Monument al Bogie

"L'element articulat anomenat Bogie per a locomotores, que feia anar alhora dos eixos de rodes que suporten la caixa d'un vehicle ferroviari, va ser fabricat a Barcelona per la companyia MACOSA, fundada el 1947 a partir de la fusió d'una empresa de València i una altra de barcelonina coneguda popularment com Can Girona. En 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre y Marítima, per entrar després a formar part del grup GEC-Alstom. La fàbrica de Barcelona, que havia arribat a ocupar una superfície de 140.000 m2 al Poblenou, va ser traslladada el 1991 a Santa Perpètua de Mogoda. Sobre els seus terrenys s'ha construït el parc i urbanització Diagonal Mar i part del Fòrum al Districte de Sant Martí...

... Al 2015 es va inaugurar el Bogie tancat en un gran cub de vidre de 2,70 metres d'alçada a la plaça de Ramon Calsina, al davant de la Torre de les Aigües.

L’escultura transcendeix del seu significat ferroviari original, ja no representa només un avenç de la indústria sinó un monument que recorda el què un dia hi va haver en aquest lloc: la fàbrica Macosa – Can Girona i els seus treballadors. Conjuntament amb la Torre de les Aigües i la Casa de les Vàlvules es converteix en un element de referència urbana a la memòria de l’època industrial del Poblenou, el Manchester català, sobre la que se sustenta tota la plaça."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Vidre, acer corten, formigó, acer inoxidable

Més informació:Viquipèdia Macosa

Fàbrica de Material per a Ferrocarriles i Construcciones SA, Macosa a Poblenou, font:cronicaglobal.elespanol.com

Vagons de trens a Can Girona, font:fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat

Veure més Art Públic Sant Martí

Bust a Ramon Calsina

"L'escultor Jaume Cases, en saber que s'anava a dedicar una plaça del Poblenou al pintor Ramon Calsina i Baró, fill d'aquell barri (Barcelona, 1901-1992), va oferir un bust que li havia fet del natural.

El bust va ser col·locat sobre un pedestal de pedra basàltica procedent de Castellfollit de la Roca i posteriorment traslladat a la plaça, situada al costat de la Torre de les Aigües, que Calsina havia pintat nombroses vegades als seus quadres. La inauguració va tenir lloc el diumenge 25 de febrer de 2001. A l'endemà, es va posar una placa al número 5 del carrer de Castanys, al vell Poblenou, on havia nascut Calsina.

El conjunt escultòric conté algunes característiques que cal descriure tot seguit. Si el més habitual és que sovint puguem dissociar el volum del cap del suport que l'enlaira, en aquest cas, per motius diversos, no passa d'aquesta manera. En primer lloc, l'estructura general de l'obra no marca cap discontinuïtat formal en la direcció i en la conformació externa del volum. La direcció de la composició general adopta la mateixa forma que la que pot tenir un cos humà; la pedra -tot i que d'una manera que acaba fent abstracte el volum que representa- substitueix la figura que hauria de tenir un cos humà i aixeca el cap fins a la nostra pròpia alçada. La lleugera curvatura de la pedra, així com una aparent proximitat i calidesa del material, ajuden a constatar aquest fet.

Tanmateix, cal veure en les arrugues verticals del coll que acaben en la part superior de la pedra una forma de continuïtat vers la zona inferior, com si la mateixa estructura del cap tendís a establir contacte amb el final de la roca que fa les funcions de pedestal.Hem d'afegir que el tractament de la textura del rostre i del coll, dels cabells i de la superfície, i l'estructura dels trets facials, també acaben assimilant les característiques de la peanya.

Finalment, cal tenir en compte que l'escultura, sobretot a través d'aquesta idea de proximitat, crea un espai d'interacció que va més enllà de la pròpia forma entesa com una escultura descontextualitzada de l'espai que ocupa. La mirada, tal com dèiem anteriorment, posada a l'alçada de l'espectador, ajuda al fet que aquest aspecte de l'escultura no passi desapercebut."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Bronze i basalt

Ramon Calsina i Baró / Dibuixant i Il.lustrador del Poblenou / (26/02/1901 - 26/11/1992)

Més informació:Viquipèdia Ramon Calsina i Baró

Més informació:Enciclopedia.cat

Ramon Calsina i Baró, font:Enciclopèdia.cat

Autor

Escultor:Jaume Cases

Més informació:Ecc Arte y Coleccionismo.com Artists Jaume Cases

Jaume Cases Martínez, font:Ecc Arte y Coleccionismo.com

Veure més Art Públic Sant Martí

Mural del Còmic

"Durant el franquisme, la historieta - aquest gènere que avui dia anomenem còmic - estava fonamentalment dedicada a les joves generacions. Els populars TBO, DDT, JAIMITO, amb els innúmeres còmics de l'Editorial Bruguera dedicats a aventures, constituïen un univers del qual en alguna campanya institucional es deia: On avui hi ha un còmic, demà hi haurà un llibre.

El panorama va mudar radicalment en els anys vuitanta del segle passat amb l'aparició de l'anomenat còmic per a adults. No eren només els nens els que s'interessaven pels còmics, sinó que, també, els adults podien i volien accedir a un material imprès creat i pensat per a ells.

Tres editors sintetitzen aquesta petita revolució del còmic. Josep Toutain (Barcelona, 1932 -1997), Josep Maria Berenguer (Barcelona, 1944-2012) i Rafael Martínez que amb les seves respectives editorials (Toutain, Cúpula i Norma) serien els artífexs del boom del còmic adult espanyol". Si Toutain amb les revistes 1984, Zona 84 i Totem representa la línia del còmic realista d'aventures i fantasia, fonamentat en un tipus de dibuix realista-naturalista i en una narrativa tradicional, Cúpula, amb el seu El Víbora representa primer la introducció i posteriorment el desenvolupament del còmic underground. Noms mítics com Robert Crumb aparèixen en les pàgines d'aquesta revista, per gradualment donar pas als Nazario, Max, Gallardo, Martí, etc.

L'editor Rafael Martínez apostarà per rellançar a Will Eisner (Nova York, 1917 – Florida, 2005) i al seu personatge The Spirit, juntament amb altres autors nortemericanos. Una intel.ligent política editorial basada en les capçaleres Cimoc i Cairo li va permetre compaginar la difusió d'un còmic d'aventures modernitzat en l'estil gràfic (Enki Bilal, Moebius, Hugo Pratt, Milo Manara o Jacques Tardi entre altres) amb el llançament de nous autors espanyols enquadrats en l'anomenada línia clara.

Quan Norma Editorial estableix el seu magatzem al Poblenou, Daniel Torres, és l'encarregat d'aportar decòrum urbà a un edifici industrial insuls i anodí. Al mural es poden apreciar totes les característiques plàstiques de la línia clara i alhora l'estil inconfusible de Daniel Torres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pintura

Més informació:Normaeditorial.com

Més informació:Viquipèdia Norma Editorial

Més informació:Rafael Martínez Díaz

Rafael Martínez Díaz, font:blogs.hoy.es

Autor

Disseny:Daniel Torres

Més informació:Viquipèdia Daniel Torres

Daniel Torres, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura a Gandhi

"Obra plenament figurativa en què el pensador i promotor de la independència de l'Índia, Mahatma Gandhi, és representat en una edat ja avançada i amb les mans juntes en actitud de pregària. La singularitat d'aquesta escultura resideix en el fet que el seu autor és l'argentí Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau. Segons ell, que va ser present en la inauguració el 28 de març de 2000 de l'escultura que dóna nom a uns jardins de nova planta al Districte de Sant Martí, és una obra de joventut. La realitzà trenta anys abans sota l'impuls que li produí l'exemple de resistència passiva que donà Gandhi quan aconseguí pacíficament la independència de la seva nació. Pérez Esquivel donà un estimulant sentit místic a la seva interpretació escultòrica."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Mohandas Gandhi

Mahatma Gandhi, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Adolfo Pérez Esquivel

Més informació:Viquipèdia Adolfo Pérez Esquivel

Adolfo Pérez Esquivel, font:elarranquezonica.blogspot.com

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura L'Adolescent, al cant popular

"Durant la festa major del Poblenou, l'11 de setembre de 1960 va ser inaugurada L'adolescent, una delicada escultura de terracota que volia “simbolitzar l'amor al cant popular que al Poblenou es té a través d'una llarga tradició de cors de Clavé”. Era obra de l'escultor Martí Llauradó, que havia mort tres anys abans. Es donava, a més, la circumstància dramàtica que el difunt Llauradó havia estat pres a la postguerra al Cànem, fàbrica del Poblenou que havia servit com a camp de concentració pels vençuts de la Guerra Civil i que estava ben a prop del lloc triat per col·locar L'adolescent.

L'escultura es va posar sota un desmai, a la rodona de la Rambla que dóna al casino L'Aliança i, en acabar la inauguració, van cantar els cors del barri i es va deixar anar un estol de coloms. El 1985 va ser retirada perquè havia estat feta malbé. Sortosament, la família en conservava el guix original i se'n va fer una reproducció per posar-la a la mateixa rodona, el 15 de desembre de 1999, sobre un pedestal pensat per l'arquitecta municipal María Luisa Aguado.

Peça molt representativa dins de la producció de l'escultor Martí Llauradó i Mariscot, destacat membre de la generació postnoucentista. L'accentuat realisme naturalista d'aquesta figura, que representa una adolescent de cos sencer i dempeus, amb el tors nu i cobert amb un drapejat de cintura en avall, marca una distància amb l'idealisme estilitzat d'altres obres de tema similar, realitzades per escultors noucentistes més purs. D'altra banda, no es tracta d'una figura hieràtica, sinó que transmet un cert dinamisme aconseguit amb la incorporació de diversos aspectes, com ara la torsió del cos, els braços flexionats, les dues mans agafant-se el cap acotat, l'expressió del rostre, la disposició de la cama dreta lleugerament flexionada i avançada respecte de l'esquerra."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: Bronze (inicialment en terracota) sobre pedestal de pedra de Sant Vicenç polida

 

Autor

Escultor:Martí Llauradó i Moriscot

Pedestal: María Luisa Aguado i Alícia Calmell

Més informació:Viquipèdia Martí Llauradó

Martí Llauradó i Moriscot, font:Beteve.cat

Inauguració a la rodona de la Rambla del Casino de l'escultura de terracota “l’adolescent, al cant popular”. El nano amb pantalons curts és en Martí Llauradó fill. (Foto: A.H.P.N.), font:http://musicsdel-poplenou.blogspot.com

Veure més Art Públic Sant Martí