El Corpus Christi (en llatí «cos de
Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica destinada
a venerar l'eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic
que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta. Aquesta festa,
d'origen medieval i instituïda pel papa Urbà IV l'any 1262. És sobretot a
partir del 1316 quan s'estén per tota la cristiandat arran d'una butlla del
papa Joan XXII.
 |
| Cartell festa Corpus Christi, font:google |
A
Catalunya, les primeres dates de celebració de la festa de les quals hi ha
constància, ja amb la presència del destacat element que va representar la
professó, són les de Barcelona (1320), Manresa (1322), Vic (1330), Tortosa
(1330), Solsona
(1331) i Berga (1333).
 |
| Processó a la festa del Corpus de Barcelona, font:lameva.barcelona.cat |
|
|
|
|
 |
| Corpus a Solsona, font:solsonaturisme.com |
La festa de Corpus
va agafar una estructura a l'entorn de la professó, l'element religiós i social
més destacat de la celebració. La professó va esdevenir una desfilada triomfal
del Santíssim Sagrament pels carrers i places de les viles i ciutats, un acte
social d'importància cabdal. A la manifestació s'hi va aplegar tothom, la qual
cosa va exigir una ordenació lògica i natural. La professó va derivar cap a un
'aparador' on era important la participació i, encara més, el lloc que un
ocupava en la desfilada.
 |
| Processó del Corpus Christi amb la custodia de la Catedral de Barcelona sobre el tró de Martí l'Humà font:dolcacatalunya.com |
 |
| Custodia de la Catedral de Barcelona amb el tró de Martí l'Humà al museu catedralici, font:wikipedia |
Ben aviat, potser
des del mateix inici de la desfilada processional, van començar a participar-hi
un seguit d'escenificacions més o menys ingènues i simplistes que tenien com a
objectius principals l'educació i la moralització d'aquells que observaven el
seguici. La primera notícia que es té d'aquestes representacions fa referència
a Barcelona i data del 1380, quan algunes ja s'havien malmès. Moltes vegades,
aquestes escenificacions, conegudes com a entremesos,
eren simples cristianitzacions d'elements pagans preexistents, que no podien
ser anorreats pel cristianisme i van ser readaptats. Aquests elements, que
representaven diferents passatges de les sagrades escriptures, adquiririen
caràcter processional definitiu convenientment passats pel sedàs de la religió
imperant.
Amb el pas dels
anys, aquests entremesos van obtenir entitat pròpia i van guanyar adeptes entre
el poble, més pel vessant lúdic que pel caràcter alliçonador. D'aquesta manera,
gradualment, van perdre el sentit original i, una vegada transformats en
presència i participació, es van desvirtuar; tan sols van quedar, de les
representacions, les parts més festives.
Aquest vessant més
divertit va donar pas a unes mostres festives, protagonitzades pels entremesos
que prenien part a la professó, que posteriorment van derivar en les 'bulles' o 'bullícies' del Santíssim Sagrament. Aquestes manifestacions tenien
un marcat caràcter civil, de manera que podem apuntar que la bulla acabaria
sent al poder terrenal el que la professó era al poder celestial.
Actualment, s’entenen com a entremesos el conjunt de representacions
tradicionals: imatgeria festiva, música, dansa, manifestacions
parateatrals de foc.
 |
| La Casa dels Entremesos a Barcelona, font:lameva.barcelona.cat |
De totes les
antigues bullícies del Santíssim Sagrament que se celebraven a casa nostra,
només ha perdurat fins als nostres dies la Patum
de Berga. La Patum se celebra
anualment per la festivitat del Corpus a la ciutat de Berga. Des del dimecres i
fins al diumenge d'aquella setmana, els antics entremesos processionals,
convertits avui en comparses festives, es despleguen per tots els racons de la
ciutat.
 |
| La Patum de Berga, font:wikipedia |
Malgrat que ha
evolucionat i s'ha transformat al llarg de la història, la Patum conserva
l'essència civil i laica que va conformar la celebració en el moment de la
gestació, ocorreguda, molt probablement, a les darreries del segle xiv.
Al segle xxi, les comparses
que integren la Patum són el Tabal, els Turcs i Cavallets, les Maces, les
Guites, l'Àliga, els Nans Vells, els Gegants, els Nans Nous i els Plens. El
Tirabol, el ball final on algunes de les comparses dansen enmig de la gernació
i en què participa tothom, posa el punt final a la celebració.
Altres elements
propis de la festivitat del Corpus serien l'Ou com balla
i les catifes de flors. L'Ou com Balla consisteix a fer ballar un ou buit
damunt el brollador d'aigua d'una font, la peanya de la qual ha estat guarnida
amb abundants flors i plantes. S'ha identificat aquesta imatge amb la figura de
l'eucaristia en el moment de l'elevació, però les al·lusions de l'ou a la
fertilitat i la plenitud i el fet que aquest costum tingui lloc justament per
Corpus poden suggerir altres interpretacions i lectures. Sigui com sigui, i
encara que potser només es tracta d'un simple joc, el cert és que aquesta
tradició ja tenia lloc a la Catedral de Barcelona l'any 1440.
 |
| L'Ou com Balla a la Catedral de Barcelona, font:panorama.cat |
 |
| L'Ou com Balla a la Catedral de Tarragona, font:diarimes.com |
Una altra de les
expressions característiques del Corpus són les enramades o
catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes
i que avui perviuen sobretot en municipis com Sitges, Arbúcies o la Garriga.
Les catifes de flors són obres d'art naturals, tan belles com efímeres. Unes
obres que seran trepitjades per la professó de Corpus i el seguici festiu o per
la cercavila substitutòria d'aquesta. No obstant això, antigament eren
respectades per tots els participants de la professó, a excepció dels que
portaven la custòdia, que eren l'essència del Corpus.
 |
| Catifas de flors a Sitges, font:barcelonas.com |
 |
| Catifas de flors a La Garriga, font:patrimonifestiu.cultura.gencat.cat |
 |
| Catifas d'Enramades Arbúcies, font:gironanoticies.com |
 |
| Catifas d'Enramades a Sallent, font:patrimonifestiu.cultura.gencat.cat |
Respecte a la gastronomia el
panoli i la coca de cireres són dos dolços barcelonins que es venen al voltant
de la festivitat de Corpus. Així doncs, és molt habitual de trobar-ne a les
pastisseries de la ciutat entre els mesos de maig i juny. El panoli és un dolç
anisat de farina, ou i sucre; i la coca de cireres es fa amb farina i sucre i
s’enforna amb cireres naturals a sobre.
 |
| Panolí, font:catalunyacuina.com |
 |
| Coca de cireres, font:irreductibles.cat |
Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins a l'actualitat són: la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d'Arbúcies i d'Enramades de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de l'ou com balla a diverses poblacions, com Barcelona o Tarragona.
Veure informació Wikipedia Corpus Christi
Veure més Festes Populars
