"Pocs monuments s'han vist més trossejats i escampats que la Font de l'Aurora,
posada als Jardinets de Gràcia -avui de Salvador Espriu- el juliol de
1929 i retirada cinc anys més tard, entre altres coses, perquè
desagradava els graciencs. Deien que havia estat posada sense
consultar-los-hi, i a més de cul al barri, i tampoc els agradava
estèticament aquest conjunt d'escultures de Joan Borrell i Nicolau. El
carro amb els cavalls que conformava la peça principal de la font
monumental va anar al Turó Parc; les àligues que la remataven van ser
aprofitades pel director del Zoo, Antoni Jonch, als anys 50, que les va
situar al peu de la ingènua reproducció de les muntanyes de Montserrat i
allà hi segueixen. Finalment, la deessa Minerva, que conduïa el carro,
va passar un temps al parc de la Ciutadella abans no fos retirada i
conservada al magatzem municipal. El Centre Gestor de Montjuïc, que
dirigeix actualment els destins de la muntanya, vol embellir el parc amb
més estàtues i va saber de l'existència de la Minerva de Borrell i
Nicolau. Total, que el 30 d'octubre del 2003 la deessa de la llibertat
cívica va anar a raure a una fornícula buida situada al davant de
l'actual seu de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. La fornícula havia
estat ocupada per una escultura del temps de l'Exposició de 1929, que va
acabar trencada i va ser retirada finalment.
"La figura de Minerva, divinitat itàlica que
s'identifica amb la deessa grega Atenea que forma part de la Tríade
capitolina juntament amb Júpiter i Juno, ornamenta el basament de
l'accés a la façana principal de l'Institut Cartogràfic de Catalunya,
antic Institut Nacional de Previsió, que durant l'Exposició
Internacional de 1929 havia estat pavelló de la Caixa de Pensions per a
la Vellesa i Estalvis, projecte dels arquitectes Manuel M. Mayol i Josep
M. Ribas. Per la unitat arquitectònica i escultòrica que mostra aquest
espai sembla concebut originàriament com el veiem ara, però en realitat
l'escultura ha estat incorporada el 2003. La Minerva era
l'element més important d'un grup monumental que es va projectar per tal
d'embellir la ciutat amb motiu de l'Exposició de 1929, esdeveniment que
va comportar un canvi molt important en la imatge de la ciutat. Aquest
grup monumental nomenat Font de l'Aurora donava acabament al
passeig de Gràcia i servia de nexe entre l'Eixample i Gràcia; es
tractava d'una composició equilibrada i escenogràfica realitzada en
marbre i bronze per Joan Borrell Nicolau. L'obra que representava el
despertar de l'Aurora constava de tres parts: la figura de Minerva col·locada al centre, i les figures d'Hèlios i Selene
amb carros de bronze als costats; als laterals tenia quatre columnes
que suportaven quatre àligues. El monument tenia un bon emplaçament,
però degut al descontent dels graciencs -als quals donava l'esquena-, va
ser desmuntada i concretament la figura de Minerva -tot i
tractant-se d'una divinitat guerrera, protectora de les arts i tutora de
la llibertat ciutadana- fou guardada juntament amb Selene als dipòsits municipals durant molts anys; el grup d'Hèlios es troba al Turó Parc i les àligues al Zoo. La Minerva
ha passat de ser un element d'enllaç -i el més important i de més
qualitat artística d'un desafortunat conjunt monumental situat enmig
d'un passeig- a incorporar-se de manera molt adequada a un espai
arquitectònic. Tot i que dins la fornícula rep un tractament molt
diferent del que tenia en un principi, la nova ubicació li dóna prou
categoria, i a més a més potencia el sòlid equilibri de l'edifici. El
basament ens recorda un arc de triomf, marc que reforça el significat
iconogràfic de la figura i dóna més relleu als jardins de davant.
Dins la sobrietat que caracteritza l'obra monumental
de Borrell i Nicolau observem una figura de clara influència grega,
elegant i abillada militarment; realitzada amb l'estil tan personal que
distingeix a aquest escultor, contemplem en l'hàbil domini de les robes
-que li donen expressió- un gran coneixement del nu femení. El rostre
altiu de la figura va en consonància amb les seves qualitats psíquiques i
físiques: expressió que harmonitza amb el que representa
mitològicament, refermada per una indumentària que dóna a conèixer una
robusta anatomia molt marcada en les extremitats inferiors. Figura
majestuosa, equilibrada i serena com ho són totes les obres de Joan
Borrell i Nicolau, trets que l'escultor considerava fonamentals en tota
creació artística, en paraules que ell mateix expressava: "L'escultura
requereix no solament vigor, sinó també una intensa concentració".
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - M.Isabel Marín
Materials:Pedra
Més informació:Viquipèdia Minerva
|
Deesa Minerva per Andrea Mantegna, font:Viquipèdia
|
Més informació:Viquipèdia Font de l'Aurora
|
Font de l'Aurora, font:Viquipèdia
|
Autor
Escultor:Joan Borrell i Nicolau
Arquitectes:Josep M.Ribas i Manuel M. Mayol
Més informació:Viquipèdia Joan Borrell i Nicolau
Més informació:Borrellnicolau.cat
|
Joan Borrell i Nicolau, font:borrellnicolau.cat |
Més informació:Viquipèdia Josep Maria Ribas i Casas
Més informació:Viquipèdia Manuel Maria Mayol i Ferrer
Veure més Art Públic Sants Montjuïc