TRESORS a BARCELONA

dijous, 3 de març del 2022

Escultura El Comerç

"El mes de novembre del 1882 els germans Vallmitjana reben l’encàrrec oficiós d’esculpir en pedra les quatre estàtues que havien de coronar els pedestals de les portes dels jardins del parc. L’Ajuntament contractà a Venanci la realització de les estàtues al·legòriques a la indústria i al comerç, i a Agapit les al·legories a l’agricultura i la pesca. Malgrat estar així establert als documents, finalment va ser Venanci qui va signar les al·legories de l’agricultura i la marina, mentre que les altres dues les va signar Agapit. Actualment la firma que es pot trobar a les escultures no es correspon amb el que s’havia contractat en un primer moment. A més a més, s’ha d’afegir que la realització final de tots els grups va ser a càrrec de l’escultor Josep Carcassó, qui va seguir fidelment els dissenys dels Vallmitjana.

Les quatre al·legories escollides per ser situades a llocs tan preeminents del parc serveixen per mostrar l’ideari oficial de l’època vinculat a les exposicions oficials: la unió de la ciència, el comerç, la indústria i el treball a les arts en una òptica progressista, de la qual serà portaveu unes figures vestides amb grans robes i atributs que aclareixen el seu significat. A excepció de la figura que representa el comerç, les tres estàtues que decoren l’entrada al parc són figures femenines. En totes elles, els escultors van saber trobar la grandiositat necessària en tota obra situada amb un punt de vista enlairat.

En el cas de l'al·legoria al comerç, va triar la figura de Mercuri, divinitat que tradicionalment s'utilitza per representar-lo. Aquest déu protector dels mercaders és representat a les portes del Parc com un personatge jove cobert amb el barret alat, que es repenja indolent sobre unes caixes i porta en una mà una bossa amb monedes i a l'altra la seva ensenya, el caduceu o vareta amb dues serps cargolades. Al costat seu, s'hi troba un putti preocupat per apuntar els comptes. Quant a la tècnica, en general mostra una gran perícia, si bé en la descripció del cos es pot veure alguna errada, com la d'una de les cames, massa llarga en comparació de l'altra, mentre que l'altra no se sap ben bé d'on surt. Malgrat això, el tractament de les formes és elegant, principalment pel que fa als plecs de les robes que cauen amb suavitat i estan plantejats de manera folgada, alhora que li serveixen per cercar suaus efectes de clarobscur. El cap i el tors estan modelats, amb un major efectisme, i les parts del darrere de l'estàtua estan resoltes amb més claredat si es compara amb les solucions donades pel seu germà Venanci en els grups que decoren la porta del passeig de la Duana, les quals, per altra banda, tenen més dinamisme."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabell Coll

Materials:Pedra calcària

Més informació:Viquipèdia Mercuri

Mercuri per Jean-Baptiste Pigalle, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Agapit Vallmitjana i Barbany

Execució:Josep Carcassó

Disseny:Josep Fontseré

Més informació: Viquipèdia Agapit Vallmitjana i Barbany

Agapit Vallmitjana i Barbany, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Carcassó i Font

Més informació:Viquipèdia Josep Fontserè i Mestre

Josep Fontserè i Mestre, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimarts, 1 de març del 2022

Escultura David i Goliat

"Algunes escultures van arribar amb retard a la cita olímpica, com ara la d'Antoni Llena David i Goliat, que no va ser inaugurada fins al 7 de desembre de 1992 per les dificultats tècniques que comportava. Es van donar diverses explicacions sobre l'escultura i el seu títol que, per cert, és el mateix que la dedicada a les Brigades Internacionals que es troba al barri del Carmel. Una d'elles parla d'un David que són les tres potes que sustenten la gran careta que domina el monument i que simbolitzen els pobres del desaparegut barri del Somorrostro, que es trobava en aquesta zona; una altra explicació es refereix a la victòria que va suposar transformar una zona degradada en una residència d'atletes. El cert és que l'escultura va haver de vèncer moltes dificultats tècniques, ja que la careta del gegant era com una gran vela que podia patir problemes per causa del vent, i va caldre l'ajut del despatx francès d'enginyers Principia Recherche Developement, de Blagnac, per resoldre la qüestió. L'escultura, la maqueta de la qual havia pogut admirar-se a la galeria Artgràfic el 1991, va ser traduïda a les seves notables dimensions al taller del mataroní Pere Casanovas.

Les dificultats tècniques van persistir els anys posteriors a la col·locació. Cap enginyer ha volgut apostar mai a favor de l’estabilitat del monument. L’acció del vent i la proximitat al mar, causant d’oxidacions, han estat letals, segons es va constatar en fer una inspecció rutinària quan s’estava restaurant l’escultura El poder de la paraula, situada a prop. El 2005 s’hi va portar a terme una important restauració, que va durar molt de temps i va comportar pràcticament el desmuntatge total, i el 2007 s’hi van haver de realitzar de nou obres de manteniment considerables, dirigides per Pere Casanovas, que havia executat l’obra original. S’hi van fer desguassos per evitar acumulacions d’aigua a l’interior, es van refer les soldadures i es va protegir tot amb resines. L’ideal hauria estat que s’hagués utilitzat acer inoxidable des del principi, però en no haver- se fet així, s’ha d’estar vetllant de manera permanent per la seva estabilitat i consistència, a causa del seu peculiar disseny."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Acer inoxidable i acer pintat, resina

Més informació: Viquipèdia David i Goliat

Escultura David i Goliat, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Antoni Llena

Més informació:Viquipèdia Antoni Llena i Font

Antoni Llena, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

divendres, 25 de febrer del 2022

Monument a Simón Bolívar

"Aquesta no és pas l'única escultura dedicada a Simón Bolívar que hi ha a Barcelona. El 1930, quan s'acomplia el primer centenari de la mort del "Libertador", i per iniciativa del govern de Colòmbia, s'inaugurà un bust de Bolívar, obra de Vicenç Anton, al parc de Montjuïc, darrere del Poble Espanyol. Aquell bust original, desaparegut durant la guerra com altres peces de bronze, va ser substituït als anys cinquanta per un altre de pedra, obra també de Vicenç Anton.

O sigui que aquest nou monument a Bolívar, obra de Julio Maragall, posat el 1996 al parc de la Barceloneta, al final del passeig Marítim, és el segon que li dedica Barcelona. Aquest cop la iniciativa fou del govern de Veneçuela, a diferència de l'anterior, que ho fou del de Colòmbia, i a la inauguració, el 26 de setembre de 1996, hi va assistir el qui aleshores era president, Rafael Caldera, al costat de Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Abans de triar el parc de la Barceloneta es va pensar en els jardins de Manuel Blancafort, situats molt a prop del carrer de Bolívar, a Vallcarca, i també en la plaça de la Hispanitat, però l'artista va preferir que estigués a prop del mar. A Caracas, on viu Juli Maragall, hi ha un monument de Bolívar fet per ell molt semblant.

L'estàtua de Bolívar, vestit de civil per remarcar el seu caràcter d'estadista, va ser finançada per membres de la colònia catalana a Veneçuela. L'autor és fill del també escultor Ernest Maragall, i per tant cosí del qui era alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall, en el moment de la inauguració."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Simón Bolívar

Simón Bolívar per Ricardo Acevedo, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Balança romana amb sacs de café

"Un joc de balances amb sacs de cafè volia recordar els molls de càrrega d'un altre temps en aquesta composició del grec Jannis Kounellis, representant del corrent de l'arte povera. Kounellis havia decidit posar la seva obra contra un dels murs dels dipòsits generals de Comerç, ara anomenats pomposament Palau de Mar. Tanmateix, el poc entusiasme dels propietaris de l'edifici d'una banda i la reforma almivarada d'aquest de l'altra van fer desistir Kounellis de la seva idea i va buscar una altra paret més adient, no restaurada. En va trobar una a la placeta que formaven els carrers de l'Almirall Cervera i Baluard. La inauguració no va tenir lloc el mateix dia que les altres set "configuracions urbanes", sinó unes setmanes més tard. Els veïns de la Barceloneta van mostrar-se en desacord amb l'obra."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L'obra de Jannis Kounellis es podria definir com una expressió rigorosament objectiva i estrictament plàstica de la condició humana contemporània. Una condició establerta sobre el concepte antròpic segons el qual el món és com és perquè hi som nosaltres per experimentar-lo i per interpretar-lo. Això implica la consideració d'una naturalesa compartida pels homes i perllongada d'aquesta manera per la història, la cultura, el llenguatge i l'artifici. Aquesta aproximació suposa per altra banda el fet de sacralitzar la contingència dels éssers i de les coses, i d'assumir voluntariosament la idea de trànsit. Kounellis busca i torna a buscar en aquest ferment interminable, destil·la la grandesa del que és nimi i subratlla la divinitat de la passió per la mesura i la de l'ànsia configuradora que converteixen la vida humana en compromís i en poesia. Kounellis acostuma a utilitzar categories plàstiques ben definides com ara la verticalitat, la pesantor, la fusió de materials, la diagonalitat o l'ortogonalitat juntament amb un alfabet objectual de significat molt difós quant a les seves referències específiques.

Els penjants de les mitges balances ocupades per sacs de cafè que es troben suspeses de la paret mitgera "despullada" per la placeta del carrer Almirall Cervera de la Barceloneta, redunden en la tradició portuària de la ciutat i en la seva naturalesa de cruïlla cultural entre periples diversos i coincidents per un temps, mentre que la construcció del pes i de la verticalitat emfasitzats, confirma el desig de centralitat i d'equilibri com a clau primordial d'existència i de coneixement en un entorn fluent i canviant."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Gloria Moure

Materials:Acer i sacs de café

Autor

Escultor:Jannis Kounellis

Més informació:Viquipèdia Jannis Kounellis

Jannis Kounellis, font:news.artnet.com

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura El Poder de la Paraula

"Dintre de la pluja d'escultures que va arribar a la ciutat en vigílies dels Jocs Olímpics, aquesta té un significat especial. L'Ajuntament de Rotterdam, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura d'Holanda, va fer donació al de Barcelona d'aquesta obra de l'escultor holandès Auke de Vries (1937), especialitzat en peces monumentals de tub d'acer per a espais públics, després d'unes gestions d'Oriol Bohigas iniciades el 1987, un cop va visitar el taller de l'artista. Amb una alçària de 16 metres i situada en un estany al costat de la Ronda del Litoral, tocant ja a la Vila Olímpica, està composta per cinc elements als quals l'autor va donar els noms d'hèlix, gira-sol, gàbia, pilota i estel; en conjunt, hi ha qui hi troba la forma d'un gran insecte. Queda situada molt a prop de l'escultura d'Antoni Llena, David i Goliat.

Es va instal·lar el maig de l'any 1992, i no s'ha arribat a fer-ne mai una inauguració formal, sembla que a causa de la contrarietat de les autoritats holandeses que la van finançar respecte a la poca visió que se'n té des de la Ronda del Litoral, ja que la tapa un gran panell indicador.
L’any 2004, el consolat d’Holanda a Barcelona va demanar que es restaurés, perquè es trobava en molt mal estat. En anar-hi els tècnics per procedir a les reparacions necessàries, es van adonar que també es trobava en molt mal estat l’escultura d’Antoni Llena, David i Goliat, i van estendre les obres a les dues alhora. A El poder de la paraula s’hi van haver de fer noves soldadures i aplicar-hi capes de pintura, alhora que es reforçaven les bases, podrides pel fet de que es troben submergides en la fina làmina d’aigua que cobreix el tros final del túnel del Cinturó del Litoral on es troba."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"L'holandès Auke de Vries és conegut per les seves obres escultòriques, que semblen fetes a mida per als indrets més inversemblants, on es troben instal·lades. Com un poeta, l'escultor es deixa impressionar i influir per les dimensions de l'espai que ha de rebre i incorporar les seves creacions, normalment esculpides amb materials metàl·lics, acer o ferro.

Les obres fan notar la seva presència en el paisatge urbà per les seves formes abstractes d'aspecte ultralleuger, que inspiren flexibilitat i moviment i permeten el joc dels elements de la naturalesa. Moltes escultures monumentals formen part de la història d'una ciutat, d'una zona urbana verda o industrialitzada, com l'escultura monumental Maasbeeld. Aquesta obra connecta horitzontalment les dues riberes del Maas, just per sobre de l'aigua turbulenta, i està unida per un costat al pont Maasbrug, al centre de Rotterdam. Durant més de deu anys ha donat tema per parlar i escriure als habitants de la ciutat.

A Barcelona, el conjunt d'escultures d'Auke de Vries forma part del Parc de Cascades, que està situat a dos nivells de la franja de zona verda, com un guió d'unió entre l'última filera de cases de la Vila Olímpica i l'horitzó del mar i de les platges. L'escultura, situada per damunt de la Ronda del Litoral, es troba amagada a la vista dels transeünts motoritzats. En canvi, és accesible per als vianants visitants del parc, que la descobreixen a mesura que s'hi aproximen.

L'obra de Barcelona és l'inici d'una sèrie d'escultures urbanes que Auke de Vries ha realitzat als anys noranta a les diferents ciutats europees de Leeuwarden, Haarlem, Zwolle, Ludwigsburg, Burghausen i Cardiff. Les obres s'inscriuen en la percepció horitzontal dels espais oberts i fragmentats que forman part de la urbanitat del nostre entorn, a partir de la línia vertical que puja i creix en el sentit infinit d'espai. Les últimes escultures monumentals d'Auke de Vries dutes a terme al segle XXI, a Berlín l'obra creada expressament per a l'edifici de Renzo Piano o la instal·lació escultòrica a La Floriade (Països Baixos), interpreten una aposta escultòrica més sorprenent i atrevida que implica la mirada i la presència de l'espectador."