Escultura L'Aiguadora

 

"L'arquitecte Ros de Ramis va donar un cop de mà al seu company Joaquim Casamor en la recerca d'obres per decorar els Jardins Joan Maragall, i li va trobar en un magatzem municipal una escultura atribuïda a Louis Sauvegeau, L'aiguadora, que data del 1862. N'hi ha una altra de semblant al barri de Barracas de Belgrano, a Buenos Aires, però presenten diferències, entre elles que la d'aquí no està signada i la de Barracas, sí."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Ferro colat

Autor

Escultor:Louis Sauvegueau

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:

Louis Sauvegeau (París, 1822-1874). Deixeble de Lequien i Toussaint, debuta al Saló de París de 1848, on va seguir exposant fins a l'any de la seva mort. Va treballar molt sovint en terra cuita. La seva principal obra és una font monumental que es troba a una plaça de Saint-Denis, al nord de París.

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Nu estirat

"L'Ajuntament de Barcelona va decidir posar el 1970 als Jardins Joan Maragall de Montjuïc l'escultura, obra de Joan Rebull de 1950, que havia adquirit en dispersar-se la col·lecció que Lluís Plandiura posseïa a La Garriga. Plandiura, important col·leccionista d'art, havia venut el 1932 a l'Ajuntament la major part de les obres que tenia. Posteriorment va anar adquirint noves obres, entre elles aquesta de Rebull, i en morir Plandiura el 1956, la família posà en venda, per peces soltes, aquesta nova col·lecció. L'Ajuntament adquirí aleshores la Noia ajaguda o Nu ajagut. Una obra molt semblant es troba enmig d'un petit estany, en un extrem del passeig Marítim de Sant Feliu de Guíxols."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Des dels anys 1950 Joan Rebull es dedicava amb més interès al nu femení que complís, com en aquest cas, una funció monumental en el jardí.

El material elegit per a aquesta obra d'encàrrec va ser el marbre blanc amb el qual mostra el domini i la bona manera de fer. Treballa el model en fang i el passa a guix, que serveix de guia per a la seva projecció en la pedra. La temàtica del nu estès que se subjecta la cama entre les mans s'adapta a la perspectiva de l'emplaçament i és un model que ell va repetir en múltiples ocasions. La postura d'aquest nu li permet mostrar el seu coneixement del volum, crear línies compositives noves, a més d'allunyar-se de la posició convencional hieràtica del noucentisme de la seva primera època. Rebull emfasitza el moviment que implica aquest gest i cerca una austeritat formal complaent amb aquest volum tancat de la forma. Treu l'essència d'aquest sentit de la dona mediterrània de llarga tradició en l'escola catalana, però en un sentit més modern que l'allunya de l'arcaisme volumètric d'arrel orsiana. El seu sentit del volum és clar i precís. Aquesta torsió el relaciona amb una sèrie d'escultures de dones ajagudes que va iniciar el 1942. Aquesta sèrie porta en la seva realització unes actituds noves on la conquesta del volum i l'esquematisme té un clar to personal que el fa allunyar-se de l'amanerament de certes formes ja establertes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc 

Autor

Escultor:Joan Rebull

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Joan Rebull Torroja

Joan Rebull i Torroja, font:labellesa.cat

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Cérvols

 

"Segurament aquests cérvols van sobrar-li a Frederic Marès quan va fer un conjunt d'animals per als jardins dedicats a Vicens Vives a la Diagonal, i van acabar a la gespa del palauet Albéniz."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Podem cercar en aquest grup de tres cérvols una raó simbòlica del perquè de la seva temàtica. El fet que el seu enclau sigui un jardí que envolta un edifici imitació d'un pavelló de caça de tall borbònic setcentista, al·ludeix a aquest animal que ha estat considerat des de l'antiguitat com a símbol de l'arbre de la vida per la semblança de la seva cornamenta amb les branques arbòries, símbol de renovació, a més del prestigi de les seves característiques físiques de bellesa, gràcia i agilitat que l'han convertit en el rei del bosc.

El marbre, amb l'acabat polit, fou el material escollit, ja que té la capacitat realista que marca la diferència de textures entre la pell i les potes. Utilitza el metall per esculpir les astes.

La composició del grup està equilibrada per la posició en què els animals es troben asseguts i permet una harmònica perspectiva dels tres cérvols.

Sense treure cap mena de mèrit a la bona manera de fer que té l'obra de Frederic Marès, l'academicisme de la realització, l'estètica kitsch del conjunt, la manca d'imaginació de la temàtica, la manca de risc en aquesta proposta no afavoreixen gens la valoració d'un conjunt realitzat en una època en què les directrius estètiques tractaven d'acomodar-se a l'ambient polític més que a la cerca de nous camins d'expressió.

Si el projecte d'uns jardins de caràcter francès era desfasat per a la seva època, aquest conjunt d'animals no fa més que reincidir en l'obsolet d'aquesta obra i en la manca de valentia d'aquesta proposta."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

 

Autor:

Escultor:Frederic Marès

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Frederic Marès i Deulovol

Frederic Marès i Deulovol, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura Dona ajaguda

"Aquesta obra, situada en paral·lel amb una altra de la mateixa temàtica, va ser realitzada d'encàrrec per Enric Monjo per a aquest emplaçament. El material escollit per a l'execució és el marbre blanc, amb l'acabat polit que ens mostra no sols el seu domini tècnic, sinó també el seu gran coneixement del cos humà, que segueix la tradició de Leonardo da Vinci i Rodin i arriba al domini de l'ordenació formal. Treballa directament la pedra. La forma compositiva conjuga certs elements que apunten a un hieratisme en l'actitud, un neoclassicisme hel·lenitzant de ressons naturalistes i un coneixement de les línies compositives on l'harmonia i l'equilibri són valors permanents. La força d'aquesta obra radica en el seu substrat històric, en el paràmetre d'un llenguatge plàstic d'arrel clàssica mediterrània sòlidament construït, però depurat de formes simples i estilitzades. La capacitat tècnica li permet traspassar el llindar noucentista i aportar al nu la tradició de la imatgeria espanyola. La temàtica d'aquesta obra fa referència a la llarga tradició del retrat o a la simbologia mitològica de deesses i nimfes. La postura escollida li va permetre no tan sols demostrar el seu control del volum i el coneixement del cos humà, sinó també fer una referència simbòlica a aquest espai arcàdic en què es col·locava la seva escultura."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

Autor

Escultor:Enric Monjo

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació: Viquipèdia Enric Monjo i Garriga

Enric Monjo i Garriga, font:amf2010blog.blogspot.com

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Nu a l'estany

 

"Antoni Casamor, germà de l'arquitecte Joaquim Maria Casamor, autor dels jardins Joan Maragall, disposava d'un nu femení que van decidir posar en un dels estanys. Com la figura era feta a una escala més petita que la desitjada, van ampliar-la."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Antoni Casamor d'Espona va realitzar per encàrrec aquest nu femení de clara traça arcaïtzant, en el qual la verticalitat de la postura es contraposa al cercle de l'aigua. Presideix amb sentit paisatgístic aquesta àrea del jardí. El sentit escenogràfic que crea trenca la geometria lineal de l'espai, però l'equilibri i la mesura continuen la línia compositiva en l'escultura. El domini de la pedra utilitzada en l'execució es mostra en la postura escollida. La superfície de les diferents textures del material indica la diversitat d'elements representats, el sentit tàctil de la corporeïtat femenina apareix palpitant, contraposat a l'element vegetal que s'ha esculpit aquí.

La forma escollida per a representar aquesta postura, el hieratisme que la seva verticalitat desprèn, no li impedeix controlar el material utilitzat, jugant amb els diferents acabats de la pedra. La línia domina el conjunt tan sols trencat per la cama esquerra creuada sobre la verticalitat de la dreta i pels braços lleugerament doblegats que, projectats cap a l'esquena, permeten l'exhibició d'un cos jove. Entronca aquesta obra amb un cànon de bellesa que cerca les seves arrels en un passat clàssic mediterrani de to arcaïtzant. Solidesa, serenitat, ordre, mesura, una realitat idealitzada ha inspirat la realització d'aquest nu, que no crea ruptures respecte d'aquesta línia noucentista. La frontalitat de l'escultura regeix l'espai compositiu del jardí. El superflu desapareix, l'estructura del volum, la perspectiva equilibrada des de tots els punts de vista, la suavitat del gest, transcendeix aquesta pausa de calma. El tema del nu femení, hieràtic, assegut o inclinat, és un dels favorits de Casamor, és on millor manifesta el seu sentit del volum, el seu control de la pedra, el seu ofici dominat a través d'anys de treball. És molt adient la integració d'aquesta escultura en l'espai per al qual fou creada."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra

Autor

Escultor:Antoni Casamor

Arquitecte:Joaquim Casamor i d'Espona

Més informació:Viquipèdia Antoni Casamor i d'Espona

Més informació:Enciclopèdia Catalana Antoni Casamor i d'Espona

Antoni Casamor i d'Espona, font:Enciclopèdia Catalana

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Joaquim Casamor i d'Espona, font:Arquitecturacatalana.cat

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc