TRESORS a BARCELONA: Escultura a Prat de la Riba

"El mateix any que es va inaugurar a Barcelona el monument al president de la Generalitat Josep Tarradellas s'hi va inaugurar també aquest dedicat al president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917).

Format per una columna de formigó de deu metres de la qual surten vuit tubs d'acer inoxidable, en una interpretació, dintre de l'estil propi d'Alfaro, del mite clàssic de la Victòria alada, està situat a la plaça que porta el nom de Prat de la Riba des del 1979. Aquesta cruïlla de la Ronda del Mig amb el carrer Numància i l'avinguda de Sarrià havia estat batejada el 1952 amb el nom d'"Héroes de Espinosa de los Monteros", en record dels 35 soldats de la Primera Centuria Catalana Virgen de Montserrat que van morir el mes d'octubre de 1936 a la batalla d'Espinosa de los Monteros (al límit entre Santander i el País Basc). Entorn d'aquests catalans que van morir lluitant a l'exèrcit franquista es va construir tota una mitologia de la qual són una bona mostra el nom de la plaça i el monument, obra de J. Puigdollers que s'hi va posar el 6 de desembre del 1955, format per una figura de petites dimensions (en contrast amb l'enormitat de l'espai on es trobava) que representava un home nu, en posició de "firmes" i recolzat amb el braç esquerre en la bandera espanyola. Aquest monument va ser retirat en arribar la democràcia i guardat en un magatzem municipal de Canyelles. Tant el nom de la plaça com el monument van ser substituïts en honor a Prat de la Riba: el nom, el desembre de 1979 (en el bloc de canvis al nomenclàtor, aprovat pel primer ajuntament democràtic) i el monument vint anys justos després, el desembre de 1999."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"LA CIUTAT DE BARCELONA A / ENRIC PRAT DE LA RIBA / 1870 1917 - PRESIDENT DE LA / MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. 1999"

"Les escultures públiques més conegudes i característiques d'Andreu Alfaro responen a desenvolupaments geomètrics que podrien considerar-se com neo-concrets, és a dir, com obres abstractes irreferencials, com peces que s'expliquen des de la seva pròpia geometria sense necessitat de recórrer a referents externs. Tanmateix, Andreu Alfaro, que és conscient de la interpretació formalista de les seves obres, mai no ha volgut que aquestes siguin simple especulació formal i sempre ha tingut com a rerafons un "tema" que, més o menys explícitament, ha contaminat les seves obres.

Alguns dels temes que li han servit d'estímul creatiu, com ara la llibertat, la justícia o la Il·lustració, no posseeixen una qualitat al·legòrica pròpia que els hi permeti ser representats amb un signe convencional, pel que Alfaro ha intentat depurar formes a partir de motius característics. Això succeeix amb el monument a l'escriptor i polític regeneracionista Enric Prat de la Riba. Per a realitzar aquesta obra Alfaro no ha partit de un gest o d'una particularitat anatòmica de l'homenatjat sinó que ha indagat en el que podríem anomenar les "formes del context", buscant en el moviment de la Renaixença, del que va partir la ideologia del pròcer, i en l'estètica del Modernisme algunes característiques formals que es puguin trobar en el mobiliari, la ceràmica o la indumentària de l'època.

Així, les vuit línies ondulades que coronen la columna són el producte d'una síntesi que aglutina a la vegada el classicisme de la greca mediterrània, els elements en ziga-zaga del mobiliari art nouveau i les ondulacions del pentinat de l'època. A través d'elements aparentment circumstancials Alfaro elabora una imatge molt simple que permet establir relacions empàtiques complexes que, per suposat, no tenen perquè ser lectures literals de les aquí enunciades."