vuit línies ondulades que coronen la columna són el producte d'una síntesi que aglutina a la vegada el classicisme de la greca mediterrània, els elements en ziga-zaga del mobiliari art nouveau i les ondulacions del pentinat de l'època. A través d'elements aparentment circumstancials Alfaro elabora una imatge molt simple que permet establir relacions empàtiques complexes que, per suposat, no tenen perquè ser lectures literals de les aquí enunciades."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Javier Maderuelo

Materials:Pedra artificial blanca i acer inoxidable





Més informació:Viquipèdia Enric Prat de la Riba i Sarrà

Retrat d'Enric Prat de la Riba com a President de la Diputació de Barcelona, obra de Josep Gallés i Malats, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Andreu Alfaro

Més informació:Viquipèdia Andreu Alfaro i Hernández

Andreu Alfaro, font:Vanguardia.com

Veure més Art Públic Les Corts  

 

dijous, 21 de novembre del 2024

Escultura Generaciones


"L'escultor d'origen murcià Pedro Barro, que té diverses obres públiques en pobles del Maresme i una altra a Barcelona, al poliesportiu de Sant Andreu, l'any 1976 va realitzar per a la companyia d'assegurances Mapfre aquesta voluminosa composició metàl·lica situada davant la seu de l'entitat, tocant a la plaça Prat de la Riba."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Certament si un va caminant per la Ronda General Mitre, poc abans de la plaça Prat de la Riba i venint de l'avinguda Diagonal, és poc probable reparar en aquesta escultura robusta i vermellosa. L'escultura es troba entremig d'unes torres bessones no gaire altes. Com a curiositat, una d'elles havia estat la seu de la companyia Mapfre, abans de canviar-se a la "nova" torre, bessona en alçada també d'una altra, més prop del mar i molt més alta que aquesta.

Diferent és si un ve en sentit contrari o bé decideix fer un glop d'aigua de la font que hi ha propera o bé simplement reposar, per un moment, en algun dels bancs que voregen el breu triangle, de terra i de verd d'arbustos i pins, que queda al davant. Des d'aquí la mirada pot reparar en l'obra, flanquejada per les dues torres, damunt d'un fons format per la trama de finestres de la llarga façana dels edificis del carrer de sota.

Quan el recorregut procedeix d'aquest últim carrer, el dedicat a l'últim president del Parlament de la Generalitat abans de la dictadura de Franco, la perspectiva canvia radicalment. El menor trànsit de cotxes, la diferent secció del carrer i la visió de les entrades principals a cada una de les torres, mostra l'escultura de manera diferent. Ara es veu al darrere d'una illa de gespa d'on surten unes oliveres, que el vent i el sol de ponent accentuen, en les seves fulles, el color d'argent del seu anvers. Ben bé sembla un pedestal sense fer-ne comptes de ser-ho. Des d'aquí sembla destacar més el volum vermellós de l'escultura, entre les dues torres més fosques i el fons dels pins i el cel."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Bartomeu Vidal

Materials:Acer pintat sobre pedestal de formigó armat







Autor

Escultor:Pedro Barro

 

Veure més Art Públic Les Corts

 

 

dilluns, 18 de novembre del 2024

Jardins d'Olga Sacharoff

 

"Els anys 90 han vist una important reordenació de l'avinguda Diagonal. Entre les peces més ben resoltes ocupen un lloc destacat els petits jardins dedicats a la pintora Olga Sacharoff (Tbilisi, Geòrgia, 1889 - Barcelona, 1964), que va desenvolupar des de la seva torre del Putxet bona part de la seva vida artística. Els jardins, obra de Marta Gabàs i Carles Casamor, amb la col·laboració de Miguel Royo, es troben situats davant de L'Illa, a l'altre costat de l'avinguda Diagonal. És un jardí ondulat de gespa, que fa al·lusions al mar a causa dels noms dels carrers del voltant, dedicats a les caravel·les de Colom. L'entapissat verd té el contrapunt d'unes fileres de pollancres que el fan particularment atractiu i ombrívol. Els fanals es troben entre els arbres, com si fossin uns exemplars més del regne vegetal."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Són un clar exemple d'una tendència existent en els països occidentals, que consisteix en la creació de petits jardins en l'entramat urbà de grans edificis amb la intenció de regenerar espais degradats o d'una gran densitat demogràfica. Amb això es busca el contrast entre una arquitectura despersonalitzada i la natura humanitzada. Dintre d'aquesta línia d'actuació, a partir dels anys vuitanta Barcelona busca la renovació de nombrosos espais urbans, portant a terme la construcció de parcs i jardins sobre terrenys erms.

Els jardins d'Olga Sacharoff ocupen una superfície rectangular irregular, tancada en tres dels seus costats per un conjunt d'edificis, tenint el quart costat obert a una avinguda tangencial. Representen un dels estils més importants del jardí contemporani, que s'inspira en els models del paisatgisme setcentista. Els seus creadors han disposat pujols artificials i han creat un bosc, les alineacions del qual dirigeixen la mirada, però no impedeixen la visió de la prada i l'obertura cap al paisatge exterior. Els fanals es confonen amb els arbres i els senders són insinuats per daus de marbre, que finalment el verd que entapissa ha envaït i ha acabat per cobrir de forma completa.

El disseny del jardí s'ha basat en tres elements principals: l'arbre, la prada i el pujol, que ens transmeten a través de la senzillesa el sentiment de la natura sense contaminar, que és així concebuda com un quadre estàtic i inalterable. Accentuen aquest ambient els volums prismàtics de marbre blanc, col·locats asimètricament i aleatòria, com si pertanyessin al mateix paisatge des d'antuvi. Com a la pintura, existeix un equilibri entre els objectes verticals i horitzontals, disposats de manera espaiada i rítmica, guiant la perspectiva cap al fons mitjançant diagonals.

El moviment de terres, que creen els pujols artificials, s'inspira en les ones que formen les onades del mar, les quals es desplacen en el sentit de la profunditat, augmentant progressivament cap al fons. Sembla que els autors han buscat la relació semàntica amb els noms dels carrers circumdants, presos de les tres caravel·les amb què Colom va viatjar per primera vegada a Amèrica."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - José Miguel Morales Folguera

Materials:Marble blanc sobre paisatge









Font de la informació:Viquipèdia Olga Sacharoff

Olga Sacharoff, font:fineartphotographyvideoart.com

Autor

Paisatge:Marta Gabàs, Carles Casamor

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/es/autores/marta-gabas-i-gonzalo

Marta Gabàs i Gonzalo, font:Arquitecturacatalana.cat

Més informació:arquitecturacatalana.cat

Carles Casamor i Maldonado, font:elperiodico.com

Veure més Art Públic Les Corts

 

dilluns, 4 de novembre del 2024

Monument als Repatriats d'Ultramar

 

EL AYUNTAMIENTO / DE / BARCELONA / A LOS / REPATRIADOS / DE / ULTRAMAR"

 

"La Federació Espanyola Protectora de Repatriats d’Ultramar va moure cel i terra per a que l’Ajuntament de Barcelona, a més d’acollir els cossos de 734 soldats morts a Cuba i Filipines durant les darrreres guerres colonials de 1898, aixequés un monument en el seu record. Al cementiri de Les Corts es va adjudicar un notable espai per a que es construís una mena de fossar en l’interior del qual estan 734 nínxols. La placa, tanmateix, que hi van posar, diu el següent: “La Federación de Repatriados como recuerdo a los 726 heroicos compañeros de aquellas islas. 28 noviembre 1904”, i signa “La Junta” amb un nom afegit, “S.Torruella”, que potser va ser l’arquitecte de l’indret, ja que el president de la federació es deia Albert Serra Capdevila.

La diferència evident entre 726 a la placa i 734 al llistat que hi ha a la porta del fossar prové del fet que de vuit dels soldats repatriats es desconeixia el nom. En el bell mig del fossar s’aixeca un turonet amb una creu. La làpida que rematava la feina va ser duta en carruatge des de la plaça de Sant Jaume fins el cementiri de Les Corts per decisió de l’alcalde del moment, Gabriel Lluch."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Al cementiri de Les Corts, en un dels quadrants que el composen, trobem aquest monument de planta quadrada d’onze metres de costat, amb un disseny totalment simètric.

Aquest espai està envoltat per un fossar que s’inicia amb una escalinata de cinc metres d’amplada con a punt de vista principal. Les escales donen accés al fossar que davalla en tres trams fins a una fondària de cinc metres en cadascun dels dos laterals. Al final del tram, abans d’arribar al mur posterior hi ha l’accés enreixat a la cripta. Just al costat de la porta trobem una placa dedicada als repatriats. L’interior de la cripta rep la llum exterior a través de quatre orificis situats a les diagonals del seu terrat , a mig camí entre el centre que ocupa l’espai coronat per una creu, i els quatre angles de la coberta.

Aquestes lluminàries, són circulars i tenen forma de cúpula, oberta en la seva part superior, amb un diàmetre aproximat de vuitanta centímetres. El diàmetre exterior de les cúpules és de un metre i cinquanta centímetres.

El terrat descrit, limita amb una barana en forma de mur continu amb els quatre angles rematats en cada angle, amb quatre formes planes de secció lobulada, que sobresortint del límit de la barana, recreen el dibuix d’un cor.

Pràcticament tota la construcció està realitzada en pedra arenosa d’una tonalitat que es mou entre els ocres i els torrats. Els murs estan alçats a base d’un empedrat dissenyat per un conjunt de peces que composen bé, a través d’una geometria irregular.

La cripta, modesta en el seu interior, està coronada exteriorment per la creu abans esmentada, de braços regulars en pedra, de dos metres d’altura, que neix d’una base feta amb pedres sobreposades, plena de vegetació autòctona. La creu queda recolzada en els dos laterals per una mena de tronc piramidal, integrat a la forma i fet amb la mateixa pedra. Per la part del darrere hi ha dipositada una petita creu inclinada.

El monument adopta l’aparença d’una fortificació. Mirat de front, situat al centre, hi ha una placa commemorativa també feta amb pedra en forma d’arc per la part superior amb un escut de la ciutat de Barcelona, envoltat d’unes branques d’olivera que resseguint l’arc, ajuden a composar la placa quadrada amb el límit arquejat de la seva part superior.

Sota l’escut es pot llegir el text següent: “EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA A LOS REPATRIADOS DE ULTRAMAR”. La placa, per la seva part inferior acaba amb tres queixals quadrats que trenquen la seva monotonia.

La part exterior queda limitada per una barana formada per divuit pilastres, unides entre si per un doble passamà de ferro pintat de gris, amb una espiral de sis voltes, en cadascun dels trams, com a únic detall decoratiu.

Aquest monument, envoltat de pins i palmeres, forma una planta rectangular de trenta tres per quaranta tres metres, la qual visualment se’ns fa quadrada. Podem parlar d’una obra ben integrada al seu entorn. Molts dels elements continguts en el monument s’han condicionat a la forma arquejada dels nínxols. Fins i tot les cadències entre els espais ocupats i buits, composen perfectament amb l’ordre regular dels edificis de nínxols que l’envolten. La simetria formal i constructiva del monument, sense cap símbol de riquesa en materials nobles o altres atributs, imposa una idea d’austeritat que s’adequa plenament a l’estètica, les dimensions i l’ambient de l’espai a on està ubicat.

El seu estat de conservació és bo. No hi ha signes d’humitat ni de deixadesa. Té l’avantatge de necessitar poc manteniment ja que els materials emprats són de provada resistència als agents atmosfèrics i envelleixen bé.

Constitueix un exemple de bona adequació dels materials per l’ús i el lloc on es destina."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume R.Valverdú

Materials:Pedra i maó









"La Federación de Repatriados como recuerdo a los 726 heroicos compañeros de aquellas islas. 28 noviembre 1904

La Junta

S. Torruella"



Més informació:Researchgate.net La_repatriacion_de_los_combatientes_en_la_guerra_de_Cuba_1895-1899

Més informació:Viquipèdia Guerra Hispano Estatunidenca 

Vaixell espanyol Cristóbal Colón. Destruït en la batalla de Santiago el 3 de juliol de 1898

Autor

Escultor:Desconegut

 

        Veure més Art Públic Les Corts

 

divendres, 25 d’octubre del 2024

Rellotge Analemàtic


"Carme Segura, presidenta d'Els Lluïsos de Gràcia, i Eduard Farré, professor de rellotgeria a l'Institut Politècnic Verge de la Mercè, són uns experts en el món del rellotge que han escrit un llibre singular, Gràcia a l'ombra dels seus rellotges (1999). Abans, però, van proposar una idea encara més singular: la creació d'un rellotge analemàtic per a l'avinguda Diagonal, tot inspirant-se en rellotges del passat posats a terra on l'ombra de la persona servia per assenyalar l'hora, una idea que alguns palaus del segle XVIII utilitzaven com un joc. A la idea va participar també la Reial Acadèmia de Ciències i Arts. Van trobar l'ajut del dissenyador Quim Deu, que va pensar com havia de ser l'analema de les hores, conformat per un vuit que brilla a terra. La idea va quallar de la mà de la campanya Barcelona, posa't guapa, que va aconseguir el finançament de la companyia d'assegurances Plus Ultra. L'11 de març de 1997 va ser inaugurat, al costat del monument al doctor Martí Julià, en presència de famosos com ara Oriol Regàs, Tete Montoliu, Teresa Gimpera i Màgic Andreu, entre altres. Es van llançar a l'aire 15.000 globus per remarcar l'aspecte de festa."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"L’encàrrec original consistia en dissenyar un rellotge analemàtic. En el moment en què es va concretar la seva ubicació, la gran via de Carles III amb l’avinguda Diagonal, es va voler reforçar la idea d’encontre: les dues vies podrien representar la confluència d’un meridià i un paral·lel que es troben en un punt concret de la ciutat de Barcelona. Aquesta idea va portar a incloure també una representació dels quatre punts cardinals.

El projecte incloïa un joc de cercles relacionats travessats per línies continues que es perllongaven més enllà d’aquells ocupant gran part de la plaça. Les línies representatives dels meridians i paral·lels, que coincidien amb Carles III i Diagonal, quedaven identificades amb unes plaques que indicaven la seva longitud i latitud i també estaven identificades les que mostraven els quatre punts cardinals.

Una posterior reforma de la plaça va mutilar les línies que sobresortien del cercle principal fent que desapareguessin la que apuntava cap al nord i les que identificaven la longitud i la latitud. Aquest canvi va comportar que el projecte perdés gran part del seu significat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Quim Deu

 

"Es tracta d’un rellotge solar analemàtic horitzontal que es caracteritza per ser un rellotge de sol en el terra que no du el gnòmon en el seu sistema de funcionament, és a dir que l’agulla pot ser qualsevol persona o objecte que se situï a la posició correcte sobre l’analema.

El conjunt consta de tres elements: l’element central és el rellotge que està inscrit dins d’un cercle, l’altre és una corona circular a l’esquerra que representa l’O de l’Oest i un monòlit a la part superior dreta, separat del rellotge, amb les explicacions necessàries per comprendre les dades bàsiques de funcionament.

Es defineix analema com la corba que descriu el Sol en el cel si tots els dies de l’any se’l observa a la mateixa hora del dia (temps civil) i des del mateix punt d’observació. L’analema es representa gràficament sobre el terra. Una altra definició de l’analema és la diferència que existeix entre l’hora mitjana i la solar que està definida per una equació matemàtica denominada Equació del Temps. És, normalment, aquella figura en forma de 8 que veiem representada en el rellotge i que ens diu en tot moment la posició del sol en un lloc determinat de la Terra, un mes determinat i a un hora determinada, per tant s’ha de conèixer la situació del rellotge amb la seva latitud i longitud, la posició del Nord i la representació gràfica de l’analema en aquella posició.

Les mesures del rellotge solar són les següents:

L'eix major de l'el·lipse és de 6 m, i està inclòs dins d'un marc circular d’11 metres de diàmetre.

Les coordenades, que haurien de figurar en el rellotge, i que no es troben, són: Latitud 41º 23' 19,18'' N, Longitud 2º 07' 38,83'' E.

No és perfectament horitzontal, doncs hi ha una diferència en l'altura sobre el nivell del mar que varia en 8 cm des de la part inferior, mirant a mar, i la superior a la part de muntanya. Aquesta inclinació és deguda a diferents variables, com poden ser la inclinació del terreny o també a la pròpia construcció de la vorera donant pas al lliscament de l’aigua de pluja o neteja, evitant el seu estancament sobre el rellotge.

Dins de la gran circumferència d’11 m, hi trobem els següents elements: l’el·líptica, l’analema, una representació de la Terra, sobre el pla, i les indicacions de les orientacions del Sud i de l’Est. Externament hi ha una corona circular, representant la posició de l’Oest. Per tant coneixem el Nord per omissió.

El monòlit és de marbre blanc en forma prismàtica quadrangular inclinat amb una angle de 79º respecte al terra. A les cares trobem les següents indicacions:

- Cara superior inclinada, hi ha l’el·líptica on se situen les hores representades a l’analema i la posició del Sol.

- A les cares laterals del prisma, esquerra i dreta, hi trobem la inscripció de l’empresa asseguradora que va subvencionar part del projecte: “Plus Ultra”.

- A la cara posterior hi ha l’esquema del meridià i paral·lel que passen per Barcelona, tot indicant les ciutats importants que es troben sobre ells. Així tenim que al meridià i de Nord a Sud són indicades les següents ciutats: Dunkerque, París, Carcassona, Barcelona, Alger, Kidal, Niamey, Abomey. Quant al paral·lel i d’Oest a Est: Chicago, Braga, Barcelona, Tirana, Istanbul, Tblisi, Tashkent, Shenyang, Hakodate.

- A la cara anterior la inscripció corresponent a l’altre projecte subvencionador “Barcelona, Posa’t guapa”.

Els materials que s'han emprat per la construcció de les diferents parts d'aquest rellotge són:

1. El cercle gran és de formigó. També estan indicats els meridians paral·lels al de Greenwich més allunyats cap l’Est.

2. A la part inferior esquerra trobem la representació de l'esfera terrestre amb els continents: Amb bronze polit estan els continents i amb bronze envellit els oceans.

3. La base de l’analema és d’asfalt tenyit de colors.

4. L'acer s’ha emprat a la circumferència i també per indicar els meridians de Greenwich i els paral·les de +1 hora i –1 hora. Els altres són gravats sobre el mateix formigó.

5. El bronze ha estat utilitzat a la corona circular de la lletra O (de l’Oest) i en el seu interior hi ha asfalt."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jordi Gratacòs-Roig

Materials:Formigó, alumini, bronze i asfalt tenyit de colors



Autor

Idea:Eduard Farré i Carme Segura

Disseny:Quim Deu

Més informació:Eduardfarre.com

"Eduard Farré i Olivé (Barcelona, 1953). Rellotger, llicenciat en Humanitats, historiador de la medició del temps, professor de l'especialitat de Rellotgeria, president fundador i actualment vicepresident de la Societat Catalana de Gnomònica, autor del disseny tècnic de diversos rellotges de sol analemàtics: el de la plaça Primer de Maig de la ciutat de Sabadell (1986), el de la plaça Reina Maria Cristina (1997) i de la plaça del Fòrum de Barcelona (2004). Autor dels llibres Temps i rellotges, Los canteiros y el reloj de sol i El astrolabio, instrumentos astronómicos hispano árabes. Coautor del llibre Els rellotges de sol a Catalunya, escrit amb altres cinc membres de la Societat Catalana de Gnomònica, de Gràcia a l'ombra dels seus rellotges, i 24 rellotges i altres instruments per a la mesura del temps, amb Carme Segura, i Les places de Gràcia, amb Esteve Camps i Carme Segura. Autor d'articles a les revistes La busca de paper, Arte y hora, Analema, Astrum, Publicaciones de la Agrupación Astronómica de Sabadell, Dynamic Cronos Magazine, Investigación y Ciencia i altres."

Eduard Farré, font:academia.edu

"Carme Segura i Capellades (Barcelona, 1960). Presidenta durant dotze anys i vicepresidenta durant quatre, dels Lluïsos de Gràcia, cofundadora i vuit anys presidenta del Taller d’Història de Gràcia, cofundadora de l’associació de cooperació internacional Barcelona Acció Solidària, cofundadora del grup La Gràcia de les Tertúlies i actualment directora de la col·lecció Guies Temàtiques dels Lluïsos de Gràcia, directora del Festival Re-percussió per l’Odèon a Canet de Mar i secretària de Barcelona Acció Solidària. Premi Mar i Muntanya, conjuntament amb Eduard Farré, de millora de l’entorn social i urbà al projecte “Rellotge de Sol Analemàtic” realitzat a la plaça Reina Maria Cristina de l'avinguda Diagonal de Barcelona el mes de març de 1997. Menció Especial del jurat del III Premi Barcelona a l’Escola al treball “Els serveis de la ciutat”, maig de 1991. Ha publicat diversos llibres vinculats amb Gràcia i la seva història, escrits amb diversos col·laboradors, com ara “24 Rellotges i altres instruments per a la mesura del temps”, “Rellotges de Sol”, “Barcelona: Gràcia”, “100 anys, 100 fotos. Gràcia 1897-1997”."

"Joaquim Deu (Molins de Rei, 1962). Nom artístic de Joaquim Deu i Pubill. Va estudiar teatre i espai escènic a l’Institut del Teatre de Barcelona. També es va formar com ebenista a l’empresa familiar i va participar a diverses accions d’art i disseny a Berlín. L’any 1992 va rebre la beca internacional d’estudis a l’Akademie Schloss Solitude de Stuttgart.

Ha treballat de forma individual en múltiples projectes a Barcelona, Milà, Palma de Mallorca i Mèxic DF, i com a director d’art i dissenyador a vàries empreses del sector de l’interiorisme, la gràfica i la comunicació. Simultàniament treballa com a professor de disseny a la University of Applied Sciences Mainz, a Alemanya."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:Wikipedia Reloj Analemático

Rellotge analemàtic, font:Wikipedia

 

Veure més Art Públic Les Corts