divendres, 11 de febrer del 2022

Monòlit Gaudí i la Mediterrània

 

"L'Any Gaudí, celebració del 150è aniversari del naixement de l'arquitecte, es va saldar, entre moltes coses, amb un monòlit que estableix la relació d'Antoni Gaudí amb el mar. L'advocat i promotor cultural Antoni Bergòs va deixar escrit a les seves memòries que Gaudí anava a passejar per l'escullera quan sortia de missa els diumenges. Port de Barcelona va voler celebrar l'efemèride amb la instal·lació d'aquest monòlit a la plaça del Mar, davant la platja de Sant Sebastià. La inauguració va tenir lloc el 9 de desembre del 2002, amb l'assistència del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana; els regidors municipals Katy Carreras, Maravillas Rojo i Jordi Portabella; el president de Port de Barcelona, Joaquim Tosas; i el comissari de l'Any Gaudí, Daniel Giralt-Miracle. El monòlit, al qual es va posar una placa, va ser fet amb una pedra de Montjuïc procedent de la bocana del port, ara en transformació."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Pedra amb placa de bronze sobre base de formigó





 

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí, font:Viquipèdia

Autor

Promotor:Autoritat Portuària de Barcelona

President del Port de Barcelona:Joaquim Tosas

Joaquim Tosas, font:La Vanguardia

 

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


dissabte, 5 de febrer del 2022

Antic Espai Escènic Joan Brossa

 

"A mig camí del saló que conformen els carrers Allada i Vermell, després de l'enderroc de part de les cases, es troba-va- el teatret conegut com a Espai Brossa, coronat per una lletra B gegant, de color vermell, reclinada en forma d'antifaç. És l'últim poema visual de Joan Brossa instal·lat a Barcelona el 7 d'octubre de 1998, dos mesos abans que l'artista morís. Davant del local hi ha una tarima amb una frase del poeta: "Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep.M.Huertas

 

"Antic Brossa Espai Escènic

Dos amics i col·laboradors habituals de Brossa, el director de teatre Hermann Bonnín i el prestidigitador Hausson, van promoure la creació el desembre de 1997 del Brossa Espai Escènic, un centre de pocs metres quadrats però d’una gran significació perquè des d’allà s’impulsà la representació d’algunes obres de Brossa i la de tots aquells que treballaven en les òrbites de la seva ètica i de la seva estètica. Aquest espai va deixar de funcionar com a teatre l’any 2011 moment en què l’equipament cultural es va traslladar a La Seca, l’antiga fàbrica de la moneda de la Corona d’Aragó."

Font de la informació:Fundaciojoanbrossa.cat

Materials:Tècnica mixta






 

Més informació:Fundaciojoanbrossa.cat Del Macba a La Seca

Antic Espai Escènic Joan Brossa, font:Wikimedia
 

Autor

Disseny:Joan Brossa

Més informació:Viquipèdia Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa, font:poemas-del-alma.com

  Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


Les Formigues

 

"José Manuel Pinillo, antic col·laborador del grup teatral La Fura dels Baus i que havia participat amb el grup plàstic Gegant, va tenir la idea d’incloure en els actes del Fòrum de les Cultures una mena d’homenatge a la poesia amb Mapapoètic, un projecte que consistia en 26 accions corresponents a altres tants poemes en diferents indrets de la ciutat. En general, eren accions destinades a una vida efìmera, llevat d’unes poques amb vocació permanent. Els poemes van ser escollits per un equip conformat pel propi Pinillo, Víctor Nubla com a responsable dels projectes transversals del Fòrum, la crítica literària Dolors Udina i Eduard Escofet, que dirigia el festival Propost, també pel Fòrum. Sense voler que fos una cosa premeditada, tots els autors dels poemes triats eren morts.

La primera instal·lació de Mapapoètic, inaugurada l’1 de juny del 2004 pel tinent d’alcalde Jordi Portabella, va ser un mural al passeig del Born, pintat en la mitgera que donava al carrer del Rec, on es va reproduir el cal·ligrama del poeta Joan Salvat-Papasseit Les formigues, que diu: “Camí del sol / per les rutes amigues / les formigues”. El va realitzar el mateix José Manuel Pinillo.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Mural





 

 

Més informació:Viquipèdia Les formigues

Més informació:Viquipèdia Joan Salvat Papasseit

Joan Salvat Papasseit, font:janeausten.blogia.com
 

Autor

Disseny:José Manuel Pinillo

José Manuel Pinillo Bun (Barcelona, 1965), ha estado vinculado desde su juventud al mundo de la cultura y el espectáculo. Tras fundar y dirigir Mubimedia y Urano Films, empresas desde las que produjo y realizó múltiples proyectos audiovisuales,  entre 2002 y 2007 se estableció como consultor y coordinador audiovisual. Más tarde se incorporó a TVE como director de contenidos en Barcelona para luego ocuparse de la dirección de programación y contenidos de La2 en su transición hacia un canal cultural y social que culminó en 2011. Actualmente se dedica a la consultoría audiovisual y a la producción de proyectos propios. 

Font:espacio.fundaciontelefonica.com

José Manuel Pinillo Bun, font:twitter

   Veure més Art Públic Ciutat Vella Est


divendres, 4 de febrer del 2022

Arc de Sant Vicenç Ferrer

 

"L'Arc de Sant Vicenç dóna accés al carrer del mateix nom travessant un edifici del segle XVII. És un arc carpanell recolzat sobre dos carreus, als brancals, amb sengles esmotxadures. La volta de la casa està formada per bigues de ferro unides per revoltons. A l'altra banda, el carreró enllaça amb el carrer Montcada, també a través d'una volta que travessa una casa del segle XVIII."

Font de la informació:Pobles de Catalunya.cat

"Nom donat per commemorar l'estada a Barcelona de Sant Vicenç Ferrer, canonitzat l'any 1456. El sant va fer una famosa prèdica al barri del Born, reconfortant els ciutadans que no tenien pa com a conseqüència de l'escassetat de blat. La proximitat del carrer al lloc on va fer el sermó fa pensar que li va ser dedicada en senyal de gratitud i veneració."

Font de la informació:Oldbcn.com Arc de Sant Vicenç

Materials:Pedra







 

Més informació:Sapiens.cat Sant Vicent Ferrer

Més informació:Viquipèdia Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer (Políptico
de Sant Vicent Ferrer
, de Giovanni Bellini), font:biografiasyvidas.com

 

   Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 

dimecres, 2 de febrer del 2022

Monument als morts en el setge de 1714

 

"La plaça del Fossar de les Moreres es va crear al final de la dècada de 1980. Per obtenir un espai buit en el lloc del cementiri de Santa Maria del Mar, on la tradició estableix que van ser enterrats els morts durant el setge de Barcelona del 1714, es van suprimir els edificis que s'hi havien construït a sobre, un conjunt de casetes de planta baixa supervivents de les moltes que hi havia hagut abans, fins i tot adossades a les parets del temple i de les que Alexandre Cirici Pellicer va escriure, al començament dels anys setanta, que "encara conserven un pintoresc sabor popular, pintades de colors, sota el ràfec de fusta: n'hi ha que encara conserven a l'interior la capelleta del sant patró, amb llànties o ciris encesos".

Es va preferir recuperar l'aspecte simbòlic que, per als patriotes, té el Fossar de les Moreres, més que no pas conservar una relíquia urbana. Es va ampliar el que era una raconada en molt mal estat d'urbanització i, a la vegada, suprimir el pas elevat amb forma de pont que, encreuant-se amb el carrer de Santa Maria, comunicava des del 1700 la tribuna que tenia el capità general a l'església amb el seu palau, ja desaparegut.

La nova plaça, dissenyada per l'arquitecta municipal Carme Fiol, va ser inaugurada l'11 de setembre de 1989. En un petit muret de separació entre la placeta i el carrer s'hi va inscriure, sobre granit vermell, els versos de Pitarra dedicats "als màrtirs de 1714". El paviment, de totxo vermell, símbol de la sang vessada i unes moreres plantades en un angle completaven amb uns elements senzills i suficients el significat del que volia ser, sobretot, un espai buit. Posteriorment, l'Institut del Paisatge Urbà va propiciar la rehabilitació dels habitatges que havien quedat a la vista, un d'ells amb uns magnífics esgrafiats. Un cop acabada aquesta restauració, el president de l'Institut, el tercer tinent d'alcalde Jordi Portabella, d'Esquerra Republicana de Catalunya, va encarregar a l'arquitecte Albert Viaplana que afegís un nou element simbòlic a la plaça, i aquest va optar per un peveter situat al capdamunt d'una estructura metàl·lica de 15 metres d'alçada, pintada del mateix vermell del terra i plantat al mig del fossar, inclinat cap a Santa Maria del Mar. El novembre del 2001, l'empresa Gas Natural hi va deixar instal·lades les canonades que alimenten la flama i aquesta va començar a cremar sense més cerimònies, segurament a causa que la seva instal·lació havia originat una polèmica amb els veïns, entitats ciutadanes i els altres grups municipals, que es queixaven també que no haguessin estat consultats i que creien que el Fossar ja estava bé tal com l'havia deixat Carme Fiol."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas 

Materials:granit vermell, acer pintat i foc

 


 

Als / morts / en / defensa / les / llibertats / i / constitucions / de / Catalunya / en / el / setge / de / Barcelona / (1713 - 1714)

 


Al fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


 

Més informació:Viquipèdia El Fossar de les Moreres

Fossar de Les Moreres, font:Viquipèdia

 

Autor

Disseny:Carme Fiol i Costa

Peveter:Albert i David Viaplana

Més informació:Viquipèdia Carme Fiol i Costa

Més informació:Viquipèdia Albert Viaplana i Veà

Més informació:Viaplana.com

Carme Fiol, font:stylepark.com
  

Albert Viaplana i Veà, font:Viaplana.com
 
David Viaplana i Canudas, font:Viaplana.com

 Veure més Art Públic Ciutat Vella Est